DITES SOBRE EL MENJAR I
EL BEURE 1
A
bon menjar, tres vegades trincar.
A
bona ganeta, sobren salses.
A
bota buida, no hi ha que punyir.
A
càntir de vi per barba i fora borratxeres.
A
carn dura, dent aguda.
A
casa per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli ho han de fer.
A
falta de grives, cal menjar merles.
A
falta de pa bones són coques.
A
falta de truites són bons els barbs.
A
fam de ca, no li donis carn, dóna-li pa.
A
la boca del ca, no hi busquis pa.
A
la bona pastadora, li creix la pasta a la pastera.
A
la casa on es treballa, no hi falta pa ni palla.
A
la casa on hi ha pa aviat s'arregla el sopar.
A
la casa on no hi ha pa tothom té raó.
A
la casa on no hi ha pa, fins a l'estiu hi fa fred.
A
la casa, per estar-hi bé, el pa, el vi i l'oli hi han de fer.
A
la gent de treball, no els treguis l'all.
A
la meva Marieta, jo li he d'ensenyar de tot: a pastar, a garbellar i a posar
el pa al forn.
A
la peresa, doneu-li sopes.
A
la tarda, molt vi i poca aigua.
A
la taula d'en Bernat, qui no hi és no hi és comptat.
A
la taula i al llit, al primer crit.
A
les cases, per a estar-hi bé, tres vells hi ha d'haver: amo vell, vi vell i
porc vell.
A
les penes punyalades i al patir un got de vi.
A
les penes punyalades i darrera gots de vi.
A
les taules ben parades qui no menja escudella no menja faves.
A
l'escudella i pitança bufar-la és mala criança.
A
l'hivern, bona sopa i vi calent.
A
l'hivern, el millor amic és la carbassa del vi.
A
l'home borratxo, no se li fa el vi dolent.
A
l'home desgraciat, el pa se li floreix al forn.
A
l'home tip, Déu li dóna son.
A
l'olla de bull, cap mosca s'hi acosta.
A
mala nit, matalàs de vi.
A
menjar curt, vi pur.
A
mig de taula, poca paraula.
A
molt menjar, molt penar.
A
molt vi, poc cap.
A
pa calent, clava-li la dent.
A
pa de quinze dies, fam de tres setmanes.
A
pa dur, dent aguda.
A
peix gras salsa magra, a peix magre salsa grassa.
A
qui li hagis de donar dinar, no li planyis l'esmorzar.
A
qui li has de donar sopar, no li planyis el berenar.
A
qui no té dents, doneu-li sopes.
A
taula pot faltar el pa, però la sal no ha de faltar.
|
A
una bona taula, ditxosos els darrers, si els primers tenen modos.
Acabat
el vi, fora la bóta.
Ai
del que posa pa quan l'un tira per aquí i l'altre per allà!
Aigua
amb vi, pels espantats.
Aigua
corrent és de bon bevent.
Aigua
corrent no fa mal a la gent.
Aigua
corrent, aigua innocent.
Aigua
després de llet, ben fet.
Aigua
dolenta, beu-la calenta.
Aigua
freda i pa calent fan mal a les dents.
Aigua
freda i pa calent, causen dolors al ventrell.
Aigua
fresca i pa calent, mal de ventre...
Aigua
i foris, que, de vi, no en plou.
Aigua
i pa sopa farà.
Aigua
perdona'm si et tinc de beure, ja ho pots creure que no és pas per plaer.
Aigua
que corre no porta verí.
Aigua
trenta dies, que estic llogat per un mes!
Aigua,
ni tan freda que geli ni tan calenta que pel·lícula.
Aiguardent
de tenda i vi de taverna.
Aiguardent
del vi dolent.
Aiguardent
i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat.
Aiguardent
i vi els joves fa viure i els vells morir.
Aiguardent
i vi, borratxo fi.
Aire
de ponent, l'aigua fresca i el vi calent.
Aire,
que l'arròs es socarra.
Al
bon caldo, el vi li obre camí.
Al
bon tastador, que el vi no li passi del galló.
Al
bon vi, cuitar-hi.
Al
bon vi, el brou li fa camí.
Al
borratxo fi, no li cal aigua ni vi.
Al
cel només mengen pa de xeixa.
Al
conill no li planyis el setrill.
Al
fer l'escudella es veu la triadella.
Al
fer-te el plat veuràs si et pren de grat.
Al
forn i al riu tot es diu.
Al
govern i al marranxó no els hi tinguis compassió. (Marranxó: pitxet de vi de
terrissa)
Al
llit i a la taula, a la primera paraula.
Al
matí, poca aigua i molt vi.
Al
matí, tot vi; a la tarda, res d'aigua, i al vespre, vi sempre.
Al
pa calent, fes-hi un forat i amb oli untat.
Al
pa, pa; al vi, vi...
Al
pagès doneu-li cols.
Al
pobre, el pa se li floreix el forn.
Al
que menja llonganissa, se li fa la panxa llisa.
Al
que pasta i cou el pa, n'hi passen de totes.
Al
que pasta i feny, tot li aconteny.
Al
que té fam, el pa negre li sembla blanc.
Al
que té gana, tant li fan les salses.
Al
qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa.
Al
qui pasta la farina, mai li falta pa.
Al
vell, ceba.
|
Al
vell, no li donis vi novell.
Al
vi i al ball, de la tarda.
Al
vi, no li cal pregó.
Albardà
desvergonyit mai espera el convit.
Alimenta
més una escudella que una bona costella; però, si pot ser, l'escudella i la
costella.
Alimenta
tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles.
All
cuit, all perdut.
All
i vi, remei del roí.
All,
cargol i col; el cargol pica l'all i l'all pica la col.
Allà
on entra el vi en surt el juí.
Allí
on hi ha un pa hi ha un català.
Allioli
negat, dóna'l al gat.
Allioli,
menjar del dimoni.
Allioli,
pa torrat i aiguardent i figues seques fan ballar endimoniat.
Alls
crus i vinet pur, passaràs el port segur.
Alls
en dejú, remei segur.
Alls
i ceballot volen vi fort.
Alls
i pebre, vi volen beure.
Alls
i vi, remei de roí.
Alls
i vi, remei dels pobres.
Alls
plantats en lluna nova, de grans un cove.
Alls
plantats en lluna nova, un cop nascuts, un cove.
Amagueu
el pa, que ve la gana.
Amb
aigua ningú no s'emborratxa.
Amb
aigua sola no es fa bon brou.
Amb
alls i vi fort no em fa por la mort.
Amb
bons talls es fa bona olla.
Amb
bull i renou s'olla cou.
Amb
cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi, tant fins que cargols,
figues i naps vegis nedant.
Amb
castanyes, vi de Pasqües.
Amb
cebes i pa, a Judes van desmamar.
Amb
cebetes i llomillo, la mestressa fa el platillo.
Amb
el celler ple no fa por gana ni fred.
Amb
el formatge peres i amb la carn cireres.
Amb
el qui beu massa vi, negocia de matí.
Amb
escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres.
Amb
fam o no fam, a les dotze dinam.
Amb
la carn, formatge, i amb el peix, nous, el millor companatge.
Amb
l'enciamet, hi cau bé el traguet.
Amb
les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust.
Amb
les mongetes porc i amb el porc vi fort.
Amb
l'escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres.
Amb
l'escudella, beu-hi vi i no et faci per el morir.
Amb
pa es pot veure venir.
Amb
porró carlí és més bo el vi.
Amb
porró liberal fa més bé que mal.
Amb
sopes d'all i vi no et faci por el morir.
Amb
tomàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc.
Amb
tot va bé la patata, puix és menjar que no mata.
Amb
un bon rebost qualsevol és bon coc.
|
Amb
un bon trago de most es torna l'ànima al cos.
Amb
un traguet de vi bo el malalt es posa bo.
Amb
vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern.
Amic
de vi, mal amic i mal veí.
Amic
de vi, s'acaba l'amic quan s'acaba el vi.
Amic
nou i vi novell, si és bo, no com el vell.
Amic,
porc i vi, vell.
Amistats
que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan.
Amor
i vi enganyen el més savi.
