Endevinalles sobre el mar

ENDEVINALLES SOBRE EL MAR Una cosa blanca, blanca, l'agafem i no s'aguanta. (L'aigua) Quan més m'ensabones més m'embrutes. Si em vols netejar deixa'm estar. (L'aigua) No tinc cap color, no tinc cap olor, no dono sabor, i en temps de calor us dono frescor. (L'aigua) No és Déu i es per tot arreu, dalt del cel i dins la terra; a tots els mars, rius i llacs, dins el pou i a la taverna, al safareig i a la cisterna. Encara no has endevinat de qui t'he parlat? (L'aigua) Navego per l'oceà com si fos un transatlàntic, porto al cap un sortidor i m'empaiten amb l'arpó. (La balena) Neix a la muntanya, es cria a la ciutat; sempre viu en l'aigua però mai no sap nadar. (La barca) Sóc prima i alta, dono de menjar; els nusos que tinc mai no estrenyen; i sovint em veig a dins el mar. (La canya de pescar) Sóc cavall? però no sóc cavall; sóc un peix? però no sóc un peix. (El cavall de mar) Enlloc d'anar endavant sempre camina endarrera. No badis ni un sol instant: per pessigar té fal.lera. (El cranc) Té el do de la simpatia i és fi i molt intel.ligent. Aprèn els jocs que li ensenyen i és delícia de la gent. Suposo que ja saps qui és. Jo ho he dit... i no et dic més. (El dofí) Vejam si sabries dir: quin és l'animal marí que comença amb la primera nota i acaba donant la fi? (El dofí) Escupo, bramo i marejo, sóc tomba, abisme i mirall, i d'igual manera tracto al rei com al seu vassall. (La mar) Qui sap dur vint quintars de palla i no pot dur un perdigó? (El mar) Bullo, assoto, creixo, minvo, salto, corro, no paro mai. Tinc mal geni i tinc bo. Sóc camí que guio i perdo, sóc molt alt i sóc molt pla. Amb mi, doncs, no vulguis bromes que et podria costar car. (El mar) Sovint brama i no és cap ase, rugeix i no és lleó, i té moltes més riqueses que cap rei ni emperador. (El mar) Una vella reganyosa, quan Déu vol és amorosa, no fa fulla ni fa flor endevina què és això. (El mar) La mare brama continuament i els fills són muts de naixament. (La mar i els peixos) No fa fulla ni fa flor però el seu fruit és molt bo. (La mar i els peixos)

ENDEVINADES SOBRE EL MAR I ELS RIUS Diguem quina mare hi ha que als seus fill els dóna de menjar, els fa créixer i engreixar per finalment tornar-se'ls a empassar. (La mar i els rius) Van venir ahir, han tornat avui, hi tornaran demà de nou per remugar. (Les ones) L'aigua em dóna vida, i l'aire la mort. Sóc menjar per l'home i pels gats i tot. (El peix) De la voreta del mar ningú no em pot treure; a l'estiu tothom em vol venir a veure; i a l'hivern ningú no em diu res. No endevines qui seré? (La platja) Faig la feina d'un barco, però m'estic sempre quiet; tinc les celles arquejades i tinc ull, però no hi veig. (El pont) Dins la mar estic en remull, sóc molt blanca i sóc molt fina i cap família del món no dina que jo no hi siga. (La sal) Llarg i prim, sempre saltant i la mar l'està esperant. (El riu) Tinc mare però no tinc pare, tinc llit, però no tinc coixí, no tinc peus ni tampoc rodes, però tot i així sempre faig camí. (El riu) Tinc la força tant estranya, que no hi ha cap més com jo; puc dur una càrrega de llenya però no puc amb un perdigó. (El riu) Sóc nat a la muntanya, vaig creixent corrent pel pla i acabo la meva vida ofegat al mig del mar. (El riu) Llarg i prim salto per la muntanya, corro pels prats i em banyo al mar. (El riu) Com més set tinc menys soroll faig; si vaig begut se'm sent bramar. (El riu) Sempre a l'aventura, tallo per allà on passo, i sense fer costura, cuso allò que tallo. (El vaixell) Un punt vinc a decidir, vinc a decidir un punt: quin vianant fa el camí amb les cames per amunt? (El vaixell) No tinc cames i sé córrer, sense peus sé caminar i també alguna vegada sense ser ballarí ser ballar. (El vaixell) Una dona amb mantellina que no té cames i camina. (El vaixell) Els tions són d'aigua, l'olla és de fusta i la carn de dintre és viva i es belluga. (El vaixell)