CM - Racó d'endevinalles

NOM________________________________DATA_______________________________

RACÓ DE LES ENDEVINALLES

Relaciona cada endevinalla amb la imatge que li correspon

Cotó fluix que voles amunt, portes la pluja al damunt.
Amb la llana que jo tinc fan jerseis de cinc en cinc.
Un pont de coloraines fet per sobre les muntanyes, amb colors d’aigua l’han pintat però cap pinzell no l’ha tocat.
No sóc cargol ni bolet i la pluja em fa sortir, si cau aigua tot m’estufo, si fa sol estic pansit.
Dos anells t’has de posar, si vols fer-me treballar.

Escriu el nom de les respostes de les endevinalles:

Embarbussaments i jocs de paraules

EMBARBUSSAMENTS I JOCS DE PARAULES A cal Col no hi cal calç. A casa del meu cosí hi ha casaques de cosac cosides per Consol. A Cleto i a Craso se’ls crema la crema, i Cleto culpa Craso que la crema es cremi. A Costa li costa pujar la costa, i al mig de la costa ni s’hi acosta. A l’albergatge tinc albergat l’alberguer de l’albergueria que es diu Alfred Alberic. A l’hort d’en Gafarrotí jo m’hi entrí; vaig trobar la Gafarrotina i li vaig dir si em volia vendre vint-i-cinc gafarronines de la gran gafarrotineria. A l’horta del Senyor me n’entrí; en entrar cotó collí, al redó collí cotó, i en sortir cotó collí. A la Lali li cal sal. A Madremanya madremanyeguen amb un madremanyejador que tenen; ells amb madremanyejador i sense madremanyejador, a veure qui madremanyejarà millor! A mi sí que re mi fa que faci sol. A mi sí que re mi fa si fa sol o si no en fa. A Pinto, Joan Ponte per la pintura despunta, i un pont, de punta a punta, pinta Ponte a Pinto. A Rubí cotó collí i a Rubó collí cotó.

EMBARBUSSAMENTS  A una anguila anguilardenca, qui la desanguilardencarà un bon desanguirlandencador serà; que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Agafa aquest garrafó ben agafat, i quan agafat l’hagis, du-lo al Garraf. Ah! Baliba-balaga, vés a cabdellar fil fi. Ai, Pep, que toques el piano? — Diu qui? — Diu tu. — Diu jo? — Diu si? — Diu no? — Diu ah! Així és com tu dius, així com tu dius és; així com tu dius, és, així tu dius com és. Al calaix del sastre hi ha retalls, retalls hi ha al calaix de sastre. Al joc juguem en Jep i jo. Al tranquil Miquel, li cal col i bròquil. Amb un banc, m’entrebanco; amb dos cordills, m’entortolligo i, amb tres trens, m’entretinc. Anant amb l’autobús, l’àvia sua. Apoteòsic! Aquest mot exòtic em torna neuròtic, prostàtic, cianòtic, elefantàtic, penibètic, tític i àdhuc apoplètic i arterioscleròtic. Aquell baliga-balaga va a la babalà. Aquest any és any de fesols hi podrem ben refesolejar. Aquí sobre hi ha un sobre sobrer que s’obre. Ara és l’hora: ora. Ora, que t’ha arribat l’hora, ora ara, en aquesta hora. Avis murris porten els nuvis a Gràcia amb òmnibus gratis. Així és com tu dius, així com tu dius és; així com tu dius, és, així tu dius com és. Babau, beu vi bo i viu bé. Bacteriològic ve de bacteriologia, diu un bacteriòleg. Benedicte, el beneït, beneïa el balcó de la veïna Vicenta. Bernat pescaire pescador que no pesca ni un tauró i si pesca un tauró no se’l menja en Bernat pescaire pescador, se’l menja en Bernat pescaire pixador. Bóta picota, picotí de bóta. Qui no dirà bóta, picota, picotí de bóta no beurà el vi de la bóta. Beu vi bo i viu bé.

EMBARBUSSAMENTS  Ca la Clara és a la cala d’Alacant. Cap cap pla, cap al cap del replà. Carrega el carro, carreter, que si tu el carregues, jo ja el descarregaré. Catrina i Bertrina trinxen trenta doctrines a la trona. Codonys collia a l’hort de la tia Maria. Com vols que et vulgui si el que jo vull no em vol com vull que em vulguis? Començar començant, començar vull, per veure si començant començar puc. Congre amb canya i canya amb congre i congre amb canya. Costa avall baixa un tupí, tupí xo, tupí xo, xo tupí; xo tupí, tupí co; xo tupí, tupí xo. Cull la palla amb la paella i llença l’ampolla vella. Cusa cus a casa de Cuso i es casa. Dalt de la muntanya de Sant Martí hi ha un cairal d’aigua i un cairal de vi, un cairal de vi i un cairal d’aigua. Dalt del pi un cairal d’aigua, dalt del pi un cairal de vi. De genollons, genollons, collia collia. De genollons, genollons, collia codonys. De genollades, codonyades i amb els dits, codonys he collit. De ploure, prou que plou, però plou poc. De tanta sang que tinc, a les cinc tinc son. Després s’ha desprès el quadre. Deu ben drets són plens de pèl, res, res, res. Set nens nets són plens de mel.

EMBARBUSSAMENTS  Deu dits, dos mans té en Dídac, el didot Amadeu. Digues dues dagues. Digue’m qui és el que diu que jo he dit que tu em vares dir que estan dient que jo dic, el que no diré ni mai no he dit. Digui-li que digui que sigui l’indi xic qui li tingui la bici i qui l’infli. Diu dos, diu deu; ni dos ni deu. No deu res. Dóna a la dona el sabó bo de la bossa. Duc com puc un ruc a un duc rus mut. Duc pa sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. Duc sec al sac, m’assec on sóc i el suco amb suc. Duia un home dins un sac un feix de bacallà sec quan, traient-ne un gros pessic, tot exclamant: — Jo amo en sóc, prompte va fer-se’l amb suc. El ballester a la ballesteria porta una ballesta per tirar una ballestada. El bandit del bàndol blanc porta a la banderola un bonic banderí blau. El bel és ben bé d’un be.