Amor
i vi, els uns fa viure i els altres morir.
Animalet
de Déu, ja que no menges, beu.
Any
de mal vi, beu el teu i compra el seu.
Any
de molt pa, garbell clar i sedàs espès.
Any
de panís, vi agre.
Any
de poc pa, garbell espès i sedàs clar.
Anys
d'ous, cada dia menjars nous.
Apa,
company, vós a les cols i jo a la carn.
Àpit,
alls i julivert, qui més hi fa més hi perd.
Aquest
sigui el nostre purgatori i flamarades ben sovint. (referit al beure vi)
Aquesta
taula té la ventura que qui no hi és no hi fretura.
Arrepenja't
amb el que t'has menjat, que, a mi, no me n'has dat.
Arròs
a Caterina, que la carn embafa.
Arròs
Caterina, que la carn embafa.
Arròs
covat, dóna'l al gat.
Arròs
i bugada, foc de brasa.
Arròs,
carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
Arròs,
peix i pebrot volen el vi ben fort.
Artemisa,
la mare guisa.
Atipar-se
com un lladre.
Avellanes,
ametlles i figues són bones amigues.
Badall
no ment: o fam, o son, o avorriment.
Badall
no ment: son o talent, mal d'enamorament, enyorança de l'absent o fastidi del
present.
Barb,
peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa.
Bé
amb Déu i pa en butxaca.
Bé
canta Marta després de farta.
Bé
guisa la mossa, però millor la bossa.
Bé
sabràs quantes n'hi ha que a la fleca venen pa.
Bé
sap el que demana el pa el que vol.
Bé
sé el que em faig quan a menjar pa vaig.
Ben
haja el pa que es deixa vendre.
Berenats
i dejuns no mengen junts.
Bescuit
de monja, cafís de forment.
Bescuitet
de monja... cafetet de blat.
Beu
bon vi i menja bon pa i viuràs sempre sa.
Beu
bon vi, vell, i estimaràs el consell.
Beu
en casa i faràs casa.
Beu
fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu.
Beu
vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.
Beure
a galet.
Beure
aigua fresca en dejú fa parlar clar.
Beure
amb got fa borratxo.
|
Beure
amb mida allarga la vida.
Beure
bon vi és enteniment; el que no és bo és beure'l dolent.
Beure
com un embut.
Beure
i bufar no pot anar.
Beure
i no fumar és beure d'ase.
Beure
i no fumar és beure de ca.
Beure
més que un borratxo.
Beure
més que un embut o que un pou sec.
Beure
més vi que una mula aigua.
Beure
molt fa tornar sec.
Beure
molt i anar dret és raret.
Beure
molt i anar dret no pot ser.
Beure
molt i no caure no passa gaire.
Beure
sense menjar és vida sense salut.
Beure
sense menjar granota fa.
Beure
sense menjar la vida fa escurçar.
Beure
sense menjar, vida sense salut.
Beure
vi amb mida allarga la vida.
Beure
vi en dejú fa posar malalt.
Beure
xarrupant, beure de bergant.
Beure,
fumar i cantar tot és començar.
Beure,
gratar i badallar tot és començar.
Bitxo,
pebre i all, menjar de cavall.
Bledes
a casa, bledes a l'hort i a casa més que enlloc.
Bledes
a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha.
Bledes
donen als condemnats per més pena.
Bledes
i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat.
Bledes,
bledotes, que se'n couen moltes i en surten poques.
Bocí
per força fa de mal engolir.
Bocí
per força no fa profit.
Bolets
de soca, toca que toca.
Bolets,
es mengen calents i es caguen freds.
Bon
bevedor, bon saludador.
Bon
blat fa bon pa.
Bon
menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada.
Bon
menjar i bona vida, a l'absent prompte s'oblida.
Bon
pa i bon vi escurcen el camí.
Bon
pa i bon vi fan bon llatí.
Bon
pa i bon vi i deixa dir.
Bon
pa i bon vi i faràs bon camí.
Bon
pa i bon vi i no hi ha més que dir.
Bon
pa i bon vi no tenen pas res a dir.
Bon
pa i bon vi, vida de Paradís.
Bon
pa, bon vi i bon dormir.
Bon
pa, bon vi i bona carn fam bona sang.
Bon
profit i un raig d'oli.
Bon
tap fa bon vi.
Bon
testador, mal bevedor.
Bon
vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.
Bon
vi fa bon dir.
Bon
vi fa bon matí.
|
Bon
vi fa bona sang.
Bon
vi fa mal cap.
Bon
vi i bon tall i penes avall.
Bon
vi i bona escudella i que treballi el qui em ve al darrera.
Bon
vi i sopa bullida allarguen la vida.
Bon
vi, fa bon sagí.
Bon
vi, fa bona sang.
Bon
vi, paraula llarga.
Bona
olla, bona sobra.
Bona
teca i bona cara, a ningú no desagrada.
Bona
vianda no necessita salsa.
Bona
vida la del ca si es podia llescar el pa.
Bona
vida pare i mare oblida.
Bones
alforges i bon vi fan clar el camí.
Borratxera
d'aigua mai s'acaba.
Borratxera
de vi, la fa passar el dormir.
Borratxera
no és ceguesa.
Borratxo
fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.
Borratxos,
farts i llaminers ni viuen bons ni moren vells.
Bóta
dolenta mai fa bon vi.
Bóta
dolenta no fa bon vi.
Bóta
neta i bona, el vi millora.
Botifarra,
tanca-la amb barra, i el botifarró, tanca'l amb barró.
Botifarres
amb mongetes, amb llardons han d'ésser fetes.
Bròquil
i arengada, menjar que a tots agrada.
Brou
de gallina torna la vida.
Brou
de la taverna no beveu.
Brou
sense greix amb escreix.
Buit
ventrell dóna mal consell.
Cada
cosa pel seu temps i les figues per l'agost.
Cada
de poc pa, casa de raons.
Cada
dia cols amarga el caldo.
Cada
dia faves, massa faves.
Cada
dia olla amarga el caldo.
Cada
fornada es perd un pa.
Cada
lliura de carbassa en fa perdre una de greix.
Cada
mossegada la seva tirada.
Cada
pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
Cada
u sap qui pa l'assacia.
Cadascú
sap el que bull en la seva olla, com aquell que hi bullia una rajola.
Cadascú
viu d'allò que menja.
Cal
guardar per a demà, gana i pa.
Cal
pas votar mai contra el ventre.
Caldo
dolent, bufant i bullent.
Calla
quan mengis sardina per no empassar-te una espina.
Calla,
llengua, que el ventrell ja ho sap. (Quan es pregunta a algú que ha menjat)
Camises
on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi.
Cansalada
i ous fregits, lleven la vista als marits.
Canviar
pa amb parenostres.
Cap
gust igual al de la sal.
Capó
de vuit mesos, menjar de rei.
|
Car
és el bocí que hom se n'escanya.
Carbassa
embarassa.
Carbassa
sense vi ni és carbassa ni carbassí.
Carbassa
sense vi, digues-li fusta.
Cargols
sense vi, no vull per a mi.
Cargols,
peres i meló, volen vi felló.
Cargols,
peres i pebrot volen vi ben fort.
Carn
a la brasa fa caure les cases.
Carn
de cabra, carn magra.
Carn
de carpó fa caldo millor.
Carn
de conill cuita i menjada i la de perdiu ben tufejada.
Carn
de corder no et fa gras, però et sosté.
Carn
de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou.
Carn
de pèl, ni del cel.
Carn
de pit no fa profit.
Carn
de pit, carn de poc profit.
Carn
de ploma treu arruga.
Carn
de ploma, la més bona.
Carn
de ploma, la pell apissona.
Carn
de ploma, ni que sigui de grua.
Carn
d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any.
Carn
dura vol dent aguda.
Carn
fa carn i peix fa cadarn.
Carn
fa carn i peix fa sang.
Carn
fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa.
Carn
i vi fan de bon pair.
Carn
sense os és pel ric i poderós.
Cartes,
dones i vi treuen l'home de si.
Cartes,
dones, daus i vi fan tornar el ric mesquí.
