dijous, 11 de setembre del 2014

Endevinalles sobre aliments

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Quan més m’ensabones, 
més m’embrutes. 
Si em vols netejar
deixa’m estar.   Aigua


Què és allò que 
corre sense tenir cames?          Aigua

Transparenta però es veu, 
amb les mans no la podràs agafar
perquè tard o d’hora s’escolarà.  Aigua


Diuen que sóc d’aigua, 
però, ben mirat, 
d’aigua no en tinc gota, 
i és ben veritat. 
Si a mi em prens a gotes
 no’t faré cap mal, 
mes si de mi abuses 
puc ser-te fatal. 
No’m prenguis per vici, 
t’ho aconsello jo. 
Per poc que barrinis 
ja sabràs qui sóc.         Aiguardent


Una senyora s’està al terrat
amb la cua verda i el vestit morat.        Albergínia


Una senyora se’n va al mercat
amb la cua verda i faldellí morat. Albergínia

Quatre senyoretes
ballant dins d’un plat,
cotilleta verda
i vestit morat.   Albergínia


Quatre senyoretes 
dintre un platet, 
les aletes verdes, 
vestit moradet. Albergínia


Donya Galindaina 
se’n va al mercat 
a lluir-ne el seu tocat, 
la cueta verda i el vestit morat. Albergínia

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

No és pebre però fa coure;
té barba i no és home.    All

No sóc bèstia ni persona
però tinc dents i tinc cap,
i si algú no s’ho vol creure
que em cerqui en l’amagatall.    All

Un ou amb perruca
què cosa és?    All

Un arbret,
petit, baixet,
capçat de blanc,
vestit de verd.     All

Tinc el cap gros, el cos estret
i no em puc aguantar dret.        All

Sense dir res a ningú
es meu nom és nom d’espant;
tant si som verd com madur
tenc un gustet molt picant.        All

Sóc planta que sols serveixo
per donar gust al menjar.
Tinc dents però no mossego
i al qui menjant de mi abusa
li put l’alè al respirar.     All

Sóc ben bé un cap sense peus;
tinc dents però no tinc boca,
se’m veu en l’amagatall
i no faig olor de roses.     All

Veureu que per muntanyes
es passeja un muntanyenc;
té barbes i no té braços,
té cap però no té peus.    All

L’un li fa, 
l’altre li té, 
l’altre li mira 
si li va bé.         Allioli

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Mirat per l’endret
és un vegetal,
mirat al revés
sóc un mineral.    Arròs

Sóc el primer en florir 
en començar el bon temps. 
Els meus fruits, 
que neixen verds, 
ben torrats són exquisits.          Ametller

Vaig néixer dalt d’un arbre
sóc bona per menjar,
i caldrà que em trenqueu la closca
si em voleu tastar.         Ametlla

Sóc petita i rodoneta.
Ave em diuen de nom
i Llana és el meu cognom.        Avellana


A molts vesteix i no és sastre, 
i alimenta a molts també, 
i encara que algú el maltracta 
no en diu mal, sempre en diu bé.          Be


És verd i no és de l’hort, 
és mareja i no del mar, 
té barbes i no de pèl... 
No ho sabràs endevinar?   Blat (L’espiga del blat)

Mar mareja, mar no és. 
Serres té, i porc no és. Blat


Primer verd com el julivert, 
després groc com el safrà, 
fa ones i no és pas el mar.        Blat

Se sembra, 
té espigues, 
grana
i se sega.          Blat


Som a milers els germans, 
tots rossos com un fil d’or, 
i tots plegats donem pa 
al que ens va llençar a tots.       Blat

Verd com el julivert, 
groc com el safrà, 
fa ones i no és la mar.   Blat

És verd i no és de l’hort, 
es marejada i no del mar, 
té barbes i no de pèl... 
No ho sabràs endevinar?         Blat (espiga)

Ones fa, 
mar no és, 
té espines 
i no és peix.      Blat (espiga)


Jo tot sol sóc molt petit, 
si estic amb altres som grans, 
sent tan petits com abans; 
endevina’m eixerit?       Blat (gra de blat)

Groc groguet, 
és al cim d’una paret 
i fa cantar un ocellet.    Blat de moro

Verd em vaig criar, 
ros em van tallar; 
després em van moldre 
i tu em vas menjar.       Blat, gra, farina, pa

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Ve de l’hort i és planta bona, 
i la seva fulla ens fa profit; 
si el seu nom dius a persona, 
no estarà gaire agraït.      Bleda


Petit i rodanxó,
per la terra es presenta;
no té més que una cama
i costelles més de trenta.          Bolet


Lloat sigui sempre Déu
que cria les meravelles:
jo tan sols en tinc un peu
i tinc més de cent orelles.         Bolet

Em faig i em fan;
si em faig em mengen
si em fan em porten.     
           Bolet (dos significats: el vegetal i el barret)


Alabat sia Déu
que crea les meravelles,
cosa que només té un peu
i més de dues-centes costelles. Bolet

