Dites i refranys sobre la salut i viure bé

DITES I REFRANYS CONSELLS PER A MANTENIR LA SALUT I VIURE BÉ  1a A beure i a menjar mesura has de posar. A bon mal i a dolent mal, el millor metge és el malalt. A bon menjar, beure tres vegades. A cap dona apura, mal que als nou mesos es cura. A cop calent, el mal no es sent. A gran dolor, paciència major. A gran mal, poc menjar. A gran mal, remei prompte. A home vell, no li donis gros farcell. A l'estiu bon cuinat i a l'hivern bon estofat. A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment. A l'home sa; cullera de pa. A l'home, metge li cal. Al bou, manescal. A l'hora de suar aigua no es deu tastar. A la panxa sempre és fosc. A les deu al llit sigueu; si pot ser abans, millor fareu. A les deu vés-te'n al llit; tant si et lleu com si no et lleu, vés-te'n al llit a les deu. A les nou sigues al llit, no més tard, que ja és de nit. A les nou vés-te'n al llit; tant si plou com si no plou, vés-te'n al llit a les nou. A mal d'orella, llet de femella. A mal de cor, oli de saüc. A mal de ronyons, faixa't la cama. A mal i a bé, tothom hi afegeix. A mal llit, dormir al mig. A mal mortal, cap metge hi val. A mal que no té remei, el millor és tenir-hi seny. A mala picadura saliva dejuna. A molt mal, poc remei. A molt menjar molt malaltejar. A molt menjar molt penar. A nafra enverinada, herba revinada. A nou mal, remei nou. A on va el mal a on més n'hi ha. A perill prompte, remei cuitat. A picada d'escurçó, no hi és a temps l'extremunció. A pols de llençol, casaca de metge. A prendre mal sempre s'hi és a temps. A punta de dia sota l'abadia, a posta de sol sota el llençol. A quaranta anys és mitja vida. A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons. A qui no té dents, dóna-li sopes. A taula no s'envelleix. A tota edat hom pot tornar-se boig. A vegades és pitjor el remei que la malaltia. Abans de cansar-te descansa. Abans dels anta res no espanta, però en arribar als anta ja es decanta. (referit als quaranta, cinquanta...) Abriga't bé la pell, sigues net de clatell i neteja't el ventrell. Afaitar-se després de menjar no és sa. Aficionat als licors, vida curta i molts dolors. Ai què tinc, ai què tinc, i l'endemà ja era mort. Aigua bullent, butllofa al moment. Aigua bullida salva la vida, però a llarg temps mata la gent. Aigua calenta i veta apretada, sagnia encertada. Aigua calenta no forada la dent. Aigua calenta, bona pels queixals. Aigua calenta, salut pel ventre. Aigua corrent a merda no sent. Aigua corrent bé en sia transparent; aigua de clot, dolenta i amb llot. Aigua corrent cura la gent. Aigua corrent mai ha fet mal al ventre. Aigua corrent mal no agafa. Aigua corrent no és dolenta ni pudent. Aigua corrent no fa mal en dent. Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada. Aigua corrent no porta verí. Aigua corrent, un bon bevent. Aigua d'ordi i de gram rebaixa la sang. Aigua de deu, la dóna Déu. Aigua de font, la millor del món. Al metge, confessor i lletrat, parlar-li clar. Al metge, li dóna més feina una dona que deu homes. Al qui posis en cambra, no li recomanis calma. Al qui vetlla, tot se li desvetlla.

Al vell, no li diguis què tal; pregunta-li què li fa mal. Al vell, rave o carbassa amb ell. Alegria, però no amb desmesia. Alegries o tristeses porten al cementiri. Alenada violent, signe de talent. All i vi, remei dels pobres. All i vi, remei roí. Allò que no et mengis mai no es farà mal. Als banys vas, pocs anys faràs. Als cinquanta anys, el mal del mes no dóna afanys. Als quaranta anys deixa't de banys. Amb aigua sola no es fa bon caldo. Aigua de mala olor, Déu no me'n do. Aigua de pou i dona nua menen a la sepultura. Aigua deturada no sigui tastada. Aigua dolenta, bullida i colada abans d'entrar al ventre. Aigua dorment, aigua podent. Aigua en dejú allarga la vida. Aigua en dejú, o molta o per tu. Aigua estancada, aigua enverinada. Aigua fresca fa bon ull. Aigua fresca i pa calent causa dolors al ventrell. Aigua gaire, mal de ventre molt. Aigua gelada mala ventrellada. (Ventrellada: Indigestió amb diarrea) Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta. Aigua neta, de raig o d'aixeta. Aigua panada, feta i enviada. Aigua panada, feta i presa. Aigua parada, bullida i colada. Aigua pudent, beu-la prudent. Aigua pura i amb mesura. Aigua pura no té pecat. Aigua que put i aigua que sap, Déu nos en guard. Aigua que resta put que empesta. Aigua tallada no fa mal. Aigua, que és barata i no emborratxa. Aire, sol, all i llimona, poca feina el metge dóna. Al cap fred i als peus calor, no t'escoltis cap doctor. Al cap, no s'hi fica el que no hi cap. Al cementiri, n'hi ha més de tips que de decandits. Al constipat, got de vi colmat. Al cos, posa-n'hi i no en treguis. Al delicat, poc mal i ben lligat. Al llit tot l'any és primavera. Al mal, fer-li bona cara. Al malalt, sempre li toquen el lloc del mal. Al metge, al confessor i a l'advocat, digues sempre la veritat.

Bo és l'Hospital, però ditxós qui no l'ha de menester. Amb alls i vi fort, no em fa por la mort. Amb bojos, cames al coll. Amb dues lliures de raïm bona purga tenim. Amb l'amargor de la malaltia es coneix la dolçor de la salut. Amb la dona, cada setmana tres estones. Amb malves i un pou apotecari fou. Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser. Amb metges i capellans, no hi estiguis bé ni hi estiguis mal. Amb poc menjar n'hi ha prou, que massa cou. Amb porró carlí és més bo el vi, amb porró liberal, fa més bé que mal. Amb set hores de dormir, ja n'hi ha prou de reposir. Amb sopes, all i vi fort no et faci por la mort. Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo. Amb una poca cada dia, els metges s'estalviaria. Amic de plets, pocs diners; amic de metges, poca salut. Amor i dolor no es dissimulen. Amors, dolors i diners no poden estar secrets. Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar. Any de figues-flors, campanes amb plors. Any de malalts, guanys de metges. Any de prunes, any de febres. Any de sequedats, any d'enfermetats. Any senars, dolents pels parts. Anys de raves, any de salut. Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat. Apotecari aconductat, o lladre o pelat. Apotecari aconductat, pobre o condemnat. Apotecari net fa mal ungüent. Apotecari que confon el pot envia el malalt al clot. Arrel de falguera mascle, contra els cucs fa miracle. Arròs i beguda, foc de brasa. Aviat és dit: malalt, Déu t'ajudi. Bàlsam catòlic i bàlsam apostòlic curen tots els mals. Banyada de cargol, a la casa porta dol. Banyar-se després de menjar no és sa. Banys, per la gent de pocs anys.

Barber pietós, nafra pudenta. Barber sagnador, més que goig fa por. Barbers i sagnadors, a l'infern de dos en dos. Barret de palla, ni pel sol ni per l'aigua. Bé se el que em faig quan a menjar pa me'n vaig. Ben tost és dit, malalt, Déu t'ajudi. Benvingut sigues mal, si véns tot sol. Beu brou i viuràs prou. Beure aigua en dejú és molt bo per la salut. Beure aigua freda és dolent. Beure aigua freda estant suat, pulmonia o refredat. Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent. Beure dret és dolent per la salut. Bledes i flors cordials, recepta de malalts. Basa humida, el metge crida. Bo i sa, i ha fet un pet com un aglà. Bo pel paladar, dolent pel ventrell. Bo seria el rave si ell mateix es païa. Bo, poquet i sovintet és al cos profitoset. Bogeria no té cura i si la té poc dura. Boig de natura no es cura. Bon exercici cura tot vici. Bon malalt el que es va a cercar la medecina. Bon menjar fa estar gras. Bon menjar porta a mal menjar i massa menjar porta al poc menjar. Bon metge, poques medecines. Bon pinyó que Déu te'n do. Bon repòs és el millor remei. Bon saludador, bon bevedor. Bon vi fa bon sagí. Bona excusa té el malalt: es pixa al llit i diu que sua. Bona gana, bona salut. Bona vida, arrugues o tira. Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell. Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí.

Brou de gallina els morts ressuscita. Bruixot i curanderos, papadinerus. Bufeta plena aviat rebenta. Buit ventrell, dóna mal consell. Cabells blancs, queixals i dents són accidents; xacres, arrugues i poca lleugeresa, això és vellesa. Cada cinc lavatives, una purga. Cada malaltia, cura mort. Cada rajada de sang, una malaltia menys l'any. Cada u viu del que menja. >  Caiguda de figuera, la mort darrera. >  Cal malfiar de les aigües posades. >  Caldera vella, bony o forat. >  Calentures de tardor, parentes de la mort. >  Camins, malalties i plets giren la bossa al revés. >  Camisa que molt se lleva i cos que molt s'usa poc temps duren. >  Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota. >  Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua. >  Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net. >  Cap fred, peus calents i cor valent. >  Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net. >  Cap trànsit tan fort com el de la mort. >  Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura. >  Carbassa, ni poc ni massa. >  Cargols i aigua, la vida enlaire. >  Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant. >  Carn crua crida purga. >  Carn de pit, carn de poc profit. >  Carn poc bullida pot costar la vida. >  Casa amb la ruda al balcó, no hi entra el doctor. >  Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor. >  De frare roí i de vent acanalat, Déu nos en guard. >  Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire. >  Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge. >  Castanyes per Nadal saben bé i es paeixen mal.

