Dites i refranys sobre el cos humà

SOBRE EL COS HUMÀ DITES I REFRANYS SOBRE LA VELLESA A darrera el taulell, val més el jove que el vell. A estudi, que el mestre es fa vell! A l'home vell, mudeu-li l'aire i hi deixarà la pell. A l'home vell, no li posis gros farcell. A la barra de les pells, n'hi ha més de joves que de vells. A la vellesa casar-se és el mateix que enterrar-se. A la vellesa cascavells. A la vellesa, el carro. A poc a poc fila la vella el cop. A taula no s'hi ve mai vell. A vells que consells dóna, cal fer-li cara bona. Acull el vell benignament, encara que tinguis mal geni. Ajunta't amb vells: neci, t'ensenyaran; savi, t'assentaran. Al bon vell muda'l d'aire. Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell. Al músic vell, li queda el compàs. Al vell escoltant, saviesa vas trobant. Al vell no li cal cascavell. Al vell no li donis consell. Al vell, amor a ell. Al vell, ceba o carbassa a ell. Al vellet dóna la mà, que Déu també te la donarà. Als qui t'han donat la vida, dóna'ls vellesa. Als vells deixeu-los parlar. Als vells fins a genoll, i als joves fins al coll. Als vells honoraràs i a llurs paraules atendràs. Als vells sense dents deu-los pa moll. Als vells, sopes i rosaris. Amb vells enutjosos hi ha molt a aprendre. Amic i vi, com més vell més fi. Amor de vella, aigua amb cistella. Any de mal temps, fins les velles posen dents. Aprendre a viure és la gran lliçó que poden donar-nos els vells. Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci. Bons són els vells, però els malmeten els anys. Cansada va la vellesa, i no és estrany després de tants anys de caminar. Cap a la vellesa farà ses gentileses. Com més vell, més cervell. Comptes vells, baralles noves. Consell de vell, del cel avís. D'any en any hom es fa vell. D'home vell, si és ric, tothom és parent o amic. De vell enllà, no es passa. De vell és ésser amic de les paraules. De vell ningú no vol patir, però tothom vol envellir. Del ric el remei, del vell el consell. Del vell el consell. Del vell, treu-ne la saviesa que puguis. Dels teus pares si són vells, no et separis ni un pam d'ells. Déu no ens ha donat vells, però si anys per a fer-ne. Dolça és la vellesa, però els anys pesen. Dona jove i home vell, mainada a reguitzells. Dona jove i home vell, no hi ha pas remei per ell. El criar envelleix i el parir entendreix. El jove té el cor a la llengua, i el vell té la llengua en el cor. El millor company per a passar el temps és un vell. El minyó per no saber, el vell per no poder, deixen perdre les coses. El qui de jove guarda, de vell menja. El qui de vell tingui una pensió per a les seves despeses tindrà el problema gairebé resolt. El sol és el millor amic dels vells. El vell en té prou amb una senya: al jove li és menester tot el bastó. El vell és l'honra d'una casa. El vell tot és pell.

El vi és la llet dels vells. Els joves fan nusos, i els vells els desfan. Els vells es tornen criatures. Els vells sempre són al foc. Els vells són rellotges de carn i ossos, perquè senten el temps. Ensenya l'ignorant i escolta el vell: tu aprendràs allò, que ignores i recordaràs el que ja saps. Escolta bé el consell, que pel teu bé et dóna un vell. Fa més preguntes el jove en una hora que les que el vell pot contestar en un any. Fes al teu vell allò que voldries que et fessin a tu mateix. Filant, la vella enganya la vida. Fill ben criat ajuda els vells. Jove que vetlla, i vell que dorm fort, senyal de mort. La mesura de la vida és la vellesa. La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes. La vella no volia morir mai, per veure coses noves. La vellesa consum totes les coses. La vida és un país que els vells han vist i habitat. La vida passada fa la vellesa pesada. Mal d'amors, mal de joves, recaure-hi de vell, de dret al clot. Malaltia incurable és la vellesa. Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i la jove si pot. Més gent coneix el vell que ell no en coneix. Més sap un vell que cent joves. Més val eixugar una llàgrima a un vell que obtenir cent afalacs d'un jove. Més val vell que estar sense ell. Metge i confessor, com més vells millor. Metge vell i cirurgià jove. Metge vell, apotecari jove. Ni al jove no manquen amics, ni al vell oblits. No deixis l'amic vell, que el nou serà com ell. No diguis: "ja ho faré quan seré vell". Qui et diu que hi arribaràs? No et burlis dels meus dols, que quan els meus seran vells, els teus seran nous. On no ni ha apotecaris ni metges, la gent es mor de vella. Pa tou i raïms, a les joves posen mudes i a les velles treuen les arrugues. Parla al vell en la llengua que entén. Per petita que sigui l'estimació, el vellet hi veurà afecte.

