Dites i refranys sobre els ocells

DITES SOBRE ELS OCELLS (en general) A cada ocellet li agrada el seu niuet. A l'ocellet, no li toquis el niuet. Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell. Any d’ocells, any de fam. Any d’ocells, any de tropells. Brut és l’ocell que s’escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell. Caçador boig és el que deixa un ocell per agafar-ne un altre. Cada camp vol el seu cultiu, com cada ocell el seu niu. Cada camp vol son cultiu, com cada ocell el seu niu. Cada ocell el seu reclam. Cada ocellet s’alegra del seu cantet. Com més petit és l'ocell, més becada. Com més vell és l’ocell més estira el plomatge. D’ocell de riu o d’estany, agafa el del darrera, no el del davant. De vegades... de vegades, els ocells fan cagarades. Dels ocells d’aló, el pitjor és el porró. Dos ocells en una branca, no s'hi poden sostenir; dos fadrins amb una nina, no s'hi poden avenir. El badall van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta. El bou per a llaurar, l’ocell per a volar. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell. El primer blat és pels ocells. El vent d’octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. Els badalls van de boqueda en boqueta, com els ocells de branqueta en branqueta.

Els ocells d'un mateix vol, tots van a beure en la mateixa font. Els ocells per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen. Els ocells que tu caçaràs, me’ls menjaré amb plomes i tot. Els ocells s'omplen de pols? la pluja els rentarà. Els ocells, per l’agost, grassos com tords. En aquell temps que els ocells tenien dents. Entre la monja i el frare, la llosa para, que, si no agafes ocells, agafaràs rates. És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir ocell. És eixerit com aquell ocell que li diuen el gamarús. Ésser un ocell de gàbia. Gràcia de criatura i cant d'ocells, no són quan tu vols sinó quan volen ells. Junta d'ocells, pluja a gibrells. L'esparver encanta els ocells que es vol menjar, perquè es deixin agafar. L'estiuet de Sant Martí, els ocellets fa venir. L'home neix per treballar i l'ocell per cantar. L’home neix per treballar; l’ocell per volar. L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar. L’ocell que no és aquí per Sant Martí s’ha quedat pel camí. L'ocell que no és aquí per Sant Martí, s'ha perdut el camí. La cua no fa l'ocell. La llavor poc ensorrada se la menja l’ocellada. La trena fa la donzella, les banyes fan l’ovella i la cua fa l’ocella. Les ventades d’octubre els ocells duen, o se’ls enduen, perquè, acabades les figues guatlles fugides. Les ventades d’octubre porten els ocells i maten l’eruga. Llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats. Mai no deixis de sembrar per por als ocells.

Mal va l’ocell que ha d’haver mercès del novell. Mal va l'ocell que queda al niu. (qui resta fadrí i ha de viure a la casa pairal) Malaventurat l'ocell que queda al niu. Menjar com un ocellet. Mentre Nostre Senyor és al Monument, no canta cap ocell. Més val un ocell al puny que una grua lluny. Miracles de la mar: el ocells, nedar, i els peixos, volar. Nadal en dijous, ocells a grans vols. No deixis de sembrar per por als ocells. No es deixa de semblar, per por dels ocells. No t’estiguis de sembrar pels ocells i per les formigues. No tots el ocells coneixen el bon gra. Ocell amb niu, fàcil de trobar. Ocell de bec ample menja més que el que guanya. Ocell de bec ample, menja poc i molt escampa. Ocell de bosc, agafa el que pots. Ocell de bosc, agafa'l quan puguis. Ocell de bosc, no l’agafa qui vol. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula. Ocell de molta ploma, poc tall. Ocell de pas, cop de canya o de maça. Ocell de pas, trenca-li un braç. Ocell de pic corbat, guarda-te'n com del diable. Ocell de rapinya, sempre està sec. Ocell espigoler, lluny del meu graner. Ocell passat, no es engabiat. Ocell que canta avisa el caçador. Ocell que cria dos cops tindrà pelat el carpó. Ocell que es cria a l'aigua, a l'aigua piula. Ocell que escolta el reclam escolta el seu dany. Ocell que muda, per tot on passa deixa una ploma. Ocell que vola no té amo. Ocell sense ales és bo d'agafar. Ocell vell no s’agafa amb reclam. Ocell vell, dur de caçar. Ocell vell, no entra en gàbia. Ocells amb grans vols, molta neu i poc sol. Ocells d'agost, grossos com tords. Ocells de pas, mal temps al damunt. Ocells de pas, pluja segura. Ocells, gos, armes i amors, per cada pler mil dolors.

Pardals, tords i estornells són mals ocells. Pel gener els ocells al joquiner. Per l’abril cada ocell canta en son niu. Per l’abril, ocells a mils. Per l’agost, els ocells, grassos com vedells. Per l’Ascensió l’ocell diu: avui reposo de fer el niu. Per l’Ascensió l’ocell no fa nieró. Per l’Ascensió, l’ocell no porta busques al nieró. Per la Candelera en casen els ocells i les caderneres. Per la Candelera, ocells a l’ocellera. Per por als ocells, mai no deixis de sembrar. Per Sant Anton tot ocell pon. Per Sant Francesc l’ocell al vesc. Per Sant Llorenç es cremen els ocells. Per Sant Macià, els ocells es velen casar. Per Sant Martí, tots els ocells ja són ací. Per Sant Maties canten els ocells llurs alegries. Per Sant Miquel la figa és per a l’ocell. Per Santa Àgata es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells. Per Santa Magdalena, la nou és plena, el raïm verd, la figa madura, el blat ensacat i l’ocell fora del niu. Per Santa Teresa, ocells a la vesca. Prop de muralla o de riu, ocellet no hi facis el niu.