Em fan nàixer dins la mà, 
i, a més, molt aviat, 
de seguida que sóc nat, 
ja proven si sé nedar.      Bunyol

Quin és l’ofici
que sempre cansa una lletra?       Cansalader

Entre parets blanques
arbre hi ha sense fulla i sense flor,
però el fruit que fa és molt bo,
Endevina, què és això?    Caramel


Entre molts germans estem reunits 
en establiments tan grans com petits. 
Anem vestits sempre, 
puix sempre veureu 
que qui ens utilitza el vestit ens treu. 
Se’ns posa a la boca 
qui ens ha despullat....
i, prou ja; barrina, 
que massa he parlat.     Caramel

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Fes-me com vulles
fins al maig no trauré les fulles.  Carbassa


Quan és xic és ell,
i quan és grossa és ella.            Carbassa

De petit sóc masculí,
quan em faig gran, femení.        Carbassa

Collita més grossa
de res més se’n fa.
Em cull el qui m’estima,
em té l’estudiant,
en té aquell que neda
i em té l’hortolà.           Carbassa

Collita més grossa 
de res més es fa.          Carabassa


Em cull qui m’estima, 
em té l’estudiant, 
em té el que neda, 
em té l’hortolà.      Carbassa


És petit com una nou,
no té peus i puja al mont.         Cargol

No és porc i furga per terra,
no és bou i porta dues banyes,
no és escarbat i s’enfila
i camina sense cames.  Cargol

Paret amunt, amunt,
paret avall, avall,
la caldereta al capdavall.          Cargol

Qui és que té més amor a la seva casa
que a les altres riqueses del món?         Cargol


Quin és l’animal
que com més corre
més s’agafa?     Cargol

Viu callant
i mort cantant.  Cargol

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Abans de néixer son fill
sa mare ja l’ha enterrat,
quan prou dins del vas ha estat
es deixondeix i surt viu.            Cargol

Casa amunt i casa avall,
arrossega que arrossega
sense que la perdi mai. Cargol
Un animal molt moll,
no té ossos ni té espina
i tota la seva vida
ha de dur la casa a coll.            Cargol

Puja paret amunt
amb la caldereta al cul. Cargol

No surt de casa quan plou,
i quan plou surt... És estrany?
Camina molt amb afany
i, malgrat això, poc es mou.      Cargol

És petit com una nou;
no té peus i puja al mont.         Cargol

Arronsat molt temps s’està
però s’estira algun cop,
i cada cop que s’estira
queda llis i llapissós.
Es molt amic de les banyes
clavades al mig del front.          Cargol

Un jaiet tortet, tortet,
per davall una paret
amb sa senaia a s’esquena.       Cargol

No és bou
i porta banyes.
No és paraigua
i surt quan plou.           Cargol

No ix de casa quan plou,
i quan plou ix. És estrany?
Camina molt amb afany
i, malgrat això, poc es mou.      Cargol

Qui quan surt a passejar
la casa se sol emportar?           Cargol


Vols dir-me quin plat hi ha
que tothom menja a voler
i el se torna endur tan ple
com abans de començar?         Cargol

Un cigronet
que puja per la paret.   Cargol

Un animal molt moll,
no té ossos ni té espina,
i tota la seva vida,
ha de dur la casa a coll.            Cargol

Un vellet molt geperudet
que puja costera amunt
amb una caldera al cul. Cargol

No té cames i camina.
No és bou i porta banyes.
No és ovella ni cabrit
i no para dia i nit.         Cargol

No té cames i camina,
va amb càrrega dia i nit,
no és cap bou i porta banyes,
ni és ovella ni és cabrit.    Cargol

Paret amunt,
paret avall,
puja un vellet
amb el cascaret al cul.  Cargol

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Tu que ets un home entès
i de savi passes de mida,
què va que no saps quin és
l’animal que sent mort crida,
i quan és viu no diu res?           
          Cargol de mar que es fa servir de corn

En alt lloc estic,
i sempre esperant
a qui sol·liciti
de la meva carn.           Carnisser

Des del cel Nostre Senyor 
creà una planta a la terra 
que n’és peluda per dins 
i per fora té costelles.   Carxofa

Un arbre criat de Déu 
amb dues grans meravelles, 
a dintre té les llavors 
i per fora té costelles.   Carxofa

Una planta Déu va fer 
que no és pas de les més belles; 
i que si el fruit que ella té vols menjar-te, 
de primer li has d’arrencar les costelles.   Carxofa

Bon pare, mala mare,
camisa negra i fill blanc.            Castanya

Una capseta negra
que s’obre i no es plega.           Castanya

Jo sóc filla de muntanya
i vinc al món quan ve el fred,
i al posar-me al foc no t’estranyis
que al cremar-me faci un pet.      Castanya

Calentoneta t’agrado
i, per fer-me passar el fred,
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.            Castanya

Tres vestits m’has de llevar
abans d’arribar-me a la pell:
el primer punxant-te els dits;
el segon, foc encenent;
el tercer, que és la camisa,
amb un punt me l’hauràs tret.      Castanya

