Dites sobre la metereologia

DITES SOBRE LA METEOROLOGIA - Al mal temps bona cara. - Del temps i de la guerra, qui més hi diu més hi erra. - Si vols saber quin temps farà, mira quin temps ha fet. - El temps és com la mula; mai no recula. - Cada cosa al seu temps, i pel maig cireres. - En temps de veremes, tots els cistells són bons. - El temps de figues i raïms, eixampla els vestits. - Al bon temps, dar-li passada, i espera la nuvolada. - Temps al temps. - En temps de fred, no et moguis mariner de ton indret. - El temps que es viu de més bona gana, són les postes de sol i els caps de setmana. - No sempre farà el mateix temps. - Temps aborregat, abans de tres dies és banyat. - Temps, vent, senyor, dona i fortuna dónen voltes com la lluna. - Vaca que olora a terra, i després mira al cel assenyala canvi de temps. - Quan el temps muda el bou esternuda. - Quan vegis el peix saltar estén la bugada, que el bon temps vindrà. - Any de mal temps, fins i tot les abelles posen dents. - Any de mal temps, fins les velles posen dents. - En temps de fred, val més capa que barret. - En temps de fred, val més una gorra que un barret. - El qui deu mai no té bon temps. - En temps de melons curts els sermons. - El temps del cucut: si al matí plou, al vespre ja és aixut. - Temps fred i calent, els bons posa malament. - Quan no fa el seu temps fa mal temps. - Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps. - En bon temps tothom és mariner.

Sobre el sol: - Sol mal afaitat, aviat mullat. - Sol vermell a ponent, si no és pluja serà vent. - Sol lleganyós, pluja a l’engrós. - Sol matiner no dura dia sencer. - Sol ixent, Déu ens doni un bon pensament. - El sol és la manta dels pobres. - Sol blanc, senyal de fang. - A bona hora surt el sol!. - Si no tens sol al balcó, et visitarà el doctor. - Sol al balcó, foragita al doctor. - Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada. - Rojor al vespre, sol a la finestra. - Fins i tot el sol té taques. - El sol de gener, emmascara més que un carboner. - El sol del febrer, esquerda el cap dels ases. - El sol de març, dóna cops de cap. - El sol de març, porta refredat. - El sol de març, entra com un xai, i si massa dura, a la sepultura. - El sol del juny encén els sembrats. - El sol de juny i juliol, escalda i omple el fesol. - Juliol, l’amic del sol. - Pel juliol, ni porc ni sol. - Pel juliol val més l’ombra que el sol. - El sol d’agost fa oli i most. - El dia de Sant Joan el sol cou el pa. - Aigua i sol, temps del cargol. - El sol surt per tothom. - El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis pagés, en res d’eixut. - Sol i sal guarden de mal. - El sol tot ho cura. - El sol cura tot dol. - Matí de boira, vespre de sol. - Corona de sol mulla al pastor, corona de lluna els pastors eixuga. - Roba ben assolellada, dues vegades bugadejada. - Els arbres de pinyol, pel novembre s’enterren  i pel maig surten al sol.

Sobre la Lluna: - Si la lluna mira a llevant: quart minvant; si la lluna mira a ponent: quart creixent. - Qui per llunes va comptant, tretze mesos troba a l’any. - Si la lluna surt tapada forta ventada. - Lluna tapada, boira o ruixada. - Lluna amb estrella no et fiïs d’ella. - Lluna creixent, muda de gent. - Lluna clara mar en calma. - Lluna blanca bon temps canta. - Lluna blanca, cobrellit i manta. - Lluna lluent, sequera o vent. - Lluna nova, peix al cove. - lluna nova i brillant, bon temps pel davant. - Lluna vella, vés-hi amb una cistella. - Lluna voltada, de pluja carregada. - Lluna amb cércol porta vent. - Lluna amb corona, aigua dóna. -Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda mariner dret. - Fes les faves en lluna nova i les colliràs amb un cove. - Qui mira massa la lluna no farà gaire fortuna. - Pagés lluner ni sembra ni cull res. - Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya. - Si vols cebes grosses, planta-les en quart creixent. - Lluna de gener, lluna raïmera. - D’amors el primer; de llunes la del gener. - La lluna de gener, set virtuts té. - La lluna de gener, l’amor prevé. - La lluna del gener és la més clara de l’any, i mirar-la no fa dany. - Lluna nova de febrer primer diumenge de Quaresma. - Quart minvant porta infant;  lluna plena porta nena. - Quart creixent: llinatge diferent quart minvant: llinatge semblant. - Home que té llunes, fa de mal tractar. - Béns de fortuna, muden com la lluna.

Sobre les estrelles: - Estrelles brillats i lluents, fred i vent. - Estrelles tapades, tempestat i pedregades. - Estrelles en ple dia: guerra, fam i malaltia. - Estel amb cua guerra i malura. - El sol, el gall i els estels són els rellotges del pagés. - La nit de Nadal és la festa major dels estels. - Pluja d’estrelles, el vent va amb elles. - Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles. - Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar. - Estrelles baixes, veles altes. Estrelles altes, veles baixes. - Estrelles llampurnents, canvi de temps, si no és pluja, serà vent. - No et fiïs de cel estrellat ni de gat esverat. - Lluna amb estrella no et fiïs d’ella. - Les Cabrelles per Sant Joan bona matinada fan. - Quan les estrelles volen, es cull sense sembrar; i, quan no ho volen, sembat no colliràs.

Sobre els núvols: - Dia núvol i posta clara mal temps prepara. - Nit de núvol dia seré. - Nuvolada de migdia, aigua tot el dia. - Quan els núvols fan bassetes a terra hi ha pastetes. - Núvols a la muntanya pluja segura. - Núvol rodó, vent o neu en abundor. - Nuvolada negra cap a terra. - Quan Déu vol, sense núvols plou. - Sant Ramon tapat, segur aiguat. - Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d’ell. - Si Montserrat els núvols han tapat, aigua del Llobregat. - Núvols d’Aragó, pluja en abundor. - Cel roig al matí, pluja en camí. - Cel empedrat, camp mullat.

Sobre les boires: - La boirina de l’aigua és padrina i del sol veïna. - Si el sol no lluu al migdia, boira tot el dia. - Cel boirós, temps plujós. - Boira a la serra, aigua a la terra. - Boirina pixanera, torna-te’n enrera. - Boirada: o eixuta o mullada. - Quan la broma puja, senyal de pluja. - Dia boirós: humit o calorós. - Si la boira pastura, pluja segura. - Boira en sequedat, ven la mula i compra blat. - Boirina a la vall, pagés al treball; boirina a la muntanya, pagés a la cabanya. - Boires baixes, humitats llargues. - Boira saltirona no és cosa bona. - Boira pel matí, sol pel vespre. - Alba emboirada, sol de vesprada.

Sobre la pluja: - Pluja de tarda no és durable. - Pluja menuda a la terra ajuda; i un bon ruixat la terra bat. - Mai no plou de tant bona gana com quan plou de tramuntana. - Sempre plou on hi ha més fang. - Sempre plou sobre mullat. - Sempre plou quan no hi ha escola. - Mai no plou a gust de tothom. - Quan plou, plou per tothom. - Quan plou molt, no hi valen paraigües. - Pluja de llevant no deixa res davant. - Quan canten els gripaus senyalen pluja. - Quan canta molt el gall, aigua s’apropa. - Si el cargol llaura, senyal d’aigua. - Pluja menuda enganya pastors, quan són al vespre els ha mullat a tots. - Pluja abans de vent, arria les veles al moment. - Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera. - Després de pluja boirina, el bon temps camina. - Cada gota de pluja fa el seu fang. - Xàfec d’estiu, tota l’aigua pel riu. - Hivern plujós, estiu perillós. - Pluja al migdia, pluja tot el dia. - Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells. - Aigua de gener tot l’any va bé. - Pel maig cada dia un raig. - Març ventós i abril plujós fan ser el pagés orgullós. - Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any millor. - A l’abril cada gota en val mil. - Aigua de Sant Joan, celler buit i molta fam. - Any plujós, pagés joiós. - Cel roig al matí, pluja en camí. - Cel rogenc, pluja o vent. - Cel de panxa de burra, pluja segura. - Fer com a Ridaura, que quan la pluja cau la deixen caure. - Plou i neva a les portes de Sant Pere; neva i plou a les portes de Sant Pol. - Calendari nou, que dóna aigua quan plou. - Carrers molls, calaixos eixuts. - Sutge per la xemeneia, pluja a terra. Sobre l’aire i el vent: - Guarda’t de l’aire infestat i de dur el vestit mullat. - L’aire del camp fa més bé que les taules de café. - Dia de vent, dia de turment. - Tant com plou, el vent n’eixuga. - Vent que es queda a sopar, s’alça per esmorzar.

- El gener és el mes vertader, si no és ventoler. - El vent que bufa per Sant Martí, bufa fins a la fi. - Del vent el més bo és el dolent. - De vent moliner, molta feina i poc diner. - La mar no es mou sense vent. - Vent marí sobre gelada: pluja o nevada. - Vent abans de pluja, pluja segura; pluja abans de vent, temps seré. - Vent calent, vent dolent. - A tothora muda el vent i l’home a cada moment. - Amb bon vent tothom navega. - Navegar contra el vent és perdre el temps. - Bon vent i barca nova. - Vent del Canigó, no duu res de bo. - No hi pot haver tempesta sense ventegera. - Quan plou, plou; quan neva, neva; i quan fa vent, llavors sol fer-ne mal temps. - La tramuntana és fresca i sana. - La tramuntana no engreixa, però és sana. - Tramuntana al matí pluja al vespre. - Quan plou de tramuntana, plou amb gana. - La tramuntana aigua demana. - Tramuntana vertadera pluja pel davant o pel darrera. - La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa. - Si vent del nord trobeu, botes calceu. - El gregal i el xaloc, porten fred i porten foc. - Amb vent de gregal ni peix ni pardal. - Gregal a la matinada, calma a la vesprada. - Vent de gregal? mal. - Llevant clar i ponent obscurs? temporal segur! - Llevant de matí, pel vespre garbí. - Cel de cotó, llevant bufador. - El llevant fa fugir la gent del camp. - Xaloc? tanca la porta i fes un bon foc. - Xaloc ni molt ni poc. - Xaloc, molta mar però de peix poc. - Migjorn d’hivern, pluja d’infern. - Migjorn brut i tramuntana neta? prompte tindrem aigüeta. - Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!. - Llebeig per sopar, aigua per esmorzar. - Vent de garbí, bufa allà i pega aquí. - El vent de garbí a les set se’n va a dormir. - Quan bufa el garbí, l’aigua ja és aquí. - Ponent, aigua fresca i vi calent. - El ponent la mou i el llevant la plou. - Sol rogent, vent de ponent. - De ponent ni aigua ni vent. - Vent de ponent, post el sol, post el vent. - De ponent, ni vent, ni gent, ni casament. - Any de ponent, any dolent. - Mestral, vent reial. - El mestral entra per la porta i ix pel fumeral. - Mestral i tramuntada a l’hivern, treuen els dimonis de l’infern.

Variats: - Trons al matí, pedregada a la tarda. - Després dels trons vindrà la pluja. - Després del fort temporal, sol serenar-se. - Si al matí trona a la mar, mariner veste’n a casa a esmorzar. - Déu faci que troni, mentre no pedregui. - Si entre la Candelera i la Mare de Déu de març trona, quaranta dies més d’hivern. -Quan pel març trona, l’ametlla és bona. - Trons al març, fred abril i maig. - Qui sembra tronades recull tempestes. - Tothom se’n recorda de Santa Barbara quan trona. - Quan llampega massa queda’t a casa. - D’on venen els llamps ve el vent. - Quan Sant Pere toca el timbal surten el cargols a ballar. - L’arc de Sant Martí al matí, la pluja ja és aquí. - Val més una bona nevada que una bona plujada. - Pluja al pla, neu a la muntanya. - La gota d’aigua forada la pedra. - Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada. - La neu d’advent, gela les dents. - Tres dies de gelada aigua assegurada. - El fred i el gel no es queden al cel. - Gelada que dura pluja segura. - Llaura amb gelada i tindràs bona anyada. - Amb gelada i rosada la cama trencada. - Nevades darrerenques, pedregades primerenques. - Una bona nevada és una bona femada. - Déu dóna el fred segons la roba. - Qui no té seny no té fred. - Any de neu, any de Déu. - Cel rogent a la vesprada, la pluja se’ns és anada. - Cel rogent al dematí, la pluja ja és aquí. - Cel de roquetes, aigua a bassetes. - Cel de roquetes, demà trepitjarem pastetes. - Cel rogent, pluja o vent. - Bugada estesa, sol espera. - Any d’ovelles, any d’abelles. - Any de poc pa: garbell espés i cedàs clar. - Any de rosada, any de forment. - Any plujós, pagés ociós. - A mala anyada, donar-li passada. - Aigua de febrer bona pel sementer. - Aigua de gener omple les botes i el graner. - Aigua de maig mala pels sembrats. - Aigua d’agost safrà, mel i most.