EMBARBUSSAMENTS  El bou nou es mou tou si plou prou. El cafè em va bé després del be. El cel està ennuvolat; qui el desennuvolarà? El desennuvolador que el desennuvoli bon desennuvolador serà. El cel està enrajolat. Qui el desenrajolarà? El desenrajolador que el desenrajoli bon desenrajolador serà. El didot ha dut un didal a la dida i li ha dat al dit i li ha dit la dita: “Didal és dot”. El dilluns el bon sabater no treballa ni fa res, el dimarts s’hi pensa, el dimecres s’hi repensa; el dijous, santa paciència; el divendres, treballar fa consciència; el dissabte, per un dia!, i el diumenge, Santa Maria. El dilluns és la creu; el dimarts, el calvari; el dimecres, doblegador; el dijous, mitja setmana; el divendres, l’esperança; el dissabte, la cobrança; i el diumenge, el gastador. El dilluns pels seus difunts la vella no fila; el dimarts pels seus pecats...; el dimecres pels seus deixebles...; el dijous perquè té els dits nous...; el divendres perquè té els dits tendres...; el dissabte pel seu recapte..; el diumenge filaria si en fos dia. El dilluns sant ja hi tornem; el dimarts sant ja hi som; el dimecres sant mitjà; el dijous sant tombem; el divendres santa esperança; el dissabte sant gastet; i el diumenge sant alegret.

EMBARBUSSAMENTS  El dilluns va dir al dimarts que passés pel dimecres i preguntés al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que era festa el diumenge. El dilluns, sant Crespí; el dimarts, santa Susanna, el dimecres, sant Clavet; el dijous, sant Gafet; el divendres, santa Sola; el dissabte, Santa Espardenya; i el diumenge, cansat de tanta feina, al migdia es va llevar. El filantrop filantròpic filosofa flemàticament. El gros gos ros no vol l’os tot sol. Vol un bombó bo com jo. El lleig de l’Aleix té un empatx i llegeix baix. El meu company acompanya l’acompanyador que va acompanyant els seus companys. El meu germà em dóna la mà, mà mareta, dóna’m la maneta, mà maneta. El meu pare poda parres, i el seu pare parres podava. Bé podia podar parres, si el pare parres podava. El most que tasta Baptista li tusta tota la testa. El nacionalisme del nacionalista és fruit de la nacionalització natural. El nadó en la seva nativitat neix nu, amb les natges nues, i el melic nuat pel nuador.

EMBARBUSSAMENTS  El nen va a la nona amb la nena i la nina i li canta una nana. El nét va net. El pagès i el blat: el dilluns el cullo, el dimarts el molo, el dimecres el garbello, el dijous el pasto, el divendres el coc, el dissabte me’l menjo i el diumenge el paeixo. El pagès i l’amo: el dilluns galvana, el dimarts, mala gana, el dimecres, pluja, el dijous, tot són tous, el divendres, a caçar, el dissabte, a pescar i el diumenge es va fer per descansar. El pagès pensa: el dilluns faves a munts, el dimarts, faves a grapats, el dimecres, faves a faneques, el dijous, faves amb ous, el divendres, faves tendres, el dissabte, faves amb recapte i e diumenge, faves amb fetge. El papà Pep pipa pap de pop. El pare Gegantàs amb una boca com un cabàs. El que consumeix es consumeix en el consum, com el tabac es consumeix en el seu fum. El que et dec, Dídac, et dic que és poc, i, com et dic, no sóc ric, si no t’ho pago d’un cop, t’ho pagaré a poc a poc. El que sap no és el que tot ho sap, sinó el que sap on està el que no sap. El rector de Vilajuïga té unes vilajuïgadores per vilajuïgar i desvilajuïgar tots els vilajuïguencs i diu que, quan els hagi ben vilajuïgats i desvilajuïgats, els ficarà les vilajuïgadores i desvilajuïgadores dins el sac.

EMBARBUSSAMENTS  El sabater per no pecar el dilluns no ha de treballar el dimarts ha de descansar el dimecres ha de reposar el dijous ha d’esmolar les falcilles el divendres ha de remullar la sola el dissabte ha d’estovar el tamboret i el diumenge treballaria però no és dia El senyor Fet ha fet un fet; si el senyor Fet no hagués fet el fet que ha fet, no passaria el que passa al senyor Fet per haver fet el fet que ha fet. El teixidor diu: el dilluns plego peça, el dimarts vaig a nuar, el dimecres me l’arreglo, el dijous a començar, el divendres vaig a estrago, el dissabte cobro bou, el diumenge passo comptes per veure si en tinc prou. El testamentari a la testamentaria testamenta el testament. Elàstic blaus mullats fan fàstic. Ell em tirava les caixes i jo li tirava els caixons. Ell em tirava els cordons i jo li tirava els caixons. Els estudiants diuen: el dilluns sant gat, el dimarts santa mandra, el dimecres faig tard, el dijous sant Tomàs, el divendres no s’escau, el dissabte no em plau i el diumenge no és dia.

EMBARBUSSAMENTS  Els rots agres pugen i els pets pudents baixen. Els xicots amb xeringots s’esquitxen. En aquest pot no hi pot haver-hi hagut mai vi. En astrometeorologia fan servir l’astròmetre i no l’astrobari de l’astròleg. En cap cap cap el que cap en aquest cap. En Celdoni fa un tiberi de vi xarel·lo amb allioli. En Claudi clava un clau, quin clau clava en Claudi? En el clavicordi clava claus Climent i Clara classifica claus d’un client. En el trapezi de Trípoli treballen tristament trastocats tres tristos trompeters. En Feliu fa foc de fusta a la festa de la Floresta. En Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort. En Pau, al peu del pou, pouava un piu, que al tocar el peu, li ha fet piu, al peu d’en Pau del peu del pou. En Pau, al peu del pou, s’ha fet mal amb el piu del poal al peu. Si no hagués estat en Pau tan pau, i no hagués anat al peu del pou, amb el piu del poal, no s’hauria fet mal al peu. En Pere espera i espera. En Pere espera de Déu i en Pere espera un sí teu. Un sí teu espera en Pere.

EMBARBUSSAMENTS  En Pere té una pera pel nét que era a l’era. En Pere, Peret, pintor, premiat per Portugal, porta pots i potinguetes per posar pebre picant. En Pinxo va dir a en Panxo: — Panxo vols que et punxi amb un punxó? I en Panxo va dir a en Pinxo: — Pinxo, punxa’m, però a la panxa, no. En quin tinter tens tinta, Anton? — Tinc tinta en tots els tinters. En Sebastià rosega la seva ceba. En un got no hi pot mai haver-hi hagut vi bo del fort sense un embut. Encara que Clàudia aclami Clara, Clara demana a Clàudia que no l’aclami. Entre que tinc i no tinc, t’entretinc, i entretingut et tinc pensant que tinc el que no tinc. Era a l’era amb la pera del pare d’en Pere. Eren quatre en una quadra, tots quadrats i amb caps quadriculats. Espardenya, patunya, patenya; espardenyot, petit petot. Fan flam a la fira del Garraf. Ferran, ferrer, feia fum i foc ferrant ferro fort. Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu marit.