Quan canta l’ocell marcenc, senyal de mal temps. Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen Quan l'ocell és vell s'escup a la pell. Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja. Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells d’hivern ja són aquí. Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n’hi ha prou per a ells. Quan Nadal cau en dijous mengen més els ocells que els bous. Que el seu niu és el més bell, és el que pensa cada ocell. Que visca la llibertat!, crida aquell que a casa manté un ocell engabiat. Qui caça ocells poca remor té de fer. Qui ocell vol caçar no té de cridar.  Qui té por dels ocells, que no sembri veces. Qui tingui por dels ocells que no sembri veces. Rocs esbullen els ocells; mala cara, els amics vells. S'ha d'abstenir de cridar qui vulgui un ocell caçar. Segons l'ocell, la gàbia. Si els ocells no venien, el blat no creixeria. Si per l’octubre, vas a la muntanya a passejar molts ocells veuràs passar. Val més agafar l'ocell al niu que quan vola. Val més ésser un ocell de bosc que un ocell de gàbia. Val més ser ocell de bosc, que de gàbia. Val més un ocell a la mà que cent en el ram. Val més un ocell al puny que una grulla al cel. Visca la llibertat!... diu el qui té un ocell engabiat. Vols d'ocells, la pluja darrera d'ells.

DITES SOBRE ELS PARDALS: A gràcies d'infants i cants de pardals, no convidis ningú, que et faran quedar mal. Amb una pedra, es pot matar dos pardals. Amb vent de gregal ni peix ni pardal. Cada pardal fa el seu niu i cada camp son cultiu. Cap pardal novell porta la becada al vell. Conforme el pardal, la gàbia. Dos pardal en una figa, no fan lliga. Dos pardals en una espiga, no fan lliga. Dos pardals en una figa, no fan lliga. El cap de pardalets, allunya els fadrinets. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets. El pardal, on menja mor. El pardal, pel gener ermità i pel juliol a robar. Els primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l’esparver, les altres fruites també. En abril, tot pardal fa son niu. En el gregal, ni peix ni pardal. La figa per ser madura, ha de tindre tres senyals: pansideta, clavillada i picadeta pels pardals. Les figues per ser bones, han de tenir res coses: coll tortes, secallones i picades dels pardals. Pardal pren qui a pardal para. Pardal vell no entra en gàbia. Pardalet corregut o empaitat ja no és engabiat. Pardals, tords i estornells són mals ocells. Per a fer sortir les dents a les criatures, els donen cervell de pardal. Per l’abril tot pardal fa son niu. Per l'abril, el pardal fa el seu niu. Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Josep en casa el pardalet. Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal, per Sant Esteve un pas de llebre, per any nou un pas de bou. Quan el pardal fa el niu, vent viu. Quan els pardals s'empaiten senyal de pluja. Quan els pardals van a vols i s’empaiten, senyal de pluja. Qui deixa sa casa és com un pardal que abandona el niu. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se. Tenir el cap ple de pardals. Tenir pardalets al cap. Una dona amb molts braçalets, té al cap molts pardalets.

DITES SOBRE LES CIGONYES: Cigonyes, poques vergonyes. Moltes cigonyes, bona collita. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l’oreneta. Per la Candelera, la cigonya campanera. Per Sant Blai ve la cigonya. Per Sant Blai, cigonyes veuràs, i si no en veus, mal any passaràs. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai, i si bon estiu vols, l’hi veuràs a grans vols. Per Sant Blai, la cigonya per l’espai; si no l’hi veus, senyal de neus. Per Sant Joan, les cigonyes a volar. Per Sant Pau de juny, la cigonya ja està a punt. Per Sant Pau, la cigonya al camp. Per Sant Pau, la cigonya per l’estany. Sant Blai mullat, cigonyes aviat; Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut. DITES SOBRE LES PERDIUS: A la perdiu a primera vista a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis. Carn de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada. Del conill el llom i de la perdiu el pit. Del conill el que mira al cel i de la perdiu el que mira al sòl. Donar garsa per perdiu. El cap de la perdiu és maleït, per això no el menja ningú. El conill per Sant Joan i la perdiu per Nadal. Els pollastres i les perdius fan poagre. Fer com la perdiu, tant aviat plora com riu. Fes allò que el senyor diu, i amb ell menjaràs perdiu. Fes com la perdiu, que tan aviat plora com riu. Finit el setembre, les perdius són fetes. La cacera de la perdiu, quan la fem ella és el niu. La cria de les perdius és tan grossa com la vella. La muller de la perdiu, tan aviat plora, tan aviat riu. La perdiu cansada és més delicada. La perdiu és dolenta si no es menja calenta. La perdiu fa poagre. La perdiu i la dona per Nadal són bones. La perdiu i la poma per Nadal són bones. La perdiu passada és més delicada. La perdiu pel gener busca muller; pel febrer, al niu ja té; pel març, ja està covant; per l’abril, tot el dia al niu; pel maig, a fer piu-piu me’n vaig; pel juny, ja són com el puny; pel juliol corren pel poliol, i per l’agost, no les agafa qui vol.

La perdiu s’ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos. Les perdiuades per Sant Miquel, quinze dies abans i quinze dies després. Les perdius fan poagre. Les perdius moren allí on neixen. Lluna amb ull de perdiu, potser duga vent garbí. Lluna amb ull de perdiu, vent de garbiu; si fa ull de gat, vent de llevant. Me voldries fer menjar guatlles per perdius. Molt bé la taronja amb la perdiu si no n’hi ha gaire. No hi ha gener sense llebre ni maig sense perdiu. On hi ha sembrat hi ha perdius. Pel gener la perdiu busca el joquer; pel febrer, el niu a fer; pel març tres ous nats; per l’abril, quatre o cinc; pel maig, piu-piu per les mates; pel juny ja són com el puny, i per l’agost ja corren de dos en dos. Pel juliol, dóna blat a la perdiu, si en vol, i, com que en voldrà, bé cantarà. Pel juliol, els caçadors de perdius al redol. Pel setembre les perdius són fetes. Per l’agost, la perdiueta es vesteix de donzelleta. Per Nadal és la perdiu vertadera i la cabal. Per San Antoni la perdiu vol matrimoni. Per Sant Antoni del porcot, cada perdiu amb el seu perdigot. Per Sant Antoni del porquet cada perdiu canta en son indret. Per Sant Antoni la perdiu vol matrimoni. Per Sant Feliu és vesteix de gala la perdiu. Per Sant Feliu pinta la perdiu. Per Sant Joan, calura, mal de perdiu i de freixura. Perdiu esparverada és mig caçada. Perdiu esparverada, prompte caçada. Perdiu revoladora, fuig-li l’estora. Prendre garsa per perdiu no fa viu. Quan canta la perdiu, que plourà diu, i pagès busca ton niu.

