Endevinalles de transport

ENDEVINALLES SOBRE ELS MITJANS DE TRANSPORT Mirant de dalt sembla una creu, de costat unes ulleres; serveix per anar corrents... si no et trenques les costelles. (La bicicleta) Dius que sóc net? Potser sí: el que sé és que faig patir. Sóc gran amic dels infants i no faig gaire goig als petits. (El patinet) és llarg com un budell i arriba a les portes del rei. (La carretera) Rodó i no és cap botó; ple de vent i no és pilota; però si corre molt  veuràs tu com també bota. (El Pneumàtic) Un a la dreta i l'altre a l'esquerra, agafats de les mans fan camí com bons germans. Així hores i hores van creuant plans muntanyes i barrancs. Però com si nugats a jou anaren, mai no s'ajunten, però tampoc no es separen. (Les vies del tren) Camino sense tenir cames xiulo i no sóc xiulet; aquell que no ho endevinarà  serà ben bé un ximplet. (El tren) Fa soroll, gasta fums, xiula com un condemnat, i tan bon punt ha arribat se'n torna terres amunt. (El tren) El meu camí és de ferro, xiulo per avançar, i entre poble i poble mai no em deixen parar. (El tren) No tinc ulls però puc mirar. No tinc peus, però sé córrer i caminar. Pujo, baixo, em puc parar. Dintre meu tu pots entrar. On tu vulguis puc anar, sempre que em donis menjar. (El cotxe) Tinc cavalls però no se'm veuen; corro molt i corro poc, però si no em donen beguda mai no arribo enlloc. (El cotxe) Tinc amples les espatlles puc portar gairebé de tot, però sense el meu company mai no vaig enlloc. (El camió i el conductor) Si l'equilibri saps aguantar amb mi podràs avançar. El meu petar ens delata, però si no ho fes hauries de gastar la sabata. (La moto) Sóc el primer vehicle amb el que tothom aprèn de petit i un cop la gent es fa gran em mira amb desdit. (El tricicle) Té braços i no és cap persona. Té sola i no és cap sabater. Té ferro i no és cap ferrer. Té fusta i no és cap fuster. Té escala i no és cap trona. Au vinga! pensa i raona. (El carro) Va pel cel, té ales  i no és cap ocell. (L'avió) Tinc mols rius, mars i muntanyes, tinc molts pobles, països i ciutats; ferrocarrils, camins, carreteres... i tot i així aquí estic penjat. (El mapa) Endevina qui sóc jo que començo on acabo i acabo on començo; així de rodó. (La roda)

ENDEVINALLES SOBRE ELS MITJANS DE TRANSPORT No tinc cames i sé córrer; sense braços sé nedar, i també, segons el ritme que soni, sense ser ballarí sé ballar. (El vaixell) Una dona amb mantellina que no té cames i camina. (El vaixell de vela) Sempre a l'aventura  tallo per on passo i sense costura cuso allò que tallo. (El vaixell) No li prova es viure en terra, per això va per la mar, camina sempre d'esquena amb sos braços ben alçats. (El vaixell) Em fan a terra serveixo al mar, quan sóc a l'aigua com en sé de nedar!. (El vaixell) Camino sense tocar terra i als peus tinc l'espinada; els membres dintre la panxa i el ventre obert a la solellada. (El vaixell) No tinc cames i camino, no volo ni toco a terra, sense ales jo vaig per l'aire sense ser teixidor tinc teles. (El vaixell de vela) És una àvia i es diu Ció, prou té molts pretendents, mes, no tothom és prou bo per seguir-li el corrent. (L'aviació) Llarg com un cuc, menjo tota la gent i després de fer voltes i voltes molts baixen contents. (L'autobús) Diuen que sóc un auto un xic car; però per servir al públic tan vaig a la muntanya com al mar. (L'autocar) Em diuen bi, però no m'agrada el vi; quan viatjo mai no duc maleta; i tot i que vaig sobre rodes sempre acabo com atleta. (La bicicleta) Tinc un suc que tu mai no tastaries, però que sense ell ben segur que el món mai no veuries. (La banzinera) Veig les entranyes de la gran ciutat i faig arribat a tots amb puntualitat. (El metro) Com un mosquit però en gros, grata el cel de bon tros. (L'avió) Rodó com un duro, llarg com un pal; festeja a la lluna i renoi! el que val. (L'astronau) De cursa en cursa, sempre com un llamp, procuro anar de pressa i arribar sencer al final. (Un cotxe de Formula I) Cada dia vaig a escola, hi deixo petits i grans. A la tarda, fent xerinola, tornem a casa ben cansats. (L'autobús escolar) Si tinc pressa, sempre aviso, a la sirena tothom fa cas, amb el seu ni-no, ni-no, tots els cotxes m'obren pas. (L'ambulància) Tot el dia amb la gorra i el xiulet vigilo els cotxes i l'autobús. Renyo i poso multes a qui fa el ximplet, per culpa d'ells, ara hi ha un embús. (El Guàrdia Urbà)