Declaració Universal dels drets humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides,reunida al Palau
de Chaillot de París, aprovà i proclamà la Declaració Universal dels Drets Humans
(Resolució 217 (III) A). Es tracta d'un document de trenta articles en què se subratllen els
drets humans considerats bàsics i que s'apliquen, sense excepció, a tots els éssers
humans.Es tracta del més bàsic d'una sèrie de tractats que es varen redactar fins a l'any
1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser
sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.
El document es va crear com un seguit d'objectius que els governants mundials havien de
seguir. Com a llei internacional, és una arma utilitzada sovint per pressionar els governs
dels països que no compleixen algun dels seus articles, ja que es tracta d'un document
d'obligat compliment per a tots els estats membres de la comunitat internacional. Per tal
de vigilar-ne el compliment l'any 2006 es va crear en el sí de les Nacions Unides un
organisme especial anomenat Consell de Drets Humans de les Nacions Unides.
El text de la declaració va ser traduït a multitud d'idiomes, i l'Assemblea va demanar a
tots els països membres que publiquessin el text de la Declaració i disposessin que fos
"distribuït, exposat, llegit i comentat a les escoles i altres establiments d'ensenyament,
sense distinció fundada en la condició política dels països o dels territoris". En
conseqüència, la declaració ha esdevingut, segons descriu el Llibre Guinness de Rècords,
el "Document més traduït" dels món.
Eleanor Roosevelt et al.
Declaració Universal dels Drets Humans
ePUB r1.1
Ellen Ripley 11.05.13
Títol original: Declaració Universal dels Drets Humans
Autor: Eleanor Roosevelt i altres.
any de 1a. publicació en idioma original: Anglès 1948
Traducció: Centre Unesco de Catalunya
Disseny/Retoc de portada: Ellen Ripley
Editor digital: Ellen Ripley
ePub base r1.0
www.unescocat.org/ca/
Preàmbul
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets
iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del
món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie
que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones
alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més
alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no
es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les
nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets
fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets
d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors
condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització
de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran
importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,
L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i
totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta
Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes
llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre
nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats
membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Articulat
Article 1
Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de
consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2
Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració
proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o
d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no
farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o
territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent,
com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de
sobirania.
Article 3
Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4
Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en
totes llurs formes.
Article 5
Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6
Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7
Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol
discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8
Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells
actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9
Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10
Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i
imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les
seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi
estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per
a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte
delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la
que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12
Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família,
en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota
persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú,
o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de
nacionalitat.
Article 16
1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o
religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el
matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3.La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de
l'estat.
Article 17
1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18
Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la
llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en
públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19
Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per
causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà
d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui
per mitjà de representants elegits lliurement.
2.Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha
d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal
igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22
Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la
satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure
desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons
l'organització i els recursos de cada país.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la
desocupació.
2.Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3.Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per
a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres
mitjans de protecció social.
4.Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels
propis interessos.
Article 24
Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de
treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva
família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris
serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa,
viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies
independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en
el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i
fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui
generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb
atenció al mèrit de cadascú.
2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del
respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància
i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de
les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts
i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les
produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28
Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb
plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i
ple desplegament de la personalitat.
2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions
establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i
de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del
benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de
les Nacions Unides.
Article 30
Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un
individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels
drets i les llibertats que s'hi enuncien.
Anna Eleanor Roosevelt (Nova York, 1884 - Nova York, 1962) fou primera dama dels Estats Units i
activista dels drets humans. Neboda del president Theodore Roosevelt, al 1905 es va casar amb el
seu cosí llunyà (en 5è grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir 6 fills. Malgrat el seu suport als
drets humans i a la igualtat racial, quan el seu marit va esdevenir president dels Estats Units necessità
dels vots dels partidaris del partit demòcrata als estats del sud, que es van oposar a les seves
iniciatives, així que no va tenir gaire marge de maniobra en aquest sentit. Durant la Guerra Civil
espanyola afavorí els moviments a favor de la República. Es manifestà també en contra de la
confinació dels nord-americans d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial. Promogué la
Declaració Universal dels Drets Humans de 1948. A la redacció van participar com a principals
autors: el director de la Divisió dels Drets Humans, John Peters Humphrey, la presidenta de la
comissió de redacció de la Declaració, Eleanor Roosevelt, el ponent de la Comissió de Drets
Humans Charles Malik, el secretari general adjunt de l'ONU Henri Laugier, el secretari de la
Comissió dels Drets Humans Stéphane Hessel (Indigneu-vos) i el membre de la Comissió René
Cassin.