§ "La passió d'amor no la pot comprendre qui no la sent". Sant Agustí d'Hipona.
§ "El vertader amor, no és l'amor propi, és el que aconsegueix que l'amant s'obri a les demés persones i a la vida. No atossiga, no aïlla, no rebutja, no persegueix: només accepta". Antonio Gala.
§ "L'amor és una necessitat i un clamor. No és un intercanvi, és una donació: un regal recíproc que s'ha d'agrair sempre, encara que ens abandoni; una bogeria, perquè no té propòsit, ni utilitat, res concret; un viatge del que és possible no tornar mai més; un dubte en la que no tenen lloc càlculs, ni comparacions ni exigències; una incessant falta de certesa; una batalla íntima que s'ha de renyar somrient cada dia; un mar sempre tornat a començar". Antonio Gala.
§ "Enamorar-se és exagerar moltíssim la diferència entre una dona i una altra". George Bernard Shaw.
§ "El vi entra per al boca i l'amor entra pels ulls; això és tot el que coneixem abans d'envellir i morir. Així em porto el got a la boca, et miro, i sospiro". William Butler Yeats.
§ "Si no m'estimes, jo no seré estimat. Però si no puc estimar-te, no estimaré en absolut". Samuel Becket.
§ "Només els nens i els amants son capaços d'aturar el temps mentre es gronxen en la mirada de l'altre". Joan Barril.
§ "L'amor és com la grip s'agafa al carrer i s'acaba al llit" (Tornada d'una cançó de Xerramecu Tiquis Miquis[1])
§ "Que l'aliment sigui la teva medicina i la teva millor medicina sigui el teu aliment."
§ "Viure és possible sense musica i poesia,
viure sense consciència, cor, alegria,
viure sense tenir llibres i amics sincers,
mes és impossible viure sense cuiners.
Avui podem viure i sofrir decepcions,
viure sense esperances i sense il·lusions,
i viure sense amor, perquè amor és plaer...
mes digueu-me qui pot viure sense menjar?"
§ Owen Meredith. Lucillé
§ El primer i principal, anar a missa i esmorzar, i si la cosa precisa, s'esmorza i no es va a missa
§ Dita popular
§ "El meu aliment és fer la voluntat del que m'envià i acabar la seva obra."
§ Jesucrist, Joan 4:34
Cites sobre l'Adversitat
§ Si no vols brou, tassa i mitja
Autodeterminació
§ "Tots els pobles tenen dret a l'autodeterminació." Article 1 de la Proclamació de les Nacions Unides, l'any 1966 al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
§ Són els tancs espanyols que ocupen el País Basc. Cap arma basca no vol conquerir Espanya. (Lluís Maria Xirinacs, El 17 de desembre de 2002, en declarar al Jutjat nº 8 d’Instrucció de Barcelona.)
Bellesa
[modifica]Cites
§ "Cada cosa té la seva bellesa, però no tots poden veure-la."
§ Confuci
§ "El gran estil neix quan el bell obté la victòria sobre l'enorme."
"Per a lluir cal sofrir" (Dita castellana)
§ "Troba bell tot el que puguis; la majoria no troba res suficientment bell".
§ "La bellesa atreu al lladre més que a l'or"
§ "La bellesa del cos és un viatger que passa; però la de l'ànima és un amic que queda."
§ "La bellesa és molt superior al geni. No necessita explicació."
§ "La bellesa, la veritable bellesa acaba on comença una expressió intel·ligent."
§ "La bellesa és veritat i la veritat bellesa, no fa falta saber més que això en la Terra."
§ "La bellesa no mira, només és mirada."
§ "La bellesa que atreu, rara vegada coincideix amb la bellesa que enamora."
§ "És cert que l'amor conserva la bellesa i que la cara de les dones es nodreix de carícies, el mateix que les abelles es nodreixen de mel."
§ "La bellesa és poder; un somriure és la seva espasa."
§ "Per molt poderosa que es vegi l'arma de la bellesa, desgraciada la dona que només a aquest recurs deu el triomf aconseguit sobre un home."
§ "Si lleveu dels cors l'amor al bell, llevareu tot l'encant de viure."
§ "La bellesa de les coses existeix a l'esperit de qui les contempla" David Hume. --ollicrom 17:21, 9 gen 2007 (CET)
§ "La bellesa de la rosa és que, sent tan hermosa, no coneix que ho és". --Queralbs 18:27, 25 jul 2007
Color
 |
A la Viquipèdia hi ha contingut enciclopèdic relatiu a Color.
|
§ Dites:
§ Dites populars gal·leses: "Adar o'r unlliw hedant i'r unlle." (Traducció: "Els ocells del mateix color volen cap al mateix indret.")
§ Alejandro Toledo: "Demano a les dones i homes del Perú que en aquesta tasca ens donem la mà, independentment de les nostres diferències polítiques. Els pobres no tenen color polític?"
§ Bob Marley: "Les guerres seguiran mentre el color de la pell segueixi sent més important que el dels ulls." (Lletra de la cançó “War”.)
§ Ernesto "Che" Guevara: "La nostra llibertat i la seva sustentació quotidiana tenen color de sang i estan plens de sacrifici." (Font: "El Socialismo i el hombre en Cuba", assaig dirigit a Carlos Quijano, del 12 de març de 1965.)