>  Cataplasma de granotes la salut porta. >  Catarro, diarrea i noça porten el vell a la fossa. >  Cerfull és bo pels ulls. (cerfull: herbàcia de la família de les umbel·líferes Anthriscus cerefolium) >  Clistera, ajuga, xeringa i lavativa, tot neteja la barriga. (Clisteri: ènema: Forma medicamentosa que S'aplica per injecció d'un medicament líquid a l'intestí gros, mitjançant una cànula) >  Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita. >  Col i dona tot l'any és bona. >  Com el fill d'en Sans, que volia ensenyar al seu pare a fer infants. >  Com et cures dures. >  Com la feina de les llevadores, que mai s'acaba. >  Com menys remeis, més medecina. >  Com menys roba més sa. >  Com més ploraràs més poc orinaràs. >  Com més remeis, més bons ais. >  Comare de bena al llit te l'emmena. >  Conducta començada, conducta acabada. >  Consell sense remei, caga't en ell. >  Constipat suat, constipat curat. >  Constipat, cul tancat. >  Contra la follia no hi ha medecina. >  Coques de Sant Blai curen de tot mal. >  Corbates, cotilles i sabates estretes tenen males tretes. >  Cos estirat, mig alimentat. >  Cos mal cuidat, prest espatllat. >  Cosa dolenta, fora del ventre. >  Costa més un vici que dos fills. >  Creu en la medecina més que en l'oració de la veïna. >  Creu sempre el bon doctor i millor el confessor. >  Cura d'untura, cura segura.

>  Cura millor un remei encertat que cent remeis errats. >  D'advocat jove, plet perdut; de metge jove, fossar geperut. >  D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent. >  D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat. >  D'herba que no coneguis, no en beguis. >  D'inflor, mala és la millor. >  D'inflor, no en vull jo. >  D'un home ben guardat, n'hi ha per anys. >  D'un mal dos, més val catarro que tos. >  Darrera d'un bon menjar, un all. >  Darrera del pa calent no beguis aigua corrent. >  De bolets, poquets. >  De bons sopars, n'estan plens els fossars. >  De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars. >  De carn de caça no en mengis massa. >  De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire. >  De dinars, de sopars i de magdalenes, n'estan les fosses plenes. >  De dormir molt, el cap se'n dol. >  De dos metges, el més vell. >  Diuen les dones del Born que per la boca s'omple el forn. >  De fruita poca. >  De la mort, fins les bèsties en fugen. >  De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda. >  De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir. >  De llegums i moniatos, no te'n fiïs, que fan flato. >  De llunàtics, el món n'és ple. >  De mal d'amor, els metges no en curen. >  De mal de manies, metges no en curen. >  De mal de mare, Déu ens guardi. >  De medecines, només en prenen els tontos. >  De més bons se'n moren i de més malalts se'n curen.

>  De metge experimentador i d'ase orellut, Déu me n'ajut. >  De metge jove, cementiri ample. >  De metge, boig i poeta, tots en tenim una miqueta. >  De metge, poc; d'apotecari, menys, i de curandero, gens. >  De nit menja només per poder pujar al llit. >  De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets. >  De petits mocs, d'homes postermes i de vells flemes. >  De porc, com més vell més poc. >  De tota dolència és remei la paciència. >  De treballar, no n'hi ha cap ase gras. >  De trenta anys per amunt no et mullis el cul. >  De tres mals les dones no són planyudes: de parir, de mal de pits i de mal de mare. >  De vell, no se'n passa. >  De vent que entra per forat, Déu te'n guard. >  Dejunar o menjar fruita. >  Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo. >  Del païdor, la farigola treu el dolor. >  Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort. >  Dels banys, menys profits que danys. >  Dels errors dels metges n'estan plens els fossars. >  Dels pecats dels pares els fills en van geperuts. >  Dels trenta per amunt no et remullis el cul. >  Desgraciat del que entra a la panxa d'un altre. >  Després d'un bon dinar, un bon passejar. >  Després de dinar, migdiada; després de sopar, passejada. >  Després de dinar, ni estar dret ni passejar. >  Després de menjar, ni llibres ni estimar. >  Després de menjar, ni una lletra no mirar. >  Després del singlot ve la mort. >  Déu cura i el metge cobra. >  Déu en tot mal ajuda. >  Déu ens guardi de bojos en lloc estret. >  Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor. >  Déu vos guardi de mal i de sanaire.

>  Déu, que dóna la plaga, dóna la medecina. >  Dia de purga, dia d'amargura. >  Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc. >  Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol. >  Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora. >  El dormir fa tant com el menjar. >  Dolç a la boca, amargant al cos. >  Dolor queixat, dolor aliviat. >  Dolor, treu dolor. >  Dona malalta i grossa té oberta la fossa. >  Dona malalta té vida llarga. >  Dona que a la cara es posa ungüents, perd les dents. >  Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs eternament. >  Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort. >  Dorm per alt, que no et sabrà mal. >  Dormir és alimentar-se. >  Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent. >  Dormir pla fa somniar. >  Dues mans per a treballar i una boca per a menjar. >  El badall no pot mentir: vol menjar o vol dormir, es recorda de l'amor o és senyal que vol morir. >  El bastó fa doctor. >  El bé adorm i el mal desperta. >  El bé i el mal, el sa i el bo, són fills de la imaginació. >  El bé i el mal, la salut a la cara els treu. >  El ben dormir i el poc sopar plegats solen anar.

>  El boig té judici i l'enamorat no té seny. >  El bon aliment fa bon enteniment. >  El bon cirurgià, dolç de paraules i dur de mà. >  El bon doctor, ben parlador. >  El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir. >  El bon metge no desnona. >  El bon metge procura no dir al malalt que no té cura. >  El bon metge, molta xeringa i poca potinga. >  El bon metge, poca recepta. >  El bon vi fa sang i l'aigua fang. >  El brou, a gust del malalt. >  El cabrit, d'un mes, i l'anyell de tres. >  El cafè fa pair bé. >  El canvi de cel és bo si un no està prou bo. >  El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments. >  El cap fred, el ventre net i els peus calents són els millors medicaments. >  El cap fred, els peus calents i el ventre net. >  El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura. >  El cargol és metzina i al cul porta la medecina. >  El carregament de pit, la borratja treu tot seguit. (Borratja: Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies Borago officinalis) >  El costum és una segona naturalesa. >  El dia cura el mal i la nit el fa mortal.

>  El dinar reposat i el menjar passejat. >  El doctor com més veí millor. >  El dolor és mal de traïdor. >  El dolor mossega i rossega de traïdor. >  El dolor puja que puja i quan no pot pujar més recula. >  El dolor, no el cura cap doctor. >  El dormidor, de net ha de fer olor. >  El dormir és mitja vida. >  El dormir es triaca. (Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals) >  El mal sempre tira a mal. >  El dormir massa cria lleganyes. >  El dormir satisfà tant com el pa. >  El drap de bri cura set sagnies. >  El fel sobreeixit, amb aigua corrent el cura la gent. >  El fetge és traïdor, que el cor no. >  El fred és l'enemic del pit. >  El jove quan dorm fa salut i el vell se'n va al taüt. >  El llit dur fa el cos dret. >  El llit és un bon prat; qui no hi dorm hi està acotxat. >  El llit és una bona cosa: si no s'hi dorm, s'hi reposa. >  El mal a tothom fa igual. >  El mal d'en Bernat; poc mal i molt drap. >  El mal d'ulls, per mi no el vull. >  El mal de cap fins els peus m'abat. >  El mal de cap no porta enterro. >  El mal de cap, el menjar el bat.

>  El mal de cap, el ventre el sap: o per massa prim o per massa fart. >  El mal de cap, omple-li el pap. >  El mal de desvari, primer l'apotecari, després el notari i l'últim el vicari. >  El mal de dit és maleït. >  El mal de fetge, no el cura el metge. >  El mal de la mort, no hi valen metges. >  El mal de migranya es cura amb castanya. >  El mal de nit dóna més neguit. >  El mal de queixal és dolent mal. >  El mal de queixal és mal de boig. >  El mal de ric, poca pena i molt fatic. >  El mal de Sant Pau es cura amb una clau. >  El mal de vegades ve d'hores. >  El mal de vegades ve de no res. >  El mal de vici porta a l'hospici. >  El mal dels altres fa de bon passar. >  El mal és febre. >  El mal és molt brut i vol ésser molt net. >  El mal gran no fa mal, el mal petit dóna neguit. >  El mal ja té mal nom. >  El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir. >  El mal mortal no sembla mal. >  El mal no té casa, però sempre en troba. >  El mal per a tothom és mal. >  El mal planyut no és tan agut. >  El mal quan no avança ja guanya. >  El mal que cou la mort no mou. >  El mal que el cura el dormir, malaltia de vi.