EMBARBUSSAMENTS  Flisto flasto la farina fina. Gener ens portarà neus, febrer serà variable, pel març bufaran vents forts i l’abril serà agradable Pel maig hi haurà floració pel juny alguna tronada, al juliol farà calor i a l’agost forta secada. Setembre serà mig sec i l’octubre mig mullat, al novembre farà fred i al desembre vent gelat. Gràcies als graciosos hi ha gràcia, gràcia que té gràcia en el graciós; però si la gràcia no és graciosa, poca gràcia fa el graciós amb la seva gràcia. Guaita, minyó, la gaita de nyigui-nyogui. Hala baliga-balaga, vés a cabdellar fil fi. Hi havia tres fadrins digodins, de la sala capotins, pimpoladins, tirolirolins, xiro-xiro-xirondins, que anaven per un camí digodí, de la sala capotí, pimpoladí. Varen caçar una llebre digodera, i la van anar a un hostal digodal. Pregunten a l’hostalera.. Insisteix que insistirà, insisteix insistentment, insisteix l’insistidor i insisteix instintivament. Jo pag per desendeutar-me.

EMBARBUSSAMENTS  Jo ploro si plores, si plores, jo ploro; el teu plany és el meu plor, el teu plor és el meu plany. Jo sóc un pobre ma, me, mi, mo, músic de carrer, que sempre que jo pac, pec, pic, poc, puc toco el que sé. D’un lloc a l’altre bas, bes, bis, bos, busco algun diner. Si em feu callar, jo ma, me mi, mo, mu, jo moriré. Jo tinc una caixeta tan ben requiquilladeta que cap requinquillador no la requinquillarà millor, tan ben requinquillada com ella està. L’alabarder porta una alabarda per donar una alabardada a l’alabastre o a l’alabstrí que trobi. L’alarmista està alarmat perquè l’alarma està alarmant. L’amo Amadeu deu tant, redéu!, que diu els adéus als daus. L’arxiduc, l’arxiduquesa i l’arxiprest arxiven a l’arxiu.

EMBARBUSSAMENTS  L’empolainador empolainat empolaina l’empolainadura empolainada. L’enze fa gatzara sota l’atzavara. L’escopeta del senyor Pau, quan tira no trau, quan trau no toca. Al dimoni, l’escopeta del senyor Pau! L’estiba que estova l’ Esteve no és tova, ni és teva, ni estava estibada a l’estiba. L’estrep atrapa la tripa de la tropa. L’estudiant diu: el dilluns faig festa, el dimarts no ho sé, el dimecres m’hi pensaré, el dijous és sant Tomàs, el divendres és mal dia, el dissabte reposo i el diumenge és festa de precepte. L’estudiant mandrós: El dilluns m’he adormit, el dimarts se m’ha fet tard al llit, el dimecres tinc mala gana, el dijous al migdia tinc galvana, el divendresm Déu me’n guard!, el dissabte no tinc res per repassar i el diumenge haig d’anar a missa.

EMBARBUSSAMENTS  L’histrionisme és produït per l’histriònic de l’histrió, i la resta són històries. L’escopeta del senyor Pau, quan tira no trau, quan trau no toca, Al dimoni l’escopeta del senyor Pau. L’estiba que estova l’Esteve no és tova ni és teva, ni estava a l’estiba. L’Hita va a l’hostal i demana a l’hostaler hostatge i no hospitalitat. L’hiverner hiverna, a l’hivern, en un hivernacle per hivernar. L’holotúria és un holoturoideus, però l’home no és una homonera. L’ós menja l’os.

EMBARBUSSAMENTS  La bava del caragol, el caragol pica l’api, l’api pica el caragol, entre caragol i api, api, col i caragol. La Bel vol el bell bol per a la mel. La bella balla ballarugues al so dels cascavells. La Cati canta quan omple el càntir. La clau d’un quinquiribadal, vegeu-la, toqueu-la, però no me la xinxirolileu ni me la quinquiribadaleu, perquè si me la xinxirolinàveu i me la quinquiribadalàveu, ben xinxirolinada i quinquiribadalada, jo amb el xinxirolinador i quinquirobibinador us xinxirolinaré i quinquirobinalaré. La fada Fadaina fila fils de seda fina. La Fada Flora fa una festa amb farina fina. La figuera d’en Feliu fa figues fines. La Filomena fila i la filosa fa fil fi.

EMBARBUSSAMENTS  La garrafa del xarop s’ha aixafat amb el trepig. La mamà de la Maria té molta mel i molt mató. La masovera se’n van al mercat; el dilluns compra lluç, el dimarts compra naps, el dimecres compra penques, el dijous compra ous, el divendres, faves tendres, el dissabte tot s’ho gasta i el diumenge tot s’ho menja. La Mercè pren cafè amb plaer. La nena nana porta la nina a la nona; si la nena no és nana no pot portar la nina a la nona. La nena rossa té una rosa roja. La perdiu diu a la guatlla: — Què fas aquí, guatlla? — I què fas tu, aquí, perdiu? — Li diu la guatlla a la perdiu. La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.

EMBARBUSSAMENTS  La tata d’en Tato ha robat una patata dins la seva sabata. La tia Maria codonys collia a l’hort de la sacristia. La xica Xènia s’esquitxa a la dutxa. Les oques esmolen el bec a les soques. Lleva’t, cull la palla vella, que es mulla. Lluc, no llepis el llapis d’en Llopis. M’han dit que tu has dit un dit que jo no he dit; el dit que tu has dit, jo no l’he dit, perquè, si jo hagués dit que tu l’has dit, fóra ben dit per haver-lo dit jo. Mà morta, mà morta mata la mosca. Mall, mel, mill, molt, mul. Molt mal fa la mel a l’humil mul que mol. Narcotisme ve de narcomania, o sia, prendre un narcòtic que et deixa narcotitzat.

EMBARBUSSAMENTS  Nens que saltaran, taran, taran, altres ballaran, llaran, llaran, i molts acamparan, paran, para, i després es banyaran, nyaran, nyaran. No em miris, que ens miren; miren que ens mirem. Mirem que no ens mirin, i quan no ens mirin, ens mirem. Perquè si mirem que ens miren, poden descobrir que ens estimem. Obre la porta i fa rac, d’un bot ha saltat un rec, més ben mudat que cap ric, en Pau li ha tirat un roc, i l’ha fat caure del ruc. Paco guarda les poques copes que, a poc a poc, Paca toca i taca. Paco, Paco, a poc a poc; tu no saps, jo tampoc. Papà, posa pa per a en Pepet. Pare l’haca, l’he treta; l’altra haca, la trac?