DITES SOBRE EL MAR A cop de mar, cap serè. A la mar i a la terra, el peix gros es menja al petit. A la mar la fusta i els ossos a la terra. A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa. A la mar, no ve d’un peix. A la mar, per un peix no s’hi coneix. A la Muralla de Mar, no hi va el ric a passejar. A mala mar no hi val bon mariner. A mar boja, pit i fora. A mar boja, testa serena. A mar en popa, llarga l’escota. A nau espatllada, la mar plana li és temporal. Abans el mar per veí que senyor mesquí. Aigua, Senyor, que la mar es crema. Ajeu-te a la mar i adreça’t en terra. Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar. Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria. Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell. Al petit pescador, el mar gran li fa por. Al ric donar, és tirar aigua a mar. Alaba la mar i fuig d’ella. Alaba la mar i queda’t en torre. Alta mar sense vent, no promet segur temps. Amb bona mar tothom és mariner. Amb bona mar, el patró no pot manar. Amb bona mar, tothom se sent cridat a navegar. Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra. Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre. Amb les dones i amb la mar, cal saber navegar. Baladrejar més que la mar de llevant. Barca deturada, mar brava. Bo és el mar, però millor per terra anar. Boira de març, aigua segura i la mar moguda. Boira per terra, pescador a la mar. Boirada, ruixada o ventada, mar agitada. Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc. Bord bordeja i el mar mareja. Bufa en Joan de Narbona? no tindràs mar bona. Camp, mar i església donen la riquesa. Cap barco s’ha quedat al mar per falla de vent, ni en port per falla de gent. Cap home de mar no ha estat mai penjat. Carn en terra i llenya a la mar. Casa sense mare, riu sense mar. Cel de rufa, mala mar. Com més mar, més peix. Com més mar, més vela. D’aigua que avall vol anar, es fa el mar. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un. De gent de mar, que Déu ens en guard. De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar. De la mar el bon peixó i de la terra el bon moltó. De la mar el bon peixó. De la mar i del caparrot, ningú en treu el que vol, sinó el que pot. De la mar l’esturió i de la terra el bacó. De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal. De la mar, ni sentir-ne parlar. De peix, a la mar en neix. De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel. De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar. Del cel, més en sap la gent de mar que la gent d’altar. Del foc, de la dona i del mar, t’has de guardar. Dones de mar, si vols patir i penar. Dur l’aigua a la mar. El bon any entra pel mar. El bon gat de mar sap ben jugar, ben fumar i ben nedar. El bon mariner es mareja en terra i en mar està serè. El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar. El bord bordeja i el mar mareja. El foc, el pessebre i la mar sempre tenen per mirar. El gran peix és al gran mar. El llagostí des del mar ja crida vi. El mar en guerra? ben lluny d’en terra. El mar és bonic d’en terra. El mar és molt bonic mirat de lluny. El mar porta honra i pobresa, la terra tresors i baixesa. El mar porta honra. El mar, com més té, més brama. El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra. El mateix en terra que a la mar les pesqueres són males de trobar. El mort és del mar, quan s’és lluny de terra. El pescador de riu vora del mar no riu. El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà. El pescador, la mar el governa. El que la mar dóna, la mar s’ho emporta. El que treguis de la mar pescat o salvat, t’ho has guanyat. El setembre passat, deixa la mar per navegar, però no per pescar. El vent fa moure la mar. Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles. Els plets i la mar, de lluny te’ls has de mirar. Els plors de les dones són com onades de la mar. Els trons i la mar ensenyen de resar. En agost, bull la mar i bull el most. En bona mar tothom és mariner. En el mar, lluços pescar, i en el riu, barbs. En lluna creixent a la mar, en lluna plena en el port i no tinguis por a la mort. En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs. En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc es cranc comanda.

Entre la gent de mar no hi ha cap malvat. Escorballs en mar, cireres en terra. Església, mar o casa reial, si vols riquesa. Ésser un braç de mar. Estels brillants, treballs en mar. Et vols curar l’amor? posa-hi el mar entremig. Fa mal mariner parlar de la mar des de terra. Fa savi parlar de la mar i no entrar-hi. Febrer acabat, nanses a la mar. Febrer acabat, xarxes a mar. Febrer arribat, xucles en mar. Gat de mar, sap navegar. Gavines en terra, temporal a la mar. Gavines per terra, la mar en guerra. Gavines per terra, plors a la mar. Gavinots al camp, mal temps a la mar. Gent de mar i marina són de la mateixa farina. Gent de terra al mar no mou guerra. Gota a gota el mar s’esgota. Gregal, mar picada i sola banyada. Griva arribada, mar aplanada. Grumejador de vorera i casat un poc tronera cerquen mar de sabonera. Jornada de mar, no es pot taxar. L’aigua de mar és medecina. L’almadrava vol mar blava. L’anar per mar cura de tot mal. L’any bo per la mar, dolent per la terra. L’any dolent per la terra és bo per la mar. L’avar, la mar i la flama, com més té més brama. L’erisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar. L’octubre és arribat, la gavina vora mar. La cordonada de Sant Francesc cap any no pot faltar, o per terra o per mar. La cordonada de Sant Francesc, si és dolenta per la terra pel mar encara més. La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res. La mar al mariner més vell, posa en perill la pell. La mar com més té més brama. La mar costa d’enganyar. La mar costa d’entendre. La mar de ponent és com el plor de les dones: manca el vent, manca la mar. La mar dóna cent per un. La mar en calma molt enganya. La mar en fa de rics i de pobres. La mar ensenya a resar. La mar és dels peixos i dels anglesos. La mar és dura de tractar. La mar és generosa: pren poc i dóna molt. La mar és l’infern d’aquesta vida. La mar és molt noble i a tothom tracta igual. La mar és plana si Déu ho vol. La mar és reganyosa. La mar és traïdora com a femella que és. La mar és una femella que no deixa anar qui s’acotxa amb ella. La mar i el jugador, ara sí, ara no. La mar i les dones mirades de lluny són bones. La mar manté a tothom que la tracta. La mar no és avara.

La mar no es mou sense vent. La mar no es queda res del que s’emporta. La mar no vol jocs. La mar pel mariner i la terra pel masover. La mar sempre juga de traïdor. La mar té mal geni. La mar torna pel que és seu. La mar un home mort reclama. La mar, a l’amic posa en oblit. La mar, ditxós és qui no l’ha de passar. La mar, ditxós qui mai no l’ha vista. La mar, dltxós qui mai no n’ha sentit parlar. La mar, mai diu prou. La mar, si no fos salada, deixaria d’ésser mar. La roda de Santa Caterina, tota la mar terbolina. La serena de la mar cura de tot mal. L’aigua de mar i el creure fan de mal veure. L’aigua del mar cura tots els mals. Les dones i la mar, les has de saber enganyar. Les malalties s’agafen per terra; mentre es va per mar no se n’agafa cap. Llamps a la mar, vent a la terra. Llebeig, aigua veig: deia un terrassà mirant a sa mar. Llebeig, molta mar i peix fresc. Llevant en mar i tramuntana en terra, pluja darrera. Lloa el mar i viu en terra. Lloret de Mar, terra a l’Havana. Lluna ajaguda, mar remoguda.  Lluna amb banyes cap al mar porta vent i tempestat. Lluna apagada, mar esvalotada. Lluna blanca, mar en calma. Lluna clara mar en calma. Lluna de gener girada, mar avalotada. Lluna entelada, mar avalotada. Lluna plena la mar remena. Lluna que gira en dimarts, d’una gota en fa un mar. Maig ventós, pel mar perillós. Mal és el Corpus que la ginesta no va a parar a mar. Mar a carrera, aigua a reguera. Mar alta sense vent, senyal de mal temps. Mar amb carrers, aigua de revés. Mar blanca, pluja a manta. Mar bonaire, no és pescaire. Mar bonança, mar de dones. Mar bonança, onada mansa. Mar brava, testa serena. Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta. Mar lluent, pluja o vent. Mar molt plana, plourà prest. Mar passada, mar oblidada. Mar plana i vent de fora, el cel està si plora o no plora. Mar plana, plourà molí. Mar ratllada, vent i aigua. Mar roja, vent o pluja boja. Mar serè i muntanya obscura, pluja aviat. Mariner de la muntanya, sempre troba la mar plana. Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar. Maror del dijous tota la mar remou. Més et perdràs vora d’en terra que enmig d’en mar. Mort a la mar, tràngol segur. Munta mula o vés en mar si vols perillar. Neu en terra, borrasca en mar. Ni en mar tractar, ni en molts fiar. No és bon mariner el que no ha passat la mar gran. No és bon pescador el que no sap enganyar la mar. No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar. No et tiris en mar quan està brava. No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor. No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar. No sap a Déu pregar qui per mar no va. No sap a Déu pregar, qui no ha viatjat per mar. No trobar aigua en la mar. Nostra Senyora de la Bona Guia, feu-nos planera del mar la via.

Núvols en terra, bonança en mar. Parlar de la mar és un mai no acabar. Parlar de la mar i no voler-hi entrar és ben obrar. Passat el setembre, el mar és de tembre. Passats els Dolors, barques al secador, i per Sant Marc, altra vegada en mar. Peix de bon menjar ha d’ésser de mar. Peix de mar de perills és car. Peix de mar és peix, peix de riu no és res. Peix de mar, gran cosa; peix de riu, poca cosa. Peix de mar, peix de gran treball. Peix que no val, cap a la mar altra vegada. Peix que put, tira’l al mar. Peix que surt de la mar, no hi sol tornar. Peix, que a la mar creix. Pel gener el mar s’empedra i pel febrer es desempedra. Pel gener el mar se’n va i pel febrer el mar se’n ve. Pel gener generet minva el mar i puja el fred. Pel març, carn a la mar. Pel març, galeres a la mar. Pel març, les xarxes a la mar. Per ben navegar, o molt a la vora de terra o molt endintre de mar. Per l’agost, bull el mar i bull el most. Per la cordonada, la barca parada, perquè, a la mar, res de bo hi pot esperar. Per mar i terra es busca l’or, i es deixa el Criador. Per mar, hi va qui paga. Per Nadal, carn i fustes fora del mar. Per Nadal, mariners fora la mar. Per Sant Joan, carn a la mar. Per Sant Lluc ve l’ànec de mar i l’ànec mut. Per Sant Macià, nanses a la mar, i per Sant Miquel, de cara al cel. Per Sant Miquel, tomba el mar i tomba el cel. Per Sant Valerià, la guatlla a mar. Per Santa Marina, nap a la terra, i a la mar, sardina. Per terra hi ha camp per córrer, que per mar no. Per Tots Sants, arts a la mar. Per un peix no es perd la mar. Per vella que sigui la barca, una vegada almenys passa la mar. Pescador de nou tot el mar remou. Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà. Plats trencats, mar bonança. Pluja abans de vent, surt a la mar, no ho dubtis gens. Quan dormis en mar, no et cansis de preparar. Quan el Carro crema, treballs en mar i treballs en terra. Quan el mar blanqueja, senyal de pluja. Quan el mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes. Quan el mar morga la maror es mor. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar. Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera. Quan hi ha seca a la mar els núvols porten aigua. Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar. Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar. Quan l’octubre és arribat, treu les nanses de la mar. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs. Quan la grua va a pescar, no surtis en mar. Quan la llíssera salta, mar alta. Quan la lluna neix la mar creix.  Quan la mar brama, no la contradiguis. Quan la mar fa illetes, cap a terra barquetes. Quan la mar rondina, senyal que té moïna, i deixa-la rondinar. Quan ronca la mar demana carn. Quan salta el peix salta la mar. Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no. Quan se sent roncar el mar, pluja aviat. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar. Quan tires la xarxa en mar mai no saps què trauràs. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar. Quan vegis el vent de terra, mariner no et facis a la mar. Quan vegis terra és quan més segur estaràs en mar. Que no es queixi de la mar qui dues vegades la vol passar.

Qui cau en la mar, no se’l troba. Qui és el mar navega i qui en terra conrea. Qui és en mar navega i que és en terra fabrica. Qui ha passat la mar pot passar la verola. Qui li fa por la mar no menja peix. Qui mor a la barca, la mar el demana. Qui mor en mar el vol la mar. Qui mor en vaixell, el mar el vol per ell. Qui no s’arrisca, no passa la mar. Qui no s’aventura no passa la mar. Qui no s’embarca no passa la mar. Qui no sàpiga de nedar que no es tiri al mar. Qui no sàpiga nedar que fugi de la mar. Qui passa la mar guanya la glòria. Qui passa la mar passa la rosa. Qui pel mar no fila no durà camisa. Qui pel mar no s’aventura no troba ventura. Qui pesca en mar pesca treballs. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar. Qui te la seva hisenda al mar molts afanys ha de passar. Qui va per mar i pot tornar, en gràcia deu estar. Qui va per mar mai no està malalt. S’ham de plata és una alaca que et posa la mar dins sa butxaca. Sardina a l’art, maror a la mar. Setembre arribat, fora del mar no per pescar, però si per navegar. Si al matí trona a la mar, mariner ves a casa a esmorzar. Si Déu vols cridar, fica’t a la mar. Si el vent de terra veu el mar, pluja en gran. Si els ulls de poll et fan mal, renta’ls amb aigua i sal, i si d’ells et vols lliurar, renta’ls amb aigua de mar. Si estar mal vols a ton pler, vés per mar o pren muller. Si et vols enganyar, parla del temps i de la mar. Si la mar bufa fort, senyal de vent nord. Si la mar deixava d’ésser brava, deixaria d’ésser mar. Si la mar es casés, deixaria d’ésser brava. Si la mar fa flor de llavor, l’endemà bon llevantó. Si la mar fa olor de llavor tot el dia següent bon llevantó. Si pots anar per terra no vagis mai per mar. Si tens cabdal sobre el mar, no te’n pots fiar. Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar. Si vols aprendre a resar, vés per la mar. Si vols estar malament al teu plaer, ves per mar o pren muller. Si vols peix, al mar en creix. Si vols saber si a la mar hi ha tribulls escolta un corn marí. Si vols tenir mal a ton pler, vés per mar o pren muller.