Quan l'ocell s'espolla i la perdiu terreja, el dia següent la font espurneja. Quan la perdiu s'aparella, batusses i cantarella. Qui té el cor de perdiu, tot ho xerra, tot ho diu. Terra de canta-perdius. Terra de cantaperdius, ni s’hi fan plantes ni s’hi fan rius. Un dia perdius i un altre arengades, perquè es trobin regalades. Val més un bitxac al plat, que una perdiu volant. Val més una alosa al plat que una perdiu volant. Val més una arengada amb pau, que una perdiu en guerra. DITES SOBRE LES GUATLLES: A la perdiu a primera vista a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis. La guatlla canta, blat segat, blat segat, abans que l’hora de la sega hagi arribat. La guatlla només sap un compte, puix no fa més que dir: "set per vuit, set per vuit!" Per Sant Martí ve la guatlla i el tití. Per Sant Valerià, la guatlla a mar. Per Santa Madrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi, ja volta l’ordi, i per Sant Joan, ja pica el blat. Per Santa Matrona, la guatlla a la sorra; per Sant Jordi ja volta l'ordi, i per Sant Joan ja pica el blat. Represant, la guatlla es mata millor. DITES SOBRE ELS CORBS: Corb, menja carn de burro mort. Cria corbs i et trauran els ulls. Del mal que fan els llops, molt se n'alegren els corbs. El corb diu negra a la garsa. El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares; i la gralla li contesta: més valdria que callares. El corb, quan el tanques es fa el mort. En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa. No pot ser més negre el corb, del que són les seves ales. Quan un corb ens visita és que sent ferum de mort. Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua. Si el corb canta al cim de la roca, fred porta. Un corb no treu l'ull a un altre corb.

DITES SOBRE LES MERLES: No serà Pasqua passada sense merla arribada. Quan la merla canta i no plou, senyal d'aigua si Déu vol. Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu". DITES SOBRE LES GRIVES: Griva arribada, mar aplanada. No et fiïs del cant de la griva ni a l’hivern ni a l’estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu. No hi ha griva ni grivat que pel maig no hagi nat. No hi ha Pasqua florida que no hi hagi griva fugida. Per Sant Macià, la griva ve i el tord se’n va. Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va. Quan la griva va a gruar, pagès posa’t a sembrar. Quan la merla canta, la griva li diu: "Atipeu-vos, comare, que ja ha arribat l’estiu". DITES SOBRE ELS ESPARVERS: Cant d'esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada. Els primers que tasten les cirerelles són els pardals i les abelles; ja remuga l’esparver, les altres fruites també. Fuig esparver, que l'àguila ve. Granollers, l’esparver del Vallès. L'esparver encanta els ocells que es vol menjar, perquè es deixin agafar. L’esparver, tot ho té. No retinguis esparver, que no et porti cacera. Pel gener no hi ha esparver perdiguer. Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó. Per Sant Urbà agafa l’esparver i vés a caçar. Quan els esparvers canten al niu rodolen els còdols al riu. Quan l'esparver envelleix, se'n burlen els ocells. Quan l’esparver es fa vell els ocells juguen.

DITES SOBRE ELS FALCONS: El bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó. L'àliga vola molt alta, però el falcó la mata. Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se'n va la becada. Per l'Encarnació ja volen l'esparver i el falcó. Per Sant Urbà, el falcó a la mà. DITES SOBRE LES BECADES: Cap pardal novell porta la becada al vell. Com més petit és l'ocell, més becada. De pic o de palada agafa la becada. Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se'n va la becada. DITES SOBRE LES ÀLIGUES O ÀGUILES: Àliga abaixada a terra, dóna poca guerra. El pa com germans i el diner com àguiles. Ésser un àliga. Fuig esparver, que l’àliga ve. L'àguila no caça mosques. L'àliga vola molt alta, però el falcó la mata. Quan l’àguila es arribada no temis la gelada.

DITES SOBRE LES ORENETES: Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes. Casa d’orenetes, casa d’amoretes. En la casa d’orenetes, molta sort i amoretes. L'oreneta porta sort, i qui les empaita és bord. Més caga un bou que cent orenetes. Oreneta arribada, hivernada acabada. Oreneta que alt vola, no tem que ploga. Oreneta que vola per terra porta tempesta. Oreneta, ben arribada, tu que em portes la berenada. Orenetes pel febrer, mal any ve. Orenetes per Santa Madrona, l’hivern és fora. Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes. Orenetes vora l'aigua, pluja a la platja. Orenetes. amoretes. Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va. Per a privar el dormir posa ull d’oreneta sota el coixí. Per l’abril, orenetes mil. Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no. Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l’oreneta. Per la Mare de Déu, orenetes i menjafigues pertot arreu. Per Sant Jaume i Sant Mirià, l’oreneta se’n va. Per Sant Josep, cada oreneta en son indret. Per Sant Macià l’oreneta sol tornar. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el fred se’n va. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va Per Sant Ramon, orenetes per tot el món. Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va. Per Santa Madrona i Sant Ramon vénen les orenetes de l’altre món. Per Santa Madrona, canta l’oreneta i l’alosa. Quan l’oreneta no ve pel març, l’hivern és llarg. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes. Sant Ramon porta l’oreneta de l’altre món. Si la Candelera riu, l’hivern és viu i no veuràs orenetes fins a l’abril. Si la Candelera riu, l’oreneta ja és al niu. Si vols saber si ja ha arribat l’abril, les orenetes t’ho vindran a dir. Una oreneta no fa estiu, ni dues, primavera. Una oreneta no fa primavera. Xisclar més que les orenetes per l’abril.

