Embarbussaments i jocs de paraules

EMBARBUSSAMENTS I JOCS DE PARAULES A cal Col no hi cal calç. A casa del meu cosí hi ha casaques de cosac cosides per Consol. A Cleto i a Craso se’ls crema la crema, i Cleto culpa Craso que la crema es cremi. A Costa li costa pujar la costa, i al mig de la costa ni s’hi acosta. A l’albergatge tinc albergat l’alberguer de l’albergueria que es diu Alfred Alberic. A l’hort d’en Gafarrotí jo m’hi entrí; vaig trobar la Gafarrotina i li vaig dir si em volia vendre vint-i-cinc gafarronines de la gran gafarrotineria. A l’horta del Senyor me n’entrí; en entrar cotó collí, al redó collí cotó, i en sortir cotó collí. A la Lali li cal sal. A Madremanya madremanyeguen amb un madremanyejador que tenen; ells amb madremanyejador i sense madremanyejador, a veure qui madremanyejarà millor! A mi sí que re mi fa que faci sol. A mi sí que re mi fa si fa sol o si no en fa. A Pinto, Joan Ponte per la pintura despunta, i un pont, de punta a punta, pinta Ponte a Pinto. A Rubí cotó collí i a Rubó collí cotó.

EMBARBUSSAMENTS  A una anguila anguilardenca, qui la desanguilardencarà un bon desanguirlandencador serà; que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Agafa aquest garrafó ben agafat, i quan agafat l’hagis, du-lo al Garraf. Ah! Baliba-balaga, vés a cabdellar fil fi. Ai, Pep, que toques el piano? — Diu qui? — Diu tu. — Diu jo? — Diu si? — Diu no? — Diu ah! Així és com tu dius, així com tu dius és; així com tu dius, és, així tu dius com és. Al calaix del sastre hi ha retalls, retalls hi ha al calaix de sastre. Al joc juguem en Jep i jo. Al tranquil Miquel, li cal col i bròquil. Amb un banc, m’entrebanco; amb dos cordills, m’entortolligo i, amb tres trens, m’entretinc. Anant amb l’autobús, l’àvia sua. Apoteòsic! Aquest mot exòtic em torna neuròtic, prostàtic, cianòtic, elefantàtic, penibètic, tític i àdhuc apoplètic i arterioscleròtic. Aquell baliga-balaga va a la babalà. Aquest any és any de fesols hi podrem ben refesolejar. Aquí sobre hi ha un sobre sobrer que s’obre. Ara és l’hora: ora. Ora, que t’ha arribat l’hora, ora ara, en aquesta hora. Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. Així és com tu dius, així com tu dius és; així com tu dius, és, així tu dius com és. Babau, beu vi bo i viu bé. Bacteriològic ve de bacteriologia, diu un bacteriòleg. Benedicte, el beneït, beneïa el balcó de la veïna Vicenta. Bernat pescaire pescador que no pesca ni un tauró i si pesca un tauró no se’l menja en Bernat pescaire pescador, se’l menja en Bernat pescaire pixador. Bóta picota, picotí de bóta. Qui no dirà bóta, picota, picotí de bóta no beurà el vi de la bóta. Beu vi bo i viu bé.

EMBARBUSSAMENTS  Ca la Clara és a la cala d’Alacant. Cap cap pla, cap al cap del replà. Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré. Catrina i Bertrina trinxen trenta doctrines a la trona. Codonys collia a l’hort de la tia Maria. Com vols que et vulgui si el que jo vull no em vol com vull que em vulguis? Començar començant, començar vull, per veure si començant començar puc. Congre amb canya i canya amb congre i congre amb canya. Costa avall baixa un tupí, tupí xo, tupí xo, xo tupí; xo tupí, tupí co; xo tupí, tupí xo. Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella. Cusa cus a casa de Cuso i es casa. Dalt de la muntanya de Sant Martí hi ha un cairal d’aigua i un cairal de vi, un cairal de vi i un cairal d’aigua. Dalt del pi un cairal d’aigua, dalt del pi un cairal de vi. De genollons, genollons, collia collia. De genollons, genollons, collia codonys. De genollades, codonyades i amb els dits, codonys he collit. De ploure, prou que plou, però plou poc. De tanta sang que tinc, a les cinc tinc son. Després s’ha desprès el quadre. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel.