Tirador d’art, pescador covard que mai no va en mar. Tot el de la mar qui ho agafa és seu, no hi ha teu ni meu. Tothom diu mal de la mar, però si la mar és moria el món s’acabaria. Tramuntana, la mar inflada. Tramuntana, la mar plana. Tres coses fon un bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i molta mar saber. Turmentes en mar, cera a l’altar; turmenta passada, cera acabada. Un boig tira una pedra al mar i cent savis amb cent cordes no la poden pescar. Val més una gota de saber, que un mar de fortuna. Vent de llevant i xaloc, molta mar i peix poc. Vent de mar que gela, mestral que desgela. Vent de mar sobre gelada, pluja o ventada. Vent de mar, dona i ventura, prest es muden. Vent de terra, el mar no mou guerra. Vent en popa i mar bonança, navegava en Sancho Pança. Vent marí sobre gelada, pluja o mar alterada. Vent primer i aigua després, cap a la mar i no temis res; aigua davant i vent darrera, aferra bé la vela. Vent xaloc per la mar no és bo, ni pel camp tampoc. Vent xaloc, molta mar i peix poc. Vent xaloc, vent avorrit, a la mar basques i a la terra humit. Vermellor al cantó de mar, pren l’arada i vés a llaurar. Xaloc, molta mar però de peix poc. Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc.

SOBRE BARQUES A barca nova, patró vell. A barca vella, tothom hi fa estella. A barca vella, veles noves. A la barca i a l’esposa, sempre els falta alguna cosa. A la dona i a la barca, sempre alguna cosa els falta. A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa. A la mula, la barca i el carro, lo càrrega al cul. A Portopí, dins quatre pams de fons s’hi perdé una barcada de patrons. Aigua d’enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca. Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida. Al marit barca i a la muller arca. Al molí, a la dona i a la barca, sempre els fa mal una cosa o altra. Amb bon vent i barca nova es va lluny. Anar ençà i enllà com la barca d’Olesa. Anar ençà i enllà com la barca del mal temps. Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te’n. Barca a la capa, mariner a l’hamaca. Barca buida o barca plena, pel pescador sempre mullena. Barca desarmada, tots els vents li són dolents. Barca deturada, mar brava. Barca deturada, maror preparada. Barca en terra mai s’escapa. Barca en terra, sempre salvada. Barca estellada, barca varada. Barca i ruc, la càrrega al cul. Barca l’esta bon temps espera. Barca mal guiada aviat estavellada. Barca mal guiada, aviat estrellada. Barca marinera ben carregada del darrera. Barca molt brandaire, barca caminaire. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera. Barca nova, peix al cove. Barca parada no guanya nòlits. Barca parada no mou guerra. Barca perduda, patró ric. Barca sense coberta, sepultura oberta. Barca sense timó va a la perdició. Barca varada no fa jornada. Barca varada no guanya nòlits. Barca vella vol adob. Barca vella, per fer-ne estella. Barca, ase o carro, la càrrega a la cua. Barca, joc i camí de l’estrany es fan cosí. Barca, per qui la cavalca. Boira, boirassa, el cul de la burra t’amenaça i ballaràs amb la barcassa. Bon vent i barca nova. Casa sense dona, barca sense timó. Com la barca d’en Guillem: sense timó, ni veles, ni rem. Dalt de la barca el patró és més que l’emperador. De barca que mena el segon patró, liberanos dominó. De gent de barca, Déu me n’aparta. De sembrar, d’embarcar i de casar, consell no en vulguis donar. Donzella un poquet bolera i barca molt falaguera volen dur quelcom al darrera. El dimarts, ni embarcats ni casats. El marit, barca: la muller arca.

El patró pesca per ell i per la barca. El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer. El patró, de la barca és el senyor. El vent llarg tira la barca a terra i després diu que s’erra. Embarcar en barca de canya, ho fa només qui s’enganya. Entre la barca i el barquer van fer un pet i no van saber qui l’havia fet. Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra. Fer més viatges que la barca del peix. Guapesa sense enteniment és com barca sense vent. La barca i el mercader es perden en una hora. La barca i la dona costen de compondre. La barca pel barquer i la terra pel masover. La mula, la barca i el carro, la càrrega al cul. La ventura de la barca és, essent jove treballar i essent vella cremar. La ventura de la barca: de jove a treballar i de vella a cremar. Molts patrons perden una barca. Molts patrons tiren la barca a perdre. N’ha fet més que barca dreta. Ni cavall sense esperó ni barca sense timó. No entris amb barca que no coneguis. No fa de bon navegar amb barca nova. No passis mai a cavall per pont, barca ni aragall. Oli vell, or vell i amic vell, barca nova, dona nova i casa nova. Or, vi i amic, vell; barca, dona i casa, nova. Peix que s’emmalla, cap a la barca. Peix que salta de la barca és de qui l’atrapa. Per la barca bona vela i per la dona bona candela. Per la barca que fa mesos que rodola, la merda hi sol córrer tota sola. Per la cordonada, la barca parada, perquè, a la mar, res de bo hi pot esperar. Per la pinta es coneix la carta i per la vela la barca. Per manar una barca com Déu mana no n’hi ha prou d’haver nascut a la drassana. Per no marejar-se, no embarcar-se. Per un punt es perd una mitja, per un nus una barca i per una paraula un home. Per vella que sigui la barca, una vegada almenys passa la mar. Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda. Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet. Quan el timó marca bé guia la barca. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar. Quan una barca va fina, un alè la despentina. Qui barca ha de passar, amb jornada no pot contar. Qui barca maneja i dona passeja ha de saber de quin peu coixeja. Qui embarca un guenyo o un tort, no acaba aquí sa mala sort. Qui mor a la barca, la mar el demana.

Qui no s’embarca no passa la mar. Qui no tingui res per fer, que prengui barca o muller. Qui passa barca no compta jornada. Qui pesca amb barca tot ho abarca. Qui s’ha embarcat una vegada i es torna a embarcar, no el planyis si es mareja. Riba tocada, barca salvada. Sant Bartomeu, embarcador de cànem. Si vols conèixer si una barca camina, mira-li els nedants. Tant si fem com si no fem, mal va la barca sense rem. Un pam ençà, un pam enllà, la barca va. Una barca perduda en salva d’altres. Una mica cada u, la barca va. Val més mal cavall que bona barca. Val més, anar amb mal carro que amb bona barca. Vella barcassa molta aigua abraça. Viudo que es torna a casar i nàufrag que es torna a embarcar no es poden perdonar.

SOBRE PESCADORS A pescador de canya i moliner de vent, no els cal notari per fer testament. A pescador i a enamorat agrada, molt més que pescar, explicar la pescada. Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig. Al bon pescador, els ormeigs li van sols en mar. Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria. Al caçador i al pescador, sempre la peça més grossa se’ls hi ha escapat. Al millor pescador, li escapa una anguila. Al pescador i al caçador sempre se’ls escapen els més grossos. Al pescador i al caçador, sempre se’ls escapa la millor. Al petit pescador, el mar gran li fa por. Barca buida o barca plena, pel pescador sempre mullena. Boira a la muntanya, pescador a la cabanya. Boira a la riera, pescador, enrera. Boira al pla, pescador, a pescar. Boira per terra, pescador a la mar. Boirina en la vall, pescador al treball; boirina en la muntanya, pescador en la cabanya. Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador. Caçador de bosc, pescador de canya i collidor de sal, a morir a l’hospital. Caçador i pescador, fam, fred i calor. Caçadors i pescadors mai no han fet cap casa rica. Cada pescador coneix el seu ormeig. Cap pescador no mor tip. Com ho passa, senyor vent?; Em tractes de senyor? ets moliner o ets pescador. De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un. De mariner i de pescador, no n’hi ha cap de mal home i de traïdor. De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó. Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres. El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua. El bon pescador cap el peix on té l’ajocador. El bon pescador fa el que els peixos volen. El bon pescador no perd mai calada. El bon pescador parla amb els peixos. El bon pescador pesca sense ormeig. El bon pescador s’estima més el bastiment que la dona.

El bon pescador treu el bo i millor. El bon pescador, el peix el va a trobar. El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut. El dimarts els pescadors tiren les arts. El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat. El millor peix es pel pescador. El millor pescador mai pot dir sí ni no. El peix del pescador costa llàgrimes i dolor. El pescador avui sí i demà no. El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina. El pescador de canya perd més que no guanya. El pescador de riu vora del mar no riu. El pescador menja sardines el peixater moltes gallines. El pescador perfet, pel setembre cobra a la nansa i llança l’artet. El pescador pesca quan pot i no quan vol. El pescador quan es fa en mar mai no sap si pescarà. El pescador, avui sí i demà no. El pescador, la mar el governa. El pescador, quan té peix, sa mare desconeix. El petit pescador tres braces més enllà de terra s’espanta. Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida. Gavines al port, malament pel pescador. Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de canya, mentre preníeu un bany us varen robar la capa. Gloriós Sant Sebastià, que éreu pescador de fluixa, mentre preníeu un bany us varen robar la jupa. Jugador i caçador i pescador no tenen mai un xinxó. L’amor, com el carbó de pescador, no ha de restar mai ni el demanar-lo. La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners. La corona de sol mulla el pescador. La pesca fa rics els peixaters i pobres els pescadors. Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner.

Mai cap pescador ha estat en presó. Mariner i pescador, de la gent el bo i millor. Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc molts afanys i pocs diners. Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya. No és bon caçador el qui es perd ni bon pescador el qui cau a l’aigua. No és bon pescador el que no sap enganyar la mar. No hi ha plaer més viu que el que sent un pescador de riu. No pot dir cap pescador que el mar no li hagi estat traïdor. No pot dir cap pescador que mai no ha caigut en mar. No tothom que pesca és pescador. No tothom que pesca pot dir-se pescador. No tothom qui cola, no, os pot dir pescador. Pel febrer el bon pescador pren la canya i el bertrol. Pel pescador perfet, pel maig ni bou ni artet. Pescador a l’encesa, amic de la fosca. Pescador amb bona ventura, l’aigua se li torna truites; pescador amb ventura mala, les truites li tornen aigua. Pescador boig es el que deixa un peix per agafar-ne un altre. Pescador d’aigua dolça mai no té gran bossa. Pescador d’aigua dolça, hi cria molsa. Pescador d’art mai no pot fer un fart. Pescador d’esquer. pescador de res. Pescador d’ham, a casa seva sol dur fam. Pescador d’ham, moridor de fam. Pescador d’ham, patidor de fam. Pescador d’ham, pescador de fam. Pescador d’un peix, pescador és. Pescador de bagarella, poc tall a la paella.

Pescador de bartol dina quan vol; pescador de llinya, és tant quan dina. Pescador de bolitx no arriba a mig. Pescador de canya en comptes de peix treu banya. Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells. Pescador de canya i de xeixina, poc dina. Pescador de canya i moliner de vent mal no han fet testament. Pescador de canya i moliner de vent, els hi basta l’ungla per fer testament. Pescador de canya i moliner de vent, mala olla i pitjor testament. Pescador de canya i moliner de vent, no els hi cal notari per fer testament. Pescador de canya menja més que el que guanya i si té gran ventura ruïna segura. Pescador de canya perd més del que guanya. Pescador de canya, hi perd més que no guanya. Pescador de canya, la fam l’enganya. Pescador de canya, lladre de raïms. Pescador de canya, menja més que no guanya. Pescador de canya, moridor de gana. Pescador de canya, perd més que no guanya. Pescador de canya, pescador de ganya. Pescador de canyeta duu prima la panxeta. Pescador de canyeta, la fam l’apreta. Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina. Pescador de llinya, la fam l’aprima. Pescador de melva, pescador de malva. Pescador de nansa fa bona panxa. Pescador de nansa, tot l’hivern a casa. Pescador de nina, ja és tard quan dina. Pescador de nou tot el mar remou. Pescador de traire sovint beu aigua. Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina. Pescador i caçador, de béns no gaires. Pescador i caçador, fam, fred o calor. Pescador matiner cala primer. Pescador que menja carn, pescador de mal any. Pescador que no crida, alguna espina s’ha engolida. Pescador que no pesca, mel en la bresca. Pescador que pesca un peix, pescador és. Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà. Pescador sent fred i calor. Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner. Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam. Pescador, poc guany i molt dolor.

Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa’t sabates. Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador. Qualsevol ofici es millor que el de pescador. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen. Sastres i sabaters, pescadors i caçadors, els quatre evangelistes de la mentida. Set de caçador i fam de pescador. Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords. Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana. Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya. Tirador d’art, pescador covard que mai no va en mar. Tot pescador ha començat tirant l’art. Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador. Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres. Valgui’ns sant Semproni, pescador de canya, que se’l va menjar un peixet que va pescar.