EMBARBUSSAMENTS  Passi, passi, xitxarel-lo, faci moixoni i camini. Pata, peta, pita, pota i pilota. Pau pela pocs papagais; Pau poques potes pica. Paula para la taula, para-la bé, que el pare ja ve; que la pari en Pere que a mi no em va bé. Pels sabaters, els dilluns són maleïts per por de punyir-se els dits; el dimarts, festa; el dimecres, tempesta; el dijous, temporal; el divendres, mal temps; el dissabte, per un dia, no cal pas començar, i el diumenge, a passejar. Pepa, tonta, tanta tinta tota t’unta. Per la carretera de Roses, passa un carro carregat de rocs, fent catacric-catacroc. Per la carretera un carreter porta un carro amb quatre rodes. Per la carretera un carreter descarrega i passi-ho bé.

EMBARBUSSAMENTS  Per què diem bóta a la bóta i no a la pilota, si el que bota és la pilota i no la bóta? Pere Pasqual Pelon, perruquer perfumista, pela per poc preu parroquians pobres i pelats. Pere Pau Palom, portuguès, pinta paisatges de París per a persones pobres. Pere Pau Pinto, pedagog, podòleg, pediatre, periodista i purità, pintor, pillet, pinta paisatges per a particulars per poc preu. Pere Pau, pintor pastera, pinta portes per poc preu. Pere Pérez, perruquer, pentina perruques per poques pessetes i posa pues a les pintetes. Peret, treu-te el pot del pit, que put. Perico, nas de mico. Perquè puc, pots, perquè pots, puc, però si tu no pots, jo tampoc puc. Pim, pam, sivella de plata, pim, pom, sivella de plom. Plou poc, però, pel poc que plou, plou prou. Podria dir-te podo, però podar-te no puc, doncs, com a bon perruquer, pelo, però no podo. Porta la pasta i la fusta a la resta de la floresta. Posa el colomí al colomar, Colomer. Prou plou, però plou poc. Pujar fa suar. Quan contis contes compta quants contes contes, perquè si no portes el compte de quants contes contes, mai no sabràs quants contes pots contar i perdràs el compte.

EMBARBUSSAMENTS  Quan dic dic, no dic dic, que dic dec; si dic dec i dic dic, dic que no és pas dic el que dic, sinó dec, com ho dic. Que en Quim canti allà a can Ton. Que fa fred, Federic, fredolic? Què fas aquí dalt, Fèlix? — Pelo pèsols. — Pèsols peles, Fèlix? Què fas aquí, Pepa? — Pelo faves, Pau. — Faves peles, Pepa? — Pau, faves pelo. Què fer?: cafè. Que fi que fa el cafè el cafater Delfí. Que ingenu és l’Eugeni i quin geni que té l’ingenu de l’Eugeni!. Que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Que mos hi arremolinam? Arremolinam-mos-hi!

EMBARBUSSAMENTS  Que s’enyora la senyora? No senyora, la senyora no s’enyora. Què t’ha dit, què t’ha dut i què t’ha dat el didot? — Set ceps secs i set xicres xiques. Que te creus que te crec? Què té nina a la nona, la nena? Que trist està Tristan després de la tètrica trajectòria teatral. Qui desembussarà l’embarbús que va embarbussar el senyor amb barnús amb molt de gust? Qui fa el cafè al cafeter Delfí? Qui roba una arrova de roba no roba l’arrova, que roba la roba. Qui un pam de capa parda compra, un pam de capa parda paga. Qui un pam de capa parda ha comprat un pam de capa parda ha pagat. Qui, què, com? Què és el que el que diu Quico? Diu la Cati.

EMBARBUSSAMENTS  Quina ferma, el ferrar del ferrer i la farina del farro! Ribes, que robes raves? — No els robo, els raves, que els rebo. S’ha fet mal en Pau amb el piu del peu del pou, i ha rebut un cop de cap al cup. Saps que sé que són les set. Senyora, vinc de part de la senyora a veure si la senyora s’enyora o no s’enyora de la senyora. — Senyora, digui a la senyora que la senyora no s’enyora de la senyora. Set ceps secs i set xicres xiques. Setze agutzils s’han emmetzinat amb brots d’atzavara. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge; setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat que encara penja. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat i el penjat era un bon metge que per heretge havien condemnat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un penjat. Si el penjat es despenja, es menja els setze fetges dels jutges del jutjat que l’han penjat. Setze jutges junts, en un jutjat, mengen fetge d’un penjat.

EMBARBUSSAMENTS  Si el meu ganxo enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres ens enganxarem en el mateix ganxo. Però si el meu ganxo no enganxa en el ganxo que enganxa el teu ganxo, nosaltres no ens enganxarem en el mateix ganxo. Si la bruixa desembruixa el bruixot i el bruixot la bruixa desembruixa, ni el bruixot queda embruixat ni el bruixot desembruixa la bruixa. Si la campana que campaneja en el campanar no campanegés en el campanar, no seria una campana que campanejaria en el campanar. Si Panxa planxa amb quatre planxes, amb quantes planxes planxa Panxa? Si Pietro m’apreta, jo també apreto Pietro. Si qui deu deu, diu que deu deu, diu el que deu i deu el que diu. Si Rosa Rovira, russa, resa en rus, com resa Rosa Rovira, russa?, en rus?.

EMBARBUSSAMENTS  Si un enrajolador de rajoles enrajola amb rajoles desenrajolades, l’enrajolat es desenrajolarà aviat, per haver estat enrajolat i desenrajolat tants cops, que gairebé ni rajoles d’enrajolat desenrajolat no semblaven. Sota del pont n’hi ha una nina que renta un devantal de cotolina, que la flor trau, que la flor tria, que la flor tria, que la flor trau. Tants tints tens, Ton? Teta tonta, amb tanta tinta, tota t’untes. Tinc cinc fills tísics i prims, i amics íntims, vint-i-cinc. Tinc tanta sang, que a les cinc tinc son. Tinc una son, una gana i una set, que no dormo ni menjo ni bec. Si dormia, menjava i bevia, la son, la gana i la set em passaria; però com que no dormo, ni menjo ni bec, no em fuig la son, la gana ni la set. Treballar? En dilluns, quina falta em fums, el dimarts, quina falta em fas, el dimecres, em fa mal la cama, el dijous, em fa mal el braç, el divendres, vaig a estrago, el dissabte, cobro brou i encara no en tinc prou. Tres tristos tigres corren per la selva.