DITES SOBRE ELS TORDS: El tord més gros, el més gustós. Els ocells, per l’agost, grassos com tords. Fer com el tord, la carn magre i el cul gros. Neu al Canigó, tords a Lledó. No facis tord a ningú, i busca el dret per a tu. Ocells d'agost, grossos com tords. Pardals, tords i estornells són mals ocells. Pel febrer, el tord se’n va i se’n ve. Pel febrer, sort del tord, que en menja el corc. Pel gener, els tords al paner. Pel Pilar, el tord ve i l'oreneta se'n va. Per Sant Francesc, el tord al bosc. Per Sant Grau, el tord cau. Per Sant Lluc, passen tords. Per Sant Macià, el cucut ve i el tord se'n va. Per Sant Macià, l’oreneta ve i el tord se’n va Per Sant Macià, la griva ve i el tord se’n va. Per Sant Mateu, tords pertot arreu. Per Sant Sebastià l'oreneta ve i el tord se'n va. Per Sant Valerià, el tord ve i la griva se’n va. Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans. Quan baixa el tord, el fred més fort. Quan l’octubre va a la fi, tords i guatlles són aquí. Si el tord no se’n va per Sant Macià, freds encara farà. Tord arribat, sembra aviat, i si no ho fas, te’n penediràs. Tord arribat, sembra ton blat. Tords a la darreria de març, l’hivern és llarg. DITES SOBRE ELS ESTORNELLS: Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells. Els estornells van cent vegades a un oliver i no el deixen fins que no hi quedi res. Ésser un estornell. L’estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres. Pardals, tords i estornells són mals ocells.

DITES SOBRE LES ALOSES: A mitjans de març el sol ja fa ombra i ja canta l'alosa. Pel maig a caçar aloses per vora els sembrats. Per Santa Madrona, canta l’oreneta i l’alosa. Si per l’octubre canta l’alosa en jorn bromós, no serà plujós. Si s'alça l'alosa en dia bromós, no serà plujós. Tant com canta l’alosa per Sant Macià, després ha de callar. Val més una alosa al plat que una perdiu volant. DITES SOBRE ELS CUCUTS: A darrers de març i a primers d’abril canta el cucut, si és viu. A primers d’abril o darrers de març el cucut ha d’arribar; l’any que no arribarà el món s’acabarà. Acabat el juny, no canta el cucut. Com el cucut: un i prou. Cucut arribat, nascut el blat. El cant del cucut, Sant Josep el porta i Sant Pere se l'emporta. El cucut arribat, granat el blat. El cucut arribat, nascut el blat. El cucut i la puput tots dos vénen per l’abril, el cucut pel juny se’n va i la puput per Sant Urbà. El temps del cucut, del matí al vespre és eixut. El temps del cucut, el matí plou i la tarda ja és eixut. El temps del cucut, si al matí plou, al vespre ja és eixut. Els espinacs, fins que el cucut faci forat. Els espinacs, fins que els cagui el cucut. No és nat ni naixerà qui per Sant Pere sentirà el cucut cantar. Pel març i l’abril el cucut surt del niu, però, si hi ha neu, no el veureu. Per la Mare de Déu de març el cucut surt de Roma, i per Sant Pere se’n torna.

Per la Setmana Santa, el cucut canta. Per Sant Benet cada cucut canta en son indret, i, si no canta, és mort de fred. Per Sant Benet, cada cucut canta al seu indret. Per Sant Macià, el cucut ve i el tord se'n va. Per Sant Pere, el cucut enrera. Per Sant Pere, el cucut va a veure el Sant Pare. Per Setmana Santa el cucut canta. Per Setmana Santa, si el cucut no canta, o és mort o és pres a França. Quan al camp veu garbes de blat, el cucut se'n va aviat. Quan canta el cucut i ha plogut, tan aviat moll com eixut. Quan canta el cucut per Sant Pere, fam espera. Quan canta el cucut, al matí mullat i a la tarda eixut. Quan el cucut no canta per Setmana Santa és pres o mort o lligat a França. Quan el cucut va a covar el moixó fa marxar. Quan Sant Pere és arribat, el cucut canta sota teulat. Sant Josep fa parlar el cucut i Sant Pare el fa callar. Si al mes d’abril el cucut no ha cantat, és que és mort i enterrat. Si creus el cucut, no et moriràs mal. Si el cucut canta al tardí, pluja al matí. Si el cucut canta per Sant Ramon, ja pots dir que ve la fi del món. Si el cucut el tres d’abril no fa xiu-xiu, és pres, o no viu, o sent l’estiu. Si el dia tres d’abril el cucut no fa piu-piu, o és mort o és viu, o assenyala mal estiu. Si el març se’n va i el cucut no torn, o el cucut s’ha mort o és la fi del món. Si el tres d’abril el cucut no ha cantat, és mort i enterrat. Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut. Si pel trenta d’abril no sents el cucut cantar, senyal que el món s’acabarà. Si per l’abril el cucut no ha vingut, o és mort o s’ha perdut. Si per Sant Josep no canta el cucut, o és mort o s'ha perdut. Si sents el cucut per Sant Pere, mal any espera.