SOBRE MARINERS A cel núvol, mariner serè. A mala mar no hi val bon mariner. A temporal desfet, mariner despert i dret. A temporal ferm, mariner de tremp. Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell. Amb bon vent tothom és mariner. Amb bona mar tothom és mariner. Arc de Sant Martí a la prima, tapa’t mariner, amb caputxina. Barca a la capa, mariner a l’hamaca. Barca marinera ben carregada del darrera. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera. Besada de mariner fa picada de grumet. Bon mariner, i a cada viatge treu les tripes... Bon pescador, mal mariner; bon mariner, mal pescador. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat Cel aborregat, mariner ajaçat. Cel ras i estrelles llampurnents, poca feina pels mariners. De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers. De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un. De mal de mariners, el metges no en curen. De mariner i de pescador, no n’hi ha cap de mal home i de traïdor. De mariner no tothom en pot ser. De mariner no tothom en sap fer. De mariner tothom n’és. De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners. El bon mariner es mareja en terra i en mar està serè. El bon mariner fa bon patró no menen marinera. El bon mariner fe bon patró i el bon patró fa bon mariner. El bon mariner ha de procurar per Sant Simó no trobar-se en mar.

El bon mariner ha de vetllar les veles. El bon mariner navega amb calor, que amb fred no. El bon mariner, mirant la lluna, ja sap son quefer. El mariner a la mar, el pagès a la terra i el soldat a la guerra. El mariner és àngel de Déu, que el vent el porta i el vent el treu. El mariner i el vaixell són de la mateixa pell. El mariner menja brut, però te’n pots fiar. El mariner tot ho porta a l’esquena. El mariner, honrat primer, el pescador ja no és tan bo, i el calafat d’egoisme està tocat. El mariner, ni gras ni vell ni poruc. El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser. El patró mana que mana, el timoner roda que roda, i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer. El patró mana, el timoner roda i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El patró mena que mana, el timoner roda que roda i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. Els bons mariners parlen amb els estels. Els catalans, bons mariners i bons comerciants. Els focs de Sant Elm, el mariner tem. Els mallorquina, mariners fins. Els mariners per la mar mai no els hi falten penes, unes vegades pels rems i altres pels rems i les veles. En bona mar tothom és mariner. En bona mar, tothom és bon mariner. En temps de fred, no et moguis mariner de ton indret. En temps de gel i en temps de fred, mariner no surtis del teu indret. Entre amics mariners i soldats, compliments són excusats. Fa mal mariner parlar de la mar des de terra. Farola de Capdepera, el mariner espera. Gavina a la platja, mariner en terra. Gavina en terra, mariner passeja. Gotós i mariner, prou desgràcia té.

Hortolans i mariners, mai esguerren la collita. La cordonada de Sant Francesc, la temen els pescadors i els mariners. La mar al mariner més vell, posa en perill la pell. La mar pel mariner i la terra pel masover. La muller del mariner és casada i no n’és. La ventura del mariner: morir en un racó de casa Lastre vol el mariner i bona mula el traginer. Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner. Llevant, xaloc, migjorn, llebeig, ponent, mestral, tramuntana i gregal, del mariner els vents són. Lluna ageguda, mariner de peu. Lluna dreta, mariner ajagut; lluna ajaguda, mariner dret. Lluna marinera, aigua al darrera. Lluna penjada, mariner de vetlla. Lluna que en néixer es tapa, mariner agafa la capa. Lluneta dreta mariner a la quinzeneta. Maig ventós, pel mariner dolorós. Març ventós, pel pagès profitós i pel mariner desastrós. Mariner de bona llei, una mà per ell l’altre pel rei. Mariner de la muntanya sempre troba la mar plana. Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat. Mariner i pescador, de la gent el bo i millor. Mariner que dorm no mena vaixell. Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé. Mariner, bon mariner, quin és el vent que et va bé? de bon matí vent de terra i cap al vespre vent de mar. Mariner, llenguallarg i mentider. Mariner, mariner, a cent braces de la costa, passi-ho bé. Misericòrdia de Canet, providencia del mariner. Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé. Muller de mariner, vídua gairebé. Ni amb llevant ni amb llebeig, mariner, segur no et veig. Ni ase de traginer, ni gos de mariner, ni filla d’hostaler no vulguis per cap diner. Ni ase de traginer, nio gos de mariner, ni filla d’hostaler. Ningú no és mariner si no es troba en perill. No de bon mariner el qui no s’ha mig negat. No és bon mariner el que no ha anat a l’altra banda. No és bon mariner el que no ha caigut cent vegades a l’aigua. No és bon mariner el que no ha passat la mar gran. No és bon mariner el que no s’ha marejat mai.

No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar. No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d’hostaler. No fa mariner no trobar-se en perills. No pot dir cap mariner: d’aquesta aigua no en beure. Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner. On hi ha el patró, no mana el mariner. On hi ha patró no manen mariners. On hi ha patró, no mana el mariner. Per la roda de Santa Caterina, el bon mariner en terra ha de ser. Per massa marinera pateix una nau. Per Nadal, mariners fora la mar. Pluja abans de vent, arria veles al moment; vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera. Quan el març hagi passat, mariner, fes-te a la mar. Quan el mariner el conviden a beure, o li han fet treure el fetge o l’hi faran treure. Quan fa banyes el sol, mariner més que pluja vol. Quan gela i glaça, mariner, a casa. Quan glaça, el mariner a casa. Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes. Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps. Quan vegis el vent de terra i els núvols jugar, mariner, fes-te a la mar. Quan vegis el vent de terra, mariner no et facis a la mar. Quan vegis les estrelles, mariner, hissa les veles. Quan vegis les veles, mariner, hissa les veles. Qui no sigui bo per mariner que no s’embarqui. Quin temps farà mariner? Demà t’ho diré. Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner. Sant Elm a coberta, mariner alerta. Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner.

Si al matí trona a la mar, mariner ves a casa a esmorzar. Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs. Si Montgó duu capell, mariner, aferra’t amb ell. Si sa lluna jeu, mariner en peu. Si veus estrelles brillar, mariner, fes-te a la mar. Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer. Tot mariner de puny clos creix o a l’aigua com l’arròs Tres coses fan mal mariner: renegar, no saber nedar i gras estar. Tres coses fon un bon mariner: ésser lleuger, bon ull haver i molta mar saber. Vent davant i pluja darrera, hissa la vela marinera. Vent de llebeig? mariner, perdut et veig!.

SOBRE TIMONERS I PATRONS Amb boira tothom és timoner. El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser. El patró mana que mana, el timoner roda que roda, i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer. Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner. Timoner que està alerta no mulla la coberta. A barca nova, patró vell. A bord del veler, després del patró, el cuiner. A gran maror no hi val bon patró. A patró jove i a barco vell, no hi fiïs la teva pell. Amb bona mar, el patró no pot manar. Bandera vella, honra de patró. Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera. Barca perduda, patró ric. Dalt de la barca el patró és més que l’emperador. De barca que mena el segon patró, liberanos dominó. De patró, tothom ho és, els pilots tots són corders i els que han de fer la feina són els pobres mariners. El bon mariner fa bon patró no menen marinera. El bon mariner fe bon patró i el bon patró fa bon mariner. El bon patró no escolta opinió. El patró al pont, el timoner a la roda i el mariner pertot arreu ha de ser. El patró mana que mana, el timoner roda que roda, i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la feina ha de fer. El patró mana, el timoner roda i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El patró pesca per ell i per la barca. El patró vertader embarca el primer i desembarca el darrer. El patró, de la barca és el senyor. Es patró Mostela, que quan no feia vent bufava a sa vela. Fer com el patró Aranya, que embarcava i es quedava en terra. Fer com el patró Aranya. On hi ha patró no manen mariners. Patró que mal governa, la vida es juga. Patró que mena vaixell sempre en remull té la pell. Patró que quan mira el sol arrufa el nas, dóna-li pedaç. Patró que té dos quadres a la Sang, ni de franc. Quan es belluga el vaixell el patró es desperta amb ell. Qui es retira al patró, vol que li diguin senyor. Res poden bon patró i bon timoner amb mal mariner. Sant Cugat, patró dels murris. Sant Julià, patró del qui se’n va. Sant Marc, patró dels ruixats. Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró. Si el rem es romp pel galló la culpa la té el patró; i, si la vela s’esqueixa, passa el mateix. Si es romp una braga, el patró la paga. Vaixell massa carregat, patró abandonat. Vaixell molt navegador mareja les veles i el patró.

DITES I REFRANYS SOBRE OFICIS I FEINES A l’home metge li cal i al bou manescal. A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic.  Abans d’ensenyar, aprèn. Al malfeiner, cap feina no li va bé. Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar. Al músic vell li queda el compàs. Al sastre sense didal, l’agulla li fa mal. Apotecari brut, panxa d’estornell, quan no té diners s’estira dels cabells. Atipar-se com un lladre. Balleu, fadrinets, balleu, que demà no ballareu: l’un agafarà l’aixada, l’altre agafarà l’arreu. Beneit sigui el meu pare que em va fer ser sastrinyol que així quan plou no em mullo ni em cremo quan fa sol. Bon camí sempre és drecera. Bon ofici dóna al teu fill i podrà sortir de tot perill. Bon pas i bon compàs i descansat arribaràs. Bon viure i no treballar, no pot durar. Bona camisa la que un es fila. Cada cavaller parla de les seves armes. Cada oller alaba les seves olles, i més encara si són foradades. Cadascú pel seu ofici. Carrers mullats, calaixos eixuts. Carro que es trenca en camí pla, temps feia que s’havia d’adobar. Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge. Com el ferrer de Montmeló, que quan tenia ferro no tenia carbó. Com l’apotecari d’Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines. Com més brut el cuiner, més gras l’amo. Compra la roba en parada i sempre serà ben comprada. De pare músic, fill ballador. De sabaters, pocs a l’estiu i molts a l’hivern. De sastre i de sabater, no tothom en sap fer. Diu que era un fuster, un fuster de molta fama, que per serrar un banc es va serrà una cama. Dotze dons té el bon cavall: trot, galop i budell de llop; cap, crins i cua de guilla; saltar voltejar i córrer de llebre; boca, esquena i peus d’ase. Dues mans per treballar i una boca per menjar. El bon forner no deixa la pasta a mig fer. El cavaller a la guerra i el pagès a la terra. El filar fa cantar. El forner i el ferrer, mal estiu i bon hivern té. El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l’ebenista encaixada i bonica. El metge vell i el barber jove. El negoci d’en Robert amb les cabres, que en donava dues negres per una de blanca. El pagès que té cria treballa nit i dia.

El patró mana que mana, el timoner roda que roda, i el pobre mariner tota la feina se n’emporta. El pescador avui sí i demà no. El que no es paga amb diners, es paga amb dinades. El que sap comprar, sap vendre. El rector no es recorda de quan era escolà. El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat. Els arbres fan com els humans: dels uns en fan carbó i dels altres sants. Els que van molt a l’hostal es queden sense cap ral. Els sastre tot ho aprofita i d’uns pantalons se’n queda l’olla, els camals, les butxaques i els botons. Els sastres d’avui en dia fan la roba com pintada, qui pogués ser dona d’un sastre per a poder anar ben mudada. Feina feta no té destorb. Fer les coses a tall de bon boter. Fes sabates sabater, que el Nadal ja ve. Hereu firaire no dura gaire. Home de molts oficis, pocs beneficis. Hostaler a la porta, hostal buit. La dona del fusteret si pateix gana no pateix fer. L’hàbit no fa el monjo. L’hivern bon temps per al ferrer, per al vidrier i per al forner. L’ofici de sastre, ofici de no res; enfiles l’agulla, la claves, l’estires, fas un nus i tibes, i vet aquí res. Mercader, vol diner. Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta. Metge i confessor, com més vells millor. Metge i llevadora, han d’anar a gust de la senyora.

Moliner de vent, pescador de canya i caçador de bosc, molts afanys i pocs diners. Moliner i mariner, vent els fa mal i vent els fa bé. Músic pagat fa mal so. Ni barber mut ni músic amb cervell pur. Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells. Ni metge novell ni advocat donzell. Ni mosso dormidor ni gat miolador. Ni veí del ferrer, ni renyir amb el barber, ni enemic del carnisser. No és bon carreter el qui no ha bolcat tres vegades. No hi ha millor carrabiner que el qui ha estat contrabandista. No saber torn ni volta. On hi ha el patró, no mana el mariner. Pagès lluner omple poc el graner. Pagès que molt caça, deixa caure la casa. Passa de pagès, cada una val per tres. Pel juny la falç al puny. Pel teu diner, posa bona el cara botiguer. Per a fer de sabater aprenentatge et cal fer. Per a poder ser bon sastre s’ha d’aprendre i estudiar, que per prendre bé les mides s’ha de saber abraçar. Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam. Per filar es fa córrer tant la llengua com la mà. Per la feina que faràs cobraràs. Per llaurar és menester: reia, dental, cameta, joc d’orelles, destraleta, daiol, telera i reteler, mantí, espigó i eixinguer, llongues per a es muls, corretgins, morrals, unyeres, coixí, un rastrell amb corretjades i juntures per junyir.

