Endevinalles sobre el cos

ENDEVINALLES SOBRE EL COS Quin és l'animal que: primer camina amb quatre cames, després amb dues i finalment amb tres? (La persona) Tu en portes, te'ls toques, te'ls saps arreglar, però encara que ho volguessis mai no els podries comptar. (Els cabells) Si em vols cercar un moment veuràs que la lluna en té; tota moneda també, del segell ja no diguem i la persona igualment. (La cara) A Roma hi ha un palau encantat on al mig hi ha una font, damunt de la font dos miralls, damunt dels miralls una plaça, damunt de la plaça un bosc de pins.  (El cap, el nas, els ulls, el front i les dents) Un jardí de flors blanques amb un jardiner encantat; mai no hi plou, mai no hi neva, però sempre està mullat. (La boca, la llengua i les dents) Una senyora molt ensenyorada, que sempre va en cotxe però sempre va mullada. (La llengua) Ells i elles barrejats estan a dintre tancats; el qui arriba a entrar el fan anar d'aquí enllà i a mossegades l'acaben de destrossar. (Les dents i els queixals) Trenta-dues cadiretes dins un vell menjador, i una vella xerradora que les xafa sense por. (Les dents i la llengua) Quines són les últimes dents que surten a les persones? (Les dents postisses) Hi ha qui la té llarga, hi ha qui la té curta, hi ha qui la té neta, hi ha qui la té bruta. (La llengua) L'un es creu ser superior, l'altre es creu ser inferior; sense dir mai res s'estimen es besen i es mimen. (Els llavis) No sóc de ferro ni d'acer, ni sóc d'os, ni llauna duc, però jo tallo i retallo i dono sempre algun disgust. (La llengua) Una dama recaptosa, que viu sempre mullada en una cova tancada; i sols quan vol parlar se la veu bellugar alguna vegada. (La llengua) Soldats de marfil la guarden dins d'una humida presó; i malgrat tot això, per ella, es revoluciona tot el món. (La llengua) Rodó i tallat i amb pèls pels costats. (Els ulls) Dues capsetes menudes que s'obren i es tanquen alhora, i a dins guarden una nina que mai no surt a fora. (Els ulls) Dues noies tafaneres, bellugadisses, inquietes, que quan ve la nit s'amaguen darrera les cortinetes. (Els ulls) Som dos germanets sempre junts anem, i encara que nois amb nines sempre juguen. (Els ulls) Som dos germans iguals, cadascú té una filleta; i fem prou bon servei quan tenim la porta oberta. (Els ulls) Pelut sobre pelut i el belluguet al mig. (L'ull) Quins van ser els primers que van veure el mar?  (Els ulls) Què és el primer que fa tothom quan es desperta? (Obrir els ulls) Per més que l'enviïs lluny sempre la tens en els ulls. (La vista) Ding guilinding, dins els ulls la tinc, com més me la miro més sembla que en tinc. (La nineta dels ulls)

ENDEVINADES SOBRE EL COS Els pobres ho tiren i els rics ho arrepleguen. (Els mocs) Una barraqueta plena de soquetes, que no són ni verdes ni seques ni bones per a cremar.  (Les dents) Ni són verdes ni són seques, i són bones per a menjar. (Les dents) Qui és que menja mercès a les dents dels altres? (El dentista) Encara que no sóc trompeta jo sono igual que si ho fos i no sóc cap escopeta, encara que tinc dos canons. (El nas) Sóc menut, sóc gran, sóc llarg... en té tothom que hi ha al món, més d'un ningú no em pot tenir. No endevines el meu nom? (El nas) Tinc dos forats que em donen vida i quan se'm tapen força m'empipa. (El nas) Si encara no m'endevines et diré que al capdavall, molts cops sense ser cap ase fins em pugen a cavall. (El nas) Sempre sóc el primer en entrar per això tot sovint quan tanquen les portes amb mi van a petar. (El nas) Què és allò que fa que ningú no tingui la cara plana? (El nas) Dalt del pi hi ha un molí; dalt del molí hi ha dues fonts, dalt de les fonts hi ha dos miralls, dalt dels miralls hi ha una placeta on corren tots els cavalls. (El tronc, el cap, el nas, els ulls, el front i els paràsits del cap) Un forn, dos fumerals; damunt els fumerals dos nius, dintre de cada niu un ou que fa ploure quan els cou; dalt de tot hi ha un gran terrat i una porta oberta a cada costat. (La boca, els forats del nas, les òrbites, els ulls, les llàgrimes, la testa i les orelles) Allà on va una va l'altra, sempre fent de penja-robes, i molts cops han estat causa de que es celebrin grans bodes. (Les orelles) Dues nanses i dos forats que sempre els portes als costats. (Les orelles) Dues trompetes et fan sentir, tot el que jo t'haig de dir. (Les orelles) Com dues ales però no volen i el cuc de dintre els tremola. (Les orelles) Dues germanes oposades; rodones, rosades, inflades o arrugades; no tenen preu enlloc però sempre són a les cares. (Les galtes) Què és allò que se n'arreplega més amb el nas que amb un cabàs? (Olor) Dues capsetes de vidre que es poden obrir i tancar sense destapar.  (Els ulls) Una cosa llarga, llarga, que si hi poses la mà jo no es veu. (La vista) Una cosa que com més s'escurça més s'allarga i tot sovint resulta dolça i amarga. (La vida) En trobar una cantonada em vaig trobar un convent, les monges totes blanques i el sagristà de vermell. (La boca) és un forat vermellós, n'hi ha de grans i petits, n'hi ha de lletjos i bonics i sovint solen estar més o menys humits. (La boca) Una capelleta plena de genteta i un capellà al mig que sempre predica. (La boca) Un convent de monges blanques, dintre hi ha un frare vermell que els hi repica les anques. (La boca)