§ John F. Kennedy: "Ha de ser possible, a curt termini, que tot nord-americà pugui gaudir dels privilegis de ser nord-americà sense importar la seva raça o color. A curt termini, tot nord-americà ha de tenir el dret de ser tractat com li agradaria ser tractat, com a un li agradaria que tractessin als seus fills." (Discurs sobre els Drets civils, 11 de juny de 1963).
§ Henry Ford: "Qualsevol client podrà tenir un cotxe pintat del color que ell vulga, sempre que aquest siga el negre."
§ Martin Luther King: "Vaig tenir un somni en el qual els meus quatre petits fills vivien en una nació on no eren jutjats pel color de la seva pell, sinó pel contingut de la seva persona." Nota: Discurs a Washington, 28 d'agost de 1963.
§ Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin: "Què entenem per respecte humà? És el reconeixement de la dignitat humana en tot home, qualsevol que sigui la seva raça, el seu color, el seu pensament, el seu desenvolupament, la seva intel·ligència i la seva moralitat"
§ Werner Herzog: “Si realment estimes el cinema, crec que la cosa més saludable que pots fer és no llegir llibres dedicats a aquest tema. Jo prefereixo les llampants revistes de cinema amb les seves grans fotografies a tot color i els seus articles plens de xafarderies, o qualsevol diari. Aquest tipus de vulgaritat és saludable i segura.”
Conclusió
Una conclusió conclusió és una proposició final, a la qual s'arriba després de la consideració de la evidència, de les discussions o de les premisses.
[modifica]Cites
§ "Deixem les conclusions per als idiotes."
§ "Dreceres ràpidament a conclusions poques vegades condueix a feliços aterratges."
§ "Conclusió és el lloc on vas arribar cansat de pensar."
§ Anònim
§ "La vida és l'art de treure conclusions suficients a partir de dades insuficients."
§ Si la Constitució fós autènticament democràtica, no seria pas la seva lletra la nostra presó, sinó que seria la garantia de la nostra voluntat pacífica per gaudir la nostra llibertat.
§ Francesc Ferrer i Gironès, 11/09/2005, Crida publicada pel diari "El Punt" i llegida al "Fossar de les Moreres"
Cove
§ "A coves" és una locució adverbial que significa "en una gran abundància"
§ "Fer-ne una com un cove"
Cites Cultura
§ "Dir que totes les cultures són igualment respectables equival a afirmar que és el mateix creuar un riu per un pont que en balsa o caminant pel fons amb una pedra pesada en els braços."
§ "El major encant de la cultura literària és que humanitza l'amor." **André Maurois
§ "El qual s'enorgulleix dels seus coneixements és com si estigués cec en plena llum."
§ "La cultura, desgraciadament, és, i segueix sent, un monopoli de l'esquerra convencional, molt inalterable, que gaudeix de privilegis i es permet satanitzar a qui no comparteixen els seus ideals."
§ "La cultura engendra progrés i sense ella no es pot exigir dels pobles cap conducta moral."
§ "La cultura és la bona educació de l'enteniment."
§ "La cultura no pot ser ni gratis, perquè els creadors han de viure d'ella, ni cara, perquè tots puguem accedir a ella."
§ "La mare del decor, la sàvia de la llibertat, el manteniment de la República i el remei dels seus mals és, sobretot la resta, la propagació de la cultura."
[modifica]Cites per autor
[modifica]Diògenes Laerci
§ "La cultura és un adorn en la prosperitat i un refugi en l'adversitat."
§ "La cultura és un saber del que no té un que recordar-se... flueix espontàniament."
Dona
"Tria una dona de la qual puguis dir: hauria pogut triar-ne una de més bella, però no millor." --Pitàgores
Contingut
|
[modifica]Citacions
§ "Tot just han trobat marit es converteixen en màquines de fabricar nens, en perpètua adoració pel fabricant." (referència implícita a les dones)
§ Stendhal
§ "Déu va fer les dones belles. El diable les va fer sagaces."
§ "L'home que als 20 anys no creu en la dona no té cor, i aquell que hi continua creient als 40 ha perdut la raó."
§ "L'or es prova per mitjà del foc, la dona per l'or i l'home per la dona."
§ "En cert sentit, el misteri de l'encarnació es repeteix en cada dona; tot nen que neix és un déu que es fa home."
§ "Hi ha moltes dones belles però no n'hi ha de perfectes."
§ "Perquè les dones t'estimin cal que dubtin i tinguin por de l'abast i la durada del seu poder."
§ "Hi ha tres coses que mai he pogut comprendre: el flux i reflux de les marees, el mecanisme social i la lògica femenina."
§ "Hi ha un principi bo, que ha creat l'ordre, la llum i l'home, i un principi dolent, que ha creat el caos, les tenebres i la dona."
§ "La femella és femella en virtut de certa falta de qualitats."
§ "La més ignorant i rústica de les dones pot engendrar un home de geni."
§ "La dona és com una ombra: no podràs atrapar-la, però tampoc fugir d'ella."
§ "La dona és, reconeguem-ho, un animal inepte i estúpid, tot i que agradable i graciós."
§ "La dona no ha nascut perquè se la comprengui, sinó perquè se l'estimi."
§ "Les dones fan dues terceres parts del treball del món. Produeixen entre el 60 i el 80% de l'aliment d'Àfrica i Àsia, i el 40% del d'Amèrica Llatina. Tot i això, només guanyen una desena part dels ingressos del món i posseeixen menys de l'1% de les propietats del món. Són entre els pobres més pobres del món."
§ "La vida de tota dona, malgrat el que digui, no és més que un desig continu de trobar a qui sotmetre's."