Per un vell trobareu deu joves. Quan fa fred el racó pel vellet. Quan parlen els vells callen els joves. Quan seràs vell pensaràs en allò que no feres de jove. Quan un vellet dorm no li trenquis el son. Quants vells encenen el foc perquè els joves s'hi escalfin! Qui de jove guarda, de vell menja. Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla. Qui no vol ésser vell té pena de la vida. Qui quan és jove gasta el ral, quan és vell va a l'hospital. Si passes per la terra dels vells no parlis de la teva joventut. Si vols que un vellet t'entengui, fes-te entendre. Si vols un bon consell, pren-lo d'un home vell. Si vols viure sà, fes com el bon vell fa. Sigues pacífic i moriràs vell. Tan prima té la pell, el jove com el vell. Tres menes de gent entren a tot arreu: un vell, una dona i un savi. Un jove no vol gaires paraules, i un vell mai no en té prou. Un vell es forma d'any en any. Vell que es cura, cent anys dura. Vell que sospira no té allò que desitja. Vell sigues, que no et faltarà qui et vulgui. Vells i nins, tots són afins. DITES I REFRANYS DE DOLORS Aigua freda i pa calent, causen dolors al ventrell. Casa de renegador, sempre té pena o dolor. De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics. Del païdor, la farigola treu el dolor. El pa fresc, i el vi novell, causen dolors al ventrell. El porc fresc i el vi novell, causen dolors al ventrell. El porc jove i el vi novell, causen dolors al ventrell. Els que es casen per amors, sempre viuen amb dolors. Fa més por un advocat que un dolor del costat. Fill sense dolor, mare sense amor. Guerra, cacera i amors, per cada plaer mil dolors. L'aigua amb les figa-flors, al ventre dóna dolors. La vellesa més curta, passa segles de dolor. La virtut va coronada de flors; el vici, d'espines i dolors. Les festes majors, causen dolors. Les festes majors, conserven al ventre dolors. No hi ha pitjor dolor que venir pobre desprès de ser senyor. No mostris als fills amor perquè no et causin dolors. Passen els amors i queden els dolors. Penes i dolors és el vestit dels amadors. Val més pa amb amor que gallina amb dolor.

DITES I REFRANYS DEL RIURE I EL PLORAR Amb qui no sap riure fa de mal viure. Any de figues flors, any de plors. Cal morir abans de viure; cal plorar abans de riure. Casar... de lluny fa riure, de prop fa plorar. Cent anys que és mort el ruc i encara el plora. De rialles venen ploralles. Després de les esponsalles, vénen les ploralles. Després de les rialles, vénen les ploralles. El bon riure fa de bon viure. El cantar vol alegria i el plorar vol tristor. El mes de les flors, el mes dels plors. El vellet, per un jorn d'alegria, té un any de plors. Els qui viuen plorant moren cantant. ésser un fart de riure. Fer com la perdiu, tant aviat plora com riu. Jurament d'home, suor de cavall i plor de dona, tant se me'n dóna. La taula que no té pa, fa plorar. La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre pica. Mare, què vol dir casar? Parir, rentar i plorar. Més val honorar un vell que plorar-ne cent. No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors. No hi ha cap casament sense flors ni mort sense plors. Per riure el van ensellar i encara en va. Plor per dona morta, dura fins a la porta. Plorant i rient els nois van creixent. Plorant i rient s'estira la gent. Plors d'infant, tal com vénen se'n van. Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta. Qui et vol bé et farà plorar, i qui et vol mal et farà riure. Qui et vol mal t'amoixarà; qui et vol bé et farà plorar. Qui no plora, no mama. Qui vol viure, de tot s'ha de riure. Somriure de fill i de dona formosa, posen en perill la bossa. Una ànima sola, no canta ni plora. Una dona sola, ni riu, ni canta, ni plora. Una viuda ploriquejant, nuvi va buscant. Val més riure que plorar.