EMBARBUSSAMENTS  Deu dits, dos mans té en Dídac, el didot Amadeu. Digues dues dagues. Digue’m qui és el que diu que jo he dit que tu em vares dir que estan dient que jo dic, el que no diré ni mai no he dit. Digui-li que digui que sigui l’indi xic qui li tingui la bici i qui l’infli. Diu dos, diu deu; ni dos ni deu. No deu res. Dóna a la dona el sabó bo de la bossa. Duc com puc un ruc a un duc rus mut. Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. Duc sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. Duia un home dins un sac un feix de bacallà sec quan, traient-ne un gros pessic, tot exclamant: — Jo amo en sóc, prompte va fer-se’l amb suc. El ballester a la ballesteria porta una ballesta per tirar una ballestada. El bandit del bàndol blanc porta a la banderola un bonic banderí blau. El bel és ben bé d’un be.

EMBARBUSSAMENTS  El bou nou es mou tou si plou prou. El cafè em va bé després del be. El cel està ennuvolat; qui el desennuvolarà? El desennuvolador que el desennuvoli bon desennuvolador serà. El cel està enrajolat. Qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. El didot ha dut un didal a la dida i li ha dat al dit i li ha dit la dita: “Didal és dot”. El dilluns el bon sabater no treballa ni fa res, el dimarts s’hi pensa, el dimecres s’hi repensa; el dijous, santa paciència; el divendres, treballar fa consciència; el dissabte, per un dia!, i el diumenge, Santa Maria. El dilluns és la creu; el dimarts, el calvari; el dimecres, doblegador; el dijous, mitja setmana; el divendres, l’esperança; el dissabte, la cobrança; i el diumenge, el gastador. El dilluns pels seus difunts la vella no fila; el dimarts pels seus pecats...; el dimecres pels seus deixebles...; el dijous perquè té els dits nous...; el divendres perquè té els dits tendres...; el dissabte pel seu recapte..; el diumenge filaria si en fos dia. El dilluns sant ja hi tornem; el dimarts sant ja hi som; el dimecres sant mitjà; el dijous sant tombem; el divendres santa esperança; el dissabte sant gastet; i el diumenge sant alegret.

EMBARBUSSAMENTS  El dilluns va dir al dimarts que passés pel dimecres i preguntés al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que era festa el diumenge. El dilluns, sant Crespí; el dimarts, santa Susanna, el dimecres, sant Clavet; el dijous, sant Gafet; el divendres, santa Sola; el dissabte, Santa Espardenya; i el diumenge, cansat de tanta feina, al migdia es va llevar. El filantrop filantròpic filosofa flemàticament. El gros gos ros no vol l’os tot sol. Vol un bombó bo com jo. El lleig de l’Aleix té un empatx i llegeix baix. El meu company acompanya l’acompanyador que va acompanyant els seus companys. El meu germà em dóna la mà, mà mareta, dóna’m la maneta, mà maneta. El meu pare poda parres, i el seu pare parres podava. Bé podia podar parres, si el pare parres podava. El most que tasta Baptista li tusta tota la testa. El nacionalisme del nacionalista és fruit de la nacionalització natural. El nadó en la seva nativitat neix nu, amb les natges nues, i el melic nuat pel nuador.

