Dites i refranys sobre animals domèstics i de granja

DITES I REFRANYS D'ANIMALS DOMÈSTICS I DE GRANJA A bon ca, bon os. A bou vell esquella nova. A ca gros no cal dir-li quisso. A cada porc li arriba el seu Sant Martí. A Catalunya i a Castella , el cavall porta sella. A cavall regalat no li miris el dentat. A falta de bou es fa llaurar l'ase. A gat vell rata jove. A gos flac tot són puces. A l' amic i al cavall, no els cansis. A la burra que està prenyada fes-li anar ben carregada. A la casa pobra, el gos hi sobra. A l'ase i al mul la càrrega al cul. A l'ase regalat, no li miris el bast. A l'ase tossut, tant és dir-li xò, com arri. A l'home, metge cal; al bou manescal. A pagar ves-hi a peu; a cobrar a cavall. A prop d'un home descuidat, sempre hi trobaràs un gat. Agafar el gat. Ai, quin ase tant valent, porta càrrega i no se'n sent. Al burro que no coneguis no li passis pel detràs. Al cap de l'any, tothom parla amb el seu cavall. Al cau dels conills, el que fan els pares fan els fills. Al porc si li treus la brutícia es mor. Al rei i al porc l'afaiten desprès de mort. Al toro el burxen tant que a l'últim es mou. Alçar la cresta. Anar a jeure com les gallines. Anar al llit com les gallines. Anar brut com un porc. Anar carregat com un burro. Anar conill. Anar moll com un ànec.

Anar-se'n amb la cua entre cames. Anar-se'n sense dir ni ase ni bèstia. Any acabat, porc engreixat. Anyell nascut val un escut. Anyell primerenc treu bona banya. Arri ruc que vas a casa. Ase d'Arcàdia, carregat d'or i menja palla. Ase magre, carregat de mosques. Ase roí o molt dolent o molt fi. Ase vell, carregat de vicis. Baralla de gallines, mudança de temps. Bé sap el gat la barba que llepa. Bel de xai, mossegada de llop. Bou fart no llaura dret. Bou i moltó, olla de senyor. Bous i vaques en un prat, pobre sembrat. Buscar els tres peus al gat. Cabra coixa mai no cura. Cabra que bela, el cabrit li falta. Cabrit d'un mes i anyell de tres. Cada ase s'enamora del seu bram. Cada gall en son galliner canta molt bé. Cada ovella en té prou del seu anyell i cada vaca del seu vedell. Caminar com els ànecs. Caminar de gos, en lloc d'una passa dos. Cant d'ànec a la matinada, pluja a la vesprada. Canta-li a l'ase i et respondrà amb un pet.

Carn de corder no et farà gras, però sosté. Caure de potes com els gats. Cavall regalat, quan és vell roda la sínia. Cent anys que és mort el ruc i encara el plora. Com el burro d'en Poquí, que quan va estar avesat a no menjar es va morir. Com el cavall d'en Perot que camina molt i avança poc. Com més brama l'ase més camina. Com més pot té el ca més lladra. Conill anat, consell arribat. De la vaca flaca, la llengua i la "pata". De les grans cases surten els grans ases. De nit, tots els gats són negres. De porc i de senyor se n'ha de venir de mena. Defensar-se com un gat panxa enlaire. Deixa lladrar el ca, que mentre lladra no et mossegarà. Dir-li el nom del porc. Donar gat per llebre. Dos gall en un galliner no hi pot ser. Dos gats i una gata, no faltarà serenata. Dos gossos contra un llop se'l mengen tot. Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall. D'un porc per més que en faràs més de quatre pernils no en trauràs. El bou per la banya i l'home per la paraula. El bou vell llaura millor que el novell. El ca que bé lladra, bé guarda la casa. El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró. El cavall de Sant Martí que va viure fins que va morir. El conill on es cria i la llebre on se li fa de dia. El fill de cabra ha de ser cabrit.

El gat no treu les urpes fins que les ha de menester. El gat vell procura per ell. El gener és el mes dels gats. El gos de bona raça es recorda del pa i de la casa. El porc dóna morrades fins desprès de mort. El ruc és dolent per llaurar i bo per traginar. El ruc porta picarol i la somera també en vol. Els gats hi veuen a les fosques. Els gossos petits alcen la llebre i els grossos la cacen. Els homes faran bondat quan les cabres tindran llana. Els ulls de l'amo engreixen el cavall. En mala anyada porc i cabra. En Robert de les cabres: quan les tenia negres les volia blanques. En temps de fred el gat busca el cendrer. Es renta el gat desprès de fart. És tard i vol ploure i la mula no es vol moure. Ésser el cavall de batalla. Ésser quatre gats. Ésser tractat com un gos. Ésser un bon xai. Ésser un cavall desfermat. Ésser un gat vell. ésser un pollastre eixalat. Ésser un tros d'ase. Ésser una cabra boja. ésser una gata maula. ésser una gata moixa. Estar com gos i gat. Fer com el gat que si no pot mossegar esgarrapa.