"No es neix dona: s'arriba a ser-ho." --Simone de Beauvoir
§ "Les dones hi són per a agradar. Després, unes es deixen, unes altres no... Això va ja per províncies."
§ "Les dones no valen la pena. Fes cas del meu consell i tingues un gat."
§ Wetflame
§ "Les dones són com la sopa: no cal deixar-les refredar."
§ "El cert és que [en algunes parts del món] les nenes no van a l'escola perquè no hi ha aigua potable. [...] He vist a jovenetes anar a buscar aigua potable a distàncies d'entre vint i de vegades trenta quilòmetres, el que els pren tot el dia. Per a quan tenen catorze o quinze anys, aquestes nenes [...] no han anat mai a l'escola; no han après mai res."
§ The Unesco Courier, novembre de 1991
§ "No es neix dona: s'arriba a ser-ho."
§ "Per moltes raons no és bo que la dona estudiï i sàpiga tant."
§ Molière
§ "S'entén a les dones com s'entén el llenguatge dels ocells: per intuïció o de cap manera."
§ "Si la dona fos bona, Déu en tindria una."
§ "Una dona pot canviar la trajectòria vital d'un home".
[modifica]Citacions per autor
[modifica]Honoré de Balzac
§ "L'amor crea en la dona, una dona nova; la de la vespra ja no existeix a l'endemà."
§ "Emancipar les dones és corrompre-les."
§ "En les dones, l'instint equival a la perspicacia dels grans homes."
§ "Les dones abandonades són les que simplement estimen; les conservades són les que saben estimar."
§ "Les dones posseeixen un admirable instint de desconfiança."
§ "Qui sap governar una dona sap governar un estat."
[modifica]Johann Wolfgang von Goethe
§ "Es diu que les dones són vanitoses per natura; és cert, però els queda bé i per això mateix ens agraden més."
§ "Un home i una dona veritablement enamorats és l'únic espectacle d'aquest món digne d'oferir als déus."
[modifica]Karl Kraus
§ "L'estimada no és aquella que és lluny: l'estimada és la llunyania"
[modifica]Francisco de Quevedo
§ "Quina plaga, quin avorriment, quin tedi és haver de tractar amb elles més temps que els breus instants en què són bones per al plaer."
§ "Qui no estima amb tots els cinc sentits una dona bella, no estima la naturalesa, la seva cura i la seva obra més gran."
§ "Si vols que et segueixin les dones, posa-t'hi al davant."
§ "Una dona no fa la felicitat d'un home, però sap molt bé on es troba."
[modifica]Manuel Vicent
§ "Aquella Eva que un dia es va descobrir a si mateixa amb horror completament despulla a l'ombra de l'arbre de la ciència ha hagut de donar-se una volta per tota la història per a poder tornar al paradís omple de fascinación amb liguero de punta." ("La dona vestida de carn": Espectres, p. 163)
§ "Avui el poder que detenta un executiu és encara directament proporcional a la longitud de les cames de la seva secretària." ("Músculs", El País, 14-3-1999)
§ "En el futur l'home haurà d'estar sempre en forma, maquillado i disponible. La competència serà terrible. Quan, rebuda l'ordre, ells abandonin el despatx, elles des de la butaca també observaran la qualitat del seu del darrere. I d'ell faran grans projectes." ("Músculs": El País, 14-3-1999)
§ "Quan les dones en el futur substitueixin als homes en els llocs de decisió, cosa que va a succeir en el segueixo XXI, elles estaran assegudes darrere de la taula i els secretaris i altres subalternos seran valorats per les hores que hagin dedicat al gimnàs." ("Músculs": El País, 14-3-1999)
§ "A mesura que un puja a qualsevol planta noble i s'endinsa en el nucli del poder les hostesses i secretàries són més fascinants. En aquest trajecte s'ha produït una selecció natural gairebé caballar, de manera que les formes femenines s'han anat depurant fins a aconseguir la perfecció de les mesures d'or i amb elles inunden aquest àmbit hermètic on s'estableixen insonoras dentelladas de tauró mentre es lliura alhora una batalla entre la seducció de les quals obeeixen i el pol·len dels quals manen." ("Músculs", El País, 14-3-1999)
§ "El físic de la dona encara és catalogada per la mirada inseminadora que anida en l'inconscient dels caps." ("Músculs": El País, 14-3-1999)
[modifica]Oscar Wilde
§ "Com es pot tenir confiança en una dona que diu la seva edat de debò? Una dona capaç de dir això és capaç de dir-ho tot."
§ "Qualsevol home pot arribar a ser feliç amb una dona, si no l'estima."
§ "Parli a cada dona com si estigués enamorat d'ella, i a tot home com si li fes fàstic. I aviat tindrà fama de posseir el més exquisit tacte social."
§ "Les dones han estat fetes per a ser estimades, no per a ser compreses."
§ "Els homes sempre s'obstinen a ser el primer amor d'una dona. Les dones s'estimen més ser l'última novel·la d'un home."
§ "Si vol saber vostè allò que de debò diu una dona, miri-la, no l'escolti i prou."
Drets històrics
Els drets històrics són uns drets recollits a la disposició addicional primera de la Constitució espanyola de 1978 als territoris forals que aquesta empara i respecta. Foren proposats pel PNB a la ponència per a la redacció de la Constitució i finalment acceptats per aquesta sense obtenir que el PNB donés suport finalment a la Constitució.