Ben calentona t’agrada,
i per fer-te passar el fred
a les brases em condemnes
per satisfer un gust teu.            Castanya

Té pell com les persones,
i és bona per menjar,
surt quan comença el fred
i en donen per tot l’any.            Castanya

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Blanca sóc de naixement,
sortida de verds llacets,
i fins faig plorar la gent
quan em fan a bocinets.            Ceba

Cent donzelles en un camp
totes vestides de blanc.            Ceba

Encar que neixo en el camp
també surto de les calces,
i aquell que a mi em vol trinxar
mentre em té el vaig fent plorar.           Ceba

He estat criada en el camp
coberta de vels verdosos.
Aquell qui plora per mi
és el qui m’ha fet a trossos.       Ceba


Un vel sobre un altre vel
de seda de la més fina;
qui em vol descobrir ho paga
plorant a llàgrima viva.            Ceba

Rodona com la pilota
i té pèls a la panxota.    Ceba

Rodoneta com una tassa
i té pèls a la panxa.       Ceba

Sóc una núvia vestida de blanc.
Un vel sobre un vel sobre un altre vel,
fets de seda blanca de la més fina.
Aquell que em despulla ho ha de pagar
plorant i plorant a llàgrima viva.            Ceba

Si em toques et faig plorar,
si em menges t’he de picar,
però si em cuines com cal
sóc menjar que no té igual.       Ceba

Tapeta sobre tapeta,
tapeta de paper blanc,
i per molt que rumiïs
no ho endevinaràs mai.       Ceba

Trompa tenc i no sóc músic,
tenc rels i no sóc cap arbre,
tenc fulles i no som llibre,
a vendre causa molt sovint
de molts d’ais i plors i llàgrimes.           Ceba

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Una cosa petita com el puny
que té un grapat de pèls al cul.      Ceba

Una cosa
que creix al revés,
el cap per avall,
les cames amunt.          Ceba

Una dama duu molts vels,
i el més vell és el de sobre;
no és bona si és vestida,
i qui la despulla plora.   Ceba

Sóc petit i rodonet. 
Per poder-me menjar 
en remull m’han de posar 
i una vegada ben cuit 
i amb bon oli amanit s
óc nèctar pel paladar.     Cigró

Rodons i acabats en punxa,
fan molt bé a la humanitat;
per més que un bull els en falta,
no diuen cap disbarat.    Cigrons


Ringo - Rango va entonat,
n’hi ha tres mil que van amb ell,
tots van vestits de vermell
menys en Ringo - Rango vell.  Cirerer

Don Dorondon s’està al terrat
amb trenta mil homes a cada costat;
tots van vestits de vermell,
menys don Dorondon, que és el més vell.  Cirerer

Don Guindot ve de Sarral
amb cent homes de cavall,
tots van vestits de vermell
menys ell, que és el més vell.    Cirerer

Tantarantan s’està al terrat
de més de mil homes acompanyat,
tots duen peto vermell
menys ell, que és el més vell.      Cirerer

Díngol Dàngol va entonat
i deu mil qui van amb ell,
i tots vestits de vermell
fora Díngol Dàngol vell.            Cirerer

Cent monges dalt un castell
vestides de caramell,
menys el pare prior,
que vesteix d’altre color.          Cirerer

Don Dónguili va a cavall,
set mil homes al davant
tots van vestits de vermell,
menys don Gallindoi, que és el més vell.   Cirerer


Domingo dalt el tossal
amb trenta mil de cavall,
tots van vestits de vermell,
sols Domingo va de vell.          Cirerer

Don Galindai s’està en el camp,
amb deu mil homes al voltant;
tots porten barret vermell,
menys Galindai, que és el més vell.       Cirerer

Cent monges dalt d’un castell
totes vestides de vermell.         Cirerer

Moltes dames al castell
vestint totes de vermell.            Cirerer

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Pelut per fora, 
blanquet per dins, 
fill de la palmera, 
menjar dels fins.           Coco


Quina és la cosa
que quan és xicoteta
té les orelles xicotetes
i quan és gran
les té com un gegant?     Col

Al mig del camp em vaig criar.
Per ser una descarada,
la panxa em tocaren
per veure si estava prenyada.   Col


Neixo al bosc i a la masia, 
puc dir que vell no em faig gaire, 
amb el meu cos mercadegen, 
i la pell va cal drapaire.            Conill


En lloc d’anar endavant 
sempre camina endarrera. 
No badis un sol instant, 
per pessigar té fal·lera.      Cranc


Ous i llet, ben remenat, 
que dóna gust en ser tastat.      Crema

Ous i llet, ben remenats, 
groga per sota 
i té per sostre sucre cremat.     Crema catalana

D’un home em varen treure
per fer una cosa bona.
Em compren a la tenda
i en té tota persona.         Costella

Té el cap com una basseta,
té cua i no la remena.     Cullera


Dintre de la coma vella,
planta de menjar hi neix,
si no la cullen quan creix,
de mascle torna femella.           
                      Espàrrec i esparreguera