Per Nadal guanya el sastre el seu cabal. Per un clau es perdé una ferradura; per una ferradura un cavall; i per un cavall un cavaller. Per un frare no es perd un convent, ni per un soldat un regiment.  Pescador de canya, menja més que no pas guanya. Plet acabat, l’únic que guanya és l’advocat. Qui amb bon mestre està bon ofici aprèn. Qui corre s’ofega, qui camina avança. Qui cus i no embasta sap més que un sastre. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla. Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil. Qui fila prim porta camisa, qui fila gros només en duu un tros. Qui filassa seva fila bona camisa es refila. Qui fuig del treball, fuig del descans. Qui matineja, més temps feineja. Qui no bat pel juliol no bat quan vol. Qui no pot segar, espigolar. Qui no té feina el gat pentina. Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge. Qui no treballa, de fam badalla. Qui paga descansa i qui cobra més. Qui paga, mana.

Qui porta l’aigua al seu molí no es recorda del seu veí. Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol. Qui sembra cull. Qui sembra mala llavor no arribarà a segador. Qui té el cul llogat no seu quan vol. Qui té jornalers i no els veu, es fa pobre i no s’ho creu. Qui té ofici, té benefici. Qui treballa l’espart mai no va fart. Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats. Ral a ral, fa el menestral son cabal. Sabater “trapacer” canta molt i no fa res. Sabater d’escaleta, posa mitges soles i fa d’estafeta. Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota. Sant Camotes era sastre, i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons. Sastre que no sap fer nus dues vegades cus. Sastres i sabaters sempre són dos; els sabaters amb un gat i els sastres amb un gos. Sastres i sabaters: molta “palica” i pocs diners. Sempre hi ha més metges que apotecaris. Si Barcelona s’empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters. Si ofici brut vols fer aprèn de ferrer. Si vols enganyar al marxant, posa-li el guany per davant. Talent de sastre, saber filar agulles. Tararí-tararana, s’ha de fer el que el metge mana. Un dia de mestre de cases, un mes d’escombra llarga. Val més dir arri que estirar el carro. Val més pagar el forner que el metge.

DITES SOBRE ANIMALS PETITS A l’estiu tota cuca viu. A picada d’abella  cera d’orella. A picada d’escurçó, no hi és a temps l’extremunció. Afluixar la mosca. Anar com els cargols: amb la casa a coll. Anar mosca. Any de puces, any de blat. Any de vespes, any de congestes. Bona nit; totes les puces al teu llit i la més grossa al teu melic. Caminar a pas de tortuga. Cantar com una granota. Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes. Caure com a mosques. Clavar un tàvec. El cuc de l’orella. El fred del setembre mata l’eruga. El fred mata moltes abelles, però no totes elles. En el mes de maig, la mosca deixa el bou i se’n va a l’ase. Entortolligar-se com una serp. Ésser incapaç de matar ni una mosca. Ésser un sac de puces. Fer el borinot. Fer el corcó. Fred i pluja farà, ja que l’aranya ens ve a visitar. Fuig gos, que portes puces. Granota fica’t al cove. Hi ha moltes maneres de matar puces. Insecte petit, pel savi és molt gran. La llengua del mal veí pica més que l’escorpí. La mosca fuig d’allò que bull. Lluert ajupit, pluja de seguit. Matar el cuc de la gana. Matar el cuc de l’orella. Matar el cuc. Moltes mosques maten un ase. Morta la cuca, mort el verí. Mosquejar.

Mudar de pell com les serps. Pel juliol ni dona ni cargol. Per Sant Narcís, cada mosca en val sis. Per Tots Sants: castanyes i cargol amb banyes. Pessic d’escorpí, no dóna temps d’anar al llit. Pujar la mosca al nas. Quan canta el gripau, mal temps adéu-siau. Quan el gripau vegis saltar, o ha plogut o plourà. Quan la flor del romaní ve, ja pots preparar l’abeller. Quan la formiga tanca el niu, el cel plora i el moliner riu. Quan la formiga treu terra del niu, adoba la gotera i fuig del riu. Quan l’abella se’n va d’hora al forat, pluja aviat. Quan l’octubre és finit no queda mosca ni mosquit. Quan plou i fa sol, passeja el cargol. Qui és de mel, les mosques se’l mengen. Qui no mata l’escarabat, tard o d’hora el troba al plat. Qui no mata l’aranya, mai no traurà la teranyina. Quina mosca t’ha picat. Ric-ric! sempre és pobre i mai no és ric. Saber-se ventar les mosques. Saltar com una granota. Saltar com una llagosta. Semblar una olla de grill. Ser un corcó. Si a l’octubre fa bon fred, mor el cuquet. Són com mosques. Tenir la mosca darrera l’orella. Tenir més punxes que un eriçó. Un mosquit espatlla un orgue. Vol de mosquit, pluja tot seguit.

DITES SOBRE ELS OCELLS (en general) A cada ocellet li agrada el seu niuet. A l’ocellet, no li toquis el niuet. Amb el cantar es coneix l’ocell i amb el parlar el cervell. Any d’ocells, any de fam. Any d’ocells, any de tropells. Brut és l’ocell que s’escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell. Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre. Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu. Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu. Cada ocell el seu reclam. Cada ocellet s’alegra del seu cantet. Com més petit és l’ocell, més becada. Com més vell és l’ocell més estira el plomatge. D’ocell de riu o d’estany, agafa el del darrera, no el del davant. De vegades... de vegades, els ocells fan cagarades. Dels ocells d’aló, el pitjor és el porró. Dos ocells en una branca, no s’hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s’hi poden avenir. El badall van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta. El bou per a llaurar, l’ocell per a volar. El cap fa l’home i la cua fa l’ocell. El primer blat és pels ocells. El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. Els badalls van de boqueda en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta.

Els ocells d’un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font. Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen. Els ocells que tu caçaràs, me’ls menjaré amb plomes i tot. Els ocells s’omplen de pols? la pluja els rentarà. Els ocells, per l’agost, grassos com tords. En aquell temps que els ocells tenien dents. Entre la monja i el frare, la llosa para, que, si no agafes ocells, agafaràs rates. És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell. És eixerit com aquell ocell que li diuen el gamarús. Ésser un ocell de gàbia. Gràcia de criatura i cant d’ocells, no són quan tu vols sinó quan volen ells. Junta d’ocells, pluja a gibrells. L’esparver encanta els ocells que es vol menjar, perquè es deixin agafar. L’estiuet de Sant Martí, els ocellets fa venir. L’home neix per treballar i l’ocell per cantar. L’home neix per treballar; l’ocell per volar. L’ocell amb el cantar i el peix amb el nedar. L’ocell que no és aquí per Sant Martí s’ha quedat pel camí. L’ocell que no és aquí per Sant Martí, s’ha perdut el camí. La cua no fa l’ocell. La llavor poc ensorrada se la menja l’ocellada. La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella. Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè, acabades les figues guatlles fugides. Les ventades d’octubre porten els ocells i maten l’eruga. Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. Mai no deixis de sembrar per por als ocells.

Mal va l’ocell que ha d’haver mercès del novell. Mal va l’ocell que queda al niu. (qui resta fadrí i ha de viure a la casa pairal) Malaventurat l’ocell que queda al niu. Menjar com un ocellet. Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell. Més val un ocell al puny que una grua lluny. Miracles de la mar: el ocells, nedar, i els peixos, volar. Nadal en dijous, ocells a grans vols. No deixis de sembrar per por als ocells. No es deixa de semblar, per por dels ocells. No t’estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues. No tots el ocells coneixen el bon gra. Ocell amb niu, fàcil de trobar. Ocell de bec ample menja més que el que guanya. Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa. Ocell de bosc, agafa el que pots. Ocell de bosc, agafa’l quan puguis. Ocell de bosc, no l’agafa qui vol. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula. Ocell de molta ploma, poc tall. Ocell de pas, cop de canya o de maça. Ocell de pas, trenca-li un braç. Ocell de pic corbat, guarda-te’n com del diable. Ocell de rapinya, sempre està sec. Ocell espigoler, lluny del meu graner. Ocell passat, no es engabiat. Ocell que canta avisa el caçador. Ocell que cria dos cops tindrà pelat el carpó. Ocell que es cria a l’aigua, a l’aigua piula. Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany. Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma. Ocell que vola no té amo. Ocell sense ales és bo d’agafar. Ocell vell no s’agafa amb reclam. Ocell vell, dur de caçar. Ocell vell, no entra en gàbia. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol. Ocells d’agost, grossos com tords. Ocells de pas, mal temps al damunt. Ocells de pas, pluja segura. Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors.

Pardals, tords i estornells són mals ocells. Pel gener els ocells al joquiner. Per l’abril cada ocell canta en son niu. Per l’abril, ocells a mils. Per l’agost, els ocells, grassos com vedells. Per l’Ascensió l’ocell diu: avui reposo de fer el niu. Per l’Ascensió l’ocell no fa nieró. Per l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró. Per la Candelera en casen els ocells i les caderneres. Per la Candelera, ocells a l’ocellera. Per por als ocells, mai no deixis de sembrar. Per Sant Anton tot ocell pon. Per Sant Francesc l’ocell al vesc. Per Sant Llorenç es cremen els ocells. Per Sant Macià, els ocells es velen casar. Per Sant Martí, tots els ocells ja són ací. Per Sant Maties canten els ocells llurs alegries. Per Sant Miquel la figa és per a l’ocell. Per Santa Àgata es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l’ocell fora del niu. Per Santa Teresa, ocells a la vesca. Prop de muralla o de riu, ocellet no hi facis el niu.

Quan canta l’ocell marcenc, senyal de mal temps. Quan l’esparver envelleix, se’n burlen els ocells. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen Quan l’ocell és vell s’escup a la pell. Quan l’ocell s’espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja. Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells d’hivern ja són aquí. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n’hi ha prou per a ells. Quan Nadal cau en dijous mengen més els ocells que els bous. Que el seu niu és el més bell, és el que pensa cada ocell. Que visca la llibertat!, crida aquell que a casa manté un ocell engabiat. Qui caça ocells poca remor té de fer. Qui ocell vol caçar no té de cridar.  Qui té por dels ocells, que no sembri veces. Qui tingui por dels ocells que no sembri veces. Rocs esbullen els ocells; mala cara, els amics vells. S’ha d’abstenir de cridar qui vulgui un ocell caçar. Segons l’ocell, la gàbia. Si els ocells no venien, el blat no creixeria. Si per l’octubre, vas a la muntanya a passejar molts ocells veuràs passar. Val més agafar l’ocell al niu que quan vola. Val més ésser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. Val més ser ocell de bosc, que de gàbia. Val més un ocell a la mà que cent en el ram. Val més un ocell al puny que una grulla al cel. Visca la llibertat!... diu el qui té un ocell engabiat. Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells.

DITES SOBRE ELS PARDALS: A gràcies d’infants i cants de pardals, no convidis ningú, que et faran quedar mal. Amb una pedra, es pot matar dos pardals. Amb vent de gregal ni peix ni pardal. Cada pardal fa el seu niu i cada camp son cultiu. Cap pardal novell porta la becada al vell. Conforme el pardal, la gàbia. Dos pardal en una figa, no fan lliga. Dos pardals en una espiga, no fan lliga. Dos pardals en una figa, no fan lliga. El cap de pardalets, allunya els fadrinets. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets. El pardal, on menja mor. El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar. Els primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l’esparver, les altres fruites també. En abril, tot pardal fa son niu. En el gregal, ni peix ni pardal. La figa per ser madura, ha de tindre tres senyals: pansideta, clavillada i picadeta pels pardals. Les figues per ser bones, han de tenir res coses: coll tortes, secallones i picades dels pardals. Pardal pren qui a pardal para. Pardal vell no entra en gàbia. Pardalet corregut o empaitat ja no és engabiat. Pardals, tords i estornells són mals ocells. Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervell de pardal. Per l’abril tot pardal fa son niu. Per l’abril, el pardal fa el seu niu. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Josep en casa el pardalet. Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per any nou un pas de bou. Quan el pardal fa el niu, vent viu. Quan els pardals s’empaiten senyal de pluja. Quan els pardals van a vols i s’empaiten, senyal de pluja. Qui deixa sa casa és com un pardal que abandona el niu. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se. Tenir el cap ple de pardals. Tenir pardalets al cap. Una dona amb molts braçalets, té al cap molts pardalets.

DITES SOBRE LES CIGONYES: Cigonyes, poques vergonyes. Moltes cigonyes, bona collita. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l’oreneta. Per la Candelera, la cigonya campanera. Per Sant Blai ve la cigonya. Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai, i si bon estiu vols, l’hi veuràs a grans vols. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus. Per Sant Joan, les cigonyes a volar. Per Sant Pau de juny, la cigonya ja està a punt. Per Sant Pau, la cigonya al camp. Per Sant Pau, la cigonya per l’estany. Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut. DITES SOBRE LES PERDIUS: A la perdiu a primera vista a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis. Carn de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada. Del conill el llom i de la perdiu el pit. Del conill el que mira al cel i de la perdiu el que mira al sòl. Donar garsa per perdiu. El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú. El conill per Sant Joan i la perdiu per Nadal. Els pollastres i les perdius fan poagre. Fer com la perdiu, tant aviat plora com riu. Fes allò que el senyor diu, i amb ell menjaràs perdiu. Fes com la perdiu, que tan aviat plora com riu. Finit el setembre, les perdius són fetes. La cacera de la perdiu, quan la fem ella és el niu. La cria de les perdius és tan grossa com la vella. La muller de la perdiu, tan aviat plora, tan aviat riu. La perdiu cansada és més delicada. La perdiu és dolenta si no es menja calenta. La perdiu fa poagre. La perdiu i la dona per Nadal són bones. La perdiu i la poma per Nadal són bones. La perdiu passada és més delicada. La perdiu pel gener busca muller; pel febrer, al niu ja té; pel març, ja està covant; per l’abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu me’n vaig; pel juny, ja són com el puny; pel juliol corren pel poliol, i per l’agost, no les agafa qui vol.

