Endevinalles sobre aliments

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Quan més m’ensabones,  més m’embrutes.  Si em vols netejar deixa’m estar.   Aigua Què és allò que  corre sense tenir cames?          Aigua Transparenta però es veu,  amb les mans no la podràs agafar perquè tard o d’hora s’escolarà.  Aigua Diuen que sóc d’aigua,  però, ben mirat,  d’aigua no en tinc gota,  i és ben veritat.  Si a mi em prens a gotes  no’t faré cap mal,  mes si de mi abuses  puc ser-te fatal.  No’m prenguis per vici,  t’ho aconsello jo.  Per poc que barrinis  ja sabràs qui sóc.         Aiguardent Una senyora s’està al terrat amb la cua verda i el vestit morat.        Albergínia Una senyora se’n va al mercat amb la cua verda i faldellí morat. Albergínia Quatre senyoretes ballant dins d’un plat, cotilleta verda i vestit morat.   Albergínia Quatre senyoretes  dintre un platet,  les aletes verdes,  vestit moradet. Albergínia Donya Galindaina  se’n va al mercat  a lluir-ne el seu tocat,  la cueta verda i el vestit morat. Albergínia

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS No és pebre però fa coure; té barba i no és home.    All No sóc bèstia ni persona però tinc dents i tinc cap, i si algú no s’ho vol creure que em cerqui en l’amagatall.    All Un ou amb perruca què cosa és?    All Un arbret, petit, baixet, capçat de blanc, vestit de verd.     All Tinc el cap gros, el cos estret i no em puc aguantar dret.        All Sense dir res a ningú es meu nom és nom d’espant; tant si som verd com madur tenc un gustet molt picant.        All Sóc planta que sols serveixo per donar gust al menjar. Tinc dents però no mossego i al qui menjant de mi abusa li put l’alè al respirar.     All Sóc ben bé un cap sense peus; tinc dents però no tinc boca, se’m veu en l’amagatall i no faig olor de roses.     All Veureu que per muntanyes es passeja un muntanyenc; té barbes i no té braços, té cap però no té peus.    All L’un li fa,  l’altre li té,  l’altre li mira  si li va bé.         Allioli

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Mirat per l’endret és un vegetal, mirat al revés sóc un mineral.    Arròs Sóc el primer en florir  en començar el bon temps.  Els meus fruits,  que neixen verds,  ben torrats són exquisits.          Ametller Vaig néixer dalt d’un arbre sóc bona per menjar, i caldrà que em trenqueu la closca si em voleu tastar.         Ametlla Sóc petita i rodoneta. Ave em diuen de nom i Llana és el meu cognom.        Avellana A molts vesteix i no és sastre,  i alimenta a molts també,  i encara que algú el maltracta  no en diu mal, sempre en diu bé.          Be És verd i no és de l’hort,  és mareja i no del mar,  té barbes i no de pèl...  No ho sabràs endevinar?   Blat (L’espiga del blat) Mar mareja, mar no és.  Serres té, i porc no és. Blat Primer verd com el julivert,  després groc com el safrà,  fa ones i no és pas el mar.        Blat Se sembra,  té espigues,  grana i se sega.          Blat Som a milers els germans,  tots rossos com un fil d’or,  i tots plegats donem pa  al que ens va llençar a tots.       Blat Verd com el julivert,  groc com el safrà,  fa ones i no és la mar.   Blat És verd i no és de l’hort,  es marejada i no del mar,  té barbes i no de pèl...  No ho sabràs endevinar?         Blat (espiga) Ones fa,  mar no és,  té espines  i no és peix.      Blat (espiga) Jo tot sol sóc molt petit,  si estic amb altres som grans,  sent tan petits com abans;  endevina’m eixerit?       Blat (gra de blat) Groc groguet,  és al cim d’una paret  i fa cantar un ocellet.    Blat de moro Verd em vaig criar,  ros em van tallar;  després em van moldre  i tu em vas menjar.       Blat, gra, farina, pa

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Ve de l’hort i és planta bona,  i la seva fulla ens fa profit;  si el seu nom dius a persona,  no estarà gaire agraït.      Bleda Petit i rodanxó, per la terra es presenta; no té més que una cama i costelles més de trenta.          Bolet Lloat sigui sempre Déu que cria les meravelles: jo tan sols en tinc un peu i tinc més de cent orelles.         Bolet Em faig i em fan; si em faig em mengen si em fan em porten.                 Bolet (dos significats: el vegetal i el barret) Alabat sia Déu que crea les meravelles, cosa que només té un peu i més de dues-centes costelles. Bolet Em fan nàixer dins la mà,  i, a més, molt aviat,  de seguida que sóc nat,  ja proven si sé nedar.      Bunyol Quin és l’ofici que sempre cansa una lletra?       Cansalader Entre parets blanques arbre hi ha sense fulla i sense flor, però el fruit que fa és molt bo, Endevina, què és això?    Caramel Entre molts germans estem reunits  en establiments tan grans com petits.  Anem vestits sempre,  puix sempre veureu  que qui ens utilitza el vestit ens treu.  Se’ns posa a la boca  qui ens ha despullat.... i, prou ja; barrina,  que massa he parlat.     Caramel