EMBARBUSSAMENTS  El nen va a la nona amb la nena i la nina i li canta una nana. El nét va net. El pagès i el blat: el dilluns el cullo, el dimarts el molo, el dimecres el garbello, el dijous el pasto, el divendres el coc, el dissabte me’l menjo i el diumenge el paeixo. El pagès i l’amo: el dilluns galvana, el dimarts, mala gana, el dimecres, pluja, el dijous, tot són tous, el divendres, a caçar, el dissabte, a pescar i el diumenge es va fer per descansar. El pagès pensa: el dilluns faves a munts, el dimarts, faves a grapats, el dimecres, faves a faneques, el dijous, faves amb ous, el divendres, faves tendres, el dissabte, faves amb recapte i e diumenge, faves amb fetge. El papà Pep pipa pap de pop. El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs. El que consumeix es consumeix en el consum, com el tabac es consumeix en el seu fum. El que et dec, Dídac, et dic que és poc, i, com et dic, no sóc ric, si no t’ho pago d’un cop, t’ho pagaré a poc a poc. El que sap no és el que tot ho sap, sinó el que sap on està el que no sap. El rector de Vilajuïga té unes vilajuïgadores per vilajuïgar i desvilajuïgar tots els vilajuïguencs i diu que, quan els hagi ben vilajuïgats i desvilajuïgats, els ficarà les vilajuïgadores i desvilajuïgadores dins el sac.

EMBARBUSSAMENTS  El sabater per no pecar el dilluns no ha de treballar el dimarts ha de descansar el dimecres ha de reposar el dijous ha d’esmolar les falcilles el divendres ha de remullar la sola el dissabte ha d’estovar el tamboret i el diumenge treballaria però no és dia El senyor Fet ha fet un fet; si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el que passa al senyor Fet per haver fet el fet que ha fet. El teixidor diu: el dilluns plego peça, el dimarts vaig a nuar, el dimecres me l’arreglo, el dijous a començar, el divendres vaig a estrago, el dissabte cobro bou, el diumenge passo comptes per veure si en tinc prou. El testamentari a la testamentaria testamenta el testament. Elàstic blaus mullats fan fàstic. Ell em tirava les caixes i jo li tirava els caixons. Ell em tirava els cordons i jo li tirava els caixons. Els estudiants diuen: el dilluns sant gat, el dimarts santa mandra, el dimecres faig tard, el dijous sant Tomàs, el divendres no s’escau, el dissabte no em plau i el diumenge no és dia.

EMBARBUSSAMENTS  Els rots agres pugen i els pets pudents baixen. Els xicots amb xeringots s’esquitxen. En aquest pot no hi pot haver-hi hagut mai vi. En astrometeorologia fan servir l’astròmetre i no l’astrobari de l’astròleg. En cap cap cap el que cap en aquest cap. En Celdoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli. En Claudi clava un clau, quin clau clava en Claudi? En el clavicordi clava claus Climent i Clara classifica claus d’un client. En el trapezi de Trípoli treballen tristament trastocats tres tristos trompeters. En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta. En Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort. En Pau, al peu del pou, pouava un piu, que al tocar el peu, li ha fet piu, al peu d’en Pau del peu del pou. En Pau, al peu del pou, s’ha fet mal amb el piu del poal al peu. Si no hagués estat en Pau tan pau, i no hagués anat al peu del pou, amb el piu del poal, no s’hauria fet mal al peu. En Pere espera i espera. En Pere espera de Déu i en Pere espera un sí teu. Un sí teu espera en Pere.

EMBARBUSSAMENTS  En Pere té una pera pel nét que era a l’era. En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant. En Pinxo va dir a en Panxo: — Panxo vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: — Pinxo, punxa’m, però a la panxa, no. En quin tinter tens tinta, Anton? — Tinc tinta en tots els tinters. En Sebastià rosega la seva ceba. En un got no hi pot mai haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut. Encara que Clàudia aclami Clara, Clara demana a Clàudia que no l’aclami. Entre que tinc i no tinc, t’entretinc, i entretingut et tinc pensant que tinc el que no tinc. Era a l’era amb la pera del pare d’en Pere. Eren quatre en una quadra, tots quadrats i amb caps quadriculats. Espardenya, patunya, patenya; espardenyot, petit petot. Fan flam a la fira del Garraf. Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort. Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu marit.