DITES I REFRANYS SOBRE EL CRÉIXER A qui Déu li dóna per néixer, també li dóna per créixer. Creixen els infants i creixen els treballs. Creixença de ruc. Créixer com un carbasser. Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix. L'infant com el peix en l'aigua creix. Les virtuts creixen amb l'edat. Mal va qui neix i no creix. Plorant i rient els nois van creixent. DITES I REFRANYS SOBRE EL PIT El braç al pit i la cama al llit. Ja que l'enveja no té profit, no la vulguis al teu pit. L'home que treu massa el pit jo no el vull per amic. L'infant troba en el pit, allò que la mare duu a l'esperit. La flor al pit, busca marit. La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit. Parlant amb algú, els teus dits no toquin botons dels pits. Puix l'enveja és sens profit, no la vulguis al teu pit. Qui no és bon català, en beure a galet, la pitrera es tacarà. DITES I REFRANYS SOBRE EL CRIAR Acabada la cria, s'ha acabat l'alegria. Afillat, fa de mal criar. Cada criatura, és com l'ha feta la natura. Cria corbs i et trauran els ulls. Criar d'altres el fill, és un perill. Criar fills i filles, és crear llops i guilles. Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu. Criatures i gallines són raons entre veïnes. Criatures naixem i criatures tornem. De petit es cria l'arbre dret. El criar envelleix i el parir entendreix. El minyó que és ben criat, calla si no és preguntat. El mosso ben criat, calla si no és preguntat. El pagès que té cria, treballa nit i dia. Els Reis tornen criatures el vells. Els vells es tornen criatures. En el joc, en la taula i en la dansa, es coneix la bona criança. Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura. Fill ben criat ajuda els vells. Gràcia de criatura i cant d'ocells, no són quan tu vols sinó quan volen ells. Les criatures diuen el que senten dir. Les criatures parlin quan les gallines pixin. Mare sanitosa que al seu fill no cria, no és mare, ni tia. No té pa i vol criar. Ocell de la darrera cria ni menja ni piula. Planta, sembra i cria, i viuràs amb alegria. Un minyó ben criat, calla si no és preguntat.

DITES I REFRANYS SOBRE ELS OSSOS Els vells són rellotges de carn i ossos, perquè senten el temps. La llengua no té os, i talla gros. Qui a casa té gossos, al carrer li treuen els ossos. DITES I REFRANYS SOBRE EL CERVELL Amb el cantar es coneix l'ocell i amb el parlar el cervell. Cap sense cervell, no vol guia ni consell. Com més vell, més cervell. Ës de poc cervell, arranjar la gàbia sense tenir ocell. Fill de vell, poc cervell. Front alt, gran cervell. Ni barber mut ni músic amb cervell pur. Qui no té bon cervell, no pot donar bon consell. Tots els caps tenen cabell, però no tots tenen cervell. DITES I REFRANYS SOBRE LA LLENGUA Al mal parlat la llengua li caigui. El jove té el cor a la llengua, i el vell té la llengua en el cor. El llengut amb ses armes és vençut. El mal que fa la llengua és incurable. En mata més la llengua que l'espasa. Fa més mal una mala llenguada, que una pedregada. Fa més temor una mala llengua que una pedregada seca. Ferida que fa la llengua, el metge no la cura. La llengua de l'infern són els renecs; la del cel els precs. La llengua del mal veí pica més que l'escorpí. La llengua del renegat, crida la fatalitat. La llengua és el mirall del ventre. La llengua és mirall del ventre. La llengua no té os, i talla gros. La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os. Llengua atrevida molts mals crida. Llengua de murmurador, fereix de traïdor. Llengua muda, mai fou batuda. Mata més la llengua que l'espasa. Mossegar-se la llengua. No escoltis llengua de mel, si el cor és de fel. Parla al vell en la llengua que entén. Per filar es fa córrer tant la llengua com la mà. Que pica més que l'escorpí? La llengua del mal veí. Què punxa més que un punxó? la llengua del murmurador. Qui de seny és pobre, la llengua li sobra. Qui llengua té, a Roma va. Vista llarga i llengua curta.