La perdiu s’ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos. Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després. Les perdius fan poagre. Les perdius moren allí on neixen. Lluna amb ull de perdiu, potser duga vent garbí. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant. Me voldries fer menjar guatlles per perdius. Molt bé la taronja amb la perdiu si no n’hi ha gaire. No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu. On hi ha sembrat hi ha perdius. Pel gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març tres ous nats; per l’abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l’agost ja corren de dos en dos. Pel juliol, dóna blat a la perdiu, si en vol, i, com que en voldrà, bé cantarà. Pel juliol, els caçadors de perdius al redol. Pel setembre les perdius són fetes. Per l’agost, la perdiueta es vesteix de donzelleta. Per Nadal és la perdiu vertadera i la cabal. Per San Antoni la perdiu vol matrimoni. Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot. Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret. Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni. Per Sant Feliu és vesteix de gala la perdiu. Per Sant Feliu pinta la perdiu. Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura. Perdiu esparverada és mig caçada. Perdiu esparverada, prompte caçada. Perdiu revoladora, fuig-li l’estora. Prendre garsa per perdiu no fa viu. Quan canta la perdiu, que plourà diu, i pagès busca ton niu.

Quan l’ocell s’espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja. Quan la perdiu s’aparella, batusses i cantarella. Qui té el cor de perdiu, tot ho xerra, tot ho diu. Terra de canta-perdius. Terra de cantaperdius, ni s’hi fan plantes ni s’hi fan rius. Un dia perdius i un altre arengades, perquè es trobin regalades. Val més un bitxac al plat, que una perdiu volant. Val més una alosa al plat que una perdiu volant. Val més una arengada amb pau, que una perdiu en guerra. DITES SOBRE LES GUATLLES: A la perdiu a primera vista a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis. La guatlla canta, blat segat, blat segat, abans que l’hora de la sega hagi arribat. La guatlla només sap un compte, puix no fa més que dir: “set per vuit, set per vuit!” Per Sant Martí ve la guatlla i el tití. Per Sant Valerià, la guatlla a mar. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l’ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat. Per Santa Matrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi ja volta l’ordi, i per Sant Joan ja pica el blat. Represant, la guatlla es mata millor. DITES SOBRE ELS CORBS: Corb, menja carn de burro mort. Cria corbs i et trauran els ulls. Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs. El corb diu negra a la garsa. El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares; i la gralla li contesta: més valdria que callares. El corb, quan el tanques es fa el mort. En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa. No pot ser més negre el corb, del que són les seves ales. Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort. Reunió de corbs o de gralles, senyal d’aigua. Si el corb canta al cim de la roca, fred porta. Un corb no treu l’ull a un altre corb.

DITES SOBRE LES MERLES: No serà Pasqua passada sense merla arribada. Quan la merla canta i no plou, senyal d’aigua si Déu vol. Quan la merla canta, la griva li diu: “Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu”. DITES SOBRE LES GRIVES: Griva arribada, mar aplanada. No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu. No hi ha griva ni grivat que pel maig no hagi nat. No hi ha Pasqua florida que no hi hagi griva fugida. Per Sant Macià, la griva ve i el tord se’n va. Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va. Quan la griva va a gruar, pagès posa’t a sembrar. Quan la merla canta, la griva li diu: “Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu”. DITES SOBRE ELS ESPARVERS: Cant d’esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada. Els primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l’esparver, les altres fruites també. Fuig esparver, que l’àguila ve. Granollers, l’esparver del Vallès. L’esparver encanta els ocells que es vol menjar, perquè es deixin agafar. L’esparver, tot ho té. No retinguis esparver, que no et porti cacera. Pel gener no hi ha esparver perdiguer. Per l’Encarnació ja volen l’esparver i el falcó. Per Sant Urbà agafa l’esparver i vés a caçar. Quan els esparvers canten al niu rodolen els còdols al riu. Quan l’esparver envelleix, se’n burlen els ocells. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen.

DITES SOBRE ELS FALCONS: El bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó. L’àliga vola molt alta, però el falcó la mata. Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se’n va la becada. Per l’Encarnació ja volen l’esparver i el falcó. Per Sant Urbà, el falcó a la mà. DITES SOBRE LES BECADES: Cap pardal novell porta la becada al vell. Com més petit és l’ocell, més becada. De pic o de palada agafa la becada. Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se’n va la becada. DITES SOBRE LES ÀLIGUES O ÀGUILES: Àliga abaixada a terra, dóna poca guerra. El pa com germans i el diner com àguiles. Ésser un àliga. Fuig esparver, que l’àliga ve. L’àguila no caça mosques. L’àliga vola molt alta, però el falcó la mata. Quan l’àguila es arribada no temis la gelada.

DITES SOBRE LES ORENETES: Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes. Casa d’orenetes, casa d’amoretes. En la casa d’orenetes, molta sort i amoretes. L’oreneta porta sort, i qui les empaita és bord. Més caga un bou que cent orenetes. Oreneta arribada, hivernada acabada. Oreneta que alt vola, no tem que ploga. Oreneta que vola per terra porta tempesta. Oreneta, ben arribada, tu que em portes la berenada. Orenetes pel febrer, mal any ve. Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes. Orenetes vora l’aigua, pluja a la platja. Orenetes. amoretes. Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va. Per a privar el dormir posa ull d’oreneta sota el coixí. Per l’abril, orenetes mil. Per l’Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l’oreneta. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu. Per Sant Jaume i Sant Mirià, l’oreneta se’n va. Per Sant Josep, cada oreneta en son indret. Per Sant Macià l’oreneta sol tornar. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el fred se’n va. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va Per Sant Ramon, orenetes per tot el món. Per Sant Sebastià l’oreneta ve i el tord se’n va. Per Santa Madrona i Sant Ramon vénen les orenetes de l’altre món. Per Santa Madrona, canta l’oreneta i l’alosa. Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes. Sant Ramon porta l’oreneta de l’altre món. Si la Candelera riu, l’hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l’abril. Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu. Si vols saber si ja ha arribat l’abril, les orenetes t’ho vindran a dir. Una oreneta no fa estiu, ni dues, primavera. Una oreneta no fa primavera. Xisclar més que les orenetes per l’abril.

DITES SOBRE ELS TORDS: El tord més gros, el més gustós. Els ocells, per l’agost, grassos com tords. Fer com el tord, la carn magre i el cul gros. Neu al Canigó, tords a Lledó. No facis tord a ningú, i busca el dret per a tu. Ocells d’agost, grossos com tords. Pardals, tords i estornells són mals ocells. Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve. Pel febrer, sort del tord, que en menja el corc. Pel gener, els tords al paner. Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va. Per Sant Francesc, el tord al bosc. Per Sant Grau, el tord cau. Per Sant Lluc, passen tords. Per Sant Macià, el cucut ve i el tord se’n va. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va Per Sant Macià, la griva ve i el tord se’n va. Per Sant Mateu, tords pertot arreu. Per Sant Sebastià l’oreneta ve i el tord se’n va. Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va. Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans. Quan baixa el tord, el fred més fort. Quan l’octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí. Si el tord no se’n va per Sant Macià, freds encara farà. Tord arribat, sembra aviat, i si no ho fas, te’n penediràs. Tord arribat, sembra ton blat. Tords a la darreria de març, l’hivern és llarg. DITES SOBRE ELS ESTORNELLS: Apotecari brut, panxa d’estornell, quan no té diners s’estira dels cabells. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi quedi res. Ésser un estornell. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres. Pardals, tords i estornells són mals ocells.

DITES SOBRE LES ALOSES: A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l’alosa. Pel maig a caçar aloses per vora els sembrats. Per Santa Madrona, canta l’oreneta i l’alosa. Si per l’octubre canta l’alosa en jorn bromós, no serà plujós. Si s’alça l’alosa en dia bromós, no serà plujós. Tant com canta l’alosa per Sant Macià, després ha de callar. Val més una alosa al plat que una perdiu volant. DITES SOBRE ELS CUCUTS: A darrers de març i a primers d’abril canta el cucut, si és viu. A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà el món s’acabarà. Acabat el juny, no canta el cucut. Com el cucut: un i prou. Cucut arribat, nascut el blat. El cant del cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l’emporta. El cucut arribat, granat el blat. El cucut arribat, nascut el blat. El cucut i la puput tots dos vénen per l’abril, el cucut pel juny se’n va i la puput per Sant Urbà. El temps del cucut, del matí al vespre és eixut. El temps del cucut, el matí plou i la tarda ja és eixut. El temps del cucut, si al matí plou, al vespre ja és eixut. Els espinacs, fins que el cucut faci forat. Els espinacs, fins que els cagui el cucut. No és nat ni naixerà qui per Sant Pere sentirà el cucut cantar. Pel març i l’abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu. Per la Mare de Déu de març el cucut surt de Roma, i per Sant Pere se’n torna.

Per la Setmana Santa, el cucut canta. Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred. Per Sant Benet, cada cucut canta al seu indret. Per Sant Macià, el cucut ve i el tord se’n va. Per Sant Pere, el cucut enrera. Per Sant Pere, el cucut va a veure el Sant Pare. Per Setmana Santa el cucut canta. Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França. Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se’n va aviat. Quan canta el cucut i ha plogut, tan aviat moll com eixut. Quan canta el cucut per Sant Pere, fam espera. Quan canta el cucut, al matí mullat i a la tarda eixut. Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França. Quan el cucut va a covar el moixó fa marxar. Quan Sant Pere és arribat, el cucut canta sota teulat. Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pare el fa callar. Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat. Si creus el cucut, no et moriràs mal. Si el cucut canta al tardí, pluja al matí. Si el cucut canta per Sant Ramon, ja pots dir que ve la fi del món. Si el cucut el tres d’abril no fa xiu-xiu, és pres, o no viu, o sent l’estiu. Si el dia tres d’abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu. Si el març se’n va i el cucut no torn, o el cucut s’ha mort o és la fi del món. Si el tres d’abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat. Si pel març no canta el cucut, ni per l’abril la puput, tant de bo que l’any no hagués vingut. Si pel trenta d’abril no sents el cucut cantar, senyal que el món s’acabarà. Si per l’abril el cucut no ha vingut, o és mort o s’ha perdut. Si per Sant Josep no canta el cucut, o és mort o s’ha perdut. Si sents el cucut per Sant Pere, mal any espera.

DITES SOBRE LES PUPUTS: El cucut i la puput tots dos vénen per l’abril, el cucut pel juny se’n va i la puput per Sant Urbà. En temps de la puput, pel matí mullat i pel vespre eixut. En un niu de puputs, n’hi ha de grossos i de menuts. La cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut. Per la Candelera, la puput amb sa bandera. Quan canta la puput, el bon temps és vingut. Si el tres d’abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat. Si pel març no canta el cucut, ni per l’abril la puput, tant de bo que l’any no hagués vingut. DITES SOBRE ELS MUSSOLS: Caçador que topa un mussol, cacera de dol. Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol. El festejar la mare és festejar de mussol: quan la mare diu que sí, la filla diu que no ho vol. El mussol en l’oliver pel rei del món es té. El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer. El cant del mussol assenyala pluja. Festejar de mussol, festeja la mare o la filla no ho vol. Mai no facis el mussol, quan convé parlar. Mussol de dia, aigua de nit. Pel juliol, qui es tapa és un mussol. Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi. Quan canta el mussol pel gener, és que encara ha de fer fred molt rigorós. Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol. Qui viu sol, sembla un mussol. Si el mussol canta en gener... un altre hivern que ve. Sol con un mussol. Un mussol mai va tot sol. DITES SOBRE LES ÒLIBES: L’òliba viu amb les bruixes i bruixots. L’òliba xucla l’oli de les llànties de les esglésies.

DITES SOBRE ELS PIGOTS: Per l’Ascensió el pigot forada el tió. Quan canta el pigot, la pluja és ben a prop. Quan el pigot baixa pels torrets, farà molts vents, i si puja senyals de pluja. Quan el pigot canta pels alts, pluja a semals; si canta pels torrents, farà vents. Quan el pigot canta, plourà; si no és avui serà demà. Si el pigot baixa al torrent, sent el vent; si puja, sent la pluja. DITES SOBRE LES GAVINES: Gavina a la platja, mariner en terra. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist. Gavina en terra, mariner passeja. Gavina que canta, tramuntana que arriba. Gavines al port, malament pel pescador. Gavines cap el cel, migjorn a la terra. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist. Gavines en terra, temporal a la mar. Gavines per terra, la mar en guerra. Gavines per terra, plors a la mar. Gavinots al camp, mal temps a la mar. L’octubre és arribat, la gavina vora el mar. La gavina crida la tramuntana. La gavina, el temps que farà endevina. Les gavines a terra i el sol trist, mala cosa has vist. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! Quan la gavina fa el cargol, mestral remou. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar. Quan vegis la gavina per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta. Si pel gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta.