Tothom diu que sóc fi,
i crec que és cert això,
puix em volen a mi
el pobre i el senyor.      Fideu

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Ella m’allarga els seus braços,
i jo pujo al damunt d’ella;
li arranco l’anima a trossos
i ella es queda satisfeta.            Figuera

Al damunt d’ella jo em fico,
i ella tota se’n remena;
jo sóc qui m’emporto el gust
i ella amb la llet es queda.         Figuera

Quin arbre en es món hi ha
que fa sa llenya dolenta
i per ses fulles sustenta
coses bones de menjar?           Figuera de moro

A un indret de Catalunya
una cosa he reparat:
que uns arbres tots d’una mena
donen nom a una ciutat.           Figueres

Un arbre que tot ho fa,
mèl i mil a cordovà.      Figuera

Fruita negra,
fruita blanca.
Si una és dolça
també l’altra.
I sol ser-ne
més preuada
aquella que porta
quelcom d’una dama.   Figues

Mel i mill i cordovà,
tres anys us dono per endevinar.          Figa

Mascle en el món vaig venir
i femella som tornada;
quan me veuen descordada
tothom es cabussa amb mi.      Figa

És verd i no és julivert,
és groc i no és albercoc,
té espines i no és peix,
té corona i no és capellà,
té ones i no és la mar.      Figa de moro

Té ossos i no és carn,
té espines i no és peix,
és verd i no és julivert,
és groc i no és safrà,
porta corona i no s’ho mereix.  Figa de moro

És groc i no és albercoc,
és verd i no és julivert,
té corona i no és capellà;
endevina què serà.       Figa de moro

Rodó i no és poma,
verd i no és julivert,
negre i no és pebre,
groc i no és safrà,
té corona i no és capellà.          Figa de moro


Quina és la planta que fa el fruit a les fulles?       
                           Figa de moro

Té espina i no és bacallà.
Porta corona i no és capellà.
Ase serà qui no ho endevinarà. Figa de moro

Penjaroi penjava,
pelut el mirava;
penjaroi caigué,
pelut el tengué. Figa i un ca

A un indret de Catalanya 
una cosa he reparat: 
que uns arbres, tots d’una mena, 
donen nom a una ciutat.           Figueres

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

De mascle i femella és nat, 
engendrat dins un instant, 
i si té aliment bastant 
pot abrigar la ciutat. 
No té boca i ben aviat 
menja tot quant té davant.        Foc


Fregant neix, 
bufant creix, 
i si el tapes és ben mort. 
Pot fer mal amb escreix 
destrossant a dret i a tort.         Foc


Rodó com la lluna 
i blanc com la sal. 
El fan de llet pura. 
I no ho torno a contar.      Formatge


Genolls enrera, 
cuixes avant, 
boca de banya, 
barba de carn.     Gall

No és republicà, 
porta barretina, 
i el veureu content 
quan es fa de dia.         Gall


No sóc rei i duc corona, 
i, a cavall, no he cavalcat, 
però, de nit i de dia,
puc gastar la fantasia
de dur els esperons posats.      Gall


Endevina endevinalla: 
quin ocell pon a la palla?          Gallina

Una senyora s’està a la porta 
amb una rosa que porta. 
No és rosa ni és ram. 
No ho endevinaràs d’un any.    Gallina

El que senya el pa
no en pot menjar.         Ganivet

Tinc tall
i no menjo mai. Ganivet

El que talla el pa
i no en pot menjar.       Ganivet


No sóc carn i tinc bon tall,
i aquell a qui clavo l’ull
li faig fer l’últim badall.  Ganivet

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Jo sóc fill de l’aigua, 
fill ben natural, 
i a ésser aigua torno
sense fer cap mal.        Gel

Té coll i no té cap,
té boca i no té dents,
té braços i no té mans,
té ventre i no té budells,
i té cul sense forat.    Gerra

Una planta molt bonica 
que dóna la cara al sol. 
La llavor, quan està seca 
se la mengen mica en mica.      Girasol

Sense peu s’aguanta dret,
el fan beure sense set,
no té flaire de cap classe
i pel nas de tothom passa.        Got

Fet de vidre i de metall
porto aigua i porto vi,
i aquell qui a mi em fa servir
ha de començar un badall.        Got

No sé si ho encertaràs...
Quina cosa és aquella
on tothom hi fica el nas?           Got

Tothom em diu que sóc mona
i això que grogueta estic,
i de ma sang s’aprofita
la gent per certs requisits.         Llimona

És verd i no és julivert, 
és groc i no és safrà, 
porta corona i no és capellà.    Llimona

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Dins convent reial estan, 
tancades monges hermoses, 
i cada any es mes d’octubre 
s’obro es convent i fugen totes. Magrana

Fortalesa de soldats 
que no tenen cap ni peus, 
però tots ben col·locats 
amb uniforme vermell.  Magrana