[modifica]Cites
§ Hom no pot jugar gratuïtament amb la negació dels drets històrics, atès que per aquestes llibertats molts de catalans han mort, d'altres han estat perseguits, d'altres empresonats, d'altres exiliats, i força més n'hem resultat mutilats en els nostres drets civils.
21/08/2005. —Francesc Ferrer i Gironès
25/08/2005. —José Montilla Aguilera
Dubte
El Dubte de Sant Tomàs per Francesco de Rossi
El Dubte constitueix un estat d'incertesa i un límit a la confiança o la creença. Pot projectar-se en els camps de la decisió i l'acció, o afectar únicament a la creença i a la fe. Si li precedeix una "veritat" convencionalment acceptada, el dubte implica desafiar aquesta.
[modifica]Cites
§ És el dubte, el que em fa pensar. Si no dubtem, què ens resta del pensament? Tenir la certesa d'alguna cosa és deixar de pensar raonablement. Quan amb la reflexió el dubte s'esdevé certesa, un nou dubte raonable sorgeix: el dubte de que, si la certesa, és prou raonable.
- Jaume A. Mirallas Sariola
§ El dubte és l'inici de la saviesa
§ Parlo, però no puc afirmar res; cercaré sempre, dubtaré amb freqüència i desconfiaré de mi mateix
§ no menys que el saber em complau el dubtar
§ El dubte: la escola de la veritat
§ En realitat, sabem només quan sabem poc. Amb el saber, augmenten els dubtes.
§ El dubte no és una condició agradable però la certesa és absurda.
§ Saber molt és, sovint, la conseqüència de dubtar més.
§ ¡Bon coixí, el 'dubte, per a un cap ben equilibrat!
§ Deixem esvair per el temps els dubtes. La fortuna condueix a port moltes barques sense pilot
§ Sense el dubte no hi ha progrés
§ Sempre que ensenyis, ensenya a dubtar del que ensenyes
§ La vida és dubte, i la fe sense el dubte és sols mort
§ La intel·ligència fou concedida a l'home per a dubtar
§ si dubtes de tu mateix, ets derrotat d'entrada
Educació
Educació
| |
 | |
Nens en una escola de la Xina
| |
Projectes germans
| |
 |
Article a la Viquipèdia
|
 |
Multimèdia a Commons
|
L'educació és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona. L'educació, en el sentit més ampli, és qualsevol acte o l'experiència que té un efecte formatiu en la ment, el caràcter o la capacitat física d'un individu. En un sentit tècnic l'educació és el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada organitzada i sistemàtica, els seus coneixements acumulats, aptituds i valors a les noves generacions.
[modifica]Cites
§ Cal tota una tribu per educar un infant.
§ Educar la ment i no la moral és agreujar l'amenaça futura per a la societat.
§ Eduqueu els infants i no serà necessari castigar els homes.
§ L'educació és un tresor.
§ L'educació fa la gent fàcil de dirigir però difícil de manipular, fàcil de governar, però impossible d'esclavitzar.
§ L'educació ha produït molts individus capaços de llegir i pocs capaços de decidir què val la pena llegir.
§ Res que valgui realment la pena pot ser ensenyat.
§ Un mal professor es queixa, un professor mitjà explica, un bon professor ensenya i un gran professor inspira.
Escepticisme científic
Res més natural i biològic que el bacteri que causa el còlera i res més químic i artificial que el clor i els seus derivats, però gràcies al fet que clorem les aigües no ens morim de còlera. Francisco Grande Covián (es).[1]
Els babaus i fanàtics sempre estan segurs d'ells mateixos, mentre que les persones intel·ligents estan plenes de dubtes. Bertrand Russell
És deure de qui fa una afirmació demostrar-la, és deure de qui escolta un doi fer-ho notar." Javier Armentia.[2]
Pagar per píndoles màgiques és una espècie d'impost voluntari a la ignorància científica. Ben Goldacre.[3]
[modifica]Referències
1. ↑ mariné, Abel. «Silencis ecologistes ‘naturals'». Avui, 29 de juliol de 2011. [Consulta: 12 d'agost de 2011].
2. ↑ «“Es deber de quien hace una afirmación demostrarla, es deber de quien escucha una tontería hacerlo notar”». La ciencia y sus demonios, 2 de juny de 2010. [Consulta: 12 d'agost de 2011].
3. ↑ «Ben Goldacre: “Pagar por píldoras mágicas es una especie de impuesto voluntario a la ignorancia científica”». lainformacion.com, 15 d'abril de 2011. [Consulta: 12 d'agost de 2011].
Frases sobre esclavitud
§ "A principis del segle XVII [es solia] batejar a tots els esclaus abans que marxessin de l'Àfrica [...]. En general als captius no se'ls donava cap instrucció religiosa abans de la cerimònia i molts d'ells, potser la majoria, ni tan sols sabien que existia un Déu cristià, de manera que el baptisme es duia a terme mecànicament. "
§ "L'home que condiciona la seva felicitat al compliment d'un objectiu es fa esclau d'aquest".
§ "L'home que produeix mentre els altres disposen del seu producte és un esclau".
§ "Tremolar davant l'esclau quan trenca les seves cadenes, no tembléis davant l'home lliure".
§ "L'home només pot ser esclavitzat quan és força feble per escoltar la raó".
§ "Qui és bo, és lliure fins i tot quan sigui esclau; el que és dolent, és esclau encara que sigui rei".
§ "No hi ha rei que no hagi tingut un esclau entre els seus avantpassats, ni esclau que no hagi tingut un rei entre els seus".