DITES SOBRE LES PUPUTS: El cucut i la puput tots dos vénen per l’abril, el cucut pel juny se’n va i la puput per Sant Urbà. En temps de la puput, pel matí mullat i pel vespre eixut. En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts. La cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut. Per la Candelera, la puput amb sa bandera. Quan canta la puput, el bon temps és vingut. Si el tres d'abril el puput no ha cantat, o és mut o és enterrat. Si pel març no canta el cucut, ni per l'abril la puput, tant de bo que l'any no hagués vingut. DITES SOBRE ELS MUSSOLS: Caçador que topa un mussol, cacera de dol. Cara ampla i ulls grossos, cara de mussol. El festejar la mare és festejar de mussol: quan la mare diu que sí, la filla diu que no ho vol. El mussol en l'oliver pel rei del món es té. El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer. El cant del mussol assenyala pluja. Festejar de mussol, festeja la mare o la filla no ho vol. Mai no facis el mussol, quan convé parlar. Mussol de dia, aigua de nit. Pel juliol, qui es tapa és un mussol. Quan canta el mussol abans de brotar el cep, any de molt vi. Quan canta el mussol pel gener, és que encara ha de fer fred molt rigorós. Quan pel desembre canta el mussol, pluja o bon sol. Qui viu sol, sembla un mussol. Si el mussol canta en gener... un altre hivern que ve. Sol con un mussol. Un mussol mai va tot sol. DITES SOBRE LES ÒLIBES: L’òliba viu amb les bruixes i bruixots. L’òliba xucla l’oli de les llànties de les esglésies.

DITES SOBRE ELS PIGOTS: Per l'Ascensió el pigot forada el tió. Quan canta el pigot, la pluja és ben a prop. Quan el pigot baixa pels torrets, farà molts vents, i si puja senyals de pluja. Quan el pigot canta pels alts, pluja a semals; si canta pels torrents, farà vents. Quan el pigot canta, plourà; si no és avui serà demà. Si el pigot baixa al torrent, sent el vent; si puja, sent la pluja. DITES SOBRE LES GAVINES: Gavina a la platja, mariner en terra. Gavina en terra i el cel trist, mala cosa has vist. Gavina en terra, mariner passeja. Gavina que canta, tramuntana que arriba. Gavines al port, malament pel pescador. Gavines cap el cel, migjorn a la terra. Gavines en terra i el cel trist, mala cosa has vist. Gavines en terra, temporal a la mar. Gavines per terra, la mar en guerra. Gavines per terra, plors a la mar. Gavinots al camp, mal temps a la mar. L'octubre és arribat, la gavina vora el mar. La gavina crida la tramuntana. La gavina, el temps que farà endevina. Les gavines a terra i el sol trist, mala cosa has vist. Les gavines en terra i el sol trist, mala cosa han vist. Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria veles i quan camina, hissa, hissa! Quan la gavina fa el cargol, mestral remou. Quan la gavina va cap en terra, vés-hi tu i deixa la mar, que si no la deixes te’n penediràs. Quan la gavina va per l’horta, malament per la costa. Quan la gavina visita el llaurador, malament pel pescador. Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja. Quan les gavines ballen, els pescadors reposen. Quan sentís la gavina cantar, popa a la mar. Quan sentis la gavina cantar, procura desembarcar. Quan vegis la gavina per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta. Si pel gener la gavina va per l’horta, fes foc i tanca la porta.

DITES SOBRE ELS ABELLEROLS: L’abellerol menja set vespres cada vol. DITES SOBRE ELS BITXACS: El bitxac per Sant Jordi és nat. Per Sant Marc ve el papamosques i el bitxac. Val més un bitxac al plat, que una perdiu volant. DITES SOBRE ELS BERNATS PESCAIRES: Bernat pescaire, fica’t a l’aigua i si veus un peix fica-t’hi més. DITES SOBRE LES BOSQUETES: El verdet i la bosqueta tots dos vénen per l’abril i tots dos covaven un niu; la bosqueta ja n’és morta i el verdet encara és viu. Per la Mare de Déu de març bosquetes i muriacs. Per la Mare de Déu, pertot arreu, bosquetes i papallones. Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l’ull de bou al seu darrera. DITES SOBRE LES CADERNERES: Caralluts al ram, caderneres passen. De gàbia vella, fuig la cadernera. Per la Candelera en casen els ocells i les caderneres. Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar el sol. DITES SOBRE LES CALÀNDRIES: Per Sant Matias canten les calàndries.

DITES SOBRE ELS CAPSIGRANYS: Ésser un capsigrany. DITES SOBRE LES COGULLADES: Quan canta la cogullada, treu del llit la flassada. Si canta la cogullada després de Sant Joan, blat endavant. DITES SOBRE ELS DUCS: Per la Mare de Déu, el duc petit ja fa mèu - mèu. Per Sant Lluc ve el caçaaranyes i se’n va el duc. Per Sant Lluc, a estudi el duc. Quan se surt de cacera i es troba un duc no es caçarà res. DITES SOBRE ELS ENGANYAPASTORS: Per la Mare de Déu, els enganyapastors de deu en deu, i, si no n’hi ha, mal any de cabres serà. DITES SOBRE LES FREDELUGUES: Fredeluga per l’octubre, neu segura. Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada. Fredeluga, per l'octubre.

DITES SOBRE EL GAIG: Gaig ets i gaig seràs i magre sempre estaràs. Gaig ets i gaig seràs, i per més que mengis no engreixaràs. Gaig, gaig, gaig ets i gaig seràs i per més que mengis no engreixaràs. Pel maig, floreix el faig i canta el gaig. DITES SOBRE EL GAMARÚS: És eixerit com aquell ocell que li diuen el gamarús. Ésser un gamarús. Quan el gamarús canta pel gener, és un altre hivern que ve. DITES SOBRE LES GARSES: A despit del febrer, pel març la garsa fa el niu i pon molt bé. Donar garsa per perdiu. El bon caçador jove, a la garsa, i el vell, al falcó. El corb diu negra a la garsa. En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa. La garsa a poblat? Plourà o nevarà. Les garses roben tot allò que lluu i ho amaguen. Les garses senyalen mal temps. Pel febrer, la garsa puja al joquiner, no per pondre ni per covar, sinó per veure el temps que fa. Per Pasqua, ous de garsa, i per l’Ascensió ja hi ha garsó. Per Sant Valentí la garsa puja al pi. Prendre garsa per perdiu no fa viu. Quan la garsa baixa, vent senyala, i quan puja, senyala pluja. Quan la garsa fa baix el niu, trona sovint a l'estiu. Quan la garsa puja a la muntanya, senyal de pluja. Quan la garsa surt de l'aigua, o ha plogut o no trigarà gaire. Quan plou, la garsa se'n va a la caça i que fa bon temps apreta les dents. DITES SOBRE ELS GAVINOTS: Gavinots al camp, mal temps a la mar.