La missa rodoneta, 
la gent petiteta, 
l’escolà rabassut; 
endevina-ho, cap de ruc.    Magrana

Quan neixo porto corona. 
Sóc mare de mil infants; 
si per cas els vols conèixer 
obre’m la panxa d’un tall.     Magrana

Sóc un xic dura de pell 
i estic ben plena de grans, 
porto corona de rei 
i agrado a petits i grans.           Magrana

Té ossos i no té carn, 
porta corona i no és capellà.    Magrana

Tinc amarga la pell, 
per dins estic ben granà 
porto corona i no sóc rei, 
ni regina ni capellà.       Magrana

Una patateta prenyadeta 
de trenta mil patatons; 
com s’ho farà la patateta 
per tenir tants patatons?           Magrana

Tinc mà sense ser persona, 
sense ser cantant tinc to, 
sóc fet de molt bona pasta, 
que vol dir que sóc molt bo.     Mató

Demà em donen un meló
i me’l menjo avui
Què menjo?     Mel

Fruita que és de bona llei
i que es pot presentar a rei
i crema a l’altar major.
Endevina, què és això? Mel i la cera

Si em donen un meló
i me’l menjo,
què menjo?      Mel

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Hi entra eixut,
hi pren un bany
i en surt tot moll
i degotant.        Melindro

Rodó, rodonet,
de fora verdet,
de dintre molt dolç
i ple de pinyols.            Meló

Per ses voreres me’n dau,
per enmig no me’n dau mica,
i si m’enganxau sa mica
tot és ventre m’espanyau.         Meló

Neixo en la terra, i allí,
un pagès la vida em talla;
vaig de mà en mà per morir,
i un ganivet o navalla
sempre ha de ser mon botxí.    Meló

A veure si m’ho saps dir.
Sóc fruita dolça i sucosa
que es menja a bones tallades
i que semblo una pilota
de les de jugar a rugby.            Meló

Verd per fora,
roig per dins,
pepites negres. Meló de l’Alger

Una cosa verda, verda,
que dins del verd és vermell,
dins el vermell és negre
i dins el negre és blanc. Meló de l’Alger

Verd com el julivert,
negre com el pebre negre,
roig com un pebre roig.            Meló de l’Alger

És verd com un julivert,
i sense ser paper és blanc;
és roig i no és safrà;
no és cap casa i té estadants.     Meló de l’Alger


Pastorets de la muntanya
que sempre pugen i baixen.      Mongetes


Una esglesieta gran,
gran i fondeta,
el capellà rabassut,
la gent menudeta.         
              Mongetes (dins l’olla i la llossa)

Un convent de monges blanques
pugen i baixen i es toquen les panxes.   
        Mongetes (quan es couen dins l’olla)

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Ben blanca vinc a la vida, 
verda em torno de seguida, 
roja sóc quan ja no he de créixer 
i negra quan el món em deixa.  Móra


Ric-roc, amb un garrot 
li remenen el culot.       Morter

Ring, ring, ring, 
entre cames ho tinc, 
com més oli hi tiro 
més lluent ho tinc, 
ring, ring, ring.        Morter

Neix a l’hort, 
creix a l’hort 
i se’l menja el nostre porc.     Nap


Sóc germana del bolet 
i també de la castanya; 
segons com, em troben dolça; 
segons com, em troben agre.    Nata


Cinc ales 
i cinc ossos 
i no pot volar pels boscos.    Nespla

Té cerres i no és porcell, 
costelles i no és anyell, 
corona i no és capellà, 
endevina-ho d’aquí a demà.    Nespla

Llanuda, llanada, 
del cap coronada, 
m’ha parit un vedell, 
nudell, nudell, 
llanut, llanat, 
del cap coronat.     Nespla .- Fruit del nespler

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Caixeta bonica
i de bon mirar,
no hi ha cap fuster
que et pugui imitar.       Nou

Una capseta;
xicoteta, redoneta,
plena de muntanyes,
bona de menjar.
Si no ho endevines
ves-ho a preguntar.      Nou

Cap fuster ha fet tan ben feta
una arca tan petiteta.       Nou

Quatre cames dins un llit
i un tiroriro al mig.        Nou (nou, fruit sec)

És una capseta,
xica, rodoneta,
plena de muntanyes
bones per menjar.
Si no ho endevines,
vés-ho a preguntar.      Nou

Quatre monges en un corredor,
ni les toca l’aire ni les toca el sol.       Nou

Quatre damisel·letes
dintre quatre cambretes.     Nou

Sóc una capseta
requinquilladeta
cap mestre fuster
no em sabria fer.      Nou

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Amb tres lletres formaràs
una cosa d’aliment,
d’un color molt transparent,
que per menjar n’usaràs.          Oli

No és cosa bona per beure,
tampoc cosa per menjar,
a molta gent alimenta,
i estant groc, malalt no està.     Oli

L’arbre el fruit ha de donar,
la premsa l’ha de premsar,
te l’has de menjar amb pa
i la roba et pots tacar.              Oli