§ "En el moment en que una cosa et torba, ja ets esclau, en comptes de ser senyor. No hi ha en el món senyor més tirà que el disgust o turment".
§ "Per jutjar si un home és lliure no t'aturis a mirar les seves dignitats, perquè, al contrari, més esclau és quan més elevat càrrec juga".
Cites sobre l'esperança i la desesperança.
[modifica]Cites
§ "Cada criatura, al néixer, ens porta el missatge que Déu encara no perd l'esperança en els homes." Rabindranath Tagore
§ "On una porta es tanca, una altra s'obre."
§ "En cada alba hi ha un viu poema d'esperança, i, a l'anar-nos-en a dormir, pensem que clarejarà."
§ Menander
§ "En el cor de tots els hiverns viu una primavera palpitant, i darrere de cada nit, ve una aurora somrient."
§ "És millor viatjar ple d'esperança que arribar."
§ "És millor ser enganyat fins al final que perdre la beneïda esperança de la veritat."
§ "És molt estrany que els anys ens ensenyin paciència; que quant més curt és el temps, més capacitat tenim d'esperar."
§ "És necessari esperar, encara que l'esperança hagi de veure's sempre frustada, doncs l'esperança mateixa constitueix una dita, i els seus fracassos, per freqüents que siguin, són menys horribles que la seva extinció."
§ "És trist mirar al mar en una nit sense lluna però més trista és estimar sense esperança alguna."
§ "L'home és una criatura d'esperança i inventiva i ambdues qualitats desmenteixen la idea que no és possible canviar les coses."
§ "L'infern és haver perdut l'esperança."
§ "El qual viu d'esperances corre el risc de morir-se de fam.
§ "El temor i l'esperança neixen junts i junts moren."
§ ?Hi ha sempre fecundación de savia nova en les inmolaciones sofertes.?
§ "L'esperança d'una felicitat eterna i incomprensible en un altre món, és cosa que també duu amb si el plaer constant."
§ "L'esperança és el pitjor dels mals dels humans, doncs perllonga el tormento de l'home."
§ "L'esperança és un arbre en flor que es balancea dolçament al bufo de les il·lusions."
§ "L'esperança és un estimulante vital molt superior a la sort."
§ "L'esperança és el somni de l'home despert."
§ "L'esperança és l'únic bé comú a tots els homes. Els quals tot ho han perdut la posseeixen encara."
§ "L'esperança Prospera àdhuc sota les condicions més inadequades."
§ "L'esperança és un bon desdejuni però un mal sopar."
§ "La joventut viu de l'esperança; la vellesa, del record."
§ "La providencia ens ha donat el somni i l'esperança com compensació a les cures de la vida."
§ Voltaire
§ "Lasciate ogni speranza, voi ch?entrate."
§ Traducció: "Deixeu, doncs, els quals aquí entreu tota esperança."
§ "Els nens són l'esperança del món."
§ "Els desitjos de la nostra vida formen una cadena que els seus eslabones són les esperances."
§ Séneca
§ "El meu cor no és més que un altre sepulcre. Qui ha mort en ell? Llegim. Espantós rètol! Aquí jeu l'esperança!"
§ "Mai es dóna tant com quan es donen esperances."
§ "Per molt llarga que sigui la tempesta, el sol sempre torna a brillar entre els núvols."
§ "Si ajudo a una sola persona a tenir esperança, no hauré viscut en va."
§ "Sense el temps, aquesta invenció de Satanàs, el món perdria l'angoixa de l'espera i el consol de l'esperança."
§ "Un vaixell no hauria de navegar amb una sola ancora, ni la vida amb una sola esperança."
§ Epíctet
§ El Estatuto abre la puerta a la poligamia y a la poliandria. - Conferència Episcopal espanyola
§ La banda terrorista se ha convertido en la tutora del proceso catalán. - Ángel Acebes, referint-se a ETA
§ Estamos acostumbrados a éste tipo de manifestaciones desde un partido populista que apela directamente a las visceras a la hora de hacer política.- Josep Piqué, referint-se a ERC.
§ El Estatuto es una preocupacion para los militares porque desde que ingresamos en la académia vivimos por y para España. - General Félix Roldán, cap de l'estat major de defensa
§ Con el Estatuto de la división, España está ante probablemente el primer caso de un gobierno que trabaja activamente a favor de la desaparición de sus competencias y de su propia razón de existir. - José Maria Aznar
§ Nos hemos cepillado el Estatuto en la comisión, Alfonso Guerra, president de la comissió parlamentària que ha negociat a Madrid el projecte d’Estatut.[1]
§ "L'estatut de Catalunya és com la confitura que es tritura, s'endolceix, s'escalfa i després es refreda." Lo raier de la ciutat, Problemes Domèstics, Catalunya Ràdio, 6/11/2008.
Estupidesa
"Els malentesos i la negligència creen més confusió en el món que l'engany i la maldat. De tota manera, aquests dos últims són molt menys freqüents." (Goethe)[1]
"Només hi ha dues coses infinites: l'estupidesa humana i l'univers. I no estic molt segur sobre el últim." (Albert Einstein)
"Contra l'estupidesa, els mateixos déus lluiten en va." (Schiller)
Navalla de Hanlon
La navalla de Hanlon, un corol·lari de la llei de Finagle, és un aforisme que diu: Mai no atribueixis a la malícia allò que pot ser explicat adequadament per l'estupidesa. També es pot enunciar com: Mai no assumeixis malícia quan l'estupidesa basta.