Casa
afruiterada és mig apanada.
Casa
avinada és mig apanada.
Casa
gran, pa petit.
Casa
on no hi ha mesura un pa poc dura.
Casa
sense pa, ni el dimoni hi pot habitar.
Cassola
plena a molts treu de pena.
Castanya
bullida, castanya ensopida.
Castanya
sencera al foc peta.
Ceba
de nit i gresol de dia, beneiteria.
Celler
calent arruïna molta gent.
Cent
quintars de carbassa no fan una unça de greix.
Cinc
dits tinc i deu me'n llepo.
Clar
com caldo de sopista.
Clava
la dent al pa calent.
Coca
coqueta, tot surt de la pasteradeta.
Coca
i cocó tot surt del pastador.
Coca
prima satisfà la vista, però no atipa.
Col
fa llet.
Col
i carbassa, tota la casa en passa.
Col
i dona, tot l'any és bona.
Col
sense oli, pel dimoni.
Col,
per què no t'has cuit ? Perquè no m'has remenat.
|
Cols
i bledes tots els dies? al cul me les fums bullides.
Cols
i fesols, ventre si en vols.
Cols
i naps sempre van plegats.
Cols
i naps, ventre, ja ho saps.
Cols
que tinguis d'amanir, deixa-les bullir.
Cols
sense oli no valen un dimoni.
Com
caldo de tramussos o de guilla que està fred i crema.
Com
manco honra més pa.
Com
més es beu menys es menja.
Com
més es beu més set es té.
Com
més gros més gran mos.
Com
més pa i més vi al celler més bruixes pel carrer.
Com
més ranci, més bona olla.
Com
més vi més doctes.
Comerciant
de vi, comerciant mesquí.
Comprar
alguna cosa per un tros de pa.
Confitura,
merda dura.
Consell
de caputxí: no mengis sense vi.
Consell
de la tia Nicolasa: si no ho pots menjar fregit menja-ho la brasa.
Consells
amb vi tenen mal fi.
Convenir
una cosa com el pa que es menja.
Convidat
massa atent al plat, altre cop no és convidat.
Costar
més la sal que els cargols.
Criada
i gall un any.
Cuit
o cru, el foc ho ha fet.
Cuit
o cru, el menjar pur.
Cutxaró
massa rebentat, propens a pa esguerrat.
D'agafar
les culleres, n'hi ha moltes maneres.
D'aigua
bona i pou, no en té tothom.
D'aiguardent
i malvasia, fes-ne barreja, Maria.
Damunt
figues beu aigua i no te'n rigues.
D'anar
a França Déu me'n guard, que fan els ous ferrats amb llard.
Darrera
cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo
beure vi és.
Darrera
de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis.
Darrera
de la carn, bon vi i bon trago.
Darrera
de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.
Darrera
de les figues aigua i darrera de les peres vi.
Darrera
de les peres bon vi begues.
Darrera
d'un ou begut o dur, vi pur.
Darrera
el porc fi, bon vi.
Darrera
la carn, bon vi, i si és de porc encara més fort.
Darrera
l'enciamet, un bon traguet.
De
banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars.
De
bon blat, bon pa.
De
bon vi, bon vinagre.
De
bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.
De
bona olla mal cuinat és comprovat.
De
calent en calent es pelen.
De
carn de caça, no en mengis massa.
De
castanyes, qui més en pela més en menja.
De
dues arengades, la llençada fa més profit que la menjada.
|
De
formatge i pa beneit, menja'n poquet.
De
jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart.
De
la bona pasta es fa el bon pa.
De
la casa on no hi ha pa, les rates en fugen.
De
la mar el bon peixó i de la terra el gros moltó.
De
les amors la primera i de les fruites la pera.
De
les olors, la del pa, i dels gustos, el de la sal.
De
les peres i les pomes, les que callen són les bones.
De
mala farina, mal pa.
De
menjar calent, el cos se'n ressent.
De
menjar, poc, parlar poc i llevar-se de matí, mai ningú no s'ha hagut de
penedir.
De
pa de casa més bo i més barato.
De
pa florit i de pa ajagut, ningú n'han plangut.
De
pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.
De
pans i de coques, n'hi ha de totes.
De
pebre i de pa beneit, poquet.
De
poc pa no poden fer moltes sopes.
De
poc pa, no se'n poden fer gaires sopes.
De
pruna una i de peres a dotzenes.
De
quin pa feu rosegons !
De
rica taula, les engrunes.
De
totes maneres tonyina amb ceba.
De
traguet en traguet, fa el vi profitoset.
De
vegades tan dolent és el vi com les mares.
De
vi el més vell, d'amor el més novell.
De
vi, cada hora un picotí.
Deia
el vi a la panxa de l'home: Sóc valent i trincant; i la pa li responia: Si jo
vaig davant!
Deixa'm,
albarda, i em menjaré el teu pa.
Dejunar
per ben dinar, qualsevol ho fa.
Del
blat ben pastat, el bon pa no n'és fat.
Del
blat en flor, als quaranta dies el pa al forn.
Del
bon vi, la meitat aigua.
Del
bon vi, tothom n'és bevedor.
Del
conill el llom i de la perdiu el pit.
Del
conill el que mira al cel i de la perdiu el que mira al sòl.
Del
pa de mon compare, bon tros a mon fillol.
Del
pa tou tothom en fa llesques.
Del
regiment de la canalla cap soldat en deserta.
Dels
acabats en ina el millor és la gallina.
Dels
bons menjars, primer que la boca en tasta el nas.
Dels
colors la grana i de fruites la magrana.
Dels
colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell.
Dels
ocells d'aló, el pitjor és el porró.
Demà
de Nadal, arròs de catedral.
D'escarola
i carbassa, amb poca n'hi ha massa.
Després
de begut el vi, es diu mal del veí.
Després
de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.
Després
de beure tothom vol tenir raó.
Després
de beure vi bo, tothom vol tenir raó.
Després
de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Després
de l'amanit, bon trago de vi.
|
Després
del préssec i el meló beuràs el vi millor.
Després
d'un bon menjar, un all.
Després
d'una festa major, pa sucat amb oli.
Déu
dóna el pa segons la gana.
Déu
dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar.
Déu
el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa.
Déu
ens doni claredat a tot menys a l'olla.
Déu
et do enteniment i pa pel talent.
Déu
n'hi do amb un bon crostó, Déu us afavoresca amb una bona llesca.
Déu
n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.
Déu
n'hi do un bon crostó, Déu ens afavoresca amb una llesca, Déu ens empari amb
un armari.
D'hora
a la taula i tard a la batalla.
Dia
llarg, peix curt.
Dies
i olles curen les coses.
Dinar
d'una a tres, hora de marquès.
Dinar
sense migdiada, malaguanyada.
Dir
al pa pa i al vi vi.
D'oliva
oliveta, no passis de dotzeneta.
Dona
bonica i vi bo no duren gaire.
Dona
jove i vi vell.
Dóna
pa a qui el pugui mastegar.
Dona
que estima el marit, darrera la sopa un traguet de vi.
Dona
que li agrada el vi, tant és per tu com per mi.
Dona
que no menja, el beure la sosté.
Dones
i vi donen goig i fan patir.
Dones
i vi fan errar el camí.
Dones
i vi, més que goig donen que sentir.
Dos
petricons d'una tirada, borratxera assegurada.
Dos
plats de carbassa no fan un dit de sèu.
Dos
vins fan quaranta.
D'un
bon cutxaró se'n fa pa a discreció.
D'un
ou el ventre no se'n mou.
Eixut
com una arengada.
El
bacallà fa marxar els forasters.
El
badall no pot mentir: fam o son o ésser roí.
El
badall no pot mentir: té gana, set o vol dormir; menja beu i dorm i faràs
passar gana set i son.
El
badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir.
El
beure millor és beure en porró.
El
beure no fa set.
El
beure no trenca el dejuni.
El
bevedor fi a glops a glops beu el vi.
El
bon abric és el bon vi.
El
bon aliment cria enteniment.
El
bon aliment fa el bon enteniment.
El
bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
El
bon brou amb un tall de ceba ja té prou.
El
bon celler crida visites.