EMBARBUSSAMENTS  Flisto flasto la farina fina. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts i l’abril serà agradable Pel maig hi haurà floració pel juny alguna tronada, al juliol farà calor i a l’agost forta secada. Setembre serà mig sec i l’octubre mig mullat, al novembre farà fred i al desembre vent gelat. Gràcies als graciosos hi ha gràcia, gràcia que té gràcia en el graciós; però si la gràcia no és graciosa, poca gràcia fa el graciós amb la seva gràcia. Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui. Hala baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. Hi havia tres fadrins digodins, de la sala capotins, pimpoladins, tirolirolins, xiro-xiro-xirondins, que anaven per un camí digodí, de la sala capotí, pimpoladí. Varen caçar una llebre digodera, i la van anar a un hostal digodal. Pregunten a l’hostalera.. Insisteix que insistirà, insisteix insistentment, insisteix l’insistidor i insisteix instintivament. Jo pag per desendeutar-me.

EMBARBUSSAMENTS  Jo ploro si plores, si plores, jo ploro; el teu plany és el meu plor, el teu plor és el meu plany. Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé. D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me mi, mo, mu, jo moriré. Jo tinc una caixeta tan ben requiquilladeta que cap requinquillador no la requinquillarà millor, tan ben requinquillada com ella està. L’alabarder porta una alabarda per donar una alabardada a l’alabastre o a l’alabstrí que trobi. L’alarmista està alarmat perquè l’alarma està alarmant. L’amo Amadeu deu tant, redéu!, que diu els adéus als daus. L’arxiduc, l’arxiduquesa i l’arxiprest arxiven a l’arxiu.

EMBARBUSSAMENTS  L’empolainador empolainat empolaina l’empolainadura empolainada. L’enze fa gatzara sota l’atzavara. L’escopeta del senyor Pau, quan tira no trau, quan trau no toca. Al dimoni, l’escopeta del senyor Pau! L’estiba que estova l’ Esteve no és tova, ni és teva, ni estava estibada a l’estiba. L’estrep atrapa la tripa de la tropa. L’estudiant diu: el dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m’hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte. L’estudiant mandrós: El dilluns m’he adormit, el dimarts se m’ha fet tard al llit, el dimecres tinc mala gana, el dijous al migdia tinc galvana, el divendresm Déu me’n guard!, el dissabte no tinc res per repassar i el diumenge haig d’anar a missa.

EMBARBUSSAMENTS  L’histrionisme és produït per l’histriònic de l’histrió, i la resta són històries. L’escopeta del senyor Pau, quan tira no trau, quan trau no toca, Al dimoni l’escopeta del senyor Pau. L’estiba que estova l’Esteve no és tova ni és teva, ni estava a l’estiba. L’Hita va a l’hostal i demana a l’hostaler hostatge i no hospitalitat. L’hiverner hiverna, a l’hivern, en un hivernacle per hivernar. L’holotúria és un holoturoideus, però l’home no és una homonera. L’ós menja l’os.

EMBARBUSSAMENTS  La bava del caragol, el caragol pica l’api, l’api pica el caragol, entre caragol i api, api, col i caragol. La Bel vol el bell bol per a la mel. La bella balla ballarugues al so dels cascavells. La Cati canta quan omple el càntir. La clau d’un quinquiribadal, vegeu-la, toqueu-la, però no me la xinxirolileu ni me la quinquiribadaleu, perquè si me la xinxirolinàveu i me la quinquiribadalàveu, ben xinxirolinada i quinquiribadalada, jo amb el xinxirolinador i quinquirobibinador us xinxirolinaré i quinquirobinalaré. La fada Fadaina fila fils de seda fina. La Fada Flora fa una festa amb farina fina. La figuera d’en Feliu fa figues fines. La Filomena fila i la filosa fa fil fi.

EMBARBUSSAMENTS  La garrafa del xarop s’ha aixafat amb el trepig. La mamà de la Maria té molta mel i molt mató. La masovera se’n van al mercat; el dilluns compra lluç, el dimarts compra naps, el dimecres compra penques, el dijous compra ous, el divendres, faves tendres, el dissabte tot s’ho gasta i el diumenge tot s’ho menja. La Mercè pren cafè amb plaer. La nena nana porta la nina a la nona; si la nena no és nana no pot portar la nina a la nona. La nena rossa té una rosa roja. La perdiu diu a la guatlla: — Què fas aquí, guatlla? — I què fas tu, aquí, perdiu? — Li diu la guatlla a la perdiu. La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.