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Fes-me com vulles fins al maig no trauré les fulles.  Carbassa Quan és xic és ell, i quan és grossa és ella.            Carbassa De petit sóc masculí, quan em faig gran, femení.        Carbassa Collita més grossa de res més se’n fa. Em cull el qui m’estima, em té l’estudiant, en té aquell que neda i em té l’hortolà.           Carbassa Collita més grossa  de res més es fa.          Carabassa Em cull qui m’estima,  em té l’estudiant,  em té el que neda,  em té l’hortolà.      Carbassa És petit com una nou, no té peus i puja al mont.         Cargol No és porc i furga per terra, no és bou i porta dues banyes, no és escarbat i s’enfila i camina sense cames.  Cargol Paret amunt, amunt, paret avall, avall, la caldereta al capdavall.          Cargol Qui és que té més amor a la seva casa que a les altres riqueses del món?         Cargol Quin és l’animal que com més corre més s’agafa?     Cargol Viu callant i mort cantant.  Cargol

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Abans de néixer son fill sa mare ja l’ha enterrat, quan prou dins del vas ha estat es deixondeix i surt viu.            Cargol Casa amunt i casa avall, arrossega que arrossega sense que la perdi mai. Cargol Un animal molt moll, no té ossos ni té espina i tota la seva vida ha de dur la casa a coll.            Cargol Puja paret amunt amb la caldereta al cul. Cargol No surt de casa quan plou, i quan plou surt... És estrany? Camina molt amb afany i, malgrat això, poc es mou.      Cargol És petit com una nou; no té peus i puja al mont.         Cargol Arronsat molt temps s’està però s’estira algun cop, i cada cop que s’estira queda llis i llapissós. Es molt amic de les banyes clavades al mig del front.          Cargol Un jaiet tortet, tortet, per davall una paret amb sa senaia a s’esquena.       Cargol No és bou i porta banyes. No és paraigua i surt quan plou.           Cargol No ix de casa quan plou, i quan plou ix. És estrany? Camina molt amb afany i, malgrat això, poc es mou.      Cargol Qui quan surt a passejar la casa se sol emportar?           Cargol Vols dir-me quin plat hi ha que tothom menja a voler i el se torna endur tan ple com abans de començar?         Cargol Un cigronet que puja per la paret.   Cargol Un animal molt moll, no té ossos ni té espina, i tota la seva vida, ha de dur la casa a coll.            Cargol Un vellet molt geperudet que puja costera amunt amb una caldera al cul. Cargol No té cames i camina. No és bou i porta banyes. No és ovella ni cabrit i no para dia i nit.         Cargol No té cames i camina, va amb càrrega dia i nit, no és cap bou i porta banyes, ni és ovella ni és cabrit.    Cargol Paret amunt, paret avall, puja un vellet amb el cascaret al cul.  Cargol

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Tu que ets un home entès i de savi passes de mida, què va que no saps quin és l’animal que sent mort crida, i quan és viu no diu res?                      Cargol de mar que es fa servir de corn En alt lloc estic, i sempre esperant a qui sol·liciti de la meva carn.           Carnisser Des del cel Nostre Senyor  creà una planta a la terra  que n’és peluda per dins  i per fora té costelles.   Carxofa Un arbre criat de Déu  amb dues grans meravelles,  a dintre té les llavors  i per fora té costelles.   Carxofa Una planta Déu va fer  que no és pas de les més belles;  i que si el fruit que ella té vols menjar-te,  de primer li has d’arrencar les costelles.   Carxofa Bon pare, mala mare, camisa negra i fill blanc.            Castanya Una capseta negra que s’obre i no es plega.           Castanya Jo sóc filla de muntanya i vinc al món quan ve el fred, i al posar-me al foc no t’estranyis que al cremar-me faci un pet.      Castanya Calentoneta t’agrado i, per fer-me passar el fred, a les brases em condemnes per satisfer un gust teu.            Castanya Tres vestits m’has de llevar abans d’arribar-me a la pell: el primer punxant-te els dits; el segon, foc encenent; el tercer, que és la camisa, amb un punt me l’hauràs tret.      Castanya Ben calentona t’agrada, i per fer-te passar el fred a les brases em condemnes per satisfer un gust teu.            Castanya Té pell com les persones, i és bona per menjar, surt quan comença el fred i en donen per tot l’any.            Castanya