EMBARBUSSAMENTS  Un banquer va anar a un banquet i va seure en un banc blanc. Un bastó que tot ho té, bon carà i farà boté, bona lligadura, bona flocadura, bon carà i farà botura, ben lligat, ben flocat, ben carà i farà botat. Un bonic bonet ha regalat a en Benet Bonet. Un bony, dos bonys, tres bonys té el codeny. Un bou pelós, tinyós xaiós, tot empudegat, ros ronyós, rascós, esgarrifós, espantallops, merdós i pollós Un camatimó, ben encamatimonat, jo el desencamatimonaria si estigués ben escamatimonat, no l’encamatimonaria si estigués desencamatimonat. Un dia xafogós un xicot menjava un xiclet de xocolata xafat. Un gat enllepolit, qui el desenllepolirà? Jo el desenllepoliré amb el meu desenllepolidor i si no el desenllepoleixo prou bé porta’l a cal desenllepolidor, que el desenllepolirà millor. Un i dos i tres i quatre, la meitat de vint-i-quatre; vint-i- quatre i vint-i-cinc, set i vuit i nou i cinc. Un llèpol enllepolit, qui el desenllepolitzarà serà un bon desenllepolitzador; no el desenllepolitzaré jo, que no sóc bon desenllepolitzador. Un pinxo pinxet punxava a la panxa d’un panxut. El panxut va dir al pinxo: - Pinxo pinxet, no punxis, brut! Un plat blanc, pla, ple de pebre negre n’era. Un plat blanc, pla, ple de pebre negre està. Un plat pla, blau clar, ple de pebre negre està.

EMBARBUSSAMENTS  Un quiqué ben enquiqueracolat; qui el desenquinqueracolarà un bon desenquinqueracolador serà. Jo el desenquinqueracolaré, perquè sé desenquinqueracolar molt bé. Un rus té un ris ros i s’està al ras sense fer res. Un tigre triga a venir, dos tigres triguen a venir, els tres tigres que trigaven a venir ja són aquí. Un tigre, dos tigres, tres tigres. Una anguila anguilardenca; qui la desanguilardencarà? un bon desanguilardencador serà. Que la desanguilardenqui qui bon desanguilardencador sigui, que jo, que de desanguilardencar no sé, de desanguilardencar-la no provaré. Una bajoca és una bajoca, però un bajoc no és una bajoca. Una boteta tota rodoneta, té vi, vi té, té tap, tap té, té tap i tapó, tap i tapó té. Una bruixa ben enbruixada, qui la desembruixarà? El desembruixador que la desembruixi, un bon desembruixador serà. Jo la desembruixaré perquè se desembruixar molt bé. Una cabra sedega bedega banyuga banyega peluda pelada, va tenir un cabrit sedec, bedec, banyuc, banyec, pelut, pelat; si la cabra no hagués estat sedega bedega banyuda banyega peluda pelada, no hauria tingut el cabrit sedec bedec banyc banyec pelut, pelat. Una clau clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré; si no està ben clinclivellada, porteu-la a cal clinclivellador, que la clinclivelli millor. Una dona petita, peluda, pelada, capcoronada, va tenir un fill petit pelut, pelat, capcoronat; si la dona no hagués estat petita, peluda, pelada, capcoronada, el seu fill tampoc no hauria estat petit, pelut, pelat, capcoronat. Una figa secallona, qui la desensecallonarà? Jo la desensecallonaré, tu no la desensecallonaràs; si no està prou desensecallonada, porta-la a cal desensecallonador, que la desensecallonarà millor. Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Una marraixa té tap; tap té, tap i tapó, tap i tapó té. Una ovella banyuda, banyega, sedega, llanuda, llanada, peuforcada, xeixabarrada, cua-segoviada, mena un anyell banyuc, banyec, sedec, bedec, llanut, llanat, peuforcat, xeixabarrat, cua-segoviat; si l’ovella no hagués estat banyuda, banyega, sedega, bedega Una polla clinclivellada, qui la clinclivellarà? Jo la clinclivellaré. Si no està ben clinclivellada porteu-la a cal clinclivellador que la clinclivelli millor.

EMBARBUSSAMENTS  Una porta llenegadissa i un llenegadissador. Una post arrossegadissa, amb el seu arrossegadissadoret; el qui la desarrossegadissarà un bon desarrossegadissador serà. Una província prominent proposava prorrogar pagaments per pagar proporcionalment a periodistes professionals. Una sogra negra, magra i agra renta bagra al Segre. Una vegada eren tres germans, colans, bufans, entrampolicans. Varen anar de cacera, colera, bufera, entrampoliquera, i mataren un conill, colill, bufill, entrampoliquill. El van portar a casa d’una noia, coloia, bufoia, entrampolicoia, i li van dir: noia coloia bufoia i entrampolicoia ens podeu coure aquest conill, colill, bufill i entramboliquill? Una vegada una vella passava per un terrat amb un plat de filtri foltri foradat, i jo li dic: Vella, voleu que un filtri foltri aquest plat de filtri foltri foradat? Una vella seca, meca, cucurutxuda, sorda i cega, va tenir tres néts secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs. Com s’ho havia de fer la vella seca, meca, cucurutxuda, sorda i cega per no tenir els néts secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs si els fills de la vella seca, meca, cucurutxuda sorda i cega van ser secs, mecs, cucurutxuts, sords i cecs? Va decidir decididament sobre una decisió que era decidir-se sobre una indecisió.

EMBARBUSSAMENTS  Vaig anar a Costantinoble i al punt em varen constantinoblitzar, tan bé, que ara cap desconstantinoblitzador no fóra prou per a desconstantinoblitzar-me, encara que fos el primer desconstantinoblitzador de tots els desconstantinoblitzadors de Constantinoble. Visc al bosc i busco vesc, i visc del vesc que busco al bosc. Vols que et canti una cançó que vaig portar-te d’Eivissa? Una post arrossegadissa amb l’arrossegadissador; tan bon arrossegadissor té la post arrossegadissa, que la varen arrossegadissar set vegades per Eivissa i amb tant arrossegadissar no es va desarros Vuit bruixes passen pel peu del pou del pla de Puig-pelat. Xilofonia no és igual a xilografia. En la xilofonia fan servir el xilofon i en la xilografia el xilògraf. Els meus xilofonistes i els meus xilografistes són bons xilofonistes i bons xilografistes.