El
bon cigró, arrugat i gros, amb cara vella i cul defornera.
El
bon cuiner, si ho sap fer, ho tasta primer.
El
bon foc fa bon coc.
El
bon llevat treu la dona de combat.
|
El
bon llevat treu la pastera del mal estat.
El
bon meló es coneix amb l'olor.
El
bon peixet fa el bon blanquet.
El
bon ventrell fa el bon cervell.
El
bon vi crida els veïns.
El
bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
El
bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
El
bon vi es beu sol.
El
bon vi és el que s'orina.
El
bon vi és or fi.
El
bon vi fa dormir.
El
bon vi fa pair.
El
bon vi fa sang i l'aigua fa fang.
El
bon vi i la sopa bullida allarguen la vida.
El
bon vi mata la cuca.
El
bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam.
El
bon vi parla llatí.
El
bon vi pel bevedor fi.
El
bon vi ressuscita el pelegrí.
El
bon vi si no pots orinar resulta un verí.
El
bon vi surt a la cara i puja al topí.
El
bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí.
El
bon vi, en vas petit.
El
bon vinet és el fresquet.
El
borratxo fi, a la taverna vol el vi.
El
borratxo no té pena.
El
borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent.
El
bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.
El
bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.
El
brou amb tassa i sense tatxa.
El
brou bon vi vol.
El
ca es guanya el pa.
El
ca que vol pa ha de llepar la mà.
El
ca remenant la cua es guanya el pa.
El
cafè cau bé.
El
caldo de gallina resta set anys dins del ventre.
El
camí de la boca, ningú l'equivoca.
El
catarro amb el porró, però no amb el barraló.
El
cigró per ser gustós ha de tenir cara de vella i el cul gros.
El
dejunar fa viure.
El
dimoni, quan caga, caga bledes.
El
dinar, reposat; el sopar, passejat.
El
dormir no porta pa.
El
fil fa la botifarra.
El
formatge, el meló i el cardet, a pes.
El
fred esmola les dents.
El
freginat, una mica salat.
El
gall, amb arròs o amb oli i all.
El
gat en sac i el vi en carbassa.
El
gos ha de lladrar allà on menja el pa.
El
joc fort, el vi ranci i la dona jove.
|
El
llagostí des del mar ja crida el vi.
El
llevat fa sortir el pastador del forat.
El
mal comprador es menja el pitjor.
El
mal d'En Rabassa, que menjant passa.
El
massa beure porta el deure.
El
massa de pressa cuinat, o cru o cremat.
El
massa vi no guarda secret ni paraula compleix.
El
mastegar fa el bon menjar, que l'engolir només és empassar.
El
meló al matí és or, al migdia plata i al vespre mata.
El
meló i el casament han d'ésser encertadament.
El
meló madur vol vi pur.
El
meló pel pes i la síndria pel bot.
El
meló tatxat i l'amic provat.
El
meló vol el vi bo, i el cargol també l'hi vol.
El
meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol.
El
menjar és mestre del beure.
El
menjar mitja vida fa i el dormir l'acaba d'afegir.
El
menjar picant vol vi abundant.
El
menjar sense vi es torna verí.
El
menjar tot ho tapa.
El
millor menjar és quan hom té gana.
El
millor rellotge i la millor campana és menjar quan es té gana.
El
millor remei, bona costella i bon trago.
El
millor tall del guisat, el cuiner se l'ha menjat.
El
millor tall del plat, guarda'l per qui t'ha criat.
El
millor tall és pel cuiner.
El
molt vi treu de si.
El
mosquit va dir a la granota: val més morir en el vi que viure en l'aigota.
El
pa a casa pastat la fa pujar aviat.
El
pa a tothom agrada.
El
pa amb oli fa engreixar.
El
pa amb tot s'adiu.
El
pa amb ulls, el formatge sense ulls i el vi que salti als ulls.
El
pa blanc i la dona morena.
El
pa calent mata la gent.
El
pa canviat i el vi assegurat.
El
pa com germans i el diner com àguiles.
El
pa d'altri té set crostes.
El
pa de blat, Déu el va fer i tot l'altre el va fer fer.
El
pa de casa atipa.
El
pa de casa no satisfà.
El
pa de faves mai no s'acaba.
El
pa de la veïna és medecina.
El
pa del mesquí fa deu vegades el camí.
El
pa del pobre dues vegades és menjat.
El
pa del veïnat sempre resulta cremat.
El
pa dur fa la vida a u.
El
pa dur fa l'hostal segur.
El
pa en cria de tots i no en mata de cap.
El
pa és fre del vi.
El
pa estranger sempre és dur.
|
El
pa fa passar i el vi fa tenir.
El
pa fa polls.
El
pa i el vi en cria de tota mena.
El
pa lleuger i eixut i el formatge serrat i feixuc.
El
pa mai fa nosa.
El
pa moll embossa el coll i el pa sec no s'hi atura.
El
pa mudat i el vi usat.
El
pa negret, el vi agret i l'oli sabentet.
El
pa no aniria car si els dropos no en menjaven.
El
pa no camina, però fa caminar.
El
pa no fa nosa.
El
pa per la vista i el vi pel tast.
El
pa pertot arreu és bo.
El
pa robat fa venir gana.
El
pa sempre va bé.
El
pa sosté, el vi dona força i la carn engreixa.
El
pa tendre es fa entendre.
El
pa tou a la bossa cou.
El
pa tou dura poc.
El
pa tou xuclant s'empassa.
El
pa, el fa més el forn que totes les pastadores del món.
El
pa, per dolent que sigui, no mata ningú.
El
pagès malfeiner, cares dinades i comprar el comprar el pa.
El
pagès naps ha de napejar.
El
païdor no sap el que li donen.
El
pebre és calent.
El
pebre és petit i té bon pic.
El
peix ha de nedar tres vegades: en aigua, en oli i en vi.
El
peix no fa greix.
El
peix per qui el mereix i l'espina pel gat.
El
peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal.
El
pernil i el meló es coneixen amb l'olor.
El
poc menjar és sa, però no engreixa.
El
porc mort en lluna vella fa dolenta l'escudella.
El
porc, sigui xic o gros, vuit llonganisses duu al cos.
El
porró com més s'alça més s'abaixa.
El
que amb aigua viu amb vi s'ofega.
El
que costa de coure costa de pair.
El
que cura la boca fa patir la bossa.
El
que es cria amb aigua s'ha de menjar amb vi, com l'arròs i el peixolí.
El
que es porta a la taula és per tothom.
El
que has dinat i has menjat la boca no calla i el ventre ho sap.
El
que la bossa perd, el cos ho guanya.
El
que l'aigua gela el vi ho desgela.
El
que menja no es penja.
El
que menja sopes se les pensa totes.
El
que no agrada als ulls no agrada a la boca.
El
que no esmorza no fa cap àpat en el dia.
El
que no fuma ni beu vi, el diable pren altre camí.
El
que no hagis de menjar, deixa-ho cremar.
El
que no mata engreixa.
|
El
que no menja té pena de la vida.
El
que suca no treu tros i el que vetlla no matina.
El
que t'has de menjar, tu mateix no has de cuinar.
El
qui beu bon vi resta farina al molí.
El
qui beu en carabassa, no veu si beu poc o massa.
El
qui beu massa vi ni guarda secret, ni compleix el que ha dit.
El
qui beu vi no pot dir borratxo al seu veí.
El
qui és ben fart mai no pregunta quan són les dotze.
El
qui és fart, mai no se'n recorda del dejú.
El
qui no té pa, el fan bellugar.
El
qui veu el fonoll i no se'l menja, el diable el penja.
El
raïm diu al vi: Vine'm aquí, cosí.
El
ranci que és bo en el vi, en el porc no es pot sofrir.
El
refredat, el vi el bat.
El
rot pel lloro i el pet pel met.
El
rotet del bon profit no està bé, però és consentit.
El
sagí a l'olla no i al damunt sí.
El
sagí al damunt i no a l'olla.
El
secret del teu veí te'l dirà un porró de vi.
El
sedàs i el forn, la millor pastera del món.
El
sègol floreix a la boca.