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Blanca sóc de naixement, sortida de verds llacets, i fins faig plorar la gent quan em fan a bocinets.            Ceba Cent donzelles en un camp totes vestides de blanc.            Ceba Encar que neixo en el camp també surto de les calces, i aquell que a mi em vol trinxar mentre em té el vaig fent plorar.           Ceba He estat criada en el camp coberta de vels verdosos. Aquell qui plora per mi és el qui m’ha fet a trossos.       Ceba Un vel sobre un altre vel de seda de la més fina; qui em vol descobrir ho paga plorant a llàgrima viva.            Ceba Rodona com la pilota i té pèls a la panxota.    Ceba Rodoneta com una tassa i té pèls a la panxa.       Ceba Sóc una núvia vestida de blanc. Un vel sobre un vel sobre un altre vel, fets de seda blanca de la més fina. Aquell que em despulla ho ha de pagar plorant i plorant a llàgrima viva.            Ceba Si em toques et faig plorar, si em menges t’he de picar, però si em cuines com cal sóc menjar que no té igual.       Ceba Tapeta sobre tapeta, tapeta de paper blanc, i per molt que rumiïs no ho endevinaràs mai.       Ceba Trompa tenc i no sóc músic, tenc rels i no sóc cap arbre, tenc fulles i no som llibre, a vendre causa molt sovint de molts d’ais i plors i llàgrimes.           Ceba

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Una cosa petita com el puny que té un grapat de pèls al cul.      Ceba Una cosa que creix al revés, el cap per avall, les cames amunt.          Ceba Una dama duu molts vels, i el més vell és el de sobre; no és bona si és vestida, i qui la despulla plora.   Ceba Sóc petit i rodonet.  Per poder-me menjar  en remull m’han de posar  i una vegada ben cuit  i amb bon oli amanit s óc nèctar pel paladar.     Cigró Rodons i acabats en punxa, fan molt bé a la humanitat; per més que un bull els en falta, no diuen cap disbarat.    Cigrons Ringo - Rango va entonat, n’hi ha tres mil que van amb ell, tots van vestits de vermell menys en Ringo - Rango vell.  Cirerer Don Dorondon s’està al terrat amb trenta mil homes a cada costat; tots van vestits de vermell, menys don Dorondon, que és el més vell.  Cirerer Don Guindot ve de Sarral amb cent homes de cavall, tots van vestits de vermell menys ell, que és el més vell.    Cirerer Tantarantan s’està al terrat de més de mil homes acompanyat, tots duen peto vermell menys ell, que és el més vell.      Cirerer Díngol Dàngol va entonat i deu mil qui van amb ell, i tots vestits de vermell fora Díngol Dàngol vell.            Cirerer Cent monges dalt un castell vestides de caramell, menys el pare prior, que vesteix d’altre color.          Cirerer Don Dónguili va a cavall, set mil homes al davant tots van vestits de vermell, menys don Gallindoi, que és el més vell.   Cirerer Domingo dalt el tossal amb trenta mil de cavall, tots van vestits de vermell, sols Domingo va de vell.          Cirerer Don Galindai s’està en el camp, amb deu mil homes al voltant; tots porten barret vermell, menys Galindai, que és el més vell.       Cirerer Cent monges dalt d’un castell totes vestides de vermell.         Cirerer Moltes dames al castell vestint totes de vermell.            Cirerer

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Pelut per fora,  blanquet per dins,  fill de la palmera,  menjar dels fins.           Coco Quina és la cosa que quan és xicoteta té les orelles xicotetes i quan és gran les té com un gegant?     Col Al mig del camp em vaig criar. Per ser una descarada, la panxa em tocaren per veure si estava prenyada.   Col Neixo al bosc i a la masia,  puc dir que vell no em faig gaire,  amb el meu cos mercadegen,  i la pell va cal drapaire.            Conill En lloc d’anar endavant  sempre camina endarrera.  No badis un sol instant,  per pessigar té fal·lera.      Cranc Ous i llet, ben remenat,  que dóna gust en ser tastat.      Crema Ous i llet, ben remenats,  groga per sota  i té per sostre sucre cremat.     Crema catalana D’un home em varen treure per fer una cosa bona. Em compren a la tenda i en té tota persona.         Costella Té el cap com una basseta, té cua i no la remena.     Cullera Dintre de la coma vella, planta de menjar hi neix, si no la cullen quan creix, de mascle torna femella.                                  Espàrrec i esparreguera Tothom diu que sóc fi, i crec que és cert això, puix em volen a mi el pobre i el senyor.      Fideu