EMBARBUSSAMENTS  La tata d’en Tato ha robat una patata dins la seva sabata. La tia Maria codonys collia a l’hort de la sacristia. La xica Xènia s’esquitxa a la dutxa. Les oques esmolen el bec a les soques. Lleva’t, cull la palla vella, que es mulla. Lluc, no llepis el llapis d’en Llopis. M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit; el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè, si jo hagués dit que tu l’has dit, fóra ben dit per haver-lo dit jo. Mà morta, mà morta mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul. Molt mal fa la mel a l’humil mul que mol. Narcotisme ve de narcomania, o sia, prendre un narcòtic que et deixa narcotitzat.

EMBARBUSSAMENTS  Nens que saltaran, taran, taran, altres ballaran, llaran, llaran, i molts acamparan, paran, para, i després es banyaran, nyaran, nyaran. No em miris, que ens miren; miren que ens mirem. Mirem que no ens mirin, i quan no ens mirin, ens mirem. Perquè si mirem que ens miren, poden descobrir que ens estimem. Obre la porta i fa rac, d’un bot ha saltat un rec, més ben mudat que cap ric, en Pau li ha tirat un roc, i l’ha fat caure del ruc. Paco guarda les poques copes que, a poc a poc, Paca toca i taca. Paco, Paco, a poc a poc; tu no saps, jo tampoc. Papà, posa pa per a en Pepet. Pare l’haca, l’he treta; l’altra haca, la trac?

EMBARBUSSAMENTS  Passi, passi, xitxarel-lo, faci moixoni i camini. Pata, peta, pita, pota i pilota. Pau pela pocs papagais; Pau poques potes pica. Paula para la taula, para-la bé, que el pare ja ve; que la pari en Pere que a mi no em va bé. Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar. Pepa, tonta, tanta tinta tota t’unta. Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc. Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreter descarrega i passi-ho bé.

EMBARBUSSAMENTS  Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta? Pere Pasqual Pelon, perruquer perfumista, pela per poc preu parroquians pobres i pelats. Pere Pau Palom, portuguès, pinta paisatges de París per a persones pobres. Pere Pau Pinto, pedagog, podòleg, pediatre, periodista i purità, pintor, pillet, pinta paisatges per a particulars per poc preu. Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. Pere Pérez, perruquer, pentina perruques per poques pessetes i posa pues a les pintetes. Peret, treu-te el pot del pit, que put. Perico, nas de mico. Perquè puc, pots, perquè pots, puc, però si tu no pots, jo tampoc puc. Pim, pam, sivella de plata, pim, pom, sivella de plom. Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou. Podria dir-te podo, però podar-te no puc, doncs, com a bon perruquer, pelo, però no podo. Porta la pasta i la fusta a la resta de la floresta. Posa el colomí al colomar, Colomer. Prou plou, però plou poc. Pujar fa suar. Quan contis contes compta quants contes contes, perquè si no portes el compte de quants contes contes, mai no sabràs quants contes pots contar i perdràs el compte.

EMBARBUSSAMENTS  Quan dic dic, no dic dic, que dic dec; si dic dec i dic dic, dic que no és pas dic el que dic, sinó dec, com ho dic. Que en Quim canti allà a can Ton. Que fa fred, Federic, fredolic? Què fas aquí dalt, Fèlix? — Pelo pèsols. — Pèsols peles, Fèlix? Què fas aquí, Pepa? — Pelo faves, Pau. — Faves peles, Pepa? — Pau, faves pelo. Què fer?: cafè. Que fi que fa el cafè el cafater Delfí. Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni!. Que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Que mos hi arremolinam? Arremolinam-mos-hi!

EMBARBUSSAMENTS  Que s’enyora la senyora? No senyora, la senyora no s’enyora. Què t’ha dit, què t’ha dut i què t’ha dat el didot? — Set ceps secs i set xicres xiques. Que te creus que te crec? Què té nina a la nona, la nena? Que trist està Tristan després de la tètrica trajectòria teatral. Qui desembussarà l’embarbús que va embarbussar el senyor amb barnús amb molt de gust? Qui fa el cafè al cafeter Delfí? Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba. Qui un pam de capa parda compra, un pam de capa parda paga. Qui un pam de capa parda ha comprat un pam de capa parda ha pagat. Qui, què, com? Què és el que el que diu Quico? Diu la Cati.