Un líquid de color d’or,
que no és licor;
com el licor és espès
i no en té res.
En canvi és un aliment
que en molts guisats i en la cuina
hi és molt convenient.        Oli

És verd i no és julivert,
és groc i no és safrà;
i tonto, tonto serà
qui no ho endevinarà.   Oli

Sóc beneït com cristià
i dintre el foc em puc estar.      Oli

És groc com el safrà
i per tot es pot posar.   Oli

Malgrat i portar-ne cua
no sóc bèstia ni persona
i igual m’entaulo amb el rei
que m’entaulo amb el manobre.     Oliva

Verds van ser els meus estudis
i de dol em vaig vestir,
mes ara que vaig de negre,
els paladars faig gaudir.        Oliva negra

Blanca de naixament,
verda d’inclinació,
i ara, per mala sort,
sóc més negra que el carbó.     Oliva

De blanc vaig náixer,
de verd jo em vaig vestir,
i ara que vaig de negre,
ningú no se’n recorda de mi.     Oliva

Al matí és or,
al migdia plata
i al vespre mata.           Oliva

Llarga com una soga,
rodona com una poma,
dolça com una mel
i amarga com un fel.     Olivera

Blanc fou el meu naixement,
i de verd me vestí,
i ara que vaig de negre
fan sentència de mi.      Oliva

Ès alt com el cel
petit com una nou,
amargant com el fel
i dolça com la mel.       Olivera

és verd com julivert
i no és julivert.        Olivera

Quin arbre en el món hi ha
que no té arrel ni rabassa,
i en venen a sa plaça
coses bones de menjar?           Olivera

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Tinc la panxa grossa,
la boca molt ampla.
El ventre m’emplenen
de sucs i viandes.
Tinc dues orelles
que es per allà on m’agafen,
i el seient em cremen
per a utilitzar-me.         Olla

La senyora vella
cavalca dalt sa sella,
i el senyor diablot
li toca el colot.  Olla

Una senyora s’està al foc
reganyant el patatot;
passa un senyorot
i n’hi fica un bocinot.     Olla

Madama és davant del foc
que s’escalfa l’abricoc.  Olla


Una esglesieta
plena de genteta,
l’escolà gruixut
endavina-ho tu, morrut.      Olla i la llossa


Els meus pares són cantors, 
jo també ho sóc; 
porto l’hàbit blanc 
i groc és el meu cor.     Ou

La meva mare quequeja, 
el meu pare és cantador, 
vesteixo blanc de per fora 
i tinc sang groga en el cor.        Ou

Porto la camisa blanca 
i el meu cor és tot ben groc,
 no m’assemblo gens al pare 
i ni a la mare tampoc.       Ou

Sóc de bèstia i no sóc bèstia 
i em torno bèstia després; 
si a cas m’hi torno, se’m mengen; 
si no m’hi torno, també.            Ou

Una caixeta tan ben requinquilladeta, 
que cap requinquillador la requinquillarà 
tan ben requinquillada com ella està.        Ou

Una capseta blanca 
que s’obre i no es tanca.           Ou


Una caseta, tota emblanquinadeta, 
que no té porta ni finestreta.     Ou

Sóc una roda blanca 
amb un eix de color groc, 
no corro, ni rodo, ni volto 
i sempre m’han fet al foc.      Ou ferrat

Tic-tic a la paret. 
Porta sal i porta pa 
per poder-lo sucar.      Ou passat per aigua


 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Et done llet i llana 
i per parlar dic be. 
Si no saps el meu nom 
jo mai no te’l diré.        Ovella


Jo visc sempre en el palau,
la pàtria en té en son sí,
sóc el company d’un veí
que per mal nom es diu Pau.
Si em cerques en el paller
propte em trobaràs, jo et toc!,
i si vols saber qui sóc
pregunta-ho a algun forner.      Pa


Jo sóc fill de la terra,
desolat el cel,
i tothom em reclama
amb gran anhel.
Tothom em demana tendre,
ningú no em vol vell,
rics i pobres se’m mengen
fins a la pell.
En palaus i barraques
entrada hi tinc,
i tothom m’aprecia
perquè els sostinc.
Mentre terra existeixi
i l’univers,
a mi té de voler-me
tot el món senser.         Pa


Com més fresc, sóc més calent,
i em fan de distintes formes;
em vol el pobre i el ric,
i per amar-me, em devoren.     Pa


Al camp verdeja,
a casa blanqueja,
serveix d’aliment,
i, com més fresc, més calent.    Pa


Pa pastat de mà,
i menjat avui.    Pa


Endevina què sóc jo.
Com més fresc, més calent sóc.    Pa

Vaig néixer verd,
em torno groc,
em pasten blanc
i acabo al foc.    Pa

Al palau i a la cabana
m’aixequen grans monuments;
sens mi no hi hauria Pàtria,
ni panotxes ni parets.      Pa

Com més fresc, més calent,
i em fan de distintes formes;
em vol el pobre i el ric,
i per amar-me em devoren.      Pa