El
tord més gros, el més gustós.
El
tres defectes del vi: florit, ferreny i fruitenc.
El
veí que té bon vi, ventura té prop de si.
El
vell que beu bon vi triga a morir.
El
ventre afamat no té consciència.
El
ventre no admet raons.
El
ventre porta les cames.
El
vi a glops i l'aigua a raig.
El
vi agrada i l'aigua enfada.
El
vi alabat crida convidat.
El
vi alimenta, cura i fa tenir.
El
vi allarga la vida, però també la quita.
El
vi amb mesura i el pa amb cordura.
El
vi bo és a la bóta del racó.
El
vi bo és bon dormidor.
El
vi clar al cap sol pujar.
El
vi clar fa senyor, el negre fa borratxó.
El
vi clar i vell fa savi el jove i jove el vell.
El
vi clar i vell i amb una mica d'aigua fa bon consell.
El
vi clar per les dones i el negre pels homes.
El
vi com a rei i l'aigua com a bou.
El
vi crida la cançó.
El
vi crida la son.
El
vi crida la xerrada i la baralla.
El
vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial.
El
vi de la bodega escalfa l'esquena.
El
vi del veí és el millor vi.
El
vi des que el van trepitjar fuig dels peus i puja al cap.
El
vi diu la veritat.
El
vi dolç fa coragre.
|
DITES SOBRE EL MENJAR I
EL BEURE 2
El
vi dóna bona llengua.
El
vi és bon mosso, però mal amo.
El
vi és el millor testimoni de la veritat.
El
vi és enganyós: primer dóna força i després dolors.
El
vi és la llet dels pobres.
El
vi és la llet dels vells i la llet el vi dels infants.
El
vi és la medecina dels pobres.
El
vi és l'ham de la veritat.
El
vi és mal enemic.
El
vi és més llaminer que el sucre.
El
vi és vendre i penedir.
El
vi esquiva les penes.
El
vi estalvia el pa i el pa estalvia el vi.
El
vi fa com la sal: no porta mida.
El
vi fa parlar a glops, però clar.
El
vi fa parlar llatí.
El
vi fa riure i fa dormir.
El
vi fa sagí.
El
vi fa saltar els vells.
El
vi fa sang i l'aigua fang.
El
vi fa sang, la carn fa carn i el peix fa fang.
El
vi fa sant el vell.
El
vi fa tenir.
El
vi força i l'aigua en treu.
El
vi fred i el caldo calent i si pot ser bullent.
El
vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca.
El
vi i el secret són enemics.
El
vi i el sol fan posar alegre.
El
vi i la veritat tenen bona amistat.
El
vi i l'amor mosseguen de traïdor.
El
vi i l'enemistat descobreix la veritat.
El
vi i l'or, com més vell millor.
El
vi mesura la son.
El
vi moscatell no es guarda bé amb pitxell.
El
vi natural no et farà mal.
El
vi no porta calces.
El
vi no té bragues, ni de drap ni de lli.
El
vi no té vergonya.
El
vi nou i el pa vell el ventre espatllen.
El
vi novell infla el ventrell.
El
vi pel color, el pa per l'olor, i tot pel sabor.
El
vi per menjar i no per traguejar.
El
vi porta a tothom la raó.
El
vi pur, menjar curt.
El
vi que té gust de pega dues vegades es mastega.
El
vi vol bon coixí.
El
vi, beu-lo a casa.
El
vi, la llet i els ous els vells fan tornar nous.
El
vi, la sal i el pebre porten mesura.
El
vi, la veritat i la dona poden més que l'honra.
El
vi, per aficionar, aigua no té de portar.
|
El
vi, per mosso només; per amo, no hi entén res.
El
vi, poc és bo, molt és verí.
El
vi, poc és triaca i molt és verí.
El
vi, vell, i el pa, novell.
El
vinagre es coneix en tastar-lo.
El
vinagre, com més agre millor, però que el gasti el senyor rector.
El
xoto cabrit i el marrà podrit.
Ell
es pasta el pa i ell se'l cou.
Els
badalls van de boqueta en boqueta com els ocells de branqueta en branqueta.
Els
bocins renten la cara molt millor que l'aigua clara.
Els
bolets són perillosos.
Els
bolets, vulgueu-los ben nets.
Els
bons menjars se'n duen els pesars.
Els
bunyols es mengen sols.
Els
cargols són agulles d'enfilar vi.
Els
dinats i els dejuns, mai no seran tots uns.
Els
enemics de la bossa: vi, tabac i dona.
Els
espinacs són menjar més que segons quin menjar.
Els
espinacs són sans i barats.
Els
espinacs, fins que el cucut faci forat.
Els
fems donen el gra i la farina el pa.
Els
fideus fan estar alegre quaranta-vuit hores.
Els
millors bolets, tira'ls al femer.
Els
ous i la llet fan tornar jovenet.
Els
ous, si els saps ben batre, tres valen per quatre, i si no els bats bé,
quatre no en fan tres.
Els
sucs van bé pel dinar; els fregits pel sopar.
Els
tomàquets fan mil menjars.
Els
tomàquets i la sal són la gràcia dels menjars.
Els
tres mals gustos són: oli de bassa, carn d'espatlla i fadrí de quinze anys.
Els
tres menjars que anirien més cars, si no se'n trobessin, són: alls, cols i
moltó.
Els
vapors del vi fan dormir.
Em
sembla que pastarem moreno.
En
aquest món els uns pasten i altres van al forn.
En
aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi.
En
badall no ment: son, gana o enamorament.
En
celler, beure i marxar.
En
el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança.
En
escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal.
En
fires i festes majors tant se n'atipen un com dos.
En
la casa que no es renya no hi ha pa.
En
la taula i en el joc coneixeràs els homes.
En
llescar el pa, s'hi coneix a la madrastra.
En
menjada i beguda ten bona mesura.
En
temps de fam l'ase es menja el gram.
En
temps de neu, un all val com un cavall.
En
tot hi ha maldat menys en la llet que hi posen aigua.
En
tot hi ha trampa menys en el vi, que hi ha aigua.
En
tot menjar la sal bé hi va.
En
tot menjar la sal ve i va.
En
treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc.
Encantat
com un gos en una fleca.
|
Encara
no és a la carbassa i ja es torna vinagre.
Encara
troba el pa bo.
Enciam
i aigua, beneita, poqueta.
Enfornar
el pa i desenfornar a mitges.
Engreixa
més la calma que la taula.
Enlloc
es parla tant de pa com en la casa que no n'hi ha.
Entra
el beure i surt l'enteniment.
Entre
gent de vi, ni tarda ni de matí.
Es
menja més amb els ulls que amb la boca.
És
més gormand qui es crema que qui bufa.
És
regla sana no menjar quan no es té gana.
És
regla sàvia i molt sana, el menjar quan un té gana.
Escudella
amb forquilla.
Escudella
amb mitja polla vol gran olla.
Escudella
amb pa, menja de frare.
Escudella
ben bullida a tothom convida.
Escudella
clara per rentar la cara.
Escudella
de gallina els morts ressuscita.
Escudella
de moltó, escudella de senyor.
Escudella
de Sant Claret, poca pasta i molt suquet.
Escudella
de Santa Clara, verdura i aigua.
Escudella
de tota carn, olla podrida.
Escudella
de tripes, bé te'n repiques.
Escudella
de vint-i-nou bulls feta de pressa i sense carn.
Escudella
endevinada a qui no agrada.
Escudella
espessa cura la cabeça.
Escudella
i vi fan bon sagí.
Escudella
massa bullida perd sentida.
Escudella
per dinar i per sopar acaba per cansar.
Escudella
que bull massa, carabassa.
Escudella
reposada és la millor menjada.
Escudella
rescalfada, pel gat o per la criada.
Escudella
rescalfada, que se la mengi la criada.
Escudella
sense col no val un cargol.
Escudella
sense gallina, per la meva veïna.
Escudella
sense porc no val molt ni poc; escudella amb porc, vedella i gallina, la
millor medecina.
Escudella
sense porc no val ni molt ni poc.
Esmorzar,
dinar, berenar i sopar, feines de bon realitzar. I per arrodonir-ho millor,
el ressopó.