Endevinalles sobre animals

ENDEVINALLES SOBRE ANIMALS PETITS Volo com un ocell, xuclo com un vampir, pico com un mosquit i si ho faig he de morir. (L’abella) Quina és la comunitat que sense regla expressa viu i que dóna utilitat amb el seu treball exclusiu?. (Les abelles) Un convent molt tancadet sense torres ni campanes, amb moltes monges a dins fent endolcir flors galanes. (El rusc de les abelles) No camina mai per terra i no vola pel cel. Tampoc no sap nedar. Però corre, baixa i puja i mai no s’ha d’ofegar. (L’aranya) Em passo la vida teixint i amb la tela que teixeixo caço mosques i mosquits. (L’aranya) Un cigronet  que puja per la paret. (El cargol) Es petit com una nou; no té peus i puja al mont. (El cargol) És petit com una nou, porta banyes i no és bou, no té peus, però es mou. (El cargol) Paret amunt, paret avall, puja un vellet amb el cascaret al cul. (El cargol) Un vellet molt geperudet que puja costera amunt amb una caldera al cul. (El cargol) Què és allò que  quan és car és bo? (El cargol) No ix de casa quan plou, però quan plou ix. Es estrany? Camina amb molt afany i, malgrat això, poc es mou. (El cargol) Qui quan surt a passejar la casa se sol emportar? (El cargol) No té cames i camina. No és bou i porta banyes. No és ovella ni cabrit i no para dia i nit. (El cargol) No és bou  i porta banyes. No és paraigua i surt quan plou. (El cargol) Casa amunt i casa avall, arrossega que arrossega sense que la perdi mai. (El cargol) No té cames i camina, va amb càrrega dia i nit, no és cap bou i porta banyes, ni és ovella ni és cabrit. (El cargol) Un animalet molt moll, no té ossos ni té espina, i ha de dur la casa al coll durant tota la seva vida. (El cargol)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS Ma tomba fou mon bressol; vaig treballar amb excés; se n’han gaudit el demés, i, vivint sol, he mort sol. (El cuc de seda) A la nit em faig llum per trobar el menjar, i jo mateixa il•lumino els qui em volen agafar. (La cuca de llum) Va vestit com un senyor, porta botes i no fa remor. (L’escarbat) Un animal negre que no és ase ni és somera; que quan va carregat camina de cul enrera. (L’escarbat)  Negre, negreta, té quatre peus com una banqueta. (L’escarbat) Vesteixo de dol, per tot arreu entro, i encara que em faig franc, és car el meu nom. No els plac a les dones, sempre he de fugir, puix a cops d’escombra, jo sempre he de morir. (L’escarbat) Animal que furga i no és porcell; vola i no és ocell; brula i no és vedell. (L’escarbat candeler) Dos animals negres, que no són ni ase ni somera, quan van carregats van de cul-enrera. (Els escarbats piloters) Coll de carbassa, boca de serpent, qui no ho endevina no té enteniment. (La formiga) És un animal molt valent; vola, camina i caça, té el coll de carbassa i la llengua de serpent. (La formiga) Se’n va sola a la muntanya i quan torna duu companya. (La formiga) Més de cent en un camí i no fan ni pols ni remolí. (Les formigues) Una processó de dames negres que fan el seu camí sense remor. (Les formigues) Una colla de senyors que tots seuen en un tros i tots tenen el cul gros. (Els formiguers)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS No m’agrada gens el vi, ni llegir llibres m’agrada; canto sense ser cap tiple i volo sense tenir ales. (La granota) Visc dintre i fora de l’aigua, sóc gra i nota musical i nedo i salto com cal. (La granota) Encara que no sóc peix dins de l’aigua sempre estic, i cantant estic contenta així que arriba la nit. (La granota) Em passo la nit nedant, em passo la nit cantant, i fent croac-croac, sembla que voli saltant. (La granota) De petita duia una gran cua, de gran vaig quedar escuat, a les nits si fa bona lluna, li canto tot fent rac, rac. (La granota) Quin és l’animal que vola  sense tenir ales? (La granota) És petit, petit, no té cap moneda i diu que sempre és ric, ric. (El grill) Sóc negre i no sóc carbó; passo les nits tocant l’arpa; duc corona i no sóc rei i el riu travesso sense barca. (El grill) Vaig vestit de negre, surto totes les nits, em persegueixen grans i petits, i encara que els canto que sóc molt ric, ells m’empresonen sense fer-me cas. Llavors jo, canto que cantaràs. (El grill) No sóc au i volo amb ales; duc capa i no sóc persona; canto sense tenir veu; no sóc rei i duc corona. (El grill) En el camp ha estat criat, és verdós com l’esperança, dels homes és amic i a les dones les espanta. (El llangardaix) Sóc un animal curiós, com més madur em vaig fent més verd sóc. (El llangardaix) Sóc tan xicotet, xicotet, que no se’m veu la figura; porto grans malalties i mato a aquell que no es cura. (El microbi) Què és allò que neix a fora, sense permís se’t fica a casa i sense dir-li: Si és servida.- s’asseu a la teva taula? (La mosca) Volant i saltant alhora ve el de les potes pelades cantant cançons de sa terra i el reben a plantofades. (El mosquit) Sóc en extrem sanguinari; el xuclar sang és ma vida; ma ditxa és tenir tenyida l’eina sempre de vermell. I al contemplar allà ma víctima, tan llarg com Déu l’ha feta vaig cantant una marxeta tot fugint de vora d’ell. (El mosquit) Sóc molt fina i delicada i és tan gran el meu amor que en sa flama i resplendor a la fi trobo morada. (La papallona) Entre herbes vaig ser criada, però m’agrada tant la llum que amb ella moro cremada. (La papallona) Tinc les ales virolades i volo de flor en flor; tot volant, alguns m’agafen per fer-ne col•lecció. (La papallona) Sóc un cuc que es fa la casa i allà dintre vaig canviant. Vaig creixent i em surten ales, i a voleiar pel camp. (La papallona) Sóc molt fina i delicada i és tan gran el meu amor, que en sa flama i resplendor a la fi trobo morada. (La papallona) M’arrossego com un cuc fins que em fico dins un sac; quan el sac em ve petit, cap enlaire i s’ha acabat. (La papallona) Tinc ales de bonics colors, visc del nèctar de les flors i m’atrau tant la claror que en els llums trobo la mort. (La papallona)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS PETITS Quin és l’animal que té sempre els peus al cap? (El poll) Una cosa petiteta que salta com una cabreta, beu del millor licor i deixa pintada una floreta. (La puça) En tens, no en vols i en cerques. (Les puces) La dona, quan la té, la cerca amb dolç amor; si la dona no la té, ni la cerca ni la vol. (La puça) Un animal petitó, que no té ossos ni espines i a les fosques endevina allà on té sa passió. (La puça) Sense que em costi cap diner faig estrena cada any d’un vestit sense costura de colors molt variants. (La serp) Una dama verda, amb vestit mudat, s’arrossega per damunt del prat. (La serp) Una dama en un gran prat que duu vestit de seda brodat. (La serp) Tinc cap, però no tinc peus, i fuges així que em veus. (La serp) Camina sense tenir cames, xiula sense ésser xiulet; qui no ho endevina ja pots dir que és un ximplet. (La serp) Poteta amunt, poteta avall, cau del cel i no es fa mal. (La tortuga) Una pedra que camina sense ser pedra, té quatre cames i no és ovella, pon ous i no és gallineta. (La tortuga) Porto la casa a coll i camino a poc a poc, passo l’hivern dormint i colgada sota un roc. (La tortuga)  No és de nervi ni és de pell i té boca i mala cara. Com t’agrada aquest ocell que té caputxa de frare? (La tortuga) Mig groga i mig negra, vaig de flor en flor; si molt em molestes et clavo un fibló. (La vespa)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA No és republicà, porta barretina i el veureu content quan es fa de dia. (El gall) Faig ki-ki-ri-kí! porto barretina, i canto cara al vent per despertar el dia. (El gall) Genolls enrera, cuixes avant, boca de banya, barba de carn. (El gall) Quin és l’animal tibat que porta una serra al cap? (El gall) Jo sóc l’amo i mano aquí. Porto gorreta color robí, i als ben adormits els desperto a crits. (El gall) No sóc rei i duc corona, i a cavall mai no he cavalcat, però de nit i de dia puc gastar