Com més fresc
més calent.       Pa

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS
Sóc rodona com un plat
però tinc el coll molt allargat.   Paella

De palla vaig abrigada, 
porto a dintre perles fines, 
que a tot arreu són buscades 
per donar a les gallines.            Panotxa

Una cosa llarga i llonga 
que té pèls a la pixonga.           Panotxa


Una velleta
tota arrugadeta
amb tres ossets
dintre la panxeta.          Pansa

Una velleta
tota arrugadeta
que a baix porta
una cueta.        Pansa

Una velleta tota arrugadeta,
que a baix porta una cueta.      Pansa

Una vella arrugadeta
que al cul porta una estaqueta. Pansa


Som cegues de naixement.
Tenim ulls i no hi veiem.           Patates


Neix ben verd i mor ben roig,
i és més buit que el cap d’un boig.    Pebrot

De la terra sóc vingut,
vaig vestit verd o vermell,
de la gent sóc benvolgut,
doncs se’m mengen fins la pell.    Pebrot

En el camp em vaig criar
entremig d’amics i amigues
i ara que ja m’he fet gran
les dones em fan a tires.           Pebrot

Entre vermell, arrogant i furiós 
i surt arrupit, pansit i plorós.     Pebrot (al caliu)


Què és allò que es té per molt fresc
quan ja fa hores que és mort?      Peix

L’aigua em dóna vida,
i l’aire la mort.
Sóc menjar per l’home
i pels gats i tot.       Peix

Jo em passejo amunt i avall de casa meva
i em vénen a agafar
la casa salta per la finestra
i jo quedo pres.            Peix

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Dolça, groguenca i verdosa, 
a tothom faig bon profit; 
vols saber què sóc? 
Espera, que em sembla que ja t’ho he dit.  Pera

Esta campaneta és blaca 
per dins i per fora és verda. 
Si vols que t’ho digui, espera.  Pera

Per diumenge et convido,
et dic el que menjaràs
i no ho endevinaràs.     Perdiu

Verda per fora, 
blanca per dins; 
si vols que t’ho digui, 
espera aquí.     Pera

En els homes és de pèl 
i en els arbres és un fruit.          
        Pera (referit a un tipus de barba en desús)

Una esglesieta
tota plena de genteta
i un escolà rabassut.
Endevina-ho cap de ruc!          Pinyons

Els pares són alts,
les mares, petites.
Els fills són primets
i blancs són els néts.     Pinyons

Lo pare és gran,
la mare és xica,
los fills són negres
i els néts són blancs.   Pinya

Una bossa apedaçada
que punta d’agulla no l’ha tocada.         Pinya

Apedaçat de per tot
i no m’ha tocat l’agulla;
els meus fills tots són pelats
i en canvi jo sóc peluda.           Pinya

Un hotel amb moltes cambres,
que està tot ple d’estadants
coberts de fortes cuirasses
i per dins vestits de blanc.   Pinya i pinyons

Cent cavallers blancs,
cadascú una cel·la,
estan ben tancats
dins la fortalesa;
cent cavallers blancs,
amb cuirassa negra.      Pinyons de pinya

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

Un senyor, quan l’han purgat
i a taula està ben posat,
de tot pren, de tot fa soc,
i està sempre sec i floc.            Plat

És un canari molt groc,
que no canta gens ni poc.         Plàtan

Or pareix, plata no és.
I no m’ho endevines en un mes.     Plàtan

Plata no és.
El qui no ho endevina
ben babau que és.        Plàtan

Sembla or,
plata no és,
qui no ho endevinarà
ben tonto serà
perquè ja t’he dit el que és.       Plàtan

Sóc plata i plata no sóc,
ben clar t’he dit qui sóc jo.       Plàtan


Tinc cor sense tenir sang,
tinc pell sense tenir carn,
tothom em vol ben madura
i de joveneta no tant,    Poma

Jo començo tenint por,
i encara que tingui mà,
em treuen la pell, se’m mengen
i jo mai no puc protestar.         Poma

Una cosa que no té carn ni greix 
i piula quan neix.               Pollet

Si per càs vols trobar-me.
cerca’m al mar i enlloc més,
que sóc sempre peix,
encara que em llegeixis al revés.     Pop

Sóc gros i molsut
i força rondinaire.
Em tenen per brut
perquè no faig bona flaire.
Perquè m’engreixi m’atipen
i em maten fent festassa
dient que tot sóc bo:
l’orella, el peu, la grassa,
el morro, el cul i el llom.           Porc

Pínjolo-pínjolo està pinjolant,
Pampelut l’està esperant,
Pínjolo-pínjolo ha caigut,
Pampelut se l’ha endut.    Porc

Dormis dormis qui dormia
venus venus qui hi venia
si facau no hagués calgut
dormis dormis dormiria.           Porc

Un bon mosso gras, cepat,
que es passeja pels carrers,
de música acompanyat,
i tothom mostra interès
d’arribar a veure’l penjat.          
  Porc (refereit a la rifa d’un porc per Sant Antoni)