DITES SOBRE LES GRALLES: El corb li diu a la gralla: fes-te enrera que emmascares; i la gralla li contesta: més valdria que callares. Quan la gralla alça el vol, el temps remou. Si vola baixa la gralla, guarda la palla. DITES SOBRE LES GRUES: Carn de ploma, ni que sigui de grua. Grua terrera, mal temps espera. Més val un ocell al puny que una grua lluny. Quan la griva va a gruar, pagès posa’t a sembrar. Quan la grua baixarà, agafa la podadora i vés a podar. Quan la grua pujarà, agafa el cabàs i vés a sembrar. Quan la grua torna del gruer, plega el sementer. Quan la grua va a castanyar, agafa l’aparell i posa’t a sembrar; quan la grua ve de castanyar, agafa la podadora i vés-te’n a podar. Quan la grua va a gruar, pagès, posa’t a sembrar. Quan la grua va a pescar, no surtis en mar. Quan la grua va a ponent, pagès, sembra ton forment; quan la grua va a llevant, pagès, cava amb tot afany. Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és. Quan la grua ve de ponent, pagès, sembra ton forment. Quan ve la grua de l’Empordà, sembra, pagès, que hora n’és ja. Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment. Si ho has de donar, no ho facis gruar. Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire. DITES SOBRE ELS MILANS: Com el milà, que amb quatre buscalls fa niu. La ploma de milà fa casar. Per Sant Sebastià s’allarga el dia un pas de milà. Quan canta el milà, pluja farà, i si canta de migdia, pluja per molts dies.

DITES SOBRE LES OQUES: En tot el món tenen bec les oques. Pel mes de febrer tota oca pon al femer. Sempre han tingut bec les oques. Totes les oques tenen bec. Val més un passerell que esperar una oca. DITES SOBRE ELS ORIOLS: L'oriol tanca les ovelles i obre els bous. DITES SOBRE ELS PAPAMOSQUES: Ésser un papamosques. Per Sant Marc ve el papamosques i el bitxac. DITES SOBRE ELS PASSERELLS: Pescador de canya i caçador de passerells, no vulguis dinar amb ells. Val més un passerell que esperar una oca. DITES SOBRE ELS PINSANS: Diu el pinsà: quan ve l'octubre, quin fred farà. Val més un pinsà a la mà, que una grua enlaire. DITES SOBRE ELS ROQUEROLS: Quan arriba el roquerol, l’hivern al sòl. Quan arriba el roquerol, primavera, si Déu vol. Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes.

DITES SOBRE ELS ROSSINYOLS: El rossinyol, gàbia no vol. Per l’abril el mascaret ja és aquí, el llengut i el teuladí i el rossinyol de cant tan fi. Per Sant Miquel, el rossinyol travessa el cel. Quan canta el rossinyol, planta el fesol. Quatre caderneres, quatre rossinyols i un barret de palla per a tapar el sol. DITES SOBRE ELS TORLITS O ESTORLITS: L’estorlit no pot volar fins el dia de la Mare de Déu d’agost. DITES SOBRE LES TÓRTORES: Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores. Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen. Pel maig, la tórtora puja al faig. Quan sentis la tórtora rondinar, pren la cistella i vés a sembrar. Si la tórtora crida i el falziot també, no paris batuda, que el temporal ve. Si la tórtora vols caçar, entre les dues Mares de Déu l’has de cercar. Si per l’abril la tórtora no rondina, ja pots donar per perduda la collita. DITES SOBRE ELS TRENCAPINYES: Quan el trencapinyes baixa de muntanya, abriga’t a la cabanya. DITES SOBRE ELS VERDUMS: Quan el verdum baixa a la plana, aixopluga’t a la cabana. Quan un vol de verdums passa alt, farà bon temps; si passa baix, plourà. Si els verdums volen alt bon temps porten. Si els verdums volen baix anuncien pluja.

DITES SOBRE LES XIXELLES: Quan la xixella baixa al pla, cerca llenya i vés-te’n a escalfar. Quan la xixella baixa de muntanya, encén foc i entra a la cabanya. DITES SOBRE ELS XOTS: Nostramo, ha cantat el xot, i qui té dolent amo despatxar-lo pot. Quan la fava fa cloc-cloc, nostramo, ha de cantar el xot. DITES SOBRE LES PIULES: Per Sant Francesc, la piula al bosc. Per Sant Francesc, la piula al vesc. Per Sant Jordi, la piula a l’ordi. Per Sant Jordi, la piula pica l’ordi. Per Santa Mariagna ve l’ull de bou i se’n va la piula hortolana. DITES SOBRE FALZIOTS: Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana. Si la tórtora crida i el falziot també, no paris batuda, que el temporal ve. DITES SOBRE ELS PELICANS: El pelicà s’obre el pit per a donar menjar als seus fills. DITES SOBRE ELS RUPITS: Quan canta el rupit no tinguis flassada al llit. DITES SOBRE ELS CANARIS: A Vic: capellans, llonganisses, canaris i pa de pessic. DITES SOBRE ELS LLOROS: El lloro, com que no té metge, mai no li fa mal el fetge, i sense afanys viu dos-cents anys; si metge tenia, ni cinc no en viuria. El rot pel lloro i el pet pel met. Tenir nas de lloro. Un lloro mut. Un nas de lloro.