la fantasia de dur els esperons posats. (El gall) Duu el vestit apedaçat, és de carn la seva barba, camina molt presumit i d’os és la seva cara. (El gall) Què fa el gall quan li toca el sol? (Ombra) En què s’assembla un gall a una muntanya? (En que tots dos tenen cresta) Endevina, endevinalla, quin ocell pon a la palla? (La gallina) Una senyora passa una porta, amb una gran rosa que porta; no és rosa ni és ram, no ho endevinaràs en un any. (La gallina) Quina és aquella bèstia  que beu i no orina? (La gallina)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Els seus fills són grocs, tots en camisa blanca, i cada volta que en té un, esvalota la casa. (La gallina i els ous) Pelut es posa damunt blanc pelat; pelut no es lleva que pelat, pelut, no sia tornat. (La lloca i l’ou) Una capseta rodoneta, tota blanca, petiteta, que s’obra i no es pot tancar i a dins cosa bona hi ha. (L’ou) Si no vols passar per babau digues-me sense entrebanc d’un tresor que no té pany, d’un tresor que no té clau. (L’ou) Sóc de bèstia i no sóc bèstia i em torno bèstia després; si de cas m’hi torno, se’m mengen; i si no m’hi torno també. (L’ou) Els meus pares són cantors, jo també ho sóc; porto l’hàbit blanc i groc és el meu cor. (L’ou) Un pany sense clau que no és negre, ni verd ni blau. (L’ou) Ma mareta és tartamuda, el meu pare és cantador; vesteixo blanc de per fora i tinc sang groga en el cor. (L’ou) La mare em va fer cantant i jo vaig tot vestit de blanc; no tinc cos i no tinc testa, ni sóc persona ni bèstia. (L’ou) Porto la camisa blanca i el meu cor és tot groc, no m’assemblo gens al pare i ni a la mare tampoc. (L’ou) Una cosa groga per dins i blanca per fora. (L’ou)  Una caixeta  tan ben requinquilladeta, que cap requinquillador  la requinquillarà tan ben requinquillada com ella està. (L’ou) Una boleta blanca  que quan s’obre ja mai no es tanca; i covada amb abrigall surt una gallina o bé un gall. (L’ou) Una capseta blanca  que s’obre i no es tanca. (L’ou) Sóc una roda blanca amb un eix de color groc, no corro, ni rodo, ni volto i sempre m’han fet al foc. (L’ou ferrat) Tic-tic a la paret. Porta sal i porta pa per poder-lo sucar. (L’ou passat per aigua) En què s’assembla el penell d’un campanar a un ou? (En que tots dos tenen rovell)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Tu, que ja saps llatí, i també saps de moral: Quin animal m’has de dir - que per entrar al corral no necessita portal i per a sortir-ne, sí? (El pollet) En què s’assembla un ou a una castanya? (En res) Tinc cor i no sóc persona, sóc ric, puix tinc un ral, i guardo cosa ben bona al mig de palla i fanal. (El corral) Quin és l’animal  que s’assembla més a l’oca? (L’ànec) Sent bèstia, dic contínuament que no crec res del que dius. Volo, nedo i sóc dos lletres. M’endevines, miranius? (L’oca) Per bo i per bonic em pengen, em veus groc quan estic bo; sóc pres i estic alegre i si m’alliberes sóc mort. (El canari) Una caseta amb quatre cantons, una velleta hi canta cançons. (La gàbia i l’ocell) Una casa amb quatre cantons i dintre un fraret canta cançons. (L’ocell engabiat) Pas a passet  va caminant, el cap i la cua tot va gronxant. Suposo que saps de sobres qui és perquè ja t’ho he dit i no t’ho dic més. (La vaca) Va caminant pas a pas gronxant la cua i el cap. és fàcil d’endevinar perquè t’ho he dit clar i català. (La vaca) Per un caminet estret, va caminant al passet un animal dret i fet. (La vaca) Va caminant, la cua gronxant, pel prat verdós. Suposo que saps de sobres qui és, perquè ja t’ho he dit i no t’ho dic més. (La vaca) T’ho diré i t’ho repetiré: per un camí, caminet, va caminant, va caminant un animal ben gros i dret. Endevines quin és? (La vaca) Què és això que té el pèl com un bou i no és cap bou? (La vaca)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Dos torretes altes i dos miradors, un espolsa-mosques i un geni furiós. (El toro) Dues punxes. Li punxes o et punxa. (El toro a la plaça) Dos punxets, dos ullets, quatre maces i una escombra. (El bou) Vénen d’aquí, vénen d’allà i mai no es cansen de tirar. (Els bous) Pelut aquí, pelut allà i un arbre sec al mig s’està. (Dos bous quan van a llaurar amb l’arada) Jo ho dic, jo ho torno a dir i no saps pas  el que jo vull dir. (El jou de l’arada) Quatre tupa-tups, dos reguerrecs, un ventamosques i dos mirallets. (El bou) Quatre fangoses, quatre meloses, dos mirallets i un ruixamosques. El bou) Dos mires, mires, dos baies, baies, un espanta mosques  i quatre patronques. (El bou) Dos mires, mires; dos vares, vares; quatre potetes i unes xurriaques. (El bou) Dos viris-viris, dos vares-vares, un ventamosques i quatre fangades. (El bou) Dues gavines, dues gavanes, un ventamosques  i quatre pavanes. (El bou) Quatre que el porten, dos que el defensen, dos que li fan llum i un que li venta el cul. (El bou) Quin és el moment  en que el bou és més rodó? (Quan es llepa la cua) En un lloc hi havia un ruc, no l’han dat ni l’han venut, ni s’ha mort ni l’han perdut i enlloc no hi ha el ruc. (L’ase) Sóc fort, honrat i tossut i no pas molt saberut. (L’ase) Ase neix, ase viu i ase mor. (L’ase) Quin és l’animal que : té ulls i no hi veu, orelles i no hi sent, boca i no menja, potes i no camina. (Un ase mort) Endevina, endevinalla, què fa l’ase a la muntanya? (Ombra)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Ben alt i gran el voldria, i a sobre jo hi pujaria, ben dret voldria que anés, i a terra que mai no em tirés. (El cavall) Quatre debanadores van per un camí i no es poden assolir. (El cavall) La boca és de carn; la carn és de pedra i sense anar al foc sempre treu bromera. (El cavall) No em fico en qüestions d’honor ni, d’armes, en sé el maneig, més sense jo, en aquest món, no hi hauria cavallers. (El cavall) Una bèstia grossa sóc, que serveixo pel treball, i com la festa major, jo no deixo mai el ball. (El cavall) Sis cames, quatre orelles, dos boques i quatre ulls, una cua que branda... una cua per dos culs. (Un home a cavall) A un cavall ben ferrat quants claus se l’hi ha de posar? (Cap perquè ja està ben ferrat) A mi les bèsties em llencen i em recullen les persones, i finalment, per les plantes sóc una cosa molt bona. (Els fems) Per poc és el meu nom, però poc és el meu nom; una erra m’ha marxat, vegem! qui me l’ha endevinat? (El porc) Sóc gros i molsut i força rondinaire. Em tenen per brut perquè no faig bona flaire. (El porc) M’atipen perquè m’engreixi i em maten fent festa grossa; que tot jo sóc bo ho diu tothom: l’orella, el peu, la grassa, les galtes, el cul i el llom. (El porc)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Diguem, sense fer soroll, que aquest no ens fa gaire gràcia; a casa seva és un aixoll i per menjar té una bàssia. (El porc) Em direu joves i vells quins animals són que tot el dia fan tortells i en arribar el vespre no en tenen cap per ells. (Els porcs) En Pengim-Penjoll penjava, el Pelut se la mirava. En Pengim-Penjoll caigué, i el Pelut se l’endugué. (El porc i l’aglà) Et dono llet i llana i per parlar dic be. Si no saps el meu nom, jo mai no te’l diré. (L’ovella) Sempre vaig amb una manta de pura llana blanca, faci fred o bé calor, arribada l’ocasió em prenen la manta per fer-ne mantes pel meu pastor. (El be) A molts vesteix i no és sastre, i alimenta a molts també, i encara que algú el maltracta no en diu mal, sempre en diu bé. (El be) Em despullen per vertir-se i m’escuren les costelles i les cuixes em repelen. I facin amb mi el que facin jo sempre ho trobo tot bé. (El be) Del meu vestit es vesteixen, també sóc bo per menjar, i xics i grans em passegen  per la muntanya i el pla. (El xai) A molts vesteix i no és sastre, alimenta a molta gent, i encara que algú el maltracta, no diu mal, sempre en diu bé. (L’ovella) Passa tu que llana tens; passa tu, que també en tens. Passa tu, que llana portes; passa tu, que també en portes. (El ramat)