Tot el dia fa tortells
i en arribar al vespre
no en té cap.    Porc (es refereix als escrements)

El pengim-penjoi penjava
i el pelut de la mirava,
pengim-penjoi és caigut
i el pelut ja l’ha hagut. 
              Porc i gla (també es refereix al gat)

 

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

La gràcia la porto a dins;
sóc emblema català,
i aquell que pel coll m’agafa
tot el que tinc em fa donar.       Porró

No és cap càntir ni cap font
es té a la mà quan raja,
té cul i també coll.        Porró
Sempre sóc hoste d’honor
de la taula catalana;
qui vulgui parlar amb mi
ha de mirar cap enlaire.            Porró
Està gras com un garrí
i té un nas que raja vi.   Porró
Un que raja i cinc que l’aguanten.    Porró
Tinc coll i tinc bec
i la panxa plena,
i si em tracten bé
remullo la gargamella.   Porró
Com més s’alça
més s’abaixa.    Porró
Un que pixa
i cinc que l’aguanten.    Porró

De color de llonganissa
i, quan l’aixequen amb la mà, xerrica.   Porró

Llargut, llargut com un embut,
rodó, rodó com un purgador.   Porró

Rodó com un purgador
punxegut i llargarut.      Porró

Jo sóc l’amo i mano aquí.
Porto gorreta color robí,
i als xiquets bonics,
els desperto així:
Quiquiriquic!       Pollastre

Sóc un pres sense presó.
Sóc sec però ben rodó.
I quan els homes m’afagen
se’m mengen i em troben bo.    Prèssec

Tothom em diu que sóc pres i sec,
i així que l’estiu arriba,
en moltes cases, per postres,
se’m mengen amb alegria.         Prèssec

Que estic pres i sec em diuen,
més no ho creieu pas això,
pix en el camp estic lliure
i sóc gras de bo de bo.        Prèssec

No em plànyic enlloc,
que ja viuré poc.          Presseguer

 


ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS

N’hi ha de negre,
n’hi ha de blanc,
la dolçura
al cor s’atura
i és molt bo,
sols que no dura.          Raïm

Endevina, endevineta:
Qui és negre,
qui és blanc,
qui en té un pam,
qui no en té tant.          Raïm

Me’n vaig a la plaça,
me’n compro un pam,
me’n menjo un pam
i en llenço un pam.       Raïm

Una fruita tardorenca,
que és blanca o negra, segons
madura. Tothom la menja,
fermentada i feta suc
la bevem en Porró.       Raïm

Nat d’abril,
florit de maig,
collit de setembre,
quantes dones fa estendre!       Raïm

Qui en té un pam,
qui no en té tant,
els rodons hi són,
donen gust al cos
i fan el ventre gros.       Raïm

És verd i no és julivert,
és groc i no és safrà,
es vermell i no és grana,
és pelut i no és llana.       Rave

És talment una bandufa,
ben pintada de vermell,
el cap el té ple de fulles
i al cul un manyoc de pèl.    Rave

Sóc blanca com ho és la llet
i em fan servir per menjar,
sóc muntanya en algun indret
i també estic dins el mar.          Sal
Una cosa verda, verda,
que dins del verd és vermell
dins el vermell és negre
i dins el negre és blanc. Síndria

De tant que la va punxar
sang li va rajar.    Síndria

Quina és aquella vianda
en que s’hi menja més pa?        Sopes

Quin plat es fa 
amb un au de corral i un tap?      Tapioca (tap i oca)

Quasi sempre tinc deu fills
i, és estrany, tots ells són grills. Taronja

Moltes dames al castell
totes vestint de vermell.            Taronges

Neixo verd, i al fer-me gran,
vermellós em vaig tornant.
De la cuina m’he fet l’amo
fregit, amanit o en salsa;
i quan em suquen a pa,
amanit amb oli i sal,
a tothom faig disfrutar.  Tomàquet

Que sóc tort em diuen, 
tot i sent rodó
 a dintre el meu ventre 
hi porto un tresor 
que a tothom agrada 
perquè és tot dolçor.    Tortell

Sóc rodó com la pesseta, 
i a tothom tracto amb dolçura; 
m’estima el pobre i el ric, 
els vells i les criatures.  Tortell

Sóc rodó i em diuen tort, 
i em mosseguen sense dolor.    Tortell

Sóc peix, 
però moltes voltes 
no ho sóc a la paella 
donant voltes.   
     Truita (tant el peix com la truita d’ou)

Tomba’t, tomba’t, 
posa-t’hi bé, 
que si no t’hi poses 
no t’ho podré fer.         
     Truita (tant el peix com la truita d’ou)

1 comentari:

  1. Podríeu ser més discrets a l'hora de fer un copia i pasta sense afegir res de nou i a sobre no digueu d'on heu tret la informació ni reconeixeu la feina que ha fet un altre. És molt trist trobar-te coses com aquestes, és per això que vaig decidir tancar la meva web. Àngel Daban

    ResponElimina