DITES SOBRE ELS ÀNECS: Amagueu els ànecs, que vénen els músics. Anar moll com un ànec. Caminar com un ànec. Cant d'ànec a la matinada, pluja a la vesprada. Dues dones i un ànec, mercat. Fer l'ànec.  Per Sant Lluc ve l’ànec de mar i l’ànec mut. Per si no ho saps, res millor que l’ànec amb naps. Porcell d'un mes, l'ànec de tres. Quan els ànecs fan untets, senyal de bona pluja. DITES SOBRE ELS COLOMS: Any de glans, any de coloms. Colom, menjar fi, però de mal pair. El colom, menja plata i caga plom. Fins els coloms tenen fel. Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran. No vagis a sembrar vora d’un colomar. Quan és fet el colomar, el colom és mort. Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar. DITES SOBRE ELS CAPONS: A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent. Al qui et dóna un capó, dóna-li la cuixa i l’aló. Capó de vuit mesos, menjar de rei. No mengis a dojo gallina i capó; menja bou o molt peixó. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó. Per les témpores de l’Ascensió, un dia gallina i l’altre capó. Per Nadal capons, neules i torrons. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons. Val més menjar capó que tacó. (Val més restar fadrina que malcasada). Val més menjar un tros de pa amb gust, que capons i pollastres amb disgust. Val més passar per capó i viure més temps. DITES SOBRE POLLASTRES: Cap sastre no ha tastat mai pollastre. El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal. Els concos moren com els pollastres, a mans de les criades. Els ous rodons són gallines i els llargaruts pollastres. Els pollastres i les perdius fan poagre. Escudella amb mitja polla vol gran olla. Ésser un pollastre eixalat. Fins a trenta anys, pollastres i banys: de trenta anys enllà, pollastres sense banyar. Mal any, quan el pollastre pica al gall. Més val pa a seques amb amor, que pollastres amb dolor. Per Sant Joan, els pollastres endavant. Per Sant Mamet, ni pollastre, ni peix, ni bolet. Polla de juliol, porten capa i Déu no els vol. Pollastre de gener cada ploma val un diner. Pollastre, vedell i moltó, és menjar de senyor. Sant Pere, pollastres al darrera. Val més faves en ta casa, que pollastres en una altra. Val més hort que jardí, pollastre que teuladí. Val més menjar un tros de pa amb gust, que capons i pollastres amb disgust. Val més pa sol amb amor que pollastre amb dolor.

DITES SOBRE GALLS I GALLINES: A casa d'en Margall més mana la gallina que no el gall. A gallina forastera, tots la piquen. A marit dolent, capons, gallines, vi i aiguardent. A mig gener, cada gallina al joquer. Aixecar el gall. Al qui treballa, sardina i, ai qui fa el gos... la gallina. Allà on canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat. Amigues veïnes, les gallines. Anar a jeure com les gallines. Anar al llit com les gallines. Ara ve Nadal matarem el gall i a tia Pepa n’hi darem un tall; ara ve Sant Roc, matarem el porc, i a la tia Pepa li darem garrot. Ara ve Nadal, el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta. Aviat no se’n cantarà gall ni gallina. Baralla de gallines, mudança de temps. Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal. Bona gallina serà la que pongui pel veremar. Brou de gallina els morts ressuscita. Brou de gallina torna la vida. Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant ha costat. Cada casa un amo i cada corral un gall. Cada gall canta en el seu galliner. Cada gall canta molt bé al seu galliner. Cera per Santa Teresa, porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal. Criada i gall un any. Criatures i gallines són raons entre veïnes. De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall. De Tots Sants a Nadal, justa una passada de gall. Dels acabats en "ina", el millor és la gallina. Dels polls de gener, pocs n’arriben al galliner, i dels que van al galliner cada ploma val un diner. Dels polls de gener, pocs n’arriben al galliner, però el que hi arriba és com un corder. Dona de bé i bella nina, que no vagi més lluny que la gallina. Dones, gats i gallines, a casa; homes, gossos i cavalls, al carrer. Dos gall en un galliner, no pot ser. Dos galls a un galliner, no canten mai bé. Dos galls a un mateix galliner, mal negoci. Dotze gallines i un gall, mengen tant de gra com un cavall. El caldo de gallina resta set anys dins del ventre. El criat i el gall, de Sant Joan a Sant Joan. El gall al seu galliner és on canta més bé. El gall blanc crida a les bruixes. El gall, amb arròs o amb oli i all. El millor bover del poble dóna la civada als bous i el forment a les gallines, perquè era gormand dels ous. El mosso i el gall, un any.

El pescador menja sardines el peixater moltes gallines. El pollet de gener puja amb son pare al galliner. El sol, el gall i els estels són els rellotges de pagès. Els ous rodons són gallines i els llargaruts pollastres. Els polls de gener van amb la lloca al galliner, els polls de Sant Joan tots acaben al femer. En dimarts, no comencis tela, ni prenguis parentela, ni vagis a confessar, ni posis gallina a covar. En un galliner no pot haver-hi sinó un gall. És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per a aquell dia mai falta. És pel bec que ponen les gallines. Escudella de gallina els morts ressuscita. Escudella sense gallina, per la meva veïna. Escudella sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la millor medecina. Ésser un gall de panses. Ésser un gallina. Ésser una gallina mullada. Explicaderes de gall dindi. Fer un gall. Gall aquí, gall allà, la cria queda a la mà. Gall d’esperons grossos, la carn més dura que els ossos.