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Ella m’allarga els seus braços, i jo pujo al damunt d’ella; li arranco l’anima a trossos i ella es queda satisfeta.            Figuera Al damunt d’ella jo em fico, i ella tota se’n remena; jo sóc qui m’emporto el gust i ella amb la llet es queda.         Figuera Quin arbre en es món hi ha que fa sa llenya dolenta i per ses fulles sustenta coses bones de menjar?           Figuera de moro A un indret de Catalunya una cosa he reparat: que uns arbres tots d’una mena donen nom a una ciutat.           Figueres Un arbre que tot ho fa, mèl i mil a cordovà.      Figuera Fruita negra, fruita blanca. Si una és dolça també l’altra. I sol ser-ne més preuada aquella que porta quelcom d’una dama.   Figues Mel i mill i cordovà, tres anys us dono per endevinar.          Figa Mascle en el món vaig venir i femella som tornada; quan me veuen descordada tothom es cabussa amb mi.      Figa És verd i no és julivert, és groc i no és albercoc, té espines i no és peix, té corona i no és capellà, té ones i no és la mar.      Figa de moro Té ossos i no és carn, té espines i no és peix, és verd i no és julivert, és groc i no és safrà, porta corona i no s’ho mereix.  Figa de moro És groc i no és albercoc, és verd i no és julivert, té corona i no és capellà; endevina què serà.       Figa de moro Rodó i no és poma, verd i no és julivert, negre i no és pebre, groc i no és safrà, té corona i no és capellà.          Figa de moro Quina és la planta que fa el fruit a les fulles?                                   Figa de moro Té espina i no és bacallà. Porta corona i no és capellà. Ase serà qui no ho endevinarà. Figa de moro Penjaroi penjava, pelut el mirava; penjaroi caigué, pelut el tengué. Figa i un ca A un indret de Catalanya  una cosa he reparat:  que uns arbres, tots d’una mena,  donen nom a una ciutat.           Figueres

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS De mascle i femella és nat,  engendrat dins un instant,  i si té aliment bastant  pot abrigar la ciutat.  No té boca i ben aviat  menja tot quant té davant.        Foc Fregant neix,  bufant creix,  i si el tapes és ben mort.  Pot fer mal amb escreix  destrossant a dret i a tort.         Foc Rodó com la lluna  i blanc com la sal.  El fan de llet pura.  I no ho torno a contar.      Formatge Genolls enrera,  cuixes avant,  boca de banya,  barba de carn.     Gall No és republicà,  porta barretina,  i el veureu content  quan es fa de dia.         Gall No sóc rei i duc corona,  i, a cavall, no he cavalcat,  però, de nit i de dia, puc gastar la fantasia de dur els esperons posats.      Gall Endevina endevinalla:  quin ocell pon a la palla?          Gallina Una senyora s’està a la porta  amb una rosa que porta.  No és rosa ni és ram.  No ho endevinaràs d’un any.    Gallina El que senya el pa no en pot menjar.         Ganivet Tinc tall i no menjo mai. Ganivet El que talla el pa i no en pot menjar.       Ganivet No sóc carn i tinc bon tall, i aquell a qui clavo l’ull li faig fer l’últim badall.  Ganivet

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Jo sóc fill de l’aigua,  fill ben natural,  i a ésser aigua torno sense fer cap mal.        Gel Té coll i no té cap, té boca i no té dents, té braços i no té mans, té ventre i no té budells, i té cul sense forat.    Gerra Una planta molt bonica  que dóna la cara al sol.  La llavor, quan està seca  se la mengen mica en mica.      Girasol Sense peu s’aguanta dret, el fan beure sense set, no té flaire de cap classe i pel nas de tothom passa.        Got Fet de vidre i de metall porto aigua i porto vi, i aquell qui a mi em fa servir ha de començar un badall.        Got No sé si ho encertaràs... Quina cosa és aquella on tothom hi fica el nas?           Got Tothom em diu que sóc mona i això que grogueta estic, i de ma sang s’aprofita la gent per certs requisits.         Llimona És verd i no és julivert,  és groc i no és safrà,  porta corona i no és capellà.    Llimona