Fer el burro. Fer el negoci d'en Robert amb les cabres, que en donava dues de negres per una de blanca. Fer l'ànec. Fer un gall. Fermar els gossos amb llonganisses. Fes tot el que vulgui la mainada, però que els bous estiguin a l'arada. Ficar-se a la conillera. Fugir com un conill. Fuig gos que portes puces. Gall aquí, gall allà, la cua queda a la mà. Gallina blanca: tot ho escampa; gallina negra: tot ho arreplega; gallina rossa: tot ho arrebossa. Gallina i moltó, olla de festa major. Gallina vella fa bon caldo. Gallina, bou i moltó és olla de senyor. Gat de frares fart i gandul. Gat escaldat amb l'aigua tèbia en té prou. Gat i conill, tots d'un pèl. Gat miolador mai no serà bon caçador. Girar cua. Gos d'atura, la millor ajuda. Gos de casa de pagès, si no lladra no val res. Gos de conills, lladre segur. Gos de raça, ell tot sol caça. Gos pobre, ple de ronya. Gos que lladra no mossega. Haver mamat llet de cabra. I un be negre amb potes rosses. Infants i ca, coneixen bé qui bé els fa. Jugant, jugant, els burros es mosseguen. L' ase d'en Mora, que de tot s'enamora.

La cabra pels seus pecats porta els genolls pelat; la cabra per les seves culpes no té les cames curtes; la cabra pels seus pensaments té la barba davall les dents; la cabra per la seva pena té el ventre sota l'esquena. La cabra sempre tira a la muntanya. La casa i el galliner cadascú sap com se'ls té. La fruita d'hort, bona pel porc. La llana de la cabra, ni és pèl ni és llana. La llebre és del qui la mou i el conill del qui l'agafa. La vaca poc lletera, porta la misèria al darrera. L'amic més fidel és el gos. L'anyell sagnant i el porc cremant. L'ase diu al porc: orellut. Les dents de la gossa no fan mal al cadell. Les eugues i les vaques, per l'abril les més flaques. Les ovelles caguen or. L'esquella fa el bou. Llaurada de rucs, collita de pets. Llaurem? diu la mosca al bou. Llop amb pell d'ovella mai no porta esquella. Llop i guineu a cap preu. L'Oriol tanca les ovelles i obre els bous. L'ovella amb els llops no fa parella. L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada.

Mai guitza d'euga ha mort cap pollí. Mal any quan el pollastre pica al gall. Mata el porc pel gener, si vols que es conservi bé. Menja, menja gat sardina, que ja cagaràs l'espina. Mentre hi hagi rucs, els murris aniran a cavall. Moltes mosques maten un ase. Moltó escuat, que va anar per llana i tornà esquilat. Moltons per a fer doblons. No diguis ase a ningú que no ho sigui més que tu. No és per tu sinó pel pa, que remena la cua el ca. No esperis d'àvol ca bon cadell, ni d'àvol xai bon anyell. No hi ha bon cavall que no es torni rossí. On canten gallines i llaurem vaques, mal any assegurat. On hi ha galls, gallines no canten. On neix un anyell neix una mica d'herba. Ovella de molts, el llop se la menja.

Ovella que bela no beu. Ovelles i abelles per qui pugui tenir cura d'elles. Ovelles tontes, per on passa una passen totes. Passar bou per bèstia grossa. Pel gos es coneix l'amo i pel gat la mestressa. Pel juliol, les eugues a l'era i els bous al sol. Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra. Per "manso" que sigui el gos, si el trepitgen és rabiós. Per amor del bou llepa el llop el jou. Per la cacera el gos que va més bé és el basset i el perdiguer; el coniller de llei és gos de rei i el bord o gavatxer no val per res. Per no perdre la vedella penja-li una esquella. Per tenir bon anyell, ovella jove i marrà vell. Per un clau es perd una ferradura; per una ferradura un cavall i per un cavall un cavaller. Pitjor és l'home desllenguat que el cavall desenfrenat. Pollastre de gener, cada ploma val un diner. Poques ovelles, pocs xiulets. Porcell de dues setmanes, cabrit d'un mes i anyell de tres. Porcell d'un mes, l'ànec de tres. Porcs, llana i blat del pobre fan hisendat. Portar el cavall a brida batuda. Pota sense ferradura, fa mal i no dura. Quan el gat no hi és, les rates ballen. Quan els cans lladren alguna cosa senten. Qui ha perdut l'ovella cerca l'esquella. Qui li posarà el cascavell al gat?. Qui mal diu de l'ase, comprar-lo vol. Qui no la fa quan és pollí, l'ha de fer quan és rossí. Qui no té feina el gat pentina. Qui no té que fer es compra un corder.

Qui pel juny no pot mantenir el burro ni pel setembre el ca, més val que plegui. Qui té cabres grata. Qui té cavalls té treballs. Qui té ovelles té un tresor: mengen herba i caguen or. Qui té un bon ruc, té una mala bèstia. Remenar la cua. Semblar un gat escorxat. Semblar una gallina escaldada. Ser més boig que una cabra. Set vides té el gat. Si el gall canta a deshora senyal de pluja. Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva. Si vols ésser amic del gat, grata-li el cap. Si vols mal a un gos, digues que és rabiós. Si vols que et segueixi un ca tira-li pa. Sol i bona terra fan la bona ovella. Tenir barbes de boc. Tenir cara de cavall. Tenir color de gos com fuig. Tenir color de merda d'oca. Tenir dents de cavall. Tenir les dents de conill. Tenir més por que el gat a l'aigua. Tot bon cavall ensopega, i tot con cavaller cau. Tot hi va: bous i esquelles. Tots els ramats s'assemblen. Un bon parell de bous per llaurar i un mal ase per sembrar. Un ca és un gos. Un gat i un gos, casa mitjana. Un ull al plat i un altre al gat. Vaca rossa, molta llet. Val més orelles de porc que d'ase. Valen més cent gallines ben cuidades que cent ovelles prenyades. Valentia de borrec, sempre de nas a terra.