Segons Joseph Bigler, la primera vegada que s'usà aquest concepte fou el 1980, en què Robert J. Hanlon de Scranton, Pennsilvània, l'envià a un llibre recopilatori d'acudits diversos relacionats amb la llei de Murphy, titulat Murphy's Law Book Two, More Reasons Why Things Go Wrong.[1] El nom va ser inspirat en la navalla d'Occam.[2]
Navalla d'Occam
El principi de la navalla d'Occam (o navalla d'Ockham) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i que forma la base delmètode reduccionista.
Taula de continguts
|
[modifica]Versions
En l'actualitat, és enunciat com segueix:
"De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida"
We are to admit no more causes of natural things than such are both true and sufficient to explain their appearances. És a dir: "Hem d'admetre només aquelles causes de les coses naturals que siguen vertaderes i suficients per explicar la seva aparició."
Segons l'ús modern, "vertader" pot significar "ben establert".
El principi és també expressat com a Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem, o "Els ens no s'han de multiplicar sens necessitat", però aquesta sentència va ser escrita per autors posteriors i no pot ser trobada als seus escrits que ens han arribat. Ockham escrigué en llatí Pluralitas non est ponenda sine neccesitate, que traduït al català literalment vol dir: "La pluralitat no es pot donar per sabuda sens necessitat"
Dave Beckett de la Universitat de Kent a Canterbury escrigué: "La regla medieval de l'estalvi, o principi de l'economia, freqüentment usat per Ockham, passà a anomenar-se la navalla d'Ockam."
La navalla d'Occam també ha estat anomenada "economia de postulats", o "principi de la simplicitat", i "K.I.S.S." (Keep it simple stupid) (fes-ho ben simple estúpid). Un altre proverbi que expressa aquesta idea, i que és sovint escoltat a les escoles de medicina, és "Quan sentis renillar, pensa en cavalls, no en zebres."
Una altra variant és l'Espasa de Thargola de Nightfall, un curt conte, d'Isaac Asimov, i Robert Silverberg: "We must drive a sword through any hypothesis that is not strictly necessary", és a dir: Hem de tallar amb l'espasa qualsevol hipòtesi que no sigui estrictament necessària.
[modifica]La Ciència i la navalla d'Occam
La Navalla d'Occam ha esdevingut un principi bàsic del mètode científic. És important fer notar que és un argument heurístic, que no dóna necessàriament respostes correctes. Sovint, diferents hipòtesis són igualment simples, i la Navalla d'Occam no expressa cap preferència en aquests casos.
Per exemple, després d'una tempesta us adoneu que un arbre ha caigut. Basat en la evidència d'"una tempesta", i "un arbre caigut", una hipòtesi racional podria ser "la tempesta ha tombat l'arbre". Aquesta hipòtesi només necessita una suposició, és a dir, un fort vent ha tombat l'arbre, més aviat que un bòlid, o un elefant. La hipòtesi que "l'arbre ha estat tombat per alienígenes de 200 metres d'alçada", implica moltes suposicions addicionals, com ara la vertadera existència d'alienígenes, llur capacitat i voluntat de fer viatges interestel·lars, llur capacitat de fer caure arbres amb o sense intenció, i la biologia que els permet vagarejar per la gravetat terrestre mesurant 200 metres d'alçada. En conseqüència, la primera hipòtesi és preferible.
La Navalla d'Occam no és equivalent a la idea que la perfecció és la simplicitat. Albert Einstein tenia això en ment quan escrigué el 1933 que "El suprem propòsit de tota teoria és fer irreductibles els elements bàsics tant com sia possible sense haver d'abandonar la representació adequada d'una dada simple de l'experiència", sovint parafrasejat com "Les teories haurien de ser tan simples com sia possible, però no més simples." Hom ha simplificat en excés la Navalla d'Occam dient: "La més simple explicació és la millor" (o la "vertadera").
[modifica]L'estadística i la Navalla d'Occam
Hi ha diferents autors que obtenen la Navalla d'Occam de la teoria de les probabilitats, i l'apliquen a la inferència estadística, i també diferents criteris per penalitzar la complexitat a la inferència estadística. Escrits recents suggereixen un connexió entre la Navalla d'Occam i la complexitat de Kolmogorov.
Un dels problemes amb la formulació original del principi és que només s'aplica a models amb la mateixa potència de explicació (per exemple: preferir el més simple dels models igualment bons). Una forma més general de la Navalla d'Occam pot ser obtinguda de la inferència Bayesiana i delmodel Bayesià de comparació, que pot ser usat per comparar models que no acomoden les dades igualment bé. Aquests mètodes poden optimitzar el balanç entre la complexitat i la potència del model.
[modifica]La religió i la Navalla d'Occam
A la filosofia de la religió la Navalla d'Ocam, a vegades, ha estat usada per frustrar arguments per a l'existència de Déu, cap d'aquests postulats ha estat considerat definitiu, perquè les suposicions assumides no han estat definides de forma precisa. També hauria d'afegir-se que el principi és només una guia cap a la teoria millor basada en coneixements corrents, no la "veritat".
En tot cas, malgrat que la navalla d'Ocam (i, en general, la filosofia d'Ocam) nega alguns arguments de l'existència de Déu (per exemple, els de Duns Escot), no hi ha cap dubte que Ocam és creient convençut i que, amb un o altre argument, defensa clarament l'existència de déu i la pràctica de la religió.