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Dins convent reial estan,  tancades monges hermoses,  i cada any es mes d’octubre  s’obro es convent i fugen totes. Magrana Fortalesa de soldats  que no tenen cap ni peus,  però tots ben col·locats  amb uniforme vermell.  Magrana La missa rodoneta,  la gent petiteta,  l’escolà rabassut;  endevina-ho, cap de ruc.    Magrana Quan neixo porto corona.  Sóc mare de mil infants;  si per cas els vols conèixer  obre’m la panxa d’un tall.     Magrana Sóc un xic dura de pell  i estic ben plena de grans,  porto corona de rei  i agrado a petits i grans.           Magrana Té ossos i no té carn,  porta corona i no és capellà.    Magrana Tinc amarga la pell,  per dins estic ben granà  porto corona i no sóc rei,  ni regina ni capellà.       Magrana Una patateta prenyadeta  de trenta mil patatons;  com s’ho farà la patateta  per tenir tants patatons?           Magrana Tinc mà sense ser persona,  sense ser cantant tinc to,  sóc fet de molt bona pasta,  que vol dir que sóc molt bo.     Mató Demà em donen un meló i me’l menjo avui Què menjo?     Mel Fruita que és de bona llei i que es pot presentar a rei i crema a l’altar major. Endevina, què és això? Mel i la cera Si em donen un meló i me’l menjo, què menjo?      Mel

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Hi entra eixut, hi pren un bany i en surt tot moll i degotant.        Melindro Rodó, rodonet, de fora verdet, de dintre molt dolç i ple de pinyols.            Meló Per ses voreres me’n dau, per enmig no me’n dau mica, i si m’enganxau sa mica tot és ventre m’espanyau.         Meló Neixo en la terra, i allí, un pagès la vida em talla; vaig de mà en mà per morir, i un ganivet o navalla sempre ha de ser mon botxí.    Meló A veure si m’ho saps dir. Sóc fruita dolça i sucosa que es menja a bones tallades i que semblo una pilota de les de jugar a rugby.            Meló Verd per fora, roig per dins, pepites negres. Meló de l’Alger Una cosa verda, verda, que dins del verd és vermell, dins el vermell és negre i dins el negre és blanc. Meló de l’Alger Verd com el julivert, negre com el pebre negre, roig com un pebre roig.            Meló de l’Alger És verd com un julivert, i sense ser paper és blanc; és roig i no és safrà; no és cap casa i té estadants.     Meló de l’Alger Pastorets de la muntanya que sempre pugen i baixen.      Mongetes Una esglesieta gran, gran i fondeta, el capellà rabassut, la gent menudeta.                        Mongetes (dins l’olla i la llossa) Un convent de monges blanques pugen i baixen i es toquen les panxes.            Mongetes (quan es couen dins l’olla)

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Ben blanca vinc a la vida,  verda em torno de seguida,  roja sóc quan ja no he de créixer  i negra quan el món em deixa.  Móra Ric-roc, amb un garrot  li remenen el culot.       Morter Ring, ring, ring,  entre cames ho tinc,  com més oli hi tiro  més lluent ho tinc,  ring, ring, ring.        Morter Neix a l’hort,  creix a l’hort  i se’l menja el nostre porc.     Nap Sóc germana del bolet  i també de la castanya;  segons com, em troben dolça;  segons com, em troben agre.    Nata Cinc ales  i cinc ossos  i no pot volar pels boscos.    Nespla Té cerres i no és porcell,  costelles i no és anyell,  corona i no és capellà,  endevina-ho d’aquí a demà.    Nespla Llanuda, llanada,  del cap coronada,  m’ha parit un vedell,  nudell, nudell,  llanut, llanat,  del cap coronat.     Nespla .- Fruit del nespler

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Caixeta bonica i de bon mirar, no hi ha cap fuster que et pugui imitar.       Nou Una capseta; xicoteta, redoneta, plena de muntanyes, bona de menjar. Si no ho endevines ves-ho a preguntar.      Nou Cap fuster ha fet tan ben feta una arca tan petiteta.       Nou Quatre cames dins un llit i un tiroriro al mig.        Nou (nou, fruit sec) És una capseta, xica, rodoneta, plena de muntanyes bones per menjar. Si no ho endevines, vés-ho a preguntar.      Nou Quatre monges en un corredor, ni les toca l’aire ni les toca el sol.       Nou Quatre damisel·letes dintre quatre cambretes.     Nou Sóc una capseta requinquilladeta cap mestre fuster no em sabria fer.      Nou