DITES SOBRE ELS ABELLEROLS: L’abellerol menja set vespres cada vol. DITES SOBRE ELS BITXACS: El bitxac per Sant Jordi és nat. Per Sant Marc ve el papamosques i el bitxac. Val més un bitxac al plat, que una perdiu volant. DITES SOBRE ELS BERNATS PESCAIRES: Bernat pescaire, fica’t a l’aigua i si veus un peix fica-t’hi més. DITES SOBRE LES BOSQUETES: El verdet i la bosqueta tots dos vénen per l’abril i tots dos covaven un niu; la bosqueta ja n’és morta i el verdet encara és viu. Per la Mare de Déu de març bosquetes i muriacs. Per la Mare de Déu, pertot arreu, bosquetes i papallones. Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l’ull de bou al seu darrera. DITES SOBRE LES CADERNERES: Caralluts al ram, caderneres passen. De gàbia vella, fuig la cadernera. Per la Candelera en casen els ocells i les caderneres. Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar el sol. DITES SOBRE LES CALÀNDRIES: Per Sant Matias canten les calàndries.

DITES SOBRE ELS CAPSIGRANYS: Ésser un capsigrany. DITES SOBRE LES COGULLADES: Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada. Si canta la cogullada després de Sant Joan, blat endavant. DITES SOBRE ELS DUCS: Per la Mare de Déu, el duc petit ja fa mèu - mèu. Per Sant Lluc ve el caçaaranyes i se’n va el duc. Per Sant Lluc, a estudi el duc. Quan se surt de cacera i es troba un duc no es caçarà res. DITES SOBRE ELS ENGANYAPASTORS: Per la Mare de Déu, els enganyapastors de deu en deu, i, si no n’hi ha, mal any de cabres serà. DITES SOBRE LES FREDELUGUES: Fredeluga per l’octubre, neu segura. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada. Fredeluga, per l’octubre.

DITES SOBRE EL GAIG: Gaig ets i gaig seràs i magre sempre estaràs. Gaig ets i gaig seràs, i per més que mengis no engreixaràs. Gaig, gaig, gaig ets i gaig seràs i per més que mengis no engreixaràs. Pel maig, floreix el faig i canta el gaig. DITES SOBRE EL GAMARÚS: És eixerit com aquell ocell que li diuen el gamarús. Ésser un gamarús. Quan el gamarús canta pel gener, és un altre hivern que ve. DITES SOBRE LES GARSES: A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé. Donar garsa per perdiu. El bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó. El corb diu negra a la garsa. En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa. La garsa a poblat? Plourà o nevarà. Les garses roben tot allò que lluu i ho amaguen. Les garses senyalen mal temps. Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó per veure el temps que fa. Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó. Per Sant Valentí la garsa puja al pi. Prendre garsa per perdiu no fa viu. Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja, senyala pluja. Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l’estiu. Quan la garsa puja a la muntanya, senyal de pluja. Quan la garsa surt de l’aigua, o ha plogut o no trigarà gaire. Quan plou, la garsa se’n va a la caça i que fa bon temps apreta les dents. DITES SOBRE ELS GAVINOTS: Gavinots al camp, mal temps a la mar.

DITES SOBRE LES GRALLES: El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares; i la gralla li contesta: més valdria que callares. Quan la gralla alça el vol, el temps remou. Si vola baixa la gralla, guarda la palla. DITES SOBRE LES GRUES: Carn de ploma, ni que sigui de grua. Grua terrera, mal temps espera. Més val un ocell al puny que una grua lluny. Quan la griva va a gruar, pagès posa’t a sembrar. Quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar. Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar. Quan la grua torna del gruer, plega el sementer. Quan la grua va a castanyar, agafa l’aparell i posa’t a sembrar; quan la grua ve de castanyar, agafa la podadora i vés-te’n a podar. Quan la grua va a gruar, pagès, posa’t a sembrar. Quan la grua va a pescar, no surtis en mar. Quan la grua va a ponent, pagès, sembra ton forment; quan la grua va a llevant, pagès, cava amb tot afany. Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és. Quan la grua ve de ponent, pagès, sembra ton forment. Quan ve la grua de l’Empordà, sembra, pagès, que hora n’és ja. Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment. Si ho has de donar, no ho facis gruar. Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire. DITES SOBRE ELS MILANS: Com el milà, que amb quatre buscalls fa niu. La ploma de milà fa casar. Per Sant Sebastià s’allarga el dia un pas de milà. Quan canta el milà, pluja farà, i si canta de migdia, pluja per molts dies.

DITES SOBRE LES OQUES: En tot el món tenen bec les oques. Pel mes de febrer tota oca pon al femer. Sempre han tingut bec les oques. Totes les oques tenen bec. Val més un passerell que esperar una oca. DITES SOBRE ELS ORIOLS: L’oriol tanca les ovelles i obre els bous. DITES SOBRE ELS PAPAMOSQUES: Ésser un papamosques. Per Sant Marc ve el papamosques i el bitxac. DITES SOBRE ELS PASSERELLS: Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells. Val més un passerell que esperar una oca. DITES SOBRE ELS PINSANS: Diu el pinsà: quan ve l’octubre, quin fred farà. Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire. DITES SOBRE ELS ROQUEROLS: Quan arriba el roquerol, l’hivern al sòl. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes.

DITES SOBRE ELS ROSSINYOLS: El rossinyol, gàbia no vol. Per l’abril el mascaret ja és aquí, el llengut i el teuladí i el rossinyol de cant tan fi. Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel. Quan canta el rossinyol, planta el fesol. Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar el sol. DITES SOBRE ELS TORLITS O ESTORLITS: L’estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d’agost. DITES SOBRE LES TÓRTORES: Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores. Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen. Pel maig, la tórtora puja al faig. Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i vés a sembrar. Si la tórtora crida i el falziot també, no paris batuda, que el temporal ve. Si la tórtora vols caçar, entre les dues Mares de Déu l’has de cercar. Si per l’abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita. DITES SOBRE ELS TRENCAPINYES: Quan el trencapinyes baixa de muntanya, abriga’t a la cabanya. DITES SOBRE ELS VERDUMS: Quan el verdum baixa a la plana, aixopluga’t a la cabana. Quan un vol de verdums passa alt, farà bon temps; si passa baix, plourà. Si els verdums volen alt bon temps porten. Si els verdums volen baix anuncien pluja.

DITES SOBRE LES XIXELLES: Quan la xixella baixa al pla, cerca llenya i vés-te’n a escalfar. Quan la xixella baixa de muntanya, encén foc i entra a la cabanya. DITES SOBRE ELS XOTS: Nostramo, ha cantat el xot, i qui té dolent amo despatxar-lo pot. Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, ha de cantar el xot. DITES SOBRE LES PIULES: Per Sant Francesc, la piula al bosc. Per Sant Francesc, la piula al vesc. Per Sant Jordi, la piula a l’ordi. Per Sant Jordi, la piula pica l’ordi. Per Santa Mariagna ve l’ull de bou i se’n va la piula hortolana. DITES SOBRE FALZIOTS: Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana. Si la tórtora crida i el falziot també, no paris batuda, que el temporal ve. DITES SOBRE ELS PELICANS: El pelicà s’obre el pit per a donar menjar als seus fills. DITES SOBRE ELS RUPITS: Quan canta el rupit no tinguis flassada al llit. DITES SOBRE ELS CANARIS: A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic. DITES SOBRE ELS LLOROS: El lloro, com que no té metge, mai no li fa mal el fetge, i sense afanys viu dos-cents anys; si metge tenia, ni cinc no en viuria. El rot pel lloro i el pet pel met. Tenir nas de lloro. Un lloro mut. Un nas de lloro.

DITES SOBRE ELS ÀNECS: Amagueu els ànecs, que vénen els músics. Anar moll com un ànec. Caminar com un ànec. Cant d’ànec a la matinada, pluja a la vesprada. Dues dones i un ànec, mercat. Fer l’ànec.  Per Sant Lluc ve l’ànec de mar i l’ànec mut. Per si no ho saps, res millor que l’ànec amb naps. Porcell d’un mes, l’ànec de tres. Quan els ànecs fan untets, senyal de bona pluja. DITES SOBRE ELS COLOMS: Any de glans, any de coloms. Colom, menjar fi, però de mal pair. El colom, menja plata i caga plom. Fins els coloms tenen fel. Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran. No vagis a sembrar vora d’un colomar. Quan és fet el colomar, el colom és mort. Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar. DITES SOBRE ELS CAPONS: A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent. Al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l’aló. Capó de vuit mesos, menjar de rei. No mengis a dojo gallina i capó; menja bou o molt peixó. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó. Per les témpores de l’Ascensió, un dia gallina i l’altre capó. Per Nadal capons, neules i torrons. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons. Val més menjar capó que tacó. (Val més restar fadrina que malcasada). Val més menjar un tros de pa amb gust, que capons i pollastres amb disgust. Val més passar per capó i viure més temps. DITES SOBRE POLLASTRES: Cap sastre no ha tastat mai pollastre. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. Els concos moren com els pollastres, a mans de les criades. Els ous rodons són gallines i els llargaruts pollastres. Els pollastres i les perdius fan poagre. Escudella amb mitja polla vol gran olla. Ésser un pollastre eixalat. Fins a trenta anys, pollastres i banys: de trenta anys enllà, pollastres sense banyar. Mal any, quan el pollastre pica al gall. Més val pa a seques amb amor, que pollastres amb dolor. Per Sant Joan, els pollastres endavant. Per Sant Mamet, ni pollastre, ni peix, ni bolet. Polla de juliol, porten capa i Déu no els vol. Pollastre de gener cada ploma val un diner. Pollastre, vedell i moltó, és menjar de senyor. Sant Pere, pollastres al darrera. Val més faves en ta casa, que pollastres en una altra. Val més hort que jardí, pollastre que teuladí. Val més menjar un tros de pa amb gust, que capons i pollastres amb disgust. Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor.

DITES SOBRE GALLS I GALLINES: A casa d’en Margall més mana la gallina que no el gall. A gallina forastera, tots la piquen. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent. A mig gener, cada gallina al joquer. Aixecar el gall. Al qui treballa, sardina i, ai qui fa el gos... la gallina. Allà on canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat. Amigues veïnes, les gallines. Anar a jeure com les gallines. Anar al llit com les gallines. Ara ve Nadal matarem el gall i a tia Pepa n’hi darem un tall; ara ve Sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta. Aviat no se’n cantarà gall ni gallina. Baralla de gallines, mudança de temps. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal. Bona gallina serà la que pongui pel veremar. Brou de gallina els morts ressuscita. Brou de gallina torna la vida. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant ha costat. Cada casa un amo i cada corral un gall. Cada gall canta en el seu galliner. Cada gall canta molt bé al seu galliner. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal. Criada i gall un any. Criatures i gallines són raons entre veïnes. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall. De Tots Sants a Nadal, justa una passada de gall. Dels acabats en “ina”, el millor és la gallina. Dels polls de gener, pocs n’arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner. Dels polls de gener, pocs n’arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer. Dos gall en un galliner, no pot ser. Dos galls a un galliner, no canten mai bé. Dos galls a un mateix galliner, mal negoci. Dotze gallines i un gall, mengen tant de gra com un cavall. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre. El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan. El gall al seu galliner és on canta més bé. El gall blanc crida a les bruixes. El gall, amb arròs o amb oli i all. El millor bover del poble dóna la civada als bous i el forment a les gallines, perquè era gormand dels ous. El mosso i el gall, un any.

El pescador menja sardines el peixater moltes gallines. El pollet de gener puja amb son pare al galliner. El sol, el gall i els estels són els rellotges de pagès. Els ous rodons són gallines i els llargaruts pollastres. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per a aquell dia mai falta. És pel bec que ponen les gallines. Escudella de gallina els morts ressuscita. Escudella sense gallina, per la meva veïna. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina. Ésser un gall de panses. Ésser un gallina. Ésser una gallina mullada. Explicaderes de gall dindi. Fer un gall. Gall aquí, gall allà, la cria queda a la mà. Gall d’esperons grossos, la carn més dura que els ossos.

Gall de gener, cada ploma val un diner. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador. Gall que canta amb el sol post, crida la mort. Gallina blanca: tot ho escampa. Gallina en casa rica, sempre pica. Gallina i moltó, olla de festa major. Gallina negra, ponedora. Gallina negra: tot ho arreplega. Gallina que fa el pioc, de profit poc. Gallina que no pon, torça-li el coll. Gallina que per casa va, si no ha picat, ja picarà. Gallina rossa, poca cosa. Gallina rossa: tot ho arrebossa. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt. Gallina vella fa bon caldo. Gallina, bou i moltó és olla de senyor. Gallines i vent van a dormir a la posta. Guineu que dorm, no menja gallina. La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té. La gallina blanca tot ho escampa. La gallina blanca, tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega. La gallina de dalt caga a la de baix. La gallina pon cantant i la dona plorant. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna. Les criatures parlin quan les gallines pixin. Les gallines d’agost les més ponedores són. Les gallines de Berfull, que cagaren i no ponen. Mai va la casa on la gallina canta i el gall calla. Mal any, quan el pollastre pica el gall. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat. Més val cebes amb amor, que gallines amb dolor. Més val pa eixut amb amor, que gallina amb humor. Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor. Més val un ou avui, que una gallina demà. Morta és la gallina que ponia els ous d’or. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls. Nas de gall, geni de cavall. Neu de febrer, la gallina la porta el galliner. No canten bé, dos galls en un femer. No és un bon any quan el pollet pica el gall. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida. No mengis a dojo gallina i capó; menja bou o molt peixó. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó. No se’n cantarà gall ni gallina. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines. Olla de rector, gallina, bou i moltó. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat. On hi ha galls, no canten gallines. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner. Pel gener, cada gallina al seu joquer. Pel Roser, gall menja qui en té. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal torna a compra’l. Pel veremar, les gallines pots donar. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.