ENDEVINADES SOBRE EL COS Tots en tenim, ningú no la veu i el que no en té no diu mai res. (La veu) El qui no em té és mala gent; el qui em té bo, és com un sant. Mai no es veu. Tothom el sent. Qui fa versos en fa esment, i gràcies a ell anem tirant. (El cor) Hi ha qui en té un pam, hi ha qui no en té tant; hi ha qui el té negre, hi ha qui el té blanc. (El cabell) Dins d'una capsa ben tancada faig ballar la humanitat; però si mai algú em toca us asseguro que estic acabat. (El cervell) Endevina, endevinalla: quin és el cuc que pica a la panxa? (El cuc de la gana) Quan és gros és més petit, quan és petit és més gros. (El llombrígol) Em bellugo de nit i de dia, no tinc repòs ni un moment, escurço a tothom la vida i, mireu, no sóc el temps. (El pulmó) Manxen, manxen, dues manxes; i t'ofegues si no manxen. (Els pulmons) Què és el primer que fem quan naixem (Respirar) Cosa, coseta, a tothom agrada, tothom en té; a tothom prova i tothom la barreja en els menjars; què cosa és? què cosa serà? (La saliva) Quina cosa fa tot l'any tota persona que viu, que es deixa veure a l'hivern i no es pot veure a l'estiu? (La respiració) Vaig darrera de Sanson i acompanyant a la nit. Lector, si no m'endevines ja te'n pots tornar al llit. (La son) Mil voltes dono alegria i altres mil causo dolor; per més que tots saben que enganyo tothom em té estimació. (El somni) Tant del gras com del prim jo sóc al bell mig; i quan un m'omple o em buida jo el faig feliç. (La panxa) Quina és aquella senyorassa que tothom amaga amb discreció; té un ull però res no hi veu i quan és buida alça la seva veu. (La panxa) Sóc femella i el meu fort és seguir a qui em fuig de mi; i aquell que em vol resistir cau en la pena de mort. (La fam) Una pregunta vull fer; vejam qui em contestarà. A les mans que és el que hi ha, quan es menja un tros de pa? (Els dits) El que puja a l'autobús des de Sant Andreu a Sans, quan arriba al seu lloc, sabeu què es troba a les mans? (Els dits) Què és el que es té a la mà quan un es menja un entrepà? (Els dits) Deu arbres uniformats i de roques coronats. (Els dits) Som deu germanetes que ens fa vermelletes el que és distingit; però ens deixa llarguetes i de dol plenetes el qui no és gens polit. (Les ungles) Som deu dintre la família, la dona, que curiosa és, ens tracta molt bé, ens raspalla i ens neteja. Qui podem ser? (Les ungles) Un de llarguet, dos més baixets, un de menut i flac i un altre de més gruixudet. (Els dits) Tant serveixen per menjar com serveixen per tocar; per cridar el vigilant o per aplaudir un cantant. (Les mans) Dues germanes bessones cinc fills té cada una, sempre que treballen poden fer fortuna. (Les mans) Un pam i un pam, si no les amagues, quan camines, van pengin penjant. (Les mans) Oberta o tancada pot fúmer plantofada; tancada o oberta si arriba tot ho encerta. (La mà)

ENDEVINADES SOBRE EL COS Dos arbres tot penjant que amb les arrels et vas agafant. (Els braços) Dues aspes fa rodar el molí quan tot ho pot abastar quan tot ho vol sentir.  (Els braços) Dues germanes: una traçuda, l'altra "tonta", però ajuda. (Les mans) Una cosa que no es pasta i que com més se'n té més se'n gasta.  (La vergonya) Comença rient, acaba plorant i venç tant a l'infant com al gegant. (Les pessigolles) En tinc, però me les han de fer. (Les pessigolles) És una cosa invisible; uns en tenen, d'altres no, hi ha qui en té abans que n'hi facin, endevina què és això? (Les pessigolles) Anant pel carrer ho ensenyen les noies, qui les té més primes, qui les té més grosses. Si això no ho endevines seràs poca cosa. (Els panxells o el tou de les cames) Quina és aquella planta que no dóna: ni flor, ni fulla, ni grana. (La planta dels peus) A Castella serveixen per a dormir i a Catalunya per a fer camí. (Les cames) De soques n'hi ha dos en un mateix cos. (Les cames) Quan vas a casa miren a fora; quan vas a fora miren a casa. (Els talons) Quina és la planta que no és planta i un gran fruit aguanta? (La planta dels peus) Surt cantant, fa tururut, i de tots és mal rebut. (El pet) Tinc una flor que tot l'any fa olor. (El cul) Què és el que fan amb el temps: xics i grans, pobres i rics, tant si és home com si és dona, tant si és casat com fadrí? (Envellir) Sóc base de saviesa, sustentacle de bellesa, i de mi el que menys t'agrada és que et doni una petjada. (Els peus) Tinc un ull, però no hi veig gens, el qui em té passa turments; per això el qui m'arrossega em talla i de mi renega. (L'ull de poll) Un meló amb set forats, amb una canya agafats; una caixa i quatre branques, a cada branca cinc brotets. (Una persona) és un timbal foradat i qui el faci sonar serà un mal educat. (El cul) Aixafa el raïm busca la bota i en cos d'animal en diuen pota. (El peu) Tinc un ull, però no hi veig gens, i plantes, sens ser jardí; ara, tu lector, barrina, que més clar no t'ho puc dir. (Els peus) Ningú em veu i ningú em toca, i amics parents i demés m'envien de l'un a l'altre, perquè no els costa res. (Els records)