DITES I REFRANYS SOBRE LES DENTS I ELS QUEIXALS A carn dura, dent aguda. Als vells sense dents deu-los pa moll. Déu dóna faves a qui no té queixals. El nen que posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat. Es mal de queixal es cura comptant els estels. Estic més a prop de les dents que dels parents. Força sucre en la jovenesa, dents malaltes en la vellesa. Mal de queixal inflat, mal de queixal curat. Tant a prop tens les dents que no te'n recordes dels parents. Tenir dents de cavall. Tenir les dents de conill. Treure foc pels queixals. DITES I REFRANYS SOBRE EL COLL Coll tibat, vanitós acabat. El fred de desembre entra a dins, pel gener s'hi asseu i pel febrer, va amb la pala al coll i el treu. El rosari al coll i el diable al cor. La figa com la dona, quan torç el coll és bona. Massa oli a la plata, fa mal al coll i a la butxaca.   DITES I REFRANYS SOBRE LA BARBA Alba roja, barba molla. Barba blanca, senyal de bellesa. Barba remullada, és mig afaitada. Bé sap el gat la barba que llepa. El barber de Llevorsí, fa la barba i paga el vi. Els papers parlen, les barbes callen. Poca barba i vermella de color, no hi ha res pitjor. Quan vegis la barba del teu veí afaitar, posa la teva a remullar. Tenir barbes de boc. DITES I REFRANYS SOBRE LES GALTES Val més galta roja que cor negre.

DITES I REFRANYS SOBRE LA CARA A la jove finestrera, no li miris la cara ni la cabellera. A mala estada, bona cara. A vells que consells dóna, cal fer-li cara bona. Al mal temps bona cara. Al soldat i al porc, no li ensenyis la cara sinó un cop. Amb la cara ja paga. Amb la dona bona cara i les mans a la butxaca. Bona cara i bon semblant i passa avant. Bona teca i bona cara a ningú no desagrada. Cara pigada, cara estimada. Si passa de tres, diu que no val res. Com la fulla d'un arbre, cau l'hermosura de la cara. Costar un ull de la cara. Dent de rata, cara guapa. Ditxosa és la cara, que s'hi coneix l'emmascara. Dona que es pinta la cara, és per amagar-se l'emmascara. El qui és de Déu, a la cara se li veu. El sol d'agost, estova la cara i enforteix el llot. Estudiant bergant, cara de ganyota, quan no té diners, fa mala carota. Fer cara de veremes. Fer cara de vi. Fum i mala cara, treu la gent de casa. Girar-li la cara. La cara és el mirall de l'ànima. La dona mal casada, es coneix amb la cara. La millor cara, pel març pigallada. La muller que té un bon marit, a la cara ho porta escrit. Mala cara i bones lliçons, als dolents fan tornar bons. Morros i mala cara treuen la gent de casa. No es pot jutjar la gent per la cara. No et fiïs de ningú que tingui nas a la cara. Pel teu diner, posa bona cara el botiguer. Posar cara de pa de ral. Posar cara de prunes agres. Què hi farem? mala cara quan morirem. Qui al cel escup, a la cara li cau. Qui cara veu, cara honra. Qui reprèn, si és quimerut, renta la cara amb un drap brut. Rocs esbullen els ocells; mala cara, els amics vells. Sàpigues que una mà renta l'altra, i totes dues la cara. Tenir cara de cavall. Ulls blaus i boca petita, fan la cara bonica. Una bona cara, és sempre un bon dot. Una mà renta l'altra i les dues la cara. Val més bona fama, que bona cara.