Per la Candelera, bona la gallinera. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera. Per la Candelera, ous a la gallinera. Per la festa del Roser s’aclareix el galliner. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també. Per les témpores de l’Ascensió, un dia gallina i l’altre capó. Per Nadal creix el dia un pas de gall. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó. Per Nadal, ric i pobre menja gall. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons. Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner. Per quan pixin les gallines. Per Sant Anton, la gallina pon. Per Sant Antoni en gener, pon la gallina en la palla i el graner. Per Sant Gall, els bous al corral. Per Sant Ramon la bona gallina pon; per la Candelera, la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall. Per Santa Caterina l’enciam és gallina. Per Santa Caterina la bleda és bona com la gallina. Per Santa Caterina mata la gallina. Per Santa Caterina ven la gallina; per Sant Esteve, que torni a ésser teva. Per Santa Caterina ven-te la gallina, i per Sant Sebastià torna-la a comprar. Per Santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar. Per Santa Magdalena, la nou és plena; per Sant Salvador, ja hi ha el galló. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina. Pobra és la casa, on les gallines canten i el gall calla. Poll de gener juga amb son pare al galliner. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner. Polles agostines, per Nadal seran gallines. Precaució i brou de gallina estalvia medecina. Quan beu el gall després de cantar, aviat plourà. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada. Quan canta molt el gall, aigua s’apropa. Quan canta molt el gall, senyal de pluja. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l’amo. Quan el capvespre canta el gall, temps variat. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni s’omple un vas. Quan els gallines van pels alts, senyal de vent. Quan es grata la gallina, l’aigua és veïna. Quan la gallina espluga, senyal de pluja. Quan una gallina canta amb veu de gall, s’ha de matar perquè porta malastruga. Que nevi fins que les gallines piquin els estels. Qui no menja gallina menja sardina. Qui sol menja el gall, sol ensella el seu cavall. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar. Quin sol més ric! diu el gall quan es lleva. Semblar una gallina escaldada. Sempre, ha estat Ninou després del Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall. Si el gall canta a deshora senyal de pluja. Si el gall canta a l’obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací. Si el gall canta molt, l’aigua és ben prop. Si el moltó pogués cantar, la gallina el feria callar. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se. Si Sant Pere s’escau bé, cada gall en son galliner. Si trona pel gener, puja els trills al galliner. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l’Ascensió. Sobre un ou, la gallina pon. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no. Trista és la casa, on la gallina canta i el gall calla. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor. Val més l’ou avui que la gallina demà. Val més pa amb amor que gallina amb dolor. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades. Visca la gallina, visca amb sa pepina.

DITES I REFRANYS D’ANIMALS DOMÈSTICS I DE GRANJA A bon ca, bon os. A bou vell esquella nova. A ca gros no cal dir-li quisso. A cada porc li arriba el seu Sant Martí. A Catalunya i a Castella , el cavall porta sella. A cavall regalat no li miris el dentat. A falta de bou es fa llaurar l’ase. A gat vell rata jove. A gos flac tot són puces. A l’ amic i al cavall, no els cansis. A la burra que està prenyada fes-li anar ben carregada. A la casa pobra, el gos hi sobra. A l’ase i al mul la càrrega al cul. A l’ase regalat, no li miris el bast. A l’ase tossut, tant és dir-li xò, com arri. A l’home, metge cal; al bou manescal. A pagar ves-hi a peu; a cobrar a cavall. A prop d’un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat. Agafar el gat. Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se’n sent. Al burro que no coneguis no li passis pel detràs. Al cap de l’any, tothom parla amb el seu cavall. Al cau dels conills, el que fan els pares fan els fills. Al porc si li treus la brutícia es mor. Al rei i al porc l’afaiten desprès de mort. Al toro el burxen tant que a l’últim es mou. Alçar la cresta. Anar a jeure com les gallines. Anar al llit com les gallines. Anar brut com un porc. Anar carregat com un burro. Anar conill. Anar moll com un ànec.

Anar-se’n amb la cua entre cames. Anar-se’n sense dir ni ase ni bèstia. Any acabat, porc engreixat. Anyell nascut val un escut. Anyell primerenc treu bona banya. Arri ruc que vas a casa. Ase d’Arcàdia, carregat d’or i menja palla. Ase magre, carregat de mosques. Ase roí o molt dolent o molt fi. Ase vell, carregat de vicis. Baralla de gallines, mudança de temps. Bé sap el gat la barba que llepa. Bel de xai, mossegada de llop. Bou fart no llaura dret. Bou i moltó, olla de senyor. Bous i vaques en un prat, pobre sembrat. Buscar els tres peus al gat. Cabra coixa mai no cura. Cabra que bela, el cabrit li falta. Cabrit d’un mes i anyell de tres. Cada ase s’enamora del seu bram. Cada gall en son galliner canta molt bé. Cada ovella en té prou del seu anyell i cada vaca del seu vedell. Caminar com els ànecs. Caminar de gos, en lloc d’una passa dos. Cant d’ànec a la matinada, pluja a la vesprada. Canta-li a l’ase i et respondrà amb un pet.

Carn de corder no et farà gras, però sosté. Caure de potes com els gats. Cavall regalat, quan és vell roda la sínia. Cent anys que és mort el ruc i encara el plora. Com el burro d’en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir. Com el cavall d’en Perot que camina molt i avança poc. Com més brama l’ase més camina. Com més pot té el ca més lladra. Conill anat, consell arribat. De la vaca flaca, la llengua i la “pata”. De les grans cases surten els grans ases. De nit, tots els gats són negres. De porc i de senyor se n’ha de venir de mena. Defensar-se com un gat panxa enlaire. Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà. Dir-li el nom del porc. Donar gat per llebre. Dos gall en un galliner no hi pot ser. Dos gats i una gata, no faltarà serenata. Dos gossos contra un llop se’l mengen tot. Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall. D’un porc per més que en faràs més de quatre pernils no en trauràs. El bou per la banya i l’home per la paraula. El bou vell llaura millor que el novell. El ca que bé lladra, bé guarda la casa. El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró. El cavall de Sant Martí que va viure fins que va morir. El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia. El fill de cabra ha de ser cabrit.

El gat no treu les urpes fins que les ha de menester. El gat vell procura per ell. El gener és el mes dels gats. El gos de bona raça es recorda del pa i de la casa. El porc dóna morrades fins desprès de mort. El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar. El ruc porta picarol i la somera també en vol. Els gats hi veuen a les fosques. Els gossos petits alcen la llebre i els grossos la cacen. Els homes faran bondat quan les cabres tindran llana. Els ulls de l’amo engreixen el cavall. En mala anyada porc i cabra. En Robert de les cabres: quan les tenia negres les volia blanques. En temps de fred el gat busca el cendrer. Es renta el gat desprès de fart. És tard i vol ploure i la mula no es vol moure. Ésser el cavall de batalla. Ésser quatre gats. Ésser tractat com un gos. Ésser un bon xai. Ésser un cavall desfermat. Ésser un gat vell. ésser un pollastre eixalat. Ésser un tros d’ase. Ésser una cabra boja. ésser una gata maula. ésser una gata moixa. Estar com gos i gat. Fer com el gat que si no pot mossegar esgarrapa.

Fer el burro. Fer el negoci d’en Robert amb les cabres, que en donava dues de negres per una de blanca. Fer l’ànec. Fer un gall. Fermar els gossos amb llonganisses. Fes tot el que vulgui la mainada, però que els bous estiguin a l’arada. Ficar-se a la conillera. Fugir com un conill. Fuig gos que portes puces. Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà. Gallina blanca: tot ho escampa; gallina negra: tot ho arreplega; gallina rossa: tot ho arrebossa. Gallina i moltó, olla de festa major. Gallina vella fa bon caldo. Gallina, bou i moltó és olla de senyor. Gat de frares fart i gandul. Gat escaldat amb l’aigua tèbia en té prou. Gat i conill, tots d’un pèl. Gat miolador mai no serà bon caçador. Girar cua. Gos d’atura, la millor ajuda. Gos de casa de pagès, si no lladra no val res. Gos de conills, lladre segur. Gos de raça, ell tot sol caça. Gos pobre, ple de ronya. Gos que lladra no mossega. Haver mamat llet de cabra. I un be negre amb potes rosses. Infants i ca, coneixen bé qui bé els fa. Jugant, jugant, els burros es mosseguen. L’ ase d’en Mora, que de tot s’enamora.

La cabra pels seus pecats porta els genolls pelat; la cabra per les seves culpes no té les cames curtes; la cabra pels seus pensaments té la barba davall les dents; la cabra per la seva pena té el ventre sota l’esquena. La cabra sempre tira a la muntanya. La casa i el galliner cadascú sap com se’ls té. La fruita d’hort, bona pel porc. La llana de la cabra, ni és pèl ni és llana. La llebre és del qui la mou i el conill del qui l’agafa. La vaca poc lletera, porta la misèria al darrera. L’amic més fidel és el gos. L’anyell sagnant i el porc cremant. L’ase diu al porc: orellut. Les dents de la gossa no fan mal al cadell. Les eugues i les vaques, per l’abril les més flaques. Les ovelles caguen or. L’esquella fa el bou. Llaurada de rucs, collita de pets. Llaurem? diu la mosca al bou. Llop amb pell d’ovella mai no porta esquella. Llop i guineu a cap preu. L’Oriol tanca les ovelles i obre els bous. L’ovella amb els llops no fa parella. L’ovella esgarriada ha d’ésser més estimada.

Mai guitza d’euga ha mort cap pollí. Mal any quan el pollastre pica al gall. Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé. Menja, menja gat sardina, que ja cagaràs l’espina. Mentre hi hagi rucs, els murris aniran a cavall. Moltes mosques maten un ase. Moltó escuat, que va anar per llana i tornà esquilat. Moltons per a fer doblons. No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu. No és per tu sinó pel pa, que remena la cua el ca. No esperis d’àvol ca bon cadell, ni d’àvol xai bon anyell. No hi ha bon cavall que no es torni rossí. On canten gallines i llaurem vaques, mal any assegurat. On hi ha galls, gallines no canten. On neix un anyell neix una mica d’herba. Ovella de molts, el llop se la menja.

Ovella que bela no beu. Ovelles i abelles per qui pugui tenir cura d’elles. Ovelles tontes, per on passa una passen totes. Passar bou per bèstia grossa. Pel gos es coneix l’amo i pel gat la mestressa. Pel juliol, les eugues a l’era i els bous al sol. Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra. Per “manso” que sigui el gos, si el trepitgen és rabiós. Per amor del bou llepa el llop el jou. Per la cacera el gos que va més bé és el basset i el perdiguer; el coniller de llei és gos de rei i el bord o gavatxer no val per res. Per no perdre la vedella penja-li una esquella. Per tenir bon anyell, ovella jove i marrà vell. Per un clau es perd una ferradura; per una ferradura un cavall i per un cavall un cavaller. Pitjor és l’home desllenguat que el cavall desenfrenat. Pollastre de gener, cada ploma val un diner. Poques ovelles, pocs xiulets. Porcell de dues setmanes, cabrit d’un mes i anyell de tres. Porcell d’un mes, l’ànec de tres. Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat. Portar el cavall a brida batuda. Pota sense ferradura, fa mal i no dura. Quan el gat no hi és, les rates ballen. Quan els cans lladren alguna cosa senten. Qui ha perdut l’ovella cerca l’esquella. Qui li posarà el cascavell al gat?. Qui mal diu de l’ase, comprar-lo vol. Qui no la fa quan és pollí, l’ha de fer quan és rossí. Qui no té feina el gat pentina. Qui no té que fer es compra un corder.

Qui pel juny no pot mantenir el burro ni pel setembre el ca, més val que plegui. Qui té cabres grata. Qui té cavalls té treballs. Qui té ovelles té un tresor: mengen herba i caguen or. Qui té un bon ruc, té una mala bèstia. Remenar la cua. Semblar un gat escorxat. Semblar una gallina escaldada. Ser més boig que una cabra. Set vides té el gat. Si el gall canta a deshora senyal de pluja. Si plou l’ase no es mou; si neva l’ase no es lleva. Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap. Si vols mal a un gos, digues que és rabiós. Si vols que et segueixi un ca tira-li pa. Sol i bona terra fan la bona ovella. Tenir barbes de boc. Tenir cara de cavall. Tenir color de gos com fuig. Tenir color de merda d’oca. Tenir dents de cavall. Tenir les dents de conill. Tenir més por que el gat a l’aigua. Tot bon cavall ensopega, i tot con cavaller cau. Tot hi va: bous i esquelles. Tots els ramats s’assemblen. Un bon parell de bous per llaurar i un mal ase per sembrar. Un ca és un gos. Un gat i un gos, casa mitjana. Un ull al plat i un altre al gat. Vaca rossa, molta llet. Val més orelles de porc que d’ase. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades. Valentia de borrec, sempre de nas a terra.