Precisament, la intenció d'Ocam sembla ser separar la religió de la filosofia, per tal que aquesta primera, desfeta del "pes" de la metafísica, pugui avançar en tota la seva puresa, i que (Ocam ho veia així) la fe sigui l'únic argument en què es basi el creient per tal de mantenir la teoria i la pràctica religioses.
[modifica]La idea de Guillem d'Occam i altres pensadors
Guillem potser es va inspirar en altres pensadors. Per exemple: el Llibre V de la Física d'Aristòtil postula que "la natura opera en el camí més curt possible."
Galileu satiritzà notablement la Navalla d'Occam en el seu Diàleg. El principi és representat en el diàleg per Simplicio.
El punt de vista que Galileu presentat irònicament és que si un vol començar des del nombre menor de ens, un podria considerar l'alfabet com els ens fonamentals, aleshores un podria certament construir el coneixement humà complert amb l'alfabet.
Afegint un altre capa d'ironia, molts dels moderns científics, i matemàtics proposen seriosament que els ens bàsics podrien ser els "bits d'informació", per exemple els digits del codi binari, en tal cas els ens de William d'Occam podrien ser vists com a anuncis de la lògica de George Boole i la moderna computació.
Per ventura degut a l'abstrusa naturalesa del lògic medieval, i a la foscor de las metes de Guillem d'Occam, com a teòleg, i lògic, la discussió, i aplicació de la Navalla d'Occam és freqüentment plena d'ironies.
Llista de biaixos cognitius
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció del castellà. Col·laboreu-hi!
|
Un prejudici cognitiu (de l'anglès cognitive bias, «predisposicions cognitives») és una distorsió cognitiva que afecta a la manera en què els humans percebem la realitat. Alguns d'aquests processos han estat verificats empíricament en el camp de la psicologia, altres estan sent considerats com a categories generals de prejudicis.
L'home del centre ha comès un error en els seus passos de ball, i xoca contra la dona, que s'enfada, i els altres murmuren. Només les persones que van veure la minisèrieOrgull i prejudici (1995) poden entendre el peu de foto «Per l'altra banda, Sr. Collins!».
Taula de continguts
|
[modifica]L'ètica del prejudici
Vulgarment s'entén per prejudici el prendre decisions sense tenir una experiència pròpia (un fet que evolutivament sembla estar estès).En psicologia, aquest terme fa referència a la distorsió que es produeix en el nostre cervell al processar la informació. En el català d'ús corrent l'expressió "prejudici cognitiu" s'acosta més al significat de les paraules «tendència», «biaix" o "predisposició».
Amb freqüència se li associen a la predisposició o prejudici cognitiu, unes connotacions ètiques negatives, ja que tot prejudici, èticament parlant, és injust per definició, però la tendència, o millor dit, la manera que té la consciència de processar la informació, no hauria de ser catalogada èticament, si s'assumeix que aquesta és el llegat natural de l'evolució.
Així, la informació d'un prejudici, en ciència, no és èticament reprovable, ja que és la manifestació d'un model de comportament o procés mental beneficiós per a l'individu des del punt de vista de l'evolució. El que en ciència és reprensible és l'acte d'evitar comprovar el prejudici des d'una postura científica, el situar-se en una postura tancada i fixa i aïllar donant per certes les dades imaginades.
El coneixement i manera de pensar tendenciosos s'han de separar dels prejudicis que són els que produeixen una ètica reprovable. Així, per exemple, la ciència ens diu que existeix el planeta Urà, i es creu de manera preferent en la seva existència. És un acte que evita una despesa energètica més la despesa de temps per comprovar-ho i que a més a més proporciona estabilitat social.
§ Avui dia es viu del prejudici informatiu de moltes fonts perquè el treball necessari per a comprovar-ho ens impediria viure en societat. Per tant, s'ha fet inevitable basar-se en suposicions, prejudicis o probabilitats, que la consciència decideix esbiaixar d'una manera o altra en funció de resultats anteriors, però, si ningú comprovés de manera regular la veracitat de la informació, quan la pròpia vida o una decisió depèn d'aquesta veracitat, estaríem parlant d'un prejudicis o negligència. Així l'acte d'evitar l'experimentació o no verificar la informació des d'una perspectiva informada i protegida, és un prejudici que en aquest cas, seria reprovable. De fet no és un acte negatiu el pensar cautelosament en contra del prejudici.
§ Al mateix temps, independentment del caire ètic que adopta en la societat per raó de l'existència de grups socials específics, no només elprejudici sinó els actes relacionats han estat inevitables, ja que sempre ha estat necessari convèncer els aliats per donar fins i tot la seva vida per una causa que no és comprovable o que no seria viable comprovar donat el temps i nombre de persones que es necessiten. Els mitjans d'informació són els que posen proves indirectes, i per tant els que informen al gruix de la població.
Sota aquestes premisses, la supervivència, en un sentit evolutiu, passa per avançar i assegurar-se, de manera independent, de la veracitat de la informació. Aquest conflicte entre l'ètica i alló que raonadament s'hauria de fer i que és més fàcil i segur per a la pròpia supervivència, és el que, en funció dels recursos, es dóna cada dia.