EMBARBUSSAMENTS  Quina ferma, el ferrar del ferrer i la farina del farro! Ribes, que robes raves? — No els robo, els raves, que els rebo. S’ha fet mal en Pau amb el piu del peu del pou, i ha rebut un cop de cap al cup. Saps que sé que són les set. Senyora, vinc de part de la senyora a veure si la senyora s’enyora o no s’enyora de la senyora. — Senyora, digui a la senyora que la senyora no s’enyora de la senyora. Set ceps secs i set xicres xiques. Setze agutzils s’han emmetzinat amb brots d’atzavara. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge; setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que encara penja. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat i el penjat era un bon metge que per heretge havien condemnat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l’han penjat. Setze jutges junts, en un jutjat, mengen fetge d’un penjat.

EMBARBUSSAMENTS  Si el meu ganxo enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres ens enganxarem en el mateix ganxo. Però si el meu ganxo no enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres no ens enganxarem en el mateix ganxo. Si la bruixa desembruixa el bruixot i el bruixot la bruixa desembruixa, ni el bruixot queda embruixat ni el bruixot desembruixa la bruixa. Si la campana que campaneja en el campanar no campanegés en el campanar, no seria una campana que campanejaria en el campanar. Si Panxa planxa amb quatre planxes, amb quantes planxes planxa Panxa? Si Pietro m’apreta, jo també apreto Pietro. Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. Si Rosa Rovira, russa, resa en rus, com resa Rosa Rovira, russa?, en rus?.

EMBARBUSSAMENTS  Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades, l’enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops, que gairebé ni rajoles d’enrajolat desenrajolat no semblaven. Sota del pont n’hi ha una nina que renta un devantal de cotolina, que la flor trau, que la flor tria, que la flor tria, que la flor trau. Tants tints tens, Ton? Teta tonta, amb tanta tinta, tota t’untes. Tinc cinc fills tísics i prims, i amics íntims, vint-i-cinc. Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son. Tinc una son, una gana i una set, que no dormo ni menjo ni bec. Si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria; però com que no dormo, ni menjo ni bec, no em fuig la son, la gana ni la set. Treballar? En dilluns, quina falta em fums, el dimarts, quina falta em fas, el dimecres, em fa mal la cama, el dijous, em fa mal el braç, el divendres, vaig a estrago, el dissabte, cobro brou i encara no en tinc prou. Tres tristos tigres corren per la selva.

EMBARBUSSAMENTS  Un banquer va anar a un banquet i va seure en un banc blanc. Un bastó que tot ho té, bon carà i farà boté, bona lligadura, bona flocadura, bon carà i farà botura, ben lligat, ben flocat, ben carà i farà botat. Un bonic bonet ha regalat a en Benet Bonet. Un bony, dos bonys, tres bonys té el codeny. Un bou pelós, tinyós xaiós, tot empudegat, ros ronyós, rascós, esgarrifós, espantallops, merdós i pollós Un camatimó, ben encamatimonat, jo el desencamatimonaria si estigués ben escamatimonat, no l’encamatimonaria si estigués desencamatimonat. Un dia xafogós un xicot menjava un xiclet de xocolata xafat. Un gat enllepolit, qui el desenllepolirà? Jo el desenllepoliré amb el meu desenllepolidor i si no el desenllepoleixo prou bé porta’l a cal desenllepolidor, que el desenllepolirà millor. Un i dos i tres i quatre, la meitat de vint-i-quatre; vint-i- quatre i vint-i-cinc, set i vuit i nou i cinc. Un llèpol enllepolit, qui el desenllepolitzarà serà un bon desenllepolitzador; no el desenllepolitzaré jo, que no sóc bon desenllepolitzador. Un pinxo pinxet punxava a la panxa d’un panxut. El panxut va dir al pinxo: - Pinxo pinxet, no punxis, brut! Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està. Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.