Gall de gener, cada ploma val un diner. Gall de llavor, per Sant Miquel cantador. Gall que canta amb el sol post, crida la mort. Gallina blanca: tot ho escampa. Gallina en casa rica, sempre pica. Gallina i moltó, olla de festa major. Gallina negra, ponedora. Gallina negra: tot ho arreplega. Gallina que fa el pioc, de profit poc. Gallina que no pon, torça-li el coll. Gallina que per casa va, si no ha picat, ja picarà. Gallina rossa, poca cosa. Gallina rossa: tot ho arrebossa. Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt. Gallina vella fa bon caldo. Gallina, bou i moltó és olla de senyor. Gallines i vent van a dormir a la posta. Guineu que dorm, no menja gallina. La casa i el galliner, cadascú sap com se'ls té. La gallina blanca tot ho escampa. La gallina blanca, tot ho escampa, la gallina negra tot ho arreplega. La gallina de dalt caga a la de baix. La gallina pon cantant i la dona plorant. La que sempre fila com un ou de gallina no tindrà de manllevar a la veïna. Les criatures parlin quan les gallines pixin. Les gallines d’agost les més ponedores són. Les gallines de Berfull, que cagaren i no ponen. Mai va la casa on la gallina canta i el gall calla. Mal any, quan el pollastre pica el gall. Mare de Déu de Montserrat, tres gallines per un soldat. Més val cebes amb amor, que gallines amb dolor. Més val pa eixut amb amor, que gallina amb humor. Més val pa eixut amb amor, que gallines amb remor. Més val un ou avui, que una gallina demà. Morta és la gallina que ponia els ous d’or. Nadal en dijous, cada gallina mena cent polls. Nas de gall, geni de cavall. Neu de febrer, la gallina la porta el galliner. No canten bé, dos galls en un femer. No és un bon any quan el pollet pica el gall. No hi ha gall ni gallina que pel març no tingui la pepida. No mengis a dojo gallina i capó; menja bou o molt peixó. No mengis gallines ni capó, menja llegums i bon peixó. No se'n cantarà gall ni gallina. Ofegar-se en el testet on beuen les gallines. Olla de rector, gallina, bou i moltó. On canten gallines i llauren vaques, mal any assegurat. On hi ha galls, no canten gallines. Pel febrer, crits de lloca i bons cants al galliner. Pel gener, cada gallina al seu joquer. Pel Roser, gall menja qui en té. Pel setembre ven-te el galliner, i per Nadal torna a compra’l. Pel veremar, les gallines pots donar. Per la Candelera ponen la primera gallina i la darrera.

Per la Candelera, bona la gallinera. Per la Candelera, la gallina queda sens ouera. Per la Candelera, ous a la gallinera. Per la festa del Roser s’aclareix el galliner. Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també. Per les témpores de l’Ascensió, un dia gallina i l’altre capó. Per Nadal creix el dia un pas de gall. Per Nadal el porc en sal, la gallina a la pastera i el capó dins del cassó. Per Nadal, ric i pobre menja gall. Per Pasco, formatjades; per darreres dies, flaons; Per Sant Joan, cavallades; per Nadal, galls i capons. Per Pasqua, carn de corder, i per Nadal, de galliner. Per quan pixin les gallines. Per Sant Anton, la gallina pon. Per Sant Antoni en gener, pon la gallina en la palla i el graner. Per Sant Gall, els bous al corral. Per Sant Ramon la bona gallina pon; per la Candelera, la bona i la dolenta, i per Sant Blai fins pon el gall. Per Santa Caterina l’enciam és gallina. Per Santa Caterina la bleda és bona com la gallina. Per Santa Caterina mata la gallina. Per Santa Caterina ven la gallina; per Sant Esteve, que torni a ésser teva. Per Santa Caterina ven-te la gallina, i per Sant Sebastià torna-la a comprar. Per Santa Caterina ven-te les gallines, i per Nadal les pots tornar a comprar. Per Santa Magdalena, la nou és plena; per Sant Salvador, ja hi ha el galló. Per Santa Maria, la guineu ja agafa una gallina. Pobra és la casa, on les gallines canten i el gall calla. Poll de gener juga amb son pare al galliner. Poll de gener, per Sant Joan canta al galliner. Polles agostines, per Nadal seran gallines. Precaució i brou de gallina estalvia medecina. Quan beu el gall després de cantar, aviat plourà. Quan canta el gall a la vesprada, pluja o nevada. Quan canta molt el gall, aigua s'apropa. Quan canta molt el gall, senyal de pluja. Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l’amo. Quan el capvespre canta el gall, temps variat. Quan el gall canta a parells, aigua a ribells; quan el gall canta a senars, ni s'omple un vas. Quan els gallines van pels alts, senyal de vent. Quan es grata la gallina, l’aigua és veïna. Quan la gallina espluga, senyal de pluja. Quan una gallina canta amb veu de gall, s’ha de matar perquè porta malastruga. Que nevi fins que les gallines piquin els estels. Qui no menja gallina menja sardina. Qui sol menja el gall, sol ensella el seu cavall. Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar. Quin sol més ric! diu el gall quan es lleva. Semblar una gallina escaldada. Sempre, ha estat Ninou després del Nadal, i qui ha tingut sous ha menjat bon gall. Si el gall canta a deshora senyal de pluja. Si el gall canta a l'obac, pluja aviat, i si canta a la solana, sol i galvana. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací. Si el gall canta molt, l’aigua és ben prop. Si el moltó pogués cantar, la gallina el feria callar. Si els pardals veus terrejar i les gallines espollar-se, senyal de mal temps i perill de mullar-se. Si Sant Pere s’escau bé, cada gall en son galliner. Si trona pel gener, puja els trills al galliner. Si vols galls per la Transfiguració, posa la lloca per l'Ascensió. Sobre un ou, la gallina pon. Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no. Trista és la casa, on la gallina canta i el gall calla. Val més cebes amb amor que gallines amb dolor. Val més l'ou avui que la gallina demà. Val més pa amb amor que gallina amb dolor. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades. Visca la gallina, visca amb sa pepina.