Endevinalles sobre el calendari

ENDEVINALLES SOBRE L’HIVERN Sóc fred i fosc i plujós, els pobres fugen de mi com si els empaités un gos, i els rics s’amaguen a casa tot cercant-hi un bon redós.  L’hivern Són dos germans i dues germanes. La primera alegre, el segon fogós, la tercera és trista, i el quart de la colla avorrit del tot.  Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver ENDEVINALLES SOBRE EL PAS DEL TEMPS Dos, després de molts anys, es van trobar: - Tu tens els meus. - Jo, de tu, res tinc. De que parlen?  Dels anys Dotze fulles en té l’arbre cada fulla té el seu nom.  L’any i els mesos Encara que molt treballi, i per més feina que faci, i encara que molt s’esforci cada any en passa un de sol, tant si vol com si no vol.  L’any Home sant, no desconfiïs, que Déu mos perdonarà, quin arbre en el món hi ha que en dotze branques està quatre mares i sis fills?  L’any, els mesos, les setmanes i els dies No tinc cos, però tinc cap, dotze braços que m’hi neixen i més de cinquanta branques plenes de fulla em mantenen.  L’any, els mesos, les setmanes i els dies Un arbre amb dotze branques, cada branca un niu compon cada niu té set ocells i cada ocell el seu nom.  L’any, els mesos, les setmanes, els dies Un arbre de dotze branques; en cada branca, quatre nius; en cada niu, set ous, i quan en neix un, l’altre es mort.  L’any, els mesos, les setmanes i els dies Un arbre molt gros que té dotze branques cada branca quatre nius cada niu set ous.  L’any, els mesos, les setmanes i els dies Un arbre que té dotze branques, cada branca quatre branquillons, cada branquilló set brotets i cada brotet és batejadet.  L’any, els mesos, les setmanes i els dies Treballa el cap, caparró,  i digues, si ets un savi de debò: Quin és el cap, que no és verd ni de trons, sempre és igual  però cada any és nou.  El Cap d’Any Sóc fill d’un vell mil•lenari i tinc onze germans més; si cerques el calendari m’hi veuràs estiu i hivern.  El mes Jo sóc un jove lluït que vesteixo raigs de sol; qui amb mi no troba consol s’ha de consolar de nit.  El dia Neix, creix i mor en un dia; apa, rumia, rumia.  El dia Som germans i, cosa rara, l’un és el fill; i l’altre, el pare.  El dia i la nit Una cosa que per tot es posa i a la mar no gosa.  El dia (referit a la claror) Una cosa banca, blanca, que tota la gent escampa; una cosa negra, negra, que tot ho arreplega.  Dia i nit Una cosa que per tot es posa i enlloc fa nosa.  Dia Unes veuen la llum, les altres el sol, totes juguen al rotlle i totes germanes són.  Les hores (les 24 hores del dia) Set germans ben avinguts, sis d’ells són treballadors, cap passa davant de l’altre i al setè li fan honors.  Els dies de la setmana Som set germans que sols vivim un dia; quan un mor, l’altre neix i així passem la vida.  Els dies de la setmana Un arbre que té set branques; cada branca té el seu niu i cada niu té el seu nom... Vejam! si saps com es diu.  Els dies de la setmana

ENDEVINALLES SOBRE EL CALENDARI En néixer ja sé segur quin dia he de morir, i visc a casa del pobre, del menestral i del ric.  El calendari Jo estic als escriptoris i en les cases de comerç, tots d’ulls a voltes em miren per a llegir algun vers. Ma vida està limitada, els meus dies són comptats, i quan jo vaig a morir-me, tu ja fa temps que ho saps.  El calendari Només tinc un any de vida, i com més temps va passant, encara que sembli mentida, més petit em vaig tornant.  El bloc del calendari Què seré? Què no seré? que no sóc res d’allà dalt i tinc la cort celestial que tot entera amb mi ve?  El calendari Sé de cert quan haig de néixer i quan em tinc de morir; la meva vida és molt curta i la fan llarga els meus fills.  El calendari Sense ser carxofa m’arrenquen de full en full, qui m’arrenca dos alhora, és segur, li falta un bull.  El bloc del calendari ENDEVINALLES SOBRE EL NADAL Qui és que  tot i que arriba cap el final, diu que sempre va a dalt  i porta festa principal.  El Nadal És un poblet petitet, que la gent és petiteta, petites les cases són i fins petites les bèsties. També els arbres són petits, però, no la gent que ho va a veure. I res més ja no et vull dir; endevina, endevineta.  Un pessebre ENDEVINALLES SOBRE EL FRED, LA NEU, LA PLUJA I EL GEL A l’hivern que és quan tinc vida, tota la gent m’avorreix. A l’estiu, que em quedo a casa, tothom va darrera meu.  El gel Com ho faríem per portar aigua en un garbell?  Esperant que l’aigua sigui gelada Corre molt i no el veus gens, i et molesta quan el tens.  El fred Em faig en lloc enlairat sense que hagi tingut pare, i així que vaig morint va naixent la meva mare.  La neu Jo sóc fill de l’aigua, fill ben natural, i a ésser aigua torno sense fer cap mal.  El gel La jove de Torralles en té unes estovalles que tot el món abriguen menys les aigües.  La neu Les caputxes de Na Lionor tapen les muntanyes, però el rius no.  La neu Què és allò que  el foc no pot escalfar? La neu Què és una cosa que per tot es posa i al mar no gosa?  La neu Una cosa blanca, blanca, que s’agafa i no s’aguanta.  La neu Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant?  La pluja Al cor de l’hivern em cerquen perquè els doni escalfor, i a l’estiu no volen veure’m i em fan jeure en un racó.  L’estufa És mascle i porta faldilles, té puny i no té mans, toca a terra i no té peus, està format de costelles, i el tenen tancat quan fa sol.  El paraigua Igual que una Magdalena, ploro si em fan treballar i no m’asseco les llàgrimes fins que el cel no s’ha asserenat.  El paraigua No sóc cargol ni bolet i la pluja em fa sortir. Si cau aigua tot m’estufo, si fa sol estic pansit.  El paraigua Sabeu què podria ser que quan fa bo s’està a casa i quan plou surt al carrer?  El paraigua Té esquerdes i no és miloca, té tela i no és anyell, té molles i no és rellotge.  El paraigua