Espècia
bullida, espècia perduda.
Ésser
de taula travessera.
Ésser
gent de pilota a l'olla.
Ésser
més bo que el pa de pessic.
Ésser
més bo que el pa.
Ésser
més vell que el mal pa.
Ésser
pa de casa.
Ésser
pa i mel.
Estàs
sord o menges móres.
Fa
de mal ballar amb el ventre buit.
Fa
malcriat posar els colzes a la taula si vas convidat.
Fa
més profit la calma que la taula.
Falç
al coll i pa a la trinxa.
|
Fam
i carbassa treuen la gent de casa.
Fam
i esperar fa desesperar.
Fam
i haver d'esperar, fan a l'home rabiar.
Fam
que s'espera no és fam.
Farina
morena fa bon pa i la blanca fa el que fa.
Faves
comptades no fan plat.
Faves
porteu, oli voleu.
Faves,
les més cares; cireres, les més barates.
Feina
fuig; taverna acosta't.
Fer
com en Cluella, que menja primer la vianda que l'escudella.
Fer
paret seca.
Fer
paret seca. (Menjar sense beure)
Fer
un pa com unes hòsties.
Fer-ne
cent per un pa sol.
Festa
sense menjar festa no fa.
Festes
passades, coques menjades, roba bruta i bossa buida.
Figa
tocada, figa menjada.
Figa,
pera i cargol aigua vol.
Figues
i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí.
Figues
i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire.
Flaira,
nas, que no en tastaràs.
Força
i vi mal es varen avenir.
Formatge,
fruita i pa, menjar de vilà.
Forn
sota teulat, tan aviat encès com escalfat.
Fruita
novella, la dent amb ella.
Fruita
primerenca no val gaire.
Fruita
robada a algú, mal de ventre segur.
Fruita
verda esmussa.
Fruita,
però no molta.
Fruita,
poca i ben madura.
Fuig
del vi si vols ser bon veí.
Galants
i lladrons, busquen els racons.
Gall
d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos.
Gallina
vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt.
Gallina,
bou i moltó és olla de senyor.
Garnatxa
de l'Empordà és el vi millor que hi ha.
Gastar
i menjar, tot és començar.
Gelat
i llaminadura, fan mal a la dentadura.
Gent
de vi, gent de per qui, per qui.
Gent
de vi, gent mesquí.
Gent
jove, pa tou i fetge.
Gent
jove, pa tou.
Golafreria
és pecat que consum sanitat.
Greix
ranci i fet malbé, al cos no va bé.
Guapesa
de dona i bon vi fan desvetllar de matí.
Guarda't
de vent de forat, d'amic reconciliat i de carn dues vegades cuita.
Guixes
a grapats, mongetes a cabassos i faves a sacs.
Gust
secret, pa eixut.
Has
menjat i no has begut: menjar de ruc.
Haver-hi
menjar per set gavatxos.
Haver-hi
més pa que formatge.
|
Hi
ha dos beures, però només hi ha un menjar. (juga amb les paraules beure i
veure)
Hi
ha estalvis que foraden les estovalles.
Hi
ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.
Hi
ha quatre menes de borratxera: alegreta, alegroia, alegrassa i alegrota.
Hi
ha qui es mor de fam amb el pa a les mans.
Hi
hagi el que hi hagi, mentre pa hi hagi.
Hisenda
de borratxo para a la taverna.
Home
aiguader, home de pocs anys.
Home
begut, home llengut.
Home
begut, home llengut; dona beguda, dona llenguda.
Home
borratxo no val un patxo.
Home
borratxo, que vi no faço.
Home
de vi, carregat de res.
Home
de vi, home de per aquí.
Home
de vi, home de res.
Home
de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de
ponent, i home de cafè no és res.
Home
de vi, ni de vespre ni de matí.
Home
fart no és menjador.
Home
fluix, vi fort.
Home
tip, Déu do son.
Isidro,
la vostra dona n'és molt docta en el cuinar: tira tanta sal a l'olla que
jamai no es pot menjar.
Jesús
hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.
Joc
i beguda, casa perduda.
Joc,
vi i dones són la perdició dels homes.
Jugador
i bevedor de vi, magre i secardí.
Juny,
juliol i agost, ni dona, ni col, ni most.
La
boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell.
La
boca no s'admet de raons.
La
bona escudella infla la mamella.
La
bona mongeta vol aigua al matí i aigua en bullir.
La
bona música surt de la barrica.
La
borratxera no fa res dret.
La
bóta sempre té gust de vi.
La
carbassa embafa.
La
carbassa ni engreixa ni embarassa.
La
carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa.
La
carbassa va anar i venir de Roma i encara era calenta.
La
carbassa, ni poca ni massa.
La
carn amb os és la millor.
La
carn atipa i el peix dissipa.
La
carn belant i el peix cremant.
La
carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
La
carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més.
La
carn d'olla de carn; la de cols i trumfes, adéu-siau.
La
carn fa ventresca i el peix aigua fresca.
La
carn més tendra, la de la perna.
La
carn millor és la de garró.
La
casa ben regida, a migdia escudella i al vespre amanida.
La
casa on no hi ha pa no hi ha pau.
La
casa on no hi ha pa, tothom crida i tothom té raó.
|
La
casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
La
ceba crua fa alçar la cua.
La
ceba és cuinadora.
La
cirera té el cor trist, i la cara alegre.
La
coca estalvia el pa.
La
crema, si és ben cremada, a xics i grans els agrada.
La
dansa surt de la panxa.
La
dona que no beu, n'hi en beu set gots.
La
fam fa dolç el vinagre.
La
fam vertadera és la millor cuinera.
La
figa no té clam, però guarda el costellam.
La
figa pelada put a arengada.
La
figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda.
La
figa si és bona no és cara.
La
gana vol pa i no bon menjar.
La
gana, poca i seguida.
La
gola del bevedor no té senyor.
La
llet no vol vi, i qui se la beu sí.
La
llet sempre crida el vi: veniu, cosí.
La
llet s'ha de beure de la mamella de la vaca.
La
lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal.
La
llonza i la dona sense sang són bones.
La
magrana i la taronja primer que altra fruita.
La
magrana i la taronja, les fruites més bones.
La
mala vida arrugues cria.
La
manilla és joc de borratxos.
La
manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada.
La
massa gana fa estar magre.
La
millor cuinera és la bona ollera.
La
millor hora per dinar és quan hi ha gana i menjar.
La
millor salsa, la del clavell.
La
molla pels vells i la crosta pels joves.
La
mongeta i el cigró van tenir aquesta raó: diu el cigró: Jo sóc millor; diu la
mongeta: Jo sóc més tendreta.
La
núvia remenada i l'olla reposada.
La
pau és la mare del pa.
La
perdiu passada és més delicada.
La
perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos.
La
pitjor tirania és la de menjar tres vegades al dia.
La
que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi.
La
sal tant com sala val.
La
sal, com més sala més mal.
La
samfaina la fam no amaina.
La
sardina escabetxada vol bona tirada.
La
sardina escabetxada vol bona vinada.
La
sopa d'all si no fa bé no fa mal.
La
sopa de sagí fa de bon pair.
La
sopa escaldada treu llustre en cara.
La
taula i la guerra assolen la terra.
La
taula sense sal no és ben parada.
La
tonyina és, quan empolla, metzina.
|
La
trumfa, molt tip i poc profit.
La
ventresca de tonyina val més que la sardina.
La
veritat i el vi no s'han d'aigualir.
L'aigua
a raig i el vi a glops.
L'aigua
dels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones.
L'aigua
espatlla els camins i el vi arregla a dins.
L'aigua
fa barrancs.
L'aigua
fa caps-grossos o cala botins.
L'aigua
fa mal i el vi fa cantar.
L'aigua
fa quartanes.
L'aigua
fa suar i el vi fa cantar.
L'aigua
i el pa no es poden negar.
L'aigua
infla el ventre.
L'aigua
pels bojos i el vi per les panxes.
L'aigua
pels bous i el vi pel rei.
L'aigua
pels bous.
L'aigua
pura ni mata ni cura.