ENDEVINADES SOBRE ANIMALS DE GRANJA Sóc tot orelles, bon corredor, i el que és caçador em recerca frisós pel camp i pel bosc. (El conill) Sóc pare de família amb un reguitzell de fills. Les meves orelles són ben llargues i el meu cor dels més senzills. (El conill) Neix al bosc i a la masia, puc dir que vell no em faig gaire; puc dir que amb el meu cos mercadegen i la pell va a cal drapaire. (El conill) Segur que tu no m’atrapes corren per un camp de patates; tinc dues dents esmolades per cruspí les millors pastanagues. (La llebre) Gairebé semblo el gas, gairebé sóc amb cos; no cal dir que tinc bon nas per trobar fos el que fos. (El gos) Contesta això sense fatigues: per què entren els gossos a les botigues? (Perquè troben la porta oberta) Si dos gossos es barallen  i l’un trenca una pota a l’altre,  i aquest arrenca una orella al primer,  quin dels dos podrà dir que ha guanyat? (Cap perquè els gossos no parlen) Camino com un lladret i proclamo ma riquesa; sóc molt amic dels vailets però més m’estimo la mestressa. (El gat) Vaig vestit sempre a tota hora amb un ric abric de pell, rossa o negra, grisa o blanca; visc al corral i al castell. Porto cua i duc bigoti, i perquè m’endevineu us diré que al qui m’escolta, li dic jo que tot és meu. (El gat) Què és això que si passa el cap hi pot passar tot el cos? (El gat) Tant si és estiu com hivern vaig vestit sempre de pell. M’endormisco com un vell i remugo de content. M’agraden els ratolins i els menjars que siguin fins i si algú em fa la punyeta li ensenyo la meva ungleta. (el gat) Sempre net i pentinat i cap pinta no m’ha tocat; i això que no sóc cap gat. (La gata) Duu bigoti, mira a terra i ni va mai a la guerra. (El gat) A veure si ho endevineu! Us diré, si m’escolteu, que tot el que aquí veieu és tot meu, meu, i meu. (El gat) Tinc les potes que té un gos i els bigotis dels senyors. (El gat) Duc bigotis com el gat, com el gat em cobreix la pell, com el gat sé de miolar... I per ésser endevinat no cal un gran cervell. (La gata) Quin és l’animal  que sense ésser un gat,  s’assembla més a un gat  assegut a la finestra? (Una gata) El lladre està robant, el mosso d’esquadra l’està mirant, si no hagués estat pel foradet ja no fóra al món el pobre lladret. (El gat i el ratolí)