DITES I REFRANYS SOBRE ELS CABELLS Afanys i anys fan cabells blancs. Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells. Arrencar-se els cabells. Penes i desenganys fan tornar els cabells blancs. Quimeres i desenganys, fan tornar els cabells blancs. Un nuvi amb cabells blancs, fa carnestoltes. DITES I REFRANYS SOBRE LA PANXA Com la panxa de la balena, que sempre n'hi cap una mica encara que sigui plena. Defensar-se com un gat panxa enlaire. Primer és la panxa que la dansa. Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells. Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota. A panxa buida tot són badalls. Ajeure's de panxa enlaire. Esperem el mal temps amb la panxa plena. Panxa plena fa bullícia; panxa buida fa malícia. L'arròs, fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa.   DITES I REFRANYS SOBRE LA BOCA A boca tancada no hi entren mosques. Ai, boca pecadora. Allò que no agrada als ulls, no plau a la boca. Boca de pinyó, testa de meló. Boca muda, mai fou batuda. Boca que menja fel, no pot escopir mel. Boca que no parla, Déu no l'ou. Boca que vols cor que desitges. De cor amarg mai boca dolça. De l'abundància del cor, parla la boca. De la boca de l'home enfadat, pot sortir qualsevol disbarat. De la mà a la boca, es perd la sopa. Del plat a la boca, ningú s'equivoca. Diuen les dones del born: per la boca s'escalfa el forn. Dues mans per treballar i una boca per menjar. El bocamoll no puja pas a cavall cada cop que ensella. El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró. El camí de la boca, ningú no s'equivoca. El que no agrada als ulls, no plau a la boca. El sègol floreix a la boca. El vell i el forn per la boca s'escalfen. Els renecs dels grans va a la boca dels infants. En boca del neci està el seu cor, al cor del savi la boca d'or. En boca tancada, no hi entra mosca ni alada. En la boca del discret, el que és públic és secret. Gra de mill en boca. Joia que té boca, ningú no la toca. L'ambiciós mor sempre amb un pam de boca badada. La boca encén el foc; però si vol, l'apaga tot. La boca es menja la coca. La boca muda mai fou batuda. La boca no admet raons. La paraula sortida de la boca, no pot tornar enrera. Llavis estrets fan xerraire. Mel a la boca i guarda la bossa. No s'ha fet la mel, per la boca de l'ase. No sempre el foc surt per la boca. Orar sols de boca és pluja sobre roca. Pels ulls l'ànima es veu; per la boca es treu. Per la boca s'escalfa el forn. Pitjor és l'home desllenguat, que cavall desbocat. Qui guarda la boca, guarda la bossa. Qui no té diners en bossa, ha de tenir mel en boca. Qui pot dir "mare", gran boca bada. Qui té sal a la boca, no coneix la mel. Ser un bocamoll. Si tanques la boca a temps, t'estalviaràs molts sentiments. Si vols ser una bona sogra, de la teva nora alabada, tingues la bossa oberta i la boca tancada. Ulls blaus i boca petita, fan la cara bonica.

DITES I REFRANYS SOBRE EL FRONT No tiris pedra al teu germà, que al teu front rebotarà. Front alt, gran cervell. DITES I REFRANYS SOBRE ELS BIGOTIS Quan fa bigotis el sol, no es torna a port quan es vol. DITES I REFRANYS SOBRE ELS ULLS I LA VISTA A la perdiu a primera vista, a la guatlla en fer fressa i al conill quan puguis. A la terra del cecs, qui no té sinó un ull, és el rei. A uns els hi falta llum per creure; a d'altres, ulls per veure. Allò que no agrada als ulls, no plau a la boca. Als ulls de Déu es culpable el qui als de l'home Bonics ulls s'enamoren de lleganyes. Costar un ull de la cara. Del que els ulls no veuen, el cor no en sagna. El jutge massa legalista, mor d'un empatx de lleis i perd la vista. El llaurador erra, si aparta els ulls de la terra. El que els ulls no veuen, al cor no dol. El que no agrada als ulls, no plau a la boca. Els ulls de l'amo engreixen el cavall. Hi fa més l'ull de l'avi que no les seves dues mans. Hi ha ulls que s'enamoren de lleganyes. Hi veuen més quatre ulls, que dos. L'aigua fa la vista clara. L'ull blau i la cella rossa, diu que fa galant la mossa. L'ull del senyor és el pinso millor. L'ull fregar-lo amb el colze. La mort és més prop dels vells que els ulls de les pestanyes. La vídua rica, amb un ull plora i amb l'altre pica. La vista enganya. La vista és la que treballa. La viuda rica amb un ull plora i amb l'altre replica. Les mans a la filosa, i els ulls a la porta. Lluny dels ulls, prop del cor. No feu com el talp, quan va canviar amb el gripau, els ulls per la cua. Obre l'ull i tanca la bossa. Pa ullat i formatge cerrat. Pel març, l'ull de bou petit ja es menja els primers mosquits. Pels ulls l'ànima es veu; per la boca es treu. Pensen els enamorats, que tothom té els ulls tancats. Si un dia per l'altre veus el vent, bona vista tens. Ulls verds, ulls de rei. Un ull a l'hort i un altre a la vinya. Vista llarga i llengua curta.