Eliminar els prejudicis i evitar la negligència mitjançant la comprovació implica evitar en certa mesura el respecte o autocensura de les creences establertes, si això vol dir deixar de criticar. De fet, la fortalesa d'una creença és més gran com més i millor ha donat resposta i ha pogut aguantar al lliure i continu perfilat dialèctic. Vegeu Mètode científic. Gràcies a aquesta crítica, al debat, al testeig, a la comprovació o al maltractament de les idees establertes, algunes d'elles muten i s'aproximen més a la veritat. El problema o negligència no està en la crítica de les idees, sinó en la resposta a l'atac ja que alguns eviten la resposta raonada o fins i tot el silenci Argumentum a silentio i responen amb violència ja sigui perquè es creuen posseïdors de la veritat i no volen perdre temps i energia en explicar-ho Ad ignorantiam o bé perquè no els beneficia Argumentum ad baculumo són reticents al canvi Argumentum ad antiquitatem. Tant una cosa com l'altra són prejudicis que tenen la seva arrel en els prejudicis cognitius.
[modifica]Presa de decisions i predisposicions conductuals
§ Prejudici o biaix de confirmació: És la tendència a buscar o interpretar informació d'una manera que confirmi les nostres pròpies preconcepcions.
§ Prejudici de desconfirmació o biaix de disconformitat: És la tendència a realitzar un crític escrutini de la informació quan contradiu els seus principals creença si acceptar sense criteri aquella informació que és congruent amb les seves principals creences.
§ Percepció selectiva: Tendència en la qual, les ànsies, esperances o il·lusions, afecten la percepció.
§ Efecte Bandwagon, efecte d'arrossegament o efecte del carro guanyador: És la tendència a fer (o creure) coses perquè moltes altres persones fan (o creuen) aquestes coses. També es pot donar l'efecte contrari, rebutjar una cosa pel sol fet que és el que fa la majoria. Aquest és el mateix instint de ramat o fals consens.
§ Efecte del fals consens, es refereix al fet experimentalment comprovat que la majoria de persones jutgen que els seus propis hàbits, valors i creences estan més esteses entre altres persones del que realment estan ja siguin per motivació, biaix de confirmació o percepció selectiva.
§ Prejudici de l'elecció comprensiva: És la tendència a recordar les nostres pròpies decisions com millors del que realment van ser.
§ Prejudici d'informació: És la tendència a buscar informació, fins i tot quan aquesta no pot afectar la decisió a prendre. Podeu crear la falsa impressió que per tenir més informació el raonament i/o la conclusió són més veraços.
§ Prejudici de compatibilitat: És la tendència a provar hipòtesis exclusivament a través de la prova directa.
§ Efecte contrast: És el realç o reducció d'una qualitat o mesura d'un objecte quan la comparem amb altres observats recentment.
§ Negació de la ràtio base, és un error que ocorre quan donat una dada D la probabilitat condicional d'una hipòtesi H és avaluada sense comptar prou amb la ràtio base o probabilitat a priori d'H Per exemple, suposem una ciutat amb 100 terroristes i 1 milió de no terroristes. Hi ha una cambra amb detecció de cares amb un error de l'1% i per tant també amb un 99% d'encert. Si sona l'alarma, quina és la probabilitat que sigui terrorista?. El conjunt total de la població és 1.000.100 persones. Si s'aplica el prejudici de negació de la ràtio base, es diria que com la ràtio d'errors és de l'1%, llavors la quantitat d'errors serà 1 cop per cada 100, així si la càmera sona ell o ella serà amb 99% de seguretat un terrorista. Aquesta desviació es produeix perquè igualem el nombre de terroristes amb el nombre de no terroristes a la ciutat i així l'error s'aplica per igual a la mateixa quantitat de gent respectivament, és a dir, es deixa de banda la gruixuda base de gent que redueix la probabilitat. El veritable càlcul s'han de fer que a la ciutat només hi ha 100 terroristes en un milió d'habitants. La probabilitat que sigui terrorista quan soni seria de 0'99 • (nterroristas/ntotalenciudad) = 0'99 • (100/1.000.100), és a dir: 99 a 1.000.100 (99/1.000.100 # 1/10.000 ). De fet la majoria d'alertes de la càmera serien falsos positius, i la probabilitat de ser realment terrorista ( T ) ja que la càmera l'identifica ( I ) com a possible terrorista és molt baixa, usant el teorema de Bayes:
És a dir, donada l'escassetat de terroristes en aquesta ciutat la practicitat de la càmera detectora en aquesta ciutat és si més no qüestionable.
§ Efecte focus: Desviació de la predicció del resultat, passa quan les persones situen molta més importància en un determinat punt o aspecte d'un esdeveniment.
§ Deformació professional: És la tendència a mirar les coses d'acord amb les convencions o prisma de la nostra pròpia professió, oblidant qualsevol altre punt de vista més ampli.
§ Efecte de cessió: És la tendència de les persones a donar més valor a una cosa tan aviat com ho tenen.
§ Ilusión del control: És la tendència de l'ésser humà a creure que pot controlar o almenys influir, en les conseqüències o resultats que clarament no pot controlar ni influir.
§ Defensa estatus: És la tendència dels individus, quan aquests se senten amenaçats o en evidència a no parar-se a raonar, atendre i reconèixer els razomientos de la contractació. És a dir, quan l'individu es considera amb cert estatus aquest tendirà a negar i defensar de qualsevol comentari que li contradigui fins i tot recorrent al autoengany. Alguns autors indiquen que aquest comportament també pot ser après o potenciat arribant a la negació. Aquest comportament està relacionat amb la aversió a la pèrdua.
§ Prejudici per impacte: És la tendència a sobrevalorar la durada i intensitat dels futurs estats emocionals, basant-se en experiències prèvies. No cal que davant estímuls iguals es senti de la mateixa manera en dos punts temporals diferents.
§ Negació de la probabilitat: És la tendència a rebutjar completament qualsevol