L'aigua
quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
L'aigua
trenca els ponts i el vi la testa.
L'aigua,
clara no emborratxa.
L'aiguardent
i el bolet, el primer és el que hi té dret.
L'aire,
el vi fa tornar vinagre.
L'all
és bona eina pel treballar.
L'all
renegat cou més menjat.
L'all
sencer salta del morter.
L'amic
de ton vi, no el vulguis per veí.
L'amic
i el vi, busca'ls vells; però el porc, cerca'l novell.
L'amor
i el vi enganyen el més savi.
L'amor
i el vi fan tornar tonto el savi.
L'any
dolent el forner posa content.
L'anyell
d'un mes i el cabrit de tres.
L'anyell
sagnant i el porc cremant.
L'arròs
aparia el cos.
L'arròs
es nega amb vi.
L'arròs
fa el cap gros.
L'arròs
fa el ventre gros i el pit estret.
L'arròs
fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa.
L'arròs
fa el ventre gros.
L'arròs
i el gaspatxo, volen un foc borratxo.
L'arròs
i la dona, l'aigua la fa bona.
L'arròs
i les patates bullides allarguen la vida.
L'arròs
per ésser bo, al seu punt i raó.
L'arròs,
el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
L'arròs,
fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa.
L'arròs,
on es guisa, i la dona, amb camisa.
L'enciam
fort i salat, molta aigua i ben oliat.
L'enciam
no mata la fam.
L'enciam
salat, poc vinagre i ben oliat.
L'enciam
si és tendre porta'l a vendre, i si és dur menja-te'l tu.
L'enciam,
ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat.
L'enciam,
pels animals.
|
L'endemà
de Nadal és Sant Esteve; la casa on no hi ha pa ningú està alegre.
Les
bledes i la carbassa, millor que al ventre a la bassa.
Les
bledes, del diable són fetes.
Les
bruixes són a les bótes del vi.
Les
cols s'han de sentir bullir de la plaça estant.
Les
cuineres no són planyudes.
Les
dones, el beure i el fumar fan aprimar.
Les
dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.
Les
farinetes fan fer dentetes.
Les
faves fan venir son.
Les
figues demanen vi.
Les
figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor.
Les
figues-flors volen vi.
Les
llenties es mengen set vegades, perquè menjades es fan senceres i es poden
tornar a sembrar.
Les
millors faves són les ben porquejades.
Les
millors faves són les fetes amb medalles.
Les
millors figues, se les mengen els dropos.
Les
nous i les figues, bones amigues.
Les
sardines i els ous, grossos o petits, menja-te'ls amb els dits.
Les
sopes i els amors, com més prompte són millors.
Les
sopes són el llevat del ventre.
Les
sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les
dents, omplen el ventrell i fan posar vermell.
Les
tres desgràcies del vi: fresc, fi i fort.
Les
tres fruites millors: el préssec, la figa i el meló.
Les
truites han d'ésser fresques, fregides i del Freser.
L'escudella
al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata.
L'escudella
ben bullida i ben humida.
L'escudella
calenta tempera el ventre.
L'escudella
de llenties aclareix el cervell i no te'n riguis.
L'escudella
de pagès atipa i saps què és.
L'escudella
es fa sola.
L'escudella
fa bon ventre.
L'escudella
i la carn d'olla omple la garjola.
L'escudella
manté el cos i la butxaca.
L'escudella
per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra.
L'escudella
sense es*****ar, molta brutícia hi ha.
L'espanyol
fi amb tot beu vi.
L'home
borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
L'home
de talent menja calent.
L'home
valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben.
Llaura
bé i fort i menjaràs pa en abundor.
Llebre
a la brasa, menjar dolent.
Llençols
calents fan menjar les sopes fredes.
Llenties,
menjar de velles.
Llenya
d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment.
Llenya,
vi i amic, com més vell més preferit.
Lles
desnatada, en aigua tornada.
Llet
ben bullida ha de pujar tres vegades.
Llet
de cabra, formatge d'ovella i mantega de vaca.
Llet
desnatada, malaguanyada.
|
Llet
i cullera el pa espera.
Llet
i ous d'homes vells en fa de nous.
Llevat
mig deixat és mig estovat.
Llibres
i vins, els més vells són els més fins.
Llit
calent i taula freda.
Llit
de vell, capçal de vi.
L'oli
quan calla i el llard quan espetega.
L'oliva
amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L'olla
d'en Planuc, poc tall i molt suc.
L'olla
i la dona, reposada.
L'olla
reposada millor dinada.
L'olla
sense cap patata, escudella de beata.
L'ordre
pasta el pa, i el desordre el fa acabar.
L'ou
d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany.
L'ou
demana sal.
L'ou,
com més cuit més dur.
Madur,
clar, vell i delicat, condicions del vi.
Mai
el peresós tindrà pa ni vi per a sopar.
Mai
no deixis el vi vell pel novell.
Mal
dormir i bon sopar aparellats van.
Mala
casa sense hort i mal celler sense most.
Malaguanyat
pa que es menja.
Mana
la boca segons la bossa.
Massa
oli a pal plata fa mal al coll i a la butxaca.
Massa
pa fa mal.
Massa
vi fa dormir.
Massa
vi s'emporta el cap.
Mastegar
i no engolir dóna poc de si.
Mata
més gent la taula que la guerra.
Mel
nova i vi vell.
Mel,
cada dia, i formatge, cada any un dia.
Meló
i casament, qüestió d'encertament.
Meló
tallat, meló menjat.
Melons
i criades, cerca'ls tu mateix i no els encarreguis a altri.
Menja
a compliment i que el diable el faci, el testament.
Menja
amb compàs i viuràs.
Menja
bé i caga fort, i riu-te de la mort.
Menja
cada dia tres vegades, beu tres tragos cada menjada i tindràs la salut
assegurada.
Menja
calent i beu fred i faràs any alegret.
Menja
carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
Menjant
i bevent es fan les amistats.
Menjant,
jugant i bevent es coneix la gent.
Menjant,
menjant ve la gana.
Menjar
a gust i vestir a l'ús.
Menjar
a poc a poc i treballar de pressa.
Menjar
amb els dits fa mal profit.
Menjar
àpit per sopar porta salut.
Menjar
bé i no miris d'on ve.
Menjar
bona requesta adreça la testa.
Menjar
calent fa bon regent.
Menjar
calent, bon aliment.
|
Menjar
com un drac.
Menjar
com un mal gra o un mal menjador.
Menjar
com un ocellet.
Menjar
de Barcelona, sense pa, vi ni corona.
Menjar
de bona casa fa mal.
Menjar
de grill no és per a mi.
Menjar
de grill no és per mon fill.
Menjar
de mesquí, poc tall i sense vi.
Menjar
de ruc, has menjat i no has begut.
Menjar
del dimoni són cols sense oli.
Menjar
deu hom desitjar, i no viure per menjar.
Menjar
el pa sense comptar.
Menjar
fideus fa venir xerrera.
Menjar
fideus fa xerrar.
Menjar
fred i beguda calenta mai han fet bon ventre.
Menjar
fred i vi calent, pel cos és dolent.
Menjar
gustós, de tot un mos.
Menjar
herba crua, tractar amb dona nua i dormir en terra dura duen a la sepultura.
Menjar
i beure assentat i dormir de costat.
Menjar
i beure davant del rei.
Menjar
i cantar, pagar i plorar.
Menjar
i renegar, tot és començar.
Menjar
massa mongetes té males tretes.
Menjar
melsa fa créixer el nas.
Menjar
molt és menjar poc.
Menjar
molt i pair bé és cosa que no pot ser.
Menjar
molt pa fa singlotar.
Menjar
molta coca calenta fa tornar jove.
Menjar
moltes mongetes té males travetes.
Menjar
pa de jui emborratxa.
Menjar
patates fa tornar sord.
Menjar
picant, vi abundant.
Menjar
pilota fa caure els cabells.
Menjar
poc i pair bé.
Menjar
rescalfat, doneu-lo al gat.
Menjar
rescalfat, menjar de criat.
Menjar
salmó o no menjar peix.
Menjar
sense vi, menjar a mitges.