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Amb tres lletres formaràs una cosa d’aliment, d’un color molt transparent, que per menjar n’usaràs.          Oli No és cosa bona per beure, tampoc cosa per menjar, a molta gent alimenta, i estant groc, malalt no està.     Oli L’arbre el fruit ha de donar, la premsa l’ha de premsar, te l’has de menjar amb pa i la roba et pots tacar.              Oli Un líquid de color d’or, que no és licor; com el licor és espès i no en té res. En canvi és un aliment que en molts guisats i en la cuina hi és molt convenient.        Oli És verd i no és julivert, és groc i no és safrà; i tonto, tonto serà qui no ho endevinarà.   Oli Sóc beneït com cristià i dintre el foc em puc estar.      Oli És groc com el safrà i per tot es pot posar.   Oli Malgrat i portar-ne cua no sóc bèstia ni persona i igual m’entaulo amb el rei que m’entaulo amb el manobre.     Oliva Verds van ser els meus estudis i de dol em vaig vestir, mes ara que vaig de negre, els paladars faig gaudir.        Oliva negra Blanca de naixament, verda d’inclinació, i ara, per mala sort, sóc més negra que el carbó.     Oliva De blanc vaig náixer, de verd jo em vaig vestir, i ara que vaig de negre, ningú no se’n recorda de mi.     Oliva Al matí és or, al migdia plata i al vespre mata.           Oliva Llarga com una soga, rodona com una poma, dolça com una mel i amarga com un fel.     Olivera Blanc fou el meu naixement, i de verd me vestí, i ara que vaig de negre fan sentència de mi.      Oliva Ès alt com el cel petit com una nou, amargant com el fel i dolça com la mel.       Olivera és verd com julivert i no és julivert.        Olivera Quin arbre en el món hi ha que no té arrel ni rabassa, i en venen a sa plaça coses bones de menjar?           Olivera

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Tinc la panxa grossa, la boca molt ampla. El ventre m’emplenen de sucs i viandes. Tinc dues orelles que es per allà on m’agafen, i el seient em cremen per a utilitzar-me.         Olla La senyora vella cavalca dalt sa sella, i el senyor diablot li toca el colot.  Olla Una senyora s’està al foc reganyant el patatot; passa un senyorot i n’hi fica un bocinot.     Olla Madama és davant del foc que s’escalfa l’abricoc.  Olla Una esglesieta plena de genteta, l’escolà gruixut endavina-ho tu, morrut.      Olla i la llossa Els meus pares són cantors,  jo també ho sóc;  porto l’hàbit blanc  i groc és el meu cor.     Ou La meva mare quequeja,  el meu pare és cantador,  vesteixo blanc de per fora  i tinc sang groga en el cor.        Ou Porto la camisa blanca  i el meu cor és tot ben groc,  no m’assemblo gens al pare  i ni a la mare tampoc.       Ou Sóc de bèstia i no sóc bèstia  i em torno bèstia després;  si a cas m’hi torno, se’m mengen;  si no m’hi torno, també.            Ou Una caixeta tan ben requinquilladeta,  que cap requinquillador la requinquillarà  tan ben requinquillada com ella està.        Ou Una capseta blanca  que s’obre i no es tanca.           Ou Una caseta, tota emblanquinadeta,  que no té porta ni finestreta.     Ou Sóc una roda blanca  amb un eix de color groc,  no corro, ni rodo, ni volto  i sempre m’han fet al foc.      Ou ferrat Tic-tic a la paret.  Porta sal i porta pa  per poder-lo sucar.      Ou passat per aigua

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Et done llet i llana  i per parlar dic be.  Si no saps el meu nom  jo mai no te’l diré.        Ovella Jo visc sempre en el palau, la pàtria en té en son sí, sóc el company d’un veí que per mal nom es diu Pau. Si em cerques en el paller propte em trobaràs, jo et toc!, i si vols saber qui sóc pregunta-ho a algun forner.      Pa Jo sóc fill de la terra, desolat el cel, i tothom em reclama amb gran anhel. Tothom em demana tendre, ningú no em vol vell, rics i pobres se’m mengen fins a la pell. En palaus i barraques entrada hi tinc, i tothom m’aprecia perquè els sostinc. Mentre terra existeixi i l’univers, a mi té de voler-me tot el món senser.         Pa Com més fresc, sóc més calent, i em fan de distintes formes; em vol el pobre i el ric, i per amar-me, em devoren.     Pa Al camp verdeja, a casa blanqueja, serveix d’aliment, i, com més fresc, més calent.    Pa Pa pastat de mà, i menjat avui.    Pa Endevina què sóc jo. Com més fresc, més calent sóc.    Pa Vaig néixer verd, em torno groc, em pasten blanc i acabo al foc.    Pa Al palau i a la cabana m’aixequen grans monuments; sens mi no hi hauria Pàtria, ni panotxes ni parets.      Pa Com més fresc, més calent, i em fan de distintes formes; em vol el pobre i el ric, i per amar-me em devoren.      Pa Com més fresc més calent.       Pa