>  El mal que es fa vell es deixa amb la pell. >  El mal que es recorda cou menys que el que s'espera. >  El mal que hagis buscat t'està molt ben empleat. >  El mal que no fa mal, el pitjor mal. >  El mal que ve del vi vol dormir. >  El mal sempre té raó. >  El que el metge esguerra, ho tapa la terra. >  El mal sempre va en augment. >  El mal va on més n'hi ha. >  El mal ve a bótes i se'n va a gotes. >  El mal ve quan no s'espera. >  El mal ve volant i se'n va a peu coix. >  El mal vola, s'aboca i s'enganxa. >  El malalt més es cura amb cuidado que amb remeis. >  El malalt que és vida, aigua clara li és medecina. >  El malalt té mala fe. >  El malalt vol salut. >  El menjar dolç fa tancar el pols. >  El menjar sec és l'esca de la set. >  El menjar tot ho cura. >  El metge barbut, l'apotecari brut i el barber tossut. >  El metge cristià i l'advocat pagà. >  El metge cura i Déu salva. >  El metge dolent tot ho cura amb el mateix ungüent.

>  El metge ha d'ésser prudent i el malalt pacient. >  El metge mai diu al malalt que no té cura el seu mal. >  El metge per receptar, el barber per curar i l'advocat per enganyar. >  El metge que cura pitjor és el metge compassió. >  El metge ruc tot ho cura amb el mateix suc. >  El metge vell, i el barber, jove. >  El metge, creure'l i pagar-lo. >  El millor cirurgià és el que fa més mal quan cura. >  El millor de ca l'apotecari són les botifarres de l'armari. >  El millor metge, un hom mateix. >  El millor plat és la gana. >  El millor remei després de Déu és el ruibarbre. (Ruibarbre: Gènere de plantes herbàcies de la família de les poligonàcies (Rheum sp)) >  El millor remei és el que cura. >  El millor te és el te de llençols. >  El molt menjar porta poc menjar. >  El nas i la boca, fins la mort els adoba. >  El pa calent, molt a les mans i poc al ventrell. >  El pa cremat fa pair. >  El pa no té cames però fa caminar. >  El pa reposat mai ha fet mal.

>  El peix blau, al vell no plau. >  El peu del coix troba sots pertot arreu. >  El pinyó dóna aliment al cos, lleva set i cura la tos. >  El pitjor mal és el que no se li veu el final. >  El plorar estalvia l'orinar. >  El poliol és la flor del consol. (Poliol: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Mentha pulegium), molt aromàtica, creix en vores de torrents i té virtuts remeieres) >  El porc dóna morrades fins després de mort. >  El porc furga viu i furga mort. >  El porc mossega fins després de mort. >  El que a uns els cura a uns altes els mata. >  El que agrada a la boca fa mal al ventrell. >  El que alguns constipa, als altres fa suar. >  El que creu el paladar, el ventrell el farà plorar. >  El vinagre fa tornar magre. >  El que és bo pel cos és dolent per la freixura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons) >  El que és bo pel fetge és dolent per la melsa. >  El que es menja de pressa es paeix a poc a poc. >  El que es mor es mor per molt temps. >  El que està malalt, cal regala'l. >  El que molt estossega és tísic o s'ofega.

>  El que no beu amb got, no veu si beu molt o poc. >  El que no entra al ventre no el destrempa. >  El que no mata cura. >  El que no menjaràs mal no et farà. >  El que per tot s'apura poc dura. >  El que s'estima, que es guardi. >  El que tinguis de menjar, no ho vegis cuinar. >  El que una mica alivia acaba per curar. >  El que ve de gust no mata. >  El queixal a la mà mal no fa. >  El qui es fa de nit, surt de dia. >  El qui mira massa prim, a mitja edat no hi veu. >  El qui té mal, deixa'l queixa'l. >  El rave fa coratge. >  El refredat entra pels peus i puja pel cap. >  El refredat restreny. >  El refredat, el suar l'abat. >  El refredat, el vi el combat. >  El remei més gran és petit quan el teu mal s'ha esbargit. >  El remei que a un mata, cura a un altre. >  El remei que cura en Pere mata la Berenguera. >  El remei que put té més virtut. >  El restret mor sempre de diarrea. >  El ric malalt és esclau del seu mal. >  El ric tornat pobre, o metge, o bruixot, o alcavot. >  El sa posa en regle el malalt. >  El singlot és salut. >  El sol i la sal guarden de tot mal. >  El suar en tot temps és sa. >  El suar, en tot temps és bo. >  El temps cura el malalt, però no la medecina. >  El temps és el millor dels ungüents. >  El temps és el millor metge. >  El temps tot ho cura, menys vellesa i locura. >  El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura. >  El treball és la salut del cos i de l'ànima. >  El vell que es cura cent anys dura. >  El vell, tot és pell. >  El ventre no admet raons. >  El ventre no té orelles. >  El ventre porta les cames. >  El vi aigualit fa mal profit. >  El vi, si no es pot orinar, resulta verí. >  El vi: poc és triaca i molt verí.(Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals) >  és més fàcil receptar que curar.

>  El viure templadament fa viure llargament. >  El xarampió és un mal traïdor. >  Els alls obren la gana per una setmana. >  Els anys fan posar els peus plans. >  Els banys porten molts danys. >  Els cecs hi veuen amb els dits. >  Els disgustos maten la gent i donen sustos. >  Els doctors tenen mala arpa. >  Els espinacs menja'ls a sacs. >  Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar. >  Els grans es maduren i es curen untant-los amb saliva dejuna. >  Els malalts es tornen com les criatures. >  Els mals es fan de mica en mica. >  Els mals forts no es curen amb xarops. >  Els mals, els curen més els cuidados que els remeis. >  Els metges fan com els lladres: surten quan hom menys se'ls espera. >  Els metges fan com la pudor: pertot arreu es posen.

>  Els metges i cirurgians no van a missa major perquè els morts no diguin: Aquí està el matador. >  Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal. >  Els metges tanquen el llop al corral. >  Els millors bolets van bé per tirar-los al femer. >  Els pesars no crien bona sang ni engreixen. >  Els pollastres i les perdius fan poagre. (Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus) >  Els refredats, ben tips i ben suats. >  Els remeis baixen del cel. >  Els remeis i els consell, segons et vagin ells. >  Els treballs a ningú engreixen. >  Els tres dolors són: mal d'ulls, mal de dents i puça a l'orella. >  Els tres mals són: esquinància, pestilència i voltadits. (Esquinància: Angina // Pestilència: Malaltia epidèmica causada per un bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet directament d'home a home o mitjançant animals, com rates, puces, etc. // Voltadits: Panadís subepidèrmic) >  Els ulls s'han de fregar amb els colzes. >  Els vells són rellotges de carn i ossos. >  En aquest món només s'hi està una vegada.