DITES I REFRANYS SOBRE ELS MALALTS   Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina. Amb un traguet de vi bo, el malalt es posa bo. Bona excusa té el malalt, pixa al llit i diu que sua. Com més metges, més malalts. El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa. Els malalts fan viure els metges. En malaltia i presó, coneixeràs el teu companyó. Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura. Força sucre en la jovenesa, dents malaltes en la vellesa. Gran cura el metge té, del malalt que paga bé. Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals. Hi ha més malalts de maginet que de malaltia. La dona que es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol. La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit. La més mala malaltia són els anys. La recaiguda, és pitjor que la malaltia. Les bones paraules fan menjar els malalts. Llarg mal, cansa el metge i el malalt. Mal de cap i son, malaltia d'en pavana. Malalt que es lleva al vespre, desvarieja. Malalt que no explica el mal, o mut o mortal. Malalt que s'aixeca a la nit, no el donis per ben guarit. Malaltia i presó, no adoben a cap brivall. Malaltia incurable és la vellesa. Malaltia llarga, és parenta de la mort. No hi ha alegria amb malaltia. Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir.

DITES I REFRANYS SOBRE EL NÉIXER   A qui Déu li dóna per néixer, també li dóna per créixer. Als vint dies de nat, batejat. D'allà on ets nat, no apedreguis el teulat. El nen que posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat. La vida és un dia, som nats per morir. Qui ha nat per xavo, no arriba a quarto. Si vols ser honrat, ves-te'n de les terres on ets nat. DITES I REFRANYS SOBRE ELS MALS   A bon fat i a mal fat, ajudat-hi per meitat. A cap dona apura, mal que als nou mesos dura. A cop calent, el mal no se sent. A grans mals, grans remeis. A mal que no hi ha resistència, paciència. A nou mal, nou remei. A prendre mal sempre s'hi és a temps. A qui no està acostumat a bragues, les costures li fan mal. A qui no et pot ajudar, no vulguis els teus mals explicar. Acull el vell benignament, encara que tinguis mal geni. Afillat, fa de mal criar. Aigua de juny primerenca, molts mals arrenca. Aigua de maig, mala pels animals. Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell. Aigües de juny, mals solen dur. Al mal de cap, el menjar el bat. Al qui mal viu, la por li segueix. Amb aigua de malves es cura.

Amb allò bo seràs bo, amb el mal seràs pitjor. Amb el seu mal, voldria conèixer el dels altres. Amb qui no sap riure fa de mal viure. Amb roig de mal pèl, ni al cel. Anxoves de l'Estartit, bones de dia i males de nit. Cabal mal adquirit, no fa mai profit. Cadascú se sent dels seus mals i ignora els dels altres. Colom: menjar fi, però de mal pair. Contra el mal d'amor, no hi valen metges; és incurable. Costa més mal viure, que ben viure. D'on raja el mal? De les bótes de l'hostal. De mal de mariners, el metges no en curen. El dia dirà el mal i la nit el farà mortal. El mal de cap, el ventre el sap. El mal de ventre, el cagar el trempa. El mal dels altres, fa de bon passar. El mal que no hi ha resistència, el millor remei és la paciència. El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa. El poc mal espanta i el molt amenaça. Els malalts fan viure els metges. Els mals d'abril es compten a mils. Els mals dels camins, els paguen els veïns. En malaltia i presó, coneixeràs el teu companyó.

Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura. Es mal de queixal es cura comptant els estels. Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal. Força sucre en la jovenesa, dents malaltes en la vellesa. Fruita robada a algú, mal de ventrell segur. Gelat i llaminadura, fan mal a la dentadura. Greix ranci i fet malbé, al cos no va bé. Hi ha mals que no volen crits. Hi ha més doctors que malalts, i cada dia estan més mals. Hi ha més malalts de maginet, que de malaltia. Jove que maltracta els vells, serà maltractat com ells. L'aigua de menta, tot mal repta. L'aigua del mar cura tots els mals. L'oli d'oliva, tot mal esquiva. La dona que es queixa, es dol i emmalalteix quan ella vol. La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit. La Mare de Déu de les Arenes, cura el mal de totes menes. La més mala malaltia són els anys. La recaiguda, és pitjor que la malaltia.

Les bones paraules fan menjar els malalts. Llarg mal, cansa el metge i el malalt. Llit de boga i pa florit, mal de ventre tot seguit. Mal d'amors, mal de joves, recaure-hi de vell, de dret al clot. Mal de cap i son, malaltia d'en pavana. Mal de molts, conhort de boigs. Mal de queixal inflat, mal de queixal curat. Mal senyal quan hom no sent el mal. Mal va qui neix i no creix. Mal viure i acabar bé, no pot ser. Massa oli a la plata, fa mal al coll i a la butxaca. Maten més gent les medecines, que els mals, on els metges són ignorants. Molt mals són resultats dels abusos perpetrats. Molt sopar dóna malestar. No hi ha alegria amb malaltia. No hi ha mal petit ni petit enemic. No hi ha mal que duri cent anys. No hi ha res de més mal dur, que la caguera quan és madura. Oli d'oliva tot mal esquiva. Olla sense sal, fa més bé que mal. Passar el teu mal procura, que el temps tot ho cura. Pel darrer mal, cap metge no hi val. Pel desembre calor, porta mal pitjor.

Pel mal de cap menjar de blat. Pel mal de costat, oli de llangardaix. per l'extremunció no esperis el darrer cremalló. Què hi farem? mala cara quan morirem. Qui beu tisana de setge, no li fa mal el fetge. Qui canta el seu mal espanta i fa mal de cap al que l'aguanta. Qui canta els seus mals espanta. Qui canta, els seus mals espanta; qui plora, el seu mals augmenta i el qui està enamorat sols de mirar s'acontenta. Qui no té mal de caps en cerca. Qui no té mal de caps, se'ls busca. Qui té bona cama té mala manya. Qui té el cor fort, en el seu mal pren conhort. Qui té mal que gemegui, i qui s'ha mort que jegui. Refredat mal curat, enterrament pagat. Remeis per fora, no fan mal. Sant Bernat, cura la febrer i el mal de cap. Si de mal just ve l'anyell, mal profit farà la pell. Si el ventre no està content, tot el cos va malament.

Si et fa mal el païdor, farigola és el millor. Si la fira va dolenta, quin mal hi mereix el ventre? Sol i sal guarden de mal. Tant de mals, tant de remeis. Temps fred i calent, els bons posa malament. Tenen els plaers de la vida, bona entrada i mala sortida. Tothom fuig de fam i de feina mal pagada. Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir. Viure mal i acabar bé, no pot ser.   DITES I REFRANYS SOBRE LES ORELLES A cau d'orella. A paraures tontes, orelles sordes. A picada d'abella cera d'orella. El cuc de l'orella. El pastor, primer sense orelles que sense ovelles. Filles i abelles, fan gratar les orelles. Jugador que no té diners per jugar, les orelles es jugarà. L'ase diu al porc: orellut. La música és el soroll més agradós o menys ingrat a les orelles. Matar el cuc de l'orella. Orelles grosses, testa dura. Orelles llargues, pensaments curts. Parar les orelles. Tocar d'oïda. Quan salten les ovelles, tindrem vent per les orelles. Tenir la mosca darrera l'orella. Tenir les orelles a cal ferrer. Val més orelles de porc que d'ase.