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Sóc rodona com un plat però tinc el coll molt allargat.   Paella De palla vaig abrigada,  porto a dintre perles fines,  que a tot arreu són buscades  per donar a les gallines.            Panotxa Una cosa llarga i llonga  que té pèls a la pixonga.           Panotxa Una velleta tota arrugadeta amb tres ossets dintre la panxeta.          Pansa Una velleta tota arrugadeta que a baix porta una cueta.        Pansa Una velleta tota arrugadeta, que a baix porta una cueta.      Pansa Una vella arrugadeta que al cul porta una estaqueta. Pansa Som cegues de naixement. Tenim ulls i no hi veiem.           Patates Neix ben verd i mor ben roig, i és més buit que el cap d’un boig.    Pebrot De la terra sóc vingut, vaig vestit verd o vermell, de la gent sóc benvolgut, doncs se’m mengen fins la pell.    Pebrot En el camp em vaig criar entremig d’amics i amigues i ara que ja m’he fet gran les dones em fan a tires.           Pebrot Entre vermell, arrogant i furiós  i surt arrupit, pansit i plorós.     Pebrot (al caliu) Què és allò que es té per molt fresc quan ja fa hores que és mort?      Peix L’aigua em dóna vida, i l’aire la mort. Sóc menjar per l’home i pels gats i tot.       Peix Jo em passejo amunt i avall de casa meva i em vénen a agafar la casa salta per la finestra i jo quedo pres.            Peix

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Dolça, groguenca i verdosa,  a tothom faig bon profit;  vols saber què sóc?  Espera, que em sembla que ja t’ho he dit.  Pera Esta campaneta és blaca  per dins i per fora és verda.  Si vols que t’ho digui, espera.  Pera Per diumenge et convido, et dic el que menjaràs i no ho endevinaràs.     Perdiu Verda per fora,  blanca per dins;  si vols que t’ho digui,  espera aquí.     Pera En els homes és de pèl  i en els arbres és un fruit.                   Pera (referit a un tipus de barba en desús) Una esglesieta tota plena de genteta i un escolà rabassut. Endevina-ho cap de ruc!          Pinyons Els pares són alts, les mares, petites. Els fills són primets i blancs són els néts.     Pinyons Lo pare és gran, la mare és xica, los fills són negres i els néts són blancs.   Pinya Una bossa apedaçada que punta d’agulla no l’ha tocada.         Pinya Apedaçat de per tot i no m’ha tocat l’agulla; els meus fills tots són pelats i en canvi jo sóc peluda.           Pinya Un hotel amb moltes cambres, que està tot ple d’estadants coberts de fortes cuirasses i per dins vestits de blanc.   Pinya i pinyons Cent cavallers blancs, cadascú una cel·la, estan ben tancats dins la fortalesa; cent cavallers blancs, amb cuirassa negra.      Pinyons de pinya

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS Un senyor, quan l’han purgat i a taula està ben posat, de tot pren, de tot fa soc, i està sempre sec i floc.            Plat És un canari molt groc, que no canta gens ni poc.         Plàtan Or pareix, plata no és. I no m’ho endevines en un mes.     Plàtan Plata no és. El qui no ho endevina ben babau que és.        Plàtan Sembla or, plata no és, qui no ho endevinarà ben tonto serà perquè ja t’he dit el que és.       Plàtan Sóc plata i plata no sóc, ben clar t’he dit qui sóc jo.       Plàtan Tinc cor sense tenir sang, tinc pell sense tenir carn, tothom em vol ben madura i de joveneta no tant,    Poma Jo començo tenint por, i encara que tingui mà, em treuen la pell, se’m mengen i jo mai no puc protestar.         Poma Una cosa que no té carn ni greix  i piula quan neix.               Pollet Si per càs vols trobar-me. cerca’m al mar i enlloc més, que sóc sempre peix, encara que em llegeixis al revés.     Pop Sóc gros i molsut i força rondinaire. Em tenen per brut perquè no faig bona flaire. Perquè m’engreixi m’atipen i em maten fent festassa dient que tot sóc bo: l’orella, el peu, la grassa, el morro, el cul i el llom.           Porc Pínjolo-pínjolo està pinjolant, Pampelut l’està esperant, Pínjolo-pínjolo ha caigut, Pampelut se l’ha endut.    Porc Dormis dormis qui dormia venus venus qui hi venia si facau no hagués calgut dormis dormis dormiria.           Porc Un bon mosso gras, cepat, que es passeja pels carrers, de música acompanyat, i tothom mostra interès d’arribar a veure’l penjat.             Porc (refereit a la rifa d’un porc per Sant Antoni) Tot el dia fa tortells i en arribar al vespre no en té cap.    Porc (es refereix als escrements) El pengim-penjoi penjava i el pelut de la mirava, pengim-penjoi és caigut i el pelut ja l’ha hagut.                Porc i gla (també es refereix al gat)