>  En casa humida, s'hi perd la vida. >  En cura més la dieta que la recepta. >  En els mesos majors, més grossos els temors. >  En ésser al dia deixa el llit i tindràs sempre salut. >  En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota. >  En la gota, ningú hi veu gota. >  En malaltia, llum nit i dia; salut trobada, llum apagada. >  En maten més les receptes que les escopetes. >  En mesos que no tinguin r, no beguis llet. >  En ser dia deixa el llit; tindràs salut i delit. >  En sòl humit i parets rònegues, no t'hi allotgis. >  En temps de figues i raïms, eixampla els vestits. >  En tombar la quarantena, vés amb compte amb la mullena. >  En tot cop hi ha dolor. >  Engreixa més la calma que la taula. >  Entre els queixals, en lloc de dits posa-hi didals. >  Entre la taula i el llit, mitja llengua. >  És dolent beure aigua abans d'asseure's a taula. >  Home lletrat pateix del pap. >  Es pot morir d'una guitza de conill. >  És sa beure aigua fresca abans d'esmorzar. >  És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar. >  Escarola bullida allarga la vida. >  Escudella d'esquirol cura diarrea. >  Estant bo, no costa gaire, d'ésser valent i xerraire. >  Estendre la roba al sol fa portar dol. >  Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina. >  Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal. DITES I REFRANYS CONSELLS PER A MANTENIR LA SALUT I VIURE BÉ  2a Fang i calç tapen molts mals. Febre de maig, salut tot l'any. Febre febral és el pitjor mal. Feliç és la mort que ve sense cridar-la. Fer cura de moro. Ferida al cap, prompte mort o curat. Ferida dolenta, la que el vi no la renta. Ferida xica, la que més mortifica. Fes de la nit nit i del dia dia i viuràs llarga vida. Fes de la nit nit i del dia dia, i viuràs amb alegria. Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món. Festes, ni per persones ni per a bèsties. Feu el bé abans no moriu. Fins a setze anys, molts banys: de quaranta anys enllà no aneu a banyar. Fins a trenta anys, pollastres i banys; de trenta anys enllà, pollastres sense banyar. Foc de canyes, foc de migranyes. Fonoll i ruda fan la vista aguda. Fora l'espina, fora el dolor. Fred d'hivern i calor d'estiu, salut reviu. Fred segur no mata ningú, fred corrent mata la gent. Fruita verda esmussada. Fuig de la pestilència, que és una bona ciència. Gallina que fa el pioc, de profit poc. Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura. Gent boja, pa tou i fetge. Geps i manies, males malalties. Glopejar és parent de l'enviar. Gota caminada, gota curada. Greix ranci i fet malbé, el cos no fa bé. Guarda't d'aire acanalat i de dur vestit mullat. Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat. Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari. Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat. Hi ha medecines que als uns els curen i als altres els maten. Hi ha remeis que els uns curen i els altres maten. Hi ha tants afortunats, amb set vides com els gats. Hi ha tres menes de bon temps: salut, riquesa i bon sol. Hi ha tres menes de mal temps: malaltia, pobresa i pedregada. Home de banys, home de pocs anys. Home fart mai fa bon pap. Home gros i home malalt és per un igual. L'herba de Santa Margarida tots els mals priva. Home malalt, mig mort. Home pelós la dona cerca. Home roig i gos pelut es mor i no és plangut. Home tip, Déu li do son. Home trencat es mor i no ho sap. Home vell, cada dia un mal novell. Home vell, carregat de nafres. Infant massa viu, no viu. Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat. Inflor, malhaja la millor. Jeure ben alt un tresor val. Jo et curo, que Déu et salvi. Jo et toc i Déu que et curi. Jove que vetlla i vell que dorm fort, senyal de mort. Joventut ben tractada, vellesa llarga i reposada. Joventut que vetlla i vellesa que dorm, signe de mort. Joventut, salut; molta edat, enfermetat. L'aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa. L'aigua bullida es disgustada, però allarga la vida. L'aigua corrent cura l'enyorament. L'aigua corrent no és sutza ni pudent. (Sutza: bruta) L'aigua cura els sustos. L'aigua d'escabiosa trenca el xarampió i la rosa. (Escabiosa: Gènere de plantes herbàcies anuals o perennes de la família de les dipsacàcies (Scabiosa sp)) L'aigua de menta tot mal renta. L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca. L'aigua es posa a les cames. L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa. L'aigua ni empobreix ni envelleix. L'aigua sedativa, tot mal esquiva. l'aigua sense dolor i ben vista pel sol. L'aigua, neta i pura i amb mesura. L'aiguafort rosega el ferro i el cranc rosega la carn. L'aire per forat molts n'ha matat. L'alegria allarga la vida. L'alegria cura. L'alegria és medecina. L'all és els remei dels pobres. L'amor és al cos traïdor. L'amor i la ronya no se sap on es posa. L'anell sagnant i el porc cremant. L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap. L'enciam fa lleganyes. L'enciam fa mal als ulls. L'erisipela o mata o pela. (Erisipela: Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococus pyrogenes, es presenta amb inflamació i enrogiment, acompanyats de febre) L'erisipela vuit puja i vuit dies baixa. (Erisipela: Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococus pyrogenes, es presenta amb inflamació i enrogiment, acompanyats de febre) L'erisipela, no sagnar-la, de gana matar-la, de son ofegar-la i no airejar-la. (Erisipela: Malaltia infecciosa de la pell deguda al Streptococus pyrogenes, es presenta amb inflamació i enrogiment, acompanyats de febre) L'escopina, la millor medecina. (Escorpit: Capa de l'escorça d'una alzina surera compresa entre el suro i la fusta) L'escudella és bona pel cos i per la butxaca. L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugir. L'espinac és l'escombra del ventre. La llet de cabra, fresca i bullida amb mida. L'hisop ho cura tot. (Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, que té virtuts antiinflamatòries i expectorants) L'hisop posa la mare a son lloc. (Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, que té virtuts antiinflamatòries i expectorants) L'home mor del mal que té més por. L'home no deu vagar si salut vol conservar. L'ofegor juga de traïdor. L'oli cou al coll i a la butxaca. L'oli és armer, és rellotger i és curander. L'oli no és sant, però fa miracles. L'oliva, una és or, la segona plata i la tercera mata. L'orella és l'embut del cor. L'orenga tot mal trenca. L'ull dolent tot ho veu malament. L'ungüent groc no serveix per res i es posa pertot. L'ungüent si no cura fa lluent. La beguda amb mesura. La beguda, pren-la sempre amb mesura. La bogeria no té remei. La bona cara del metge ajuda a curar el malalt. La cama al llit i el braç al pit. La cambra de dormir ni ha de fer olor ni ha de pudir. La cara del metge agrada al malalt. La carn és el millor adob dels ossos. La carn estreny, la verdura allarga. La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca. La casa on no hi entra el sol, hi entra el metge. La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari. La comuna, lluny de la cambra i lluny de la cuina. La cremadura amb aigua es cura. La cremadura amb vinagre es cura. La dieta és bon remei. La dieta, la medecina més discreta. La dona i la sagnia a vegades maten i a vegades ressusciten. La dona que es posa ungüents a la cara perd les dents. La dona teva ni ha de fer pudor ni ha de fer olor. La fam de tres dies de sagnia. La fe és la que cura. La febre aplaca el lleó, tan poderós que és. La febre contínua mata l'home. La febre desvariejada, poques vegades curada. La feina és santa i és sa. La ferida fa més al tercer dia. La flaquesa és la mare de tots els mals. La fruita tant se val crua com cuita. La gana poca i seguida. La gota abundància denota. La gota és mal de ric i és curat tancant el pic. La gota i la hidropesia, filles de la fartaneria. (Hidropesia: A*****ulació anormal de serositat en alguna de les cavitats naturals del cos o entre els elements integrants del teixit conjuntiu) La llengua de ca gran cura fa. La llengua és el mirall del ventre. La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit. La vellesa és una malaltia. La llet, ben dormida i ben passejada. La llomadura és mal d'untura. (Llomadura: lombàlgia) La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata. La mala nafra es cura, la mala fama mata. La malva de tots mals salva. La Mare de Déu quan pel món anava, amb oli de gresol tots els mals curava. La menta l'estómac assenta. La menta no pot mentir: l'escudella fa pair. La menta, la gana augmenta. La migranya dormint s'apanya. La millor herba és la ruda, que a totes les de la seva vora ajuda. La millor medecina és la que hom li prova. La millor medecina és no prendre medecina. La millor medecina, sangonera de forquilla. La millor olor és la de la bugada. La millor salsa és la de Sant Bernat. La mort entra pel pecat i pels peus el refredat. La mort va a qui menys la vol. La nafra no té cura si no muda de figura. La necessitat dóna virtut i la malaltia salut. La netedat és mitja vida. La paciència engreixa i cria esquena. La paciència venç la pitjor dolència. La panxa no admet noves. La persona és el que menja. La poca cordura es paga amb la sepultura. La regla manté el cos i la butxaca. La roba que massa es renta, l'olla que massa es frega i l'home que massa es cura poc duren. La ronya de gos dura set anys. La ruda, herba de ventura. La saliva dejuna de tot mal cura. La salut del nostre cos, la gastem molt a l'engròs, i quan la tenim perduda, la comprem a la menuda. La salut es pinta a la cara. La salut no afarta. La salut no es compra amb diners. La salut no és coneguda fins que és perduda. La salut quan és perduda és reconeguda. La salut que guardaràs de jove, la trobaràs de vell. La sàlvia és la mare de la malva. La sang del nas, amb teranyines farinoses l'aturaràs. La sang és espantadora. La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada. La sopa escaldada fa sortir el color a la cara. La sopa fa la galta grossa. La taula i el bon marit a la cara es porta escrit. La taula pobra és mare de la bona salut. La temprança allarga la vida, el vici l'escurça. La testa, el menjar l'adreça. La valeriana és l'herba de les dones, que quan estan malaltes les posa bones. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants) La vellesa és malaltia incurable. Mal d'altri no cou. La vellesa és: esternudar, tossir i preguntar quina hora és. La vellesa escurça el dormir i estira el grunyir. L'aigua corrent fa viure la gent. L'aigua de menta, tot mal repta. L'aigua fa la vista clara. Lavativa, xeringa, ajuda i servicial tot és igual. Les bones paraules fan menjar al malalt. Les bones suors treuen els mals humors. Les cames són vanes i les arrugues segures. Les errades del metge, la terra les tapa. Les festes majors al ventre porten dolors. Les festes majors, conserven al ventre dolors. Les figues-flors al ventre causen dolors. Les joves puces, les velles purgues. Les malalties es fan de mica en mica. Les mans netes, Déu les proveeix. Les medecines, pels altres. Les móres de barder fan bé; les de rostoll fan poll. (Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers) Les móres fan polls. Les nafres es curen untant-les amb saliva dejuna. Les nafres untades dolen, però no tant com si no s'unten. Les nafres, ben rentades i ben untades. Les nafres, no les toquis gaire. Les nafres, untades. Les nits que faci humitat vés-te'n al llit aviat. Les nous treuen els mals humors. Les penes no maten però aixafen. Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen. Les quimeres, no les curen els doctors. Les sopes i el sol a l'hivern donen consol. Les tres desgràcies són: orb, contret i desfet. Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang. Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l. Llarga malaltia, curta mort. Llarga salut, vigília de malaltia. Llegir i menjar no és sa. Llengua bruta, ventre malalt. Llepada de gos cura els humors. Llet barata, llet que mata. Llet de burra, o ben colrada o ben passejada. Lleva't amb el sol i vés a dormir sense gresol. Llimona i all, metges al carall. L'oli d'oliva, tot mal esquiva. Mai més!, com diuen les parteres; i al cap de l'any hi tornen a ser. Mai ningú no s'ha mort de dejunar. Mal al pit, de seguida al llit. Mal antic, cura costosa. Mal apremiant, remei a l'instant. Mal avançat, sanat. Mal comunicat és aliviat. Mal que no es passa al llit, no és un mal que n'és mig. Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell. Mal d'empatx fa estar groc. Mal d'esquinància, molta paciència. (Esquinància: angina) Mal d'histèria en l'home no és cosa bona. Mal d'ofec i de locura no tenen cura. Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres. Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull. Mal de cames vol repòs. Mal de cames, mal de dones. Mal de cap i son, malaltia d'aprenent. Mal de cap i son, malaltia de belitre. Mal de cap, el menjar el bat. Mal de cella, migranya. Mal de cor, només el cura la mort. Mal de cos, sanitat de l'ànima. Mal de costat menjant passa aviat. Mal de costat, als vuit dies bé o enterrat. Mal de costat, mal de plat. Mal de desvari, notari i vicari. Mal de dit, mal de ric. Mal de dits, mal de crits. Mal de freixura, fins a la sepultura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons) Mal de natura, mal que dura. Mal de païdor, mal de consumició. Mal de pit, ben suat i al llit. Mal de pit, peu al llit. Mal de pobre, mal de sobres. Mal de queixal és molt mal, mal de dent és més dolent. Mal de queixal i dolor, mals de traïdor. Mal de queixal i mal d'infants són els més grans. Mal de queixal, el dimoni va inventa'l. Mal de queixal, mal d'amor. Mal de queixal, mal de ràbia. Mal de queixal, mal infernal. Mal de ric, poc mal i molt trafic. Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll. Mal de testa no puja més amunt que la bèstia. Mal de testa vol dormir. Mal de testa vol menjar, mal de ventre vol cagar. Mal de testa vol minestra. Mal de ventre no menjant es trempa. Mal està la muller quan fa cridar el barber. Mal explicat és mig curat. Mal llepat, de seguida curat. Mal napolità, prest ve i tard se'n va. Mal nerviós no fa tocar a morts. Mal no diguis que xacra no tinguis. Mal planyut no és tan agut. Mal que em segueixes la vida m'exigeixes. Mal que es cura menjant no és gran mal. Massa oli a la plata cou al coll i a la butxaca. Mal que no millora no és mal d'una hora. Mal que no té cura no troba cap remei. Mal que ve de natura no té cura. Mal senyal quan hom no sent el mal. Mal sobre mal i pedra per capçal. Mal treu mal. Mal va el malalt que fa hereu el metge. Mal va qui no s'adoba. Malalt ben suat, mal curat. Malalt que desbota la salut torna. Malalt que és de mort, cap remei no hi pot. Malalt que és de vida, l'aigua li és medecina. Malalt que no es cura amb ruda va dret a la sepultura. Malalt que no orina, no li val medecina. Malalt que no pot anar a la vora té el fossar. Malalt que no pot obrar, només la fossa el curarà. Malalt que orina, gran medecina. Malalt que pot dormir, que no temi el morir. Malalt que pren cordial no patirà cap més mal. Malalt que pren no es mor. Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi. Malalt que s'infla ja no es desinfla. Malalt que sua, malalt que cura. Malalt que té gana la mort enganya. Malalt que té gana, malaltia de pavana. Malalt que vomita, mort que ressuscita. Malaltia d'altri en sembla només son. Malaltia de gola, malaltia llarga. Malaltia de la pell, salut al budell. Malaltia de ric, la salut dels pobres. Malaltia del cor, només la cura la mort. Malaltia i presó no adoben cap bribó. Malaltia llarga omple dues bosses i en buida una altra. Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt. Malaltia llarga, parenta de la mort. Malaltia poc declarada, poques medecines i rumiades. Malaltia porta fred. Malaltia que pots dormir i pots menjar no et cal amoïnar. Malaltia sense doctor i hisenda sense senyor, de mal en pitjor. Malaltia setembral, mala o mortal. Malaltia suada, malaltia curada. Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras. Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants) Mas i masia, aire i sol per tot el dia. Massa comoditats són enemigues de la salut. Massa dormir fa amagrir. Massa dormir porta el morir. Massa llamí fa de mal pair. Massa menjar fa mal. Massa metges, mort segura. Metge i confessor, com més vell millor. Massa salat o massa coent fa posar malalta la gent. Massa singlot, senyal de mort. Matinejar tres coses fa: ric, sa i bon cristià. Medecina i procura, cobra-la mentre dura. Medecina que alivia, seguir-la. Mel amb vinagre cura el mal, però és molt aspre. Menja bé i caga fort i no tinguis por de la mort. Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada. Menja calent i beu fred i faràs anys alegret. Menja i beu assentat i dorm de costat. Menja i sopa res, dorm en alt i viuràs més. Menja més la salut que la boca. Menja més un mal dolent que cent de bons. Menja poc i paeix bé i no patiràs de pedrer. Menja poc i paeix bé i salut t'anirà bé. Menja raïm avui i demà; si no et caldrà purgar. Menjar agre fa envellir i fa poagre. (Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus) Menjar bé i ensaliva com cal si no vols tenir el ventre mal. Menjar calent a l'estiu, més mort que viu. Menjar calent, mal per la dent. Menjar carbassa fa perdre el pols. Menjar en dejú una poma salut dóna. Menjar fins emmalaltir i dejunar fins a guarir. Menjar fred i vi calent posa malalta la gent. Menjar i beure amb mida allarguen la vida. Menjar i caminar no és sa. Menjar massa salat o coent posa malalta la gent. Menjar molt i pair bé no pot ser. Menjar mongetes té males tretes. Menjar olives per sopar fan somniar. Menjar pa i beure aigua, vida llarga. Menjar verdura és cordura. Menta mentolada, pel païdor no hi ha herba més bona. Mentre el malalt s'empobreix el metge s'enriqueix. Mentre hi ha l'ànima al cos hi ha esperança. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Merenga i llet calenta, calmen la tos. Més couen el menjar les cames que el ventre. Més en moren de farts que de fam. Més fàcil és receptar que curar. Més gent mata la taula que la guerra. Més mata la gola que l'espasa. Més mata la recepta que l'escopeta. Més maten sopars que guerres. Més són els amenaçats que els morts. Més val cuidar de vell que saber d'home novell. Metge covard sempre cura tard. Metge de franc té poca sang. Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca. Metge de València, molta casaca i poca ciència. Nafres que triguen de curar no es curen mai. Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora. Metge jove, barber vell i apotecari coix. Metge malalt no cura ningú. Metge malalt porta descrèdit. Metge nou no val un sou. Metge novell, feina pel fosser. Metge o metjot, el de més prop. Metge pletós, nafra dolorosa. Metge que fa mal damunt de mal poca cosa val. Metge que gemega, metge de pega. Metge que molt practica no pronostica. Metge que no parla no cura. Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal. Metge que purga massa, no el vull a casa. Metge que tanca el mal poca cosa val. Metge sense ciència, metge sense consciència. Metge vell i apotecari jove. Metge vell i barber nou. Metge vell, barber jove i apotecari ric. Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric. Metge xerraire no cura gaire. Metge, bagassa i curat són tres enemics pagats. Metge, paleta i dispeser a casa de qui no em vol bé. Metges errats, papers mal endreçats i dones garrides treuen les vides. Metges i apotecaris, les medecines pels altres. Millor remei el que guarda que el que cura. Molt d'arròs fa mal al cos. Molt dormir al cap fa entorpir. Molt i bo, drecera per la mort. Molt menjar desmenja. Molt menjar molt mal fa. Molt millora malalt que no pitjora. Molt vi és metzina, l'aigua medecina. Moltes medecines fan estar malalt. Molts de mals agafats pel vici són portats. Molts de mals són resultats dels abusos perpetrats. Molts moren per la boca com els peixos. Mor el qui xiula i viu el qui piula. Móres de barder fan fer, móres de roldor fan por. (Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers // Roldor: Arbust de la família de les coriariàcies (Coriaria myrtifolia)) Morfina, mor fina. Mori, Marta, i mori farta. Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat. Mort per mort, pit a l'aigua. Mort per mort, prova la sort. Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela. DITES I REFRANYS CONSELLS PER A MANTENIR LA SALUT I VIURE BÉ  3a N'ha mot més la cena que no n'ha salvat Avicena. Nafra en juntura no té cura. Nafra rodona no té cura si no canvia de figura. Nafra vella no té cura. Nafres hi ha que no es curen. No hi ha millor metge que hom mateix. Nafres velles triguen a curar-se. Net, fresc i sa sia el teu menjar. Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap. Ni alegrar-se per salut ni espantar-se per malaltia. Ni dormis amb gats ni caminis descalç. Ni el bo gitat ni el malalt alçat. Ni en els vells salut n ien els joves virtut. Ni fart ni afamat, si vols la veritat. Ni fart ni afamat. Ni menjar cansat ni beure suat. Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana. Ni menjar sopes sense cullera, ni tenir porta amb polleguera. Ni metge novell ni advocat donzell. Ni per calor ni per fred no deixis el teu indret. Ni pujar a cavall sense orinar ni fer feina de força sense menjar. Ni que et faci mal, arrenca't el queixal. Ni retenir molt l'orina ni sentir olor de bacina. Ni vetllis amb lluna ni dormis amb sol. Ningú es mor fins que Déu vol. Ningú no es mor de fam, i sí de fart. No arriba a vell qui vol. No beguis aigua de bassa, ni olives mengis massa. No creguis en els remeis que curin tots els mals. No es coneixen el bé i la salut fins i tant que s'han perdut. No es pot beure vi en dejú perquè fa posar malalt. No es pot jugar amb greix. No és sa sortir al carrer sense menjar. No es treu l'espina amb els dits. No està mal aquell que bona cura troba. No et diguis polida que de la pigota no siguis eixida. (Pigota: Verola) No et fiïs de bruixot pobre ni de metge malalt. No et fiïs del malalt que es lleva de matí. No et posis als peus del llit d'un malalt si no te'n vols encomanar el mal. No et posis entre dues dones, entre dos frares ni entre dos aires. No fa profit el que es menja, sinó el que es paeix. No firmis carta que no llegeixis ni beguis aigua que no vegis. No hi ha bé que cent anys duri ni mal que a tant arribi. No hi ha castell prou fort que ens guardi de la mort. No hi ha constipat sense enfit. (Enfit: indigestió) No hi ha mal petit ni petit enemic. No hi ha mal pitjor que un metge parlador. No hi ha mal que cent anys duri, ni cos que resistir-lo pugui. No hi ha mal que el temps no el curi. No hi ha mal que tant duri que el temps o la mort no el curi. No hi ha mal si no cou ni fa mal. No hi ha medecina més bona, que ceba, all i llimona. No hi ha més pesada cosa que una dona melindrosa. No hi ha més remei: morir o fer-se vell. No hi ha millor cirurgià que el que millor sap tallar. No hi ha millor curar que metge no consultar. Panxa calent, peu dorment. No hi ha ningú més ximple que un malalt. No hi ha remei prou fort contra el mal de la mort. No hi ha vici sense suplici. No jeguis a l'ombra d'una figuera, que la mort s'amaga al darrera. No mata el mal, que mata l'hora. No mata pena ni mal si l'home no és mortal. No mengis cru, ni vagis peu nu. No mengis fruita passada ni beguis aigua parada. No mengis res cru ni caminis amb peu nu. No mor el malalt, que mor el mortal. No nodreix el que es menja, sinó el que es paeix. No sento l'emfermetat, sinó la relíquia que m'ha quedat. No siguis ruc: per les sangs pren el saüc. No són els mals que fan vell, sinó el mal sense remei. No té molta set el que no beu aigua. No tot el que és greix es paeix. No us fieu del malalt que s'alça de nit. No vulguis mai posar el dit dintre un anell massa petit. O metge o canonge. Obrar sense prendre és purga. Oli d'oliva tot mal alivia. Oli d'oliva tot mal esquiva, oli de Sant Bernat tot mal cura i ha curat. Oli i romaní fregit, remei beneït. Oli i vi, bàlsam diví. Olla i cassola de ferro, la salut no fa esguerro. Olla sense sal, fa més bé que mal. On el sol no tocarà, casa no hi vol. On et dol et poses la mà. On et poses la mà et pica el gra. On hi ha ceba no hi ha dolor. On no hi ha apotecari ni metges la gent es mor de vella. On no hi ha mal, no s'hi posen benes. On sobra l'aigua manca salut. On va el mal? on hi ha més. On va, mal? on hi ha bon capçal. Orina d'or, el frare al cor. (Si es frare pot anar a cantar, ja és passat el perill) Orinar de cara al sol treu els mals humors. Orinar de cara al vent fa tornar tísic. Ous sense sal, no fan bé ni mal. Pa alís fa mal al ventrell, això és exemple i consell. Pa calent fa mala panxa. Pa calent i aigua freda, mal de ventre i revessega. Pa calent, amb oli és menys dolent. Pa calent, molt a vista i poc a la dent. Pa d'ahir, carn d'avui i vi vell, bons pel ventrell. Pa de xeixa la jove engreixa. Pa del dia i farina-flor és dolent pel païdor. Pa fa carn i vi fa sang. Païdor delicat, menjar variat. Païdor malalt, boca dolenta. Picada d'abella, cera d'orella. Panxa plena crida son. Pecat de gola, redempció pel cul. Pecats i diners és el que sobra a l'hora de la mort. Pel constipat, aiguardent ben escaldat. Pel darrer mal, cap metge hi val. Pel juliol, ni dona ni cargol. Pel mal de costat, oli de llangardaix. Pel mal de queixal el millor és arrenca'l. Pel mal de queixal, només Déu hi val. Pel mal de queixal, res no hi val. Pel mal de ronyons suc de moixernons. Pel mal del païdor menjar massa no és bo. Pel mal mortal metge no hi val. Pel mal mortal, cap herba no hi val. Pel mal que no té resistència el millor remei és la paciència. Pel sol, sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred. Pels cucs, els alls; per a dormir, cascalls. Pels mals de ronyó, l'oli d'oliva és el millor. Pels nervis, sol i costelles. Penes i plors no curen dolors. Per a dormir, vesprada, no la matinada. Per a privar el dormir posa ull d'oreneta sota el coixí. Per ben dormir, resar, callar o tenir febre. Per estar malalt n'hi ha prou d'ésser vell. Per ferida i per beguda usa herba coneguda. Per la boca posa-hi, però no en treguis. (Evitar el vòmit) Per la gola, farigola. Per la joventut els polls són salut. Per la meva dent que hi passi el menjar calent. Per la picada d'escorpí, fum de rames de pi. Per la pulmonia i el dolor de costat ten el cul tapat. Per la vida es perd la vida. Per les berrugues, saliva dejuna. Per les canícules, ni sagnies ni purgues. Per llagues i per talls, fulles d'ordall. Per poca salut pulmonia passada. Per pulmonies i mal de costat, ben acotxat. Per sopar, peix o bacallà. Per tenir poca salut val més morir-se. Per un mal que molt poc dolgui, medecina gens o poca. Per viure sa, dina poc i sopa aviat. Perfums d'espígol i de flor de saüc tornen la salut. Perquè passi el sentiment hi ha d'haver alegria i bon aliment. Pessic d'escorpí, no dóna temps d'anar al llit. Peta bé i rota fort i no es faci por la mort. Petar i rotar fa estar sa. Petita ferida treu la vida. Pets i rots salven, el singlot mata. Peus delicats, sabates velles. Quan pica cura menys els ulls, que piquen per malura. Picada d'aranya, la mortalla. Picada d'escorpí amb mel s'ha de guarir. Picada d'escorpí, mel de romaní. Picada d'escorpí, no s'és a temps de pujar al llit. Picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció. Picada de culebra, la mort darrera. (Culebra: en català colobra: qualsevol serp no verinosa, per diferenciar-les de les verinoses o escurçons) Picada de salamandra, la mortalla. Picada de vidriol porta dol. (Vidriol: denominació obsoleta de l'àcid sulfúric) Picor al nas, cucs al cul. Pitjor és la recaiguda que la caiguda. Plet i orinal, a casa del que li vinguis mal. Poc dormir i massa dormir porten al morir. Poc mal danya. Poc mal espanta i molt amansa. Poc mal i ben planyut. Poc mal i bona mort és una gran sort. Poc remei ajuda i poc mal danya. Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa. Poc sopar i poca pena, salut plena. Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant. Poca medecina, molta salut. Pocs diners, poca salut. Poques metzines no maten. Porc amb vi del vell en fa nin. Posa la testa vora la finestra. Posa les orelles vora les estrelles. Precaució i brou de gallina estalvia medecina. Prou dejuna qui molt menja. Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim. (senet de pobre: Planta herbàcia subllenyosa de la família de les globulariàcies (Globularis vulgaris), emprada com a purgant i diürètic, i contra la incontinència de l'orina) Quan cou cura i quan pica madura. Quan el mal és amo no hi ha cura. Quan el mal és de mort sols el morir és remei. Quan el mal fort es declara és en va plantar-li cara. Quan el malalt esternuda ja pot tornar-se'n el metge. Quan el malalt no empitjora, ja millora. Quan es té mal als peus se'n ressent tota la persona. Quan estem bons donem consells als malalts, però no els sabem prendre quan estem mals. Quan et trobis malament o de mal humor, pensa que darrera d'un dia dolent en ve un altre de pitjor. Quan fa mal el cap tot fa mal. Quan fou mort li arribaren els remeis. Quan fou mort, el combregaren. Quan l'infant denta la mort no s'absenta. Quan la barba es comença a emblanquir, deixa la dona i agafa el vi. Quan la boca no ho demana el païdor no ho obeeix. Quan la boca put el ventre és brut. Quan la fam pica bona és la mica. Quan la salut és espatllada és més estimada. Quan mal tinguis bé t'hi avinguis. Quan no empitjora a malalt, bé li va el mal. Quan no pot més el dolor, o et cures o et mors. Qui gemega ja ha rebut. Quan se sua, aigua ninguna. Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metges i apotecaris. Quan un home no és de mort l'aigua li serveix de medecina. Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista. Quan vagis a menjar, lletres ni llibres no vulguis mirar. Quartanes, mal de mala gana. Quartanes, mal de setmanes. Que es faci cura, encara que perdi la freixura. (Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons) Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat. Qui amaga el seu mal no podrà cura'l. Qui amb herba es cura, salut segura. Qui amb metge no tracta o es cura o es mata. Qui bé es cura molt dura. Qui bé menja, bé beu i bé dorm bé fa el que vol. Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol. Qui beu aigua té la vista clara. Qui beu fonoll i no se'l menja, el diable el penja. Qui beu molta aigua no arriba a vell. Qui canta el seu mal espanta. Qui creu els metges es penja. Qui d'aire muda molt mal cura. Qui de cor juga la salut se juga. Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa. Qui de son ventre fa un jardí ans de l'any se'n veu la fi. Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals. Qui dies passa, anys empeny. Qui dorm dina. Qui dorm es cura. Qui dorm fa salut. Qui dorm massa no viu massa. Qui dorm menja son. Qui dorm menja. Qui dorm molt viu poc. Qui dorm sota una noguera, la mort l'espera. Qui el metge no acata, Déu el salva o Déu el mata. Qui es banya massa té el cap de carbassa. Qui és boig de natura, planyeu-lo, que no es cura. Qui és boig en néixer no ho deixa en créixer. Qui és boig quan neix té mal que li creix. Qui es colga amb set es lleva amb salut. Qui es cura els vicis estira la salut. Qui és massa viu no viu. Qui es posa en perill de caure té ganes de jaure. Qui es queixa mig es cura. Qui és viu viu, qui és mort put. Qui està bo dóna remei i qui està malalt el cerca. Qui estalvia la vida, crida la mort. Qui gasta fulles de setge no necessita metge. Qui gemega d'alguna cosa es dol. Qui gemega espanta el mal. Qui sopa amb molt de vi esmorza amb poc pa. Qui ho té en néixer, mai ho deixa. Qui mai no riu, mai viu. Qui mal busca mal troba. Qui malament es cura es crida la sepultura. Qui massa es banya la salut es danya. Qui massa es cura s'acosta a la sepultura. Qui massa riu no té el seny gaire viu. Qui menja a hores fa de rellotge. Qui menja dolç caga agre. Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu. Qui menja molt pa sempre està sa. Qui menja molt viu poc. Qui menja molta sal es fa vell de pressa. Qui menja móres té polls, cada gra un poll. Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga. Qui menja picant li sortiran grans. Qui menja salat té el fetge cremat. Qui menja serp no té ronya. Qui menja sopes no les té totes. Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu. Qui molt menja molt dejuna. Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja. Qui morenes té no seu gaire bé. Qui no es banya pel juliol no es banya quan vol. Qui no es cuida no es cura. Qui no menja per haver menjat no va errat. Qui no menja perquè està tip no té pal de llit. Qui no pot dormir a la nit, a la matinada un xic. Qui no pren medecines està bo. Qui no reposa, fa poca cosa. Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge. Qui no s'ha de morir tot ho passa. Qui no s'ha de morir, l'aigua el cura. Qui no s'ha de morir, tot ho passa. Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell. Qui no sap riure no sap viure. Qui orina calent està malament. Qui passa la mar passa la rosa. Qui per sopar menja carn a la brasa té la mort a casa. Qui pixa clar no necessita metge. Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal. Qui pren no es mor. Qui prova molts remeis i es cura no sap quin remei l'ha curat. Qui remei fa, esperança té. Qui rota paeix, qui peta envelleix. Qui s'arrauleix, el fred se'l menja. Qui s'infla es rebenta. Qui sa vida vol allargar del beure no ha d'abusar. Qui sap patir sap guarir. Qui somnia massa de nit no té assossego de dia. Rentar-se la cara fa la vista clara. Qui sopa i se'n va a dormir mala nit vol tenir. Qui sopa massa té el cap de carbassa. Qui sopa molt dorm poc. Qui té bona vida té bona mort. Qui té diner no orina bé. Qui té febre no té fred. Qui té fred després de menjar, senyal que està sa. Qui té mal al dit i el marit bonic tot sovint se'l mira. Qui té mal bé està que es queixi. Qui té mal cerca remei. Qui té mal el treu a vana'l. Qui té mal el treu a veure. Qui té mal i mal es dóna té dos mals en sa persona. Qui té mal i mal es dóna té dos mals, i si no sopa, tres. Qui té mal no pot riure. Qui té mal quan neix mai d'ell guareix. Qui té mal que gemegui i si es mor que jegui. Qui té massa cura d'ell es torna mirandell. (delicat) Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat. Qui té salut ho té tot. Qui té salut i llibertat, és ric i no ho sap. Qui té sàlvia en el seu hort gran remei té molt a prop. Qui té sort no té salut; qui té salut no té sort. Qui té temprança no necessita metge. Qui té un mal quan neix, té un mal que li creix. Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap. Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari. Qui tingui mal que se'l bufi. Qui tot ho menja tot ho paeix. Qui totes les nits sopa algun dia s'enfita. (Enfit: indigestió) Qui treballa a la joventut a la vellesa té salut. Qui una granota mata, les febres agafa. Qui veu ses venes veu ses penes. Qui viu bé viu sa. Qui vulgui bona aigua que vagi allà on neix. Qui vulgui viure molt ha de sopar poc. Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén. Recepta, llanceta i escopeta, peta qui peta. Refredat ben suat i després purgat, aviat curat. Refredat covat, dóna'l per curat. Refredat curat, quaranta dies ha costat. Refredat mal curat, enterro preparat. Refredat, cul apretat. Regalèssia de falguera, el mal de pit deixa enrera. Remei que millora, segueix-lo en bona hora. Remei que pica és el que cura. Remei que put porta salut. Remei que t'alivia a la llarga et cura. Remei que tot ho cura, mentida segura. Remeis per fora no fan mal. Si et fa mal el païdor, el fonoll és el millor. Res del que el cos aguanta fa mal. Res ni na millor que la salut. Reunió de llevadores, criatura morta. Rient i plorant el temps va passant, i així anem vivint i així anem morint. Rient, rient, es va morint la gent. Roba freda i llit fred valen per una sagnia. Ronya i locura no es cura. Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és molt bo per remei. (Hisop: Planta herbàcia perenne o sufruticosa de la família de les labiades (Hyssopus officinalis), aromàtica, té virtuts antiinflamatòries i expectorants // Donzell: Planta herbàcia, de la família de les compostes (Artemisia absinthium), emprat en la preparació de l'absenta i del vermut) Sagneu-lo, purgueu-lo i si és mort enterreu-lo. Sagnies, lavatives i ventoses i sempre les mateixes coses. Sal i vinagre, cura de lladre. Salut és riquesa. Salut i alegria, guapa sang cria. Salut i pessetes, que el demés ja vindrà. Salut i pessetes, salut completa. Salut llarga, vigília de malaltia. Salut sens diners, mitja malaltia és. Salut trobada, llum apagada. Salut val més que riquesa. Salut, diners i alegria, bona mercaderia. Salut, vigília de malalties. Sàlvia ho cura tot. Sàlvia salva. Sang del nas, amb teranyina t'untaràs. Sang per la boca, ni molta ni poca. Sang, ni del nas. Sant Bernat cura de febres i de mal de cap. Sant Blai, amunt i vall. (dit quan un s'escanya) Santa Caterina, guardeu-nos de mort repentina. Sants i curanderos, els de més lluny són millors. Segons la netedat, la sanitat. Sempre es topa on es té mal. Sempre hi ha més doctors que apotecaris. Sempre s'ha de menjar segons la gana. Sense menjar no es pot passar. Ser vell és un tropell. Si aigua beuràs, no caminaràs. Si als llavis tens un tall, posa-t'hi una pela d'all. Si amb malves et cures mal vas. Si de cas no pots orinar, els créixens t'han de curar. (Créixens: Planta perenne de la família de les crucíferes (Nasturtium officinale), de flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua) Si demà no vols dejunar, avui no t'has d'atipar. Si el mal de nervis et vols curar sovint a passeig has d'anar. Si el mal vols deturar, poc menjar. Si el nas et pica, cucs a la tripa. Si el remei no arriba a la dolència, el millor és la paciència. Si el ventre et dol, menja sopes amb poliol. (Poliol: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Mentha pulegium), molt aromàtica, creix en vores de torrents i té virtuts remeieres) Si el ventre no està content, tot el cos se'n ressent. Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar. Si en ser de dia deixes el llit, tindràs salut i delit. Si estàs suat no estigui gaire deturat. Si vols que la pesta no et toc, encomana't a Sant Roc. Si et fa mal, xucla. Si et pica l'alacrà, posa-t'hi cera i pa. Si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te'ls fregaràs. Si et vols curar, poc menjar. Si et vols morir, menja carn a la brasa i vés a dormir. Si et vols posar bo muda de racó. Si fer anys et convé, menja poc i paeix bé. Si l'aigua beuràs, no caminaràs. Si la cama et dol, unta-te-la amb oli de gresol. Si la febre no s'atura, tant de mal no té pas cura. Si la gent no sopava, els metges no dinarien. Si la gent sabia com és de bona l'artemísia, en guardaria a la vora de la camisa. (Artemísia: Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les compostes (Artemisia sp), riques en essències i en absintina.) Si la tos et dóna neguit, eucaliptus ben bullit. Si m'he trencat, la mortalla al costat. Si menges pa calent no beguis aigua, que és molt dolent. Si menges pa sortint del forn no beguis aigua de font. Si menges pel que tens gana, posaràs bona mitjana. Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada. Si no et vols ferir beu aigua d'àrnica al matí. (Àrnica: Herba perenne de la família de les compostes (Arnica montana), rica en arnicina d'on es treu la tintura d'àrnica (Extret alcohòlic)). Si no t'ho demana el cos, no hi posis ni un gra d'arròs. Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor. Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor. Si no vols quedar petit estigues un mes al llit. Si no vols tenir mal a les dents, no mengis massa calent. Si no vols tenir poagre, ni una gota de vinagre. (Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus) Si raja sang del nas s'estalvia una malaltia per l'any següent. Si temperes l'apetit no tindràs mai cap enfit. (Enfit: indigestió) Si tens alegria t'allargues la vida. Si tens calor, abriga't millor. Si tens mal de ventre menja sopes amb menta. Si tens mal de ventre, posa-t'hi una rella calenta. Si tens mal, posa-t'hi sal. Si tens morenes i no vols patir, seu en coixí. Si tens una dolència, obre la bossa i pren paciència. Si un remei et va bé segueix-lo, que et convé. Si una punxada et fas, xucla't el dit i et curaràs. Si vols agafar gana, menja magrana. Si vols arribar com a jove, puja com a vell. Si vols conèixer el companyó ha d'ésser en cambra i en presó. Si vols criar-te bo i sa, la feina d'avui, guarda-la per demà. Si vols el singlot curat, posa't a terra ben estirat. Si vols estar bé, Bernat, no mengis sinó d'un plat. Si vols estar bo, no mengis porc: menja moltó. Si vols estar bo, porta la roba del fred, quan fa calor. Si vols estar com un brau, a la boca no donis frau. Si vols estar malalt, abans d'anar a dormir renta't el cap. Si vols guardar la salut no et toquis allò pelut. Si vols l'ull sa, lliga't la mà. Si vols morir, menja magrana i vés a dormir. Tota píndola daurada té l'amargor amagada. Si vols que la pesta no et toc, tira-li un cop de roc. Si vols salut tenir, no et deixis decandir. Si vols somniar, menja olives per sopar. Si vols tenir dona sana, dóna-li valeriana. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants) Si vols tenir salut plena dorm a l'estiu de cara i a l'hivern d'esquena. (A la claror) Si vols vida sana, porta roba de llana. Si vols viure molt, sopa poc. Si vols viure molts anys, deixa't de banys. Si vols viure sa, com més vell et facis més has de caminar. Si vols viure sa, fora licors has de cridar. Si vols viure sa, renta't força les mans. Singlot en bo, senyal de salut; singlot en malalt, senyal mortal. Sol i sal guarden de tot mal. Son de plom, llit de ploma; son de ploma, llit de plom. Son fort, germà de la mort. Sopa poc, dina molt i menja escudella i viuràs com una vedella. Sort i olives, o moltes o cap. Suar i purgar a un temps, no pot ser. Suat o cansat, a l'aire no estiguis parat. Suc de llimona, medecina bona. Tan aviat perd el jove la pell com el vell. Tan sa com l'esclop, cap calçat hi ha. Tant com et cures dures. Tant se val morir refredat com constipat. Tant se val sagnies com ventoses. Tant si ho creus com si no ho creus, el refredat entra pels peus. Tantes dones, tant remeis. Tapa't la boca i estalviaràs la sagnia. Taronges agres en dejú asseguren la salut. Taula pobra, mare de bona salut. Taula rica, salut pobra. Temps fred i mullat els bons posa malalts. Tens mal de queixal, rosega arrels de panical. (Panical: Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes (Eryngium campestre), espinosa, amb l'arrel de propietats diürètiques) Testa de boig mal s'ha fet vella. Testa de boig no emblanqueix. Tindràs la vida més sana si te'n vas a dormir amb gana, perquè l'anar massa tip treu el delit. Tindràs sempre bon delit si menges amb apetit. Tira i xucla més el llit que les malalties. Tira més el llit que un mal i mig. Tornar-se boig no costa ni cinc sous. Tot el més tres purgues l'any, si no vols que et faci dany. Tot el nat ha de morir. Tot el que cou cura. Tot el que es menja de gust fa profit. Tot el que put té virtut. Tot es muda i la pell s'arruga. Tot mal de coll és angina. Tot s'encomana menys la salut. Tot s'enganxa menys la salut. Tot té remei, menys la mort. Val més pagar al forner que el metge. Tothom diu mal d'aquest món i ningú no el vol jaquir. Tothom neix plorant i ningú no mor rient. Tothom té mals i cadascú es sent dels seus. Tots el calors són febres. Tots els calors no són febre. Tots els mals quan piquen curen menys el mal d'ulls. Tranquil·litat i bons aliments. Treball de cap, ho paga l'estómac. Tres coses hi ha mal arreglades: taula de metge, consciència de teòleg i testament d'advocat. Tres mal són: ciàtica, dolor de cor i dolor de ronyons. Tres mals es disputen la terra: la pesta, la fam i la guerra. Tres mals no són plaguts: fluix de ventre, cadarn i mal de cap. (Cadarn: refredat) Tres pocs valen més que tres molts: poc sol, poc sopar i poc pensar. Tumor rebentat, tumor curat. Ulls i nas, amb el colze te'ls tocaràs. Ulls i nas, si hi tens mal, no te'ls toquis pas. Un bon ventrell paeix pedres. Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res. Un cura, dos espatllen i tres maten. Un gra de mal cinc sous d'emplastre. Un jove pot morir, però un vell no pot viure. Un mateix remei a l'un el cura i a l'altre a la sepultura. Un mateix remei no és bo per tothom. Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten. Un mussol mai va tot sol. Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut o amb salut sense diners. Un remei, per amarg que sia, sempre és un remei. Un rot val un any de salut. Un sac buit no es pot aguantar dret. (referit a la manca d'aliments) Una lavativa i una mica de xarop de col, i fins demà si Déu vol. Una nafra incurable fa la vida miserable. Una poma cada dia, la millor medecina. Una recaiguda és pitjor que una malaltia. Ungles dues, llarga vida. Ungüent pudent, el millor ungüent. Unta el teu mal amb oli del llum i el curaràs al punt. Usa dels remeis segons et vagin ells. Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells. Val més bon nodriment que or i argent. Val més bona gana que bon recapte. Val més bona gana que bona vianda. Val més de pa que de medecina. Val més evitar que curar. Val més fer olor de vi que de medecina. Val més gana que enfit. (Enfit: indigestió) Val més jeure un dia de més que un de menys. Val més la salut que els diners. Val més mirada de metge que de botxí. Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia. Val més morir d'un tip que de gana. Val més pelar que amortallar. Val més per divertir-se que per ca l'apotecari. Val més prevenir que curar. Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic". Val més que quedi menjar que no estar malalt demà. Val més quedar amb apetit que tenir d'anar al llit. Val més sentència de metge que de botxí. Val més ser magre amb robustesa que gras amb flaquesa. Val més suar que esternudar. Val més tip que prim. Val més un ai! que cent gemecs. Val més un de mort que molts de ferits. Val més un jorn de vida que cent de mort. Val més una dent que un diamant. Val més una dent que un parent. Val més una hora de dormir que tres terces de carn. Val més vellesa que llit. Val més viure que no fer viure. Valen més dues queixalades de vaca que set de patata. Valeriana prendràs i no et feriràs. (Valeriana: Planta herbàcia perenne, de la família de les valerianàcies (Valeriana officinalis), l'arrel té propietats nervines i sedants) Van més delicat que amortallat. Vell i viciós de curar dificultós. Vell que es cura, cent anys dura. Vellesa, malaltia natural. Vellesa, malaltia que tothom enveja. Vellesa, niu de malalties. Vells i tarats, en caure la fulla colgats. Ventre buit, panxa fresca. Ventre ple demana repòs. Verdura bullida allarga la vida. Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món. Vés a dormir d'hora i lleva't de matí si riquesa i salut vols tenir. Vés-te'n, Anton, que qui es queda ja es compon. Vés-te'n, Ramon, que el que es queda ja es compon. Vestit de llana la pell sana. Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor. Vi damunt llet és ben fet. Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel. Vi massa dolç fa el cor agre. Vi, barrejat amb vi, verí. Vici i disgustos, cau de malalties. Viciós de joventut ni es fa vell ni té salut. Vida de camp, vida sana. Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare. Viu a la ciutat per malament que et vagi, menja moltó per car que est costi. Viu més qui piula que qui xiula. Viure malament i acabar bé no pot ser. Voler-se curar és mitja salut. Xiques metzines no maten.