DITES I REFRANYS SOBRE EL COS   Allí on va el cos va l'ànima. Cos pobre ple de ronya. El regle manté el cos i la casa. Greix ranci i fet malbé, al cos no va bé. L'ordre manté el cos i la butxaca. La mà fereix el cos, la llengua arriba a l'os. La salut del nostre cos, la gastem molt a l'engròs i quan la tenim perduda la comprem a la menuda. Per on passa el cap passa el cos. Si al cos no li dones el que és seu, s'hi ajeu. Si el ventre no està content, tot el cos va malament. Si no t'ho demana el cos, no hi fiquis ni un gra d'arròs.   DITES I REFRANYS SOBRE EL CAP   A gran cap gran talent. A la fossa faràs de cap amb vestit sense butxaques. A mar boja testa serena. Al mal de cap, el menjar el bat. Allà on no hi ha cap no hi cal barret. Bernat, Bernat, pega't al cap. Boca de pinyó, testa de meló.

Cap fred i peus calents, que marxi el metge corrents. Cap pelat, cabellera de soldat. Cap pelat porta saviesa. Cap ros, cap pollós. Cap sense barret, tothom hi té dret. Cap sense cervell, no vol guia ni consell. De cap a peus. El cap dret i el cor net. El cap fa l'home i la cua fa l'ocell. El cap fred, el ventre net i els peus calents són els millors elements. El cap fred, els peus calents i el ventre net, són els millors medicaments. El cap ple de pardalets, allunya els fadrinets. El mal de cap, el ventre el sap. El mocador de cap tort, busca xicot. El que de gran no és conservador, demostra que no té cap. El que diu que ja en sap prou, té el cap més gros que un bou. El que es creu saber passa, és un cap de carbassa. El savi sap que no sap, el ximple tot ho té al cap. En cap buit, molt d'orgull i poc discurs. Fer un cop de cap. Ferida al cap, o mort o curat. L'arc de Sant Martí al vespre, para-li la testa. L'Estel Bover al vespre, pastor, guarda't la testa. La tramuntana el cap enravana. Mal de cap i son, malaltia d'en pavana. Més val ser cap de lluç que cua d'estruç.

Mossa de cap espavilat, mai espera bona sort. No porti a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla. No tenir ni cap ni peus. Orelles grosses, testa dura. Pedrada en cap d'altre no dol. Pel mal de cap menjar de blat. Per lliurar-se de llaços, més pot el cap que els braços. Per on passa el cap passa el cos. Per una festa, no et trenquis la testa. Peus grossos cap petit; cap gros peus petits. Qui amb vestits gasta massa, té el cap de carbassa. Qui barata, el cap es grata. Qui canta el seu mal espanta i fa mal de cap al que l'aguanta. Qui canta i balla, no té el cap de palla. Qui guarda els seus vells guarda la seva testa. Qui molt presum, té al cap molt de fum. Qui no té bon cap, ha de tenir bones cames. Qui no té cap, necessita braços.

Qui no té farina al sac, ha de tenir seny al cap. Qui renta el cap al ruc, perd el temps i el lleixiu. Qui riu massa té el cap de carbassa. Sant Bernat, cura la febrer i el mal de cap. Si el gall canta al vespre, para la testa, i si canta al matí, para el bací. Si tens la porta tancada, tindràs testa guardada. Si vols ésser papa, posa-t'ho a la testa. Tenir el cap com un timbal. Tenir el cap ple de pardals. Trencar-se el cap. Un jorn al cap d'un altre emmenen a la vellesa. Una dona amb molts braçalets, té al cap molts pardalets. Val més ésser cap d'arengada que cua de lluç. Val més ser cap de lluç que cua d'estruç.

DITES I REFRANYS SOBRE EL NAS   Arrufar el nas. El qui té el nas gros té seny per dos. L'home dels nassos. La sang del nas, amb teranyines farinoses l'aturaràs. Nas de ganxo geni de dimoni. Nas llarg porta noblesa. Nas petit, bella figura. Nas vermell, dolenteria. No et fiïs de ningú que tingui nas a la cara. Pel Dijous Gras, carn fins el nas. Per Sant Tomàs, neu al nas. Pujar la mosca al nas. Quan amb algú parlaràs, no t'acostis prop del seu nas. Tenir nas d'apagallums. Tenir nas de lloro. Valentia de borrec, sempre de nas a terra.   DITES I REFRANYS SOBRE ELS PÈLS A pèl i repèl. Amb roig de mal pèl, ni al cel. Bèstia maleïda, el pèl li llueix. Fa més un pèl de dona que set parells de bous. Pot més un pèl de dona que la força d'un toro.