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS La gràcia la porto a dins; sóc emblema català, i aquell que pel coll m’agafa tot el que tinc em fa donar.       Porró No és cap càntir ni cap font es té a la mà quan raja, té cul i també coll.        Porró Sempre sóc hoste d’honor de la taula catalana; qui vulgui parlar amb mi ha de mirar cap enlaire.            Porró Està gras com un garrí i té un nas que raja vi.   Porró Un que raja i cinc que l’aguanten.    Porró Tinc coll i tinc bec i la panxa plena, i si em tracten bé remullo la gargamella.   Porró Com més s’alça més s’abaixa.    Porró Un que pixa i cinc que l’aguanten.    Porró De color de llonganissa i, quan l’aixequen amb la mà, xerrica.   Porró Llargut, llargut com un embut, rodó, rodó com un purgador.   Porró Rodó com un purgador punxegut i llargarut.      Porró Jo sóc l’amo i mano aquí. Porto gorreta color robí, i als xiquets bonics, els desperto així: Quiquiriquic!       Pollastre Sóc un pres sense presó. Sóc sec però ben rodó. I quan els homes m’afagen se’m mengen i em troben bo.    Prèssec Tothom em diu que sóc pres i sec, i així que l’estiu arriba, en moltes cases, per postres, se’m mengen amb alegria.         Prèssec Que estic pres i sec em diuen, més no ho creieu pas això, pix en el camp estic lliure i sóc gras de bo de bo.        Prèssec No em plànyic enlloc, que ja viuré poc.          Presseguer

ENDEVINALLES SOBRE ELS ALIMENTS N’hi ha de negre, n’hi ha de blanc, la dolçura al cor s’atura i és molt bo, sols que no dura.          Raïm Endevina, endevineta: Qui és negre, qui és blanc, qui en té un pam, qui no en té tant.          Raïm Me’n vaig a la plaça, me’n compro un pam, me’n menjo un pam i en llenço un pam.       Raïm Una fruita tardorenca, que és blanca o negra, segons madura. Tothom la menja, fermentada i feta suc la bevem en Porró.       Raïm Nat d’abril, florit de maig, collit de setembre, quantes dones fa estendre!       Raïm Qui en té un pam, qui no en té tant, els rodons hi són, donen gust al cos i fan el ventre gros.       Raïm És verd i no és julivert, és groc i no és safrà, es vermell i no és grana, és pelut i no és llana.       Rave És talment una bandufa, ben pintada de vermell, el cap el té ple de fulles i al cul un manyoc de pèl.    Rave Sóc blanca com ho és la llet i em fan servir per menjar, sóc muntanya en algun indret i també estic dins el mar.          Sal Una cosa verda, verda, que dins del verd és vermell dins el vermell és negre i dins el negre és blanc. Síndria De tant que la va punxar sang li va rajar.    Síndria Quina és aquella vianda en que s’hi menja més pa?        Sopes Quin plat es fa  amb un au de corral i un tap?      Tapioca (tap i oca) Quasi sempre tinc deu fills i, és estrany, tots ells són grills. Taronja Moltes dames al castell totes vestint de vermell.            Taronges Neixo verd, i al fer-me gran, vermellós em vaig tornant. De la cuina m’he fet l’amo fregit, amanit o en salsa; i quan em suquen a pa, amanit amb oli i sal, a tothom faig disfrutar.  Tomàquet Que sóc tort em diuen,  tot i sent rodó  a dintre el meu ventre  hi porto un tresor  que a tothom agrada  perquè és tot dolçor.    Tortell Sóc rodó com la pesseta,  i a tothom tracto amb dolçura;  m’estima el pobre i el ric,  els vells i les criatures.  Tortell Sóc rodó i em diuen tort,  i em mosseguen sense dolor.    Tortell Sóc peix,  però moltes voltes  no ho sóc a la paella  donant voltes.         Truita (tant el peix com la truita d’ou) Tomba’t, tomba’t,  posa-t’hi bé,  que si no t’hi poses  no t’ho podré fer.               Truita (tant el peix com la truita d’ou)