EMBARBUSSAMENTS  Un quiqué ben enquiqueracolat; qui el desenquinqueracolarà un bon desenquinqueracolador serà. Jo el desenquinqueracolaré, perquè sé desenquinqueracolar molt bé. Un rus té un ris ros i s’està al ras sense fer res. Un tigre triga a venir, dos tigres triguen a venir, els tres tigres que trigaven a venir ja són aquí. Un tigre, dos tigres, tres tigres. Una anguila anguilardenca; qui la desanguilardencarà? un bon desanguilardencador serà. Que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Una bajoca és una bajoca, però un bajoc no és una bajoca. Una boteta tota rodoneta, té vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapó té. Una bruixa ben enbruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixi, un bon desembruixador serà. Jo la desembruixaré perquè se desembruixar molt bé. Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyc banyec pelut, pelat. Una clau clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré; si no està ben clinclivellada, porteu-la a cal clinclivellador, que la clinclivelli millor. Una dona petita, peluda, pelada, capcoronada, va tenir un fill petit pelut, pelat, capcoronat; si la dona no hagués estat petita, peluda, pelada, capcoronada, el seu fill tampoc no hauria estat petit, pelut, pelat, capcoronat. Una figa secallona, qui la desensecallonarà? Jo la desensecallonaré, tu no la desensecallonaràs; si no està prou desensecallonada, porta-la a cal desensecallonador, que la desensecallonarà millor. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Una marraixa té tap; tap té, tap i tapó, tap i tapó té. Una ovella banyuda, banyega, sedega, llanuda, llanada, peuforcada, xeixabarrada, cua-segoviada, mena un anyell banyuc, banyec, sedec, bedec, llanut, llanat, peuforcat, xeixabarrat, cua-segoviat; si l’ovella no hagués estat banyuda, banyega, sedega, bedega Una polla clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré. Si no està ben clinclivellada porteu-la a cal clinclivellador que la clinclivelli millor.

EMBARBUSSAMENTS  Una porta llenegadissa i un llenegadissador. Una post arrossegadissa, amb el seu arrossegadissadoret; el qui la desarrossegadissarà un bon desarrossegadissador serà. Una província prominent proposava prorrogar pagaments per pagar proporcionalment a periodistes professionals. Una sogra negra, magra i agra renta bagra al Segre. Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans. Varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera, i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill. El van portar a casa d’una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, i li van dir: noia coloia bufoia i entrampolicoia ens podeu coure aquest conill, colill, bufill i entramboliquill? Una vegada una vella passava per un terrat amb un plat de filtri foltri foradat, i jo li dic: Vella, voleu que un filtri foltri aquest plat de filtri foltri foradat? Una vella seca, meca, cucurutxuda, sorda i cega, va tenir tres néts secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs. Com s’ho havia de fer la vella seca, meca, cucurutxuda, sorda i cega per no tenir els néts secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs si els fills de la vella seca, meca, cucurutxuda sorda i cega van ser secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs? Va decidir decididament sobre una decisió que era decidir-se sobre una indecisió.

EMBARBUSSAMENTS  Vaig anar a Costantinoble i al punt em varen constantinoblitzar, tan bé, que ara cap desconstantinoblitzador no fóra prou per a desconstantinoblitzar-me, encara que fos el primer desconstantinoblitzador de tots els desconstantinoblitzadors de Constantinoble. Visc al bosc i busco vesc, i visc del vesc que busco al bosc. Vols que et canti una cançó que vaig portar-te d’Eivissa? Una post arrossegadissa amb l’arrossegadissador; tan bon arrossegadissor té la post arrossegadissa, que la varen arrossegadissar set vegades per Eivissa i amb tant arrossegadissar no es va desarros Vuit bruixes passen pel peu del pou del pla de Puig-pelat. Xilofonia no és igual a xilografia. En la xilofonia fan servir el xilofon i en la xilografia el xilògraf. Els meus xilofonistes i els meus xilografistes són bons xilofonistes i bons xilografistes.