Menjar
sense vi, menjar mesquí.
Menjar
tan bo que faria perdre el dejuni a un Sant.
Menjaràs
el que voldràs i a gust d'altres vestiràs.
Menjar-se
el pa de l'ase.
Menjar-se
el pa fins a les crostes.
Menjar-se
el pa mort.
Menjar-se
el pa.
Menjar-se
una cosa com pa beneït.
Menjats
i dejuns no canten junts.
Mentre
tingui alls i vi no s'han fet les butlles per a mi.
Mentre
un ou menjaràs tres vegades beuràs.
Més
cura la dieta que la llanceta.
Més
fart que la gangrena.
|
Més
mal geni que el vi de quarto.
Més
val pa sec que badallar.
Migjorn?
El pa en el forn.
Mirar
el caldo i els talls.
Misericòrdia
en sopes, caldo en graelles.
Missa
de tres, altar fumat i pilota a l'olla.
Molt
arròs fa mal al cos.
Molt
bé la taronja amb la perdiu si no n'hi ha gaire.
Molt
menjar priva el bon raonar.
Molt
menjar, molt beure i molt vetllar porten son.
Molta
mel fa mal de païdor.
Molta
verdura i poca carn, escudella per matar de fam.
Molts
en governa la farina.
Móres
de bastell fan pell.
Móres
de rodó fan por.
Morir-se
de fam amb el pa a les alforges.
Naps
i cols i cols i naps, escudella de soldat.
Naps
i cols, bona menja i costa poc.
Naps
i cols, olla de pobre.
Naps
i cols, res hi ha millor.
Naps
i cols, ventre... si en vols; cols i naps, ventre: ja ho saps.
Naps
i cols, xirivies i fesols.
Nas
rogent, de vi o de fred.
Nero,
dèntol i orada al forn, són cosa preuada.
N'hi
ha més dies que botifarres.
Ni
a la teva taula ni a l'agenda, no t'hi asseguis amb la bufeta plena.
Ni
a taula ni al molí no esperis el teu veí.
Ni
arròs socarrat ni menjat amb gust de fumat.
Ni
bleda ni ruc guixer ni cigarro de calé.
Ni
bledes rescalfada ni dona dos cops casada.
Ni
casa mal tancada ni olla destapada.
Ni
escudella de congre sense porro ni graells, ni herència de tutors sense
trampes ni consells.
Ni
escudella rescalfada ni donzella festejada.
Ni
escudella rescalfada ni promesa conciliada.
Ni
escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni bona salsa sense all.
Ni
fam, ni afambrat.
Ni
fiar d paraula de gitana ni menjar ni beure sense gana.
Ni
home gravat ni el vi batejat.
Ni
menjar rescalfat ni amic reconciliat.
Ni
menjar sense beure ni firmar sense veure.
Ni
olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó d'Agustí.
Ni
olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí.
Ni
pa florit ni taca en el vestit.
Ni
rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa.
Ni
sense sal ni amb massa sal.
Ni
taula sense pa ni exèrcit sense capità.
Ni
taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí.
Ni
taula sense vi, ni sermó sense agustí, ni dona sense parir.
Ni
tot el pa en coques ni tot el vi en bótes.
Ni
vi calent ni brou fred.
Ningú
no dóna un pa que no costi una coca.
|
Ningú
no sap què hi ha a l'olla sinó el cuiner que la remena.
Ningú
no s'emborratxa amb vi de casa.
No
acurtes el berenar del convidat a sopar.
No
alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall.
No
beguis aigua de bassa ni olives no mengis massa.
No
diguis blat fins que el pa t'hagis menjat.
No
doneu pa als gossos, que els caurà la cua.
No
donis pa als gossos, que l'any és llarg.
No
empinis tant el porró, que n'aniràs de cantó.
No
és bo sortir al carrer dejú.
No
es fa bona olla amb aigua sola.
No
és mal el cuinat que hi ha tomàtec guisat.
No
és pas tot el pa en una banda.
No
es perd una olla per un xavo de safrà.
No
es pot fer el cuinat amb una olla foradada.
No
es pot fer pa sense farina.
No
escuris mai el plat: ja ho faran el gos o el gat.
No
ésser bo ni per menjar.
No
et fiïs d'aire de forat, de frare desfrarat ni de caldo rescalfat.
No
fer l'escudella a gust.
No
fer mal ni al pa que es menja.
No
haver fet mai mal el pa.
No
haver-se fet mai un tip de pa.
No
hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi.
No
hi ha com el pa de casa.
No
hi ha festa sense vi.
No
hi ha meló sense taca.
No
hi ha menjar que agradi que no danyi.
No
hi ha menjar que no embafi no vici que no amargui.
No
hi ha millor menjar que la gana.
No
hi ha olla sense porc.
No
hi ha pelegrí sense la bóta de vi.
No
hi ha res millor que un trago amb el porró.
No
hi ha tall sense treball.
No
mengis a dojo gallina i capó; menja bou o molt peixó.
No
mengis per menjar, menja només per passar.
No
mengis res cru ni camines a peu nu.
No
menjar per haver menjat no és pecat.
No
pagar el pa.
No
per tu, sinó pel pa, remena la cua el ca.
No
podem comprar mai un pa.
No
pot dir que té bon tast qui no tasta xai a l'ast.
No
remenis l'escudella encara que es cremi.
No
saber què és pa i dolor.
No
saber quin dia es menja pa.
No
sempre està el forn per pa assaonat.
No
servir ni per treure l'escudella del foc.
No
s'ha fet la mel per a la boca de l'ase.
No
sopis conill si ets vell que t'hi jugaràs la pell.
No
té pa i vol criar ca.
No
té pa ni vi i convida el veí.
|
No
tenir per comprar pa i es compra bon talent.
No
tenir un pa a la post.
No
valer el pa que es menja.
No
vulguis dona d'ofici, perquè no saben cuinar; casa't amb una pagesa, que al
menys sabrà pastar.
Només
s'ha de menjar per gana i beure per set.
Nou
i dona, la que calla és bona.
O
dejunar o menjar fruita.
Obrir
primer la boca que els ulls.
Oli
i vi, remei diví.
Oli
sabent sap a pega.
Oli,
vi i amic, l'antic.
Oliva,
una, i si és bona, no ve d'una.
Oliva,
una, i si no és bona, ni una.
Olives
i pa calent maten la gent.
Olla
amb bon pit i ben tou el llit.
Olla
cada dia cara costaria.
Olla
cada dia per bona que sia atipa.
Olla
de capellà, vint-i-quatre coses bones hi ha.
Olla
de cols vol poca aigua.
Olla
de rector, gallina, bou i moltó.
Olla
gran, molta verdura i poca carn.
Olla
grassa, testament magre.
Olla
grossa, testament magre.
Olla
massa bullida perd sentida.
Olla
petita, escudella pobre i magre.
Olla
que bull massa té gust de carabassa.
Olla
que es mira massa no cou.
Olla
que es tasta massa es cou malament.
Olla
salada despatxa la criada.
Olla
sense ceba, boda sense flabiol.
Olla
sense ceba, boda sense tamborí.
Olla
sense moltó no fa senyor.
Olla
sense patata, boda sense ballada.
Olla
sense pilota, menjar de granota.
Olla
sense sal, escudella sense ànima, taula sense menjar.
Olla
sense sal, riquesa sense cabal.
Olla,
per què no vas coure? perquè no em vas remoure.
On
el vi regna el secret no dura.
On
entra la ceba, no hi entra el doctor.
On
es menja pa, hi cauen molles.
On
hi ha pa, les rates hi van.
On
mengen dos en mengen tres.
On
mengen dos, mengen tres... més malament.
On
no hi ha espigues hi ha espines.
On
no hi ha farina sempre estan com gat i gos.
On
no hi ha pa no hi ha pau i on no hi ha pau no hi ha pa.
On
no hi ha pa, Déu no hi acut.
On
no hi ha pa, Déu no hi habita.
On
no hi ha pa, els dimonis hi passen.
Or,
vi i amic, vell; casa, barca i dona, nova.
Ou
ben batut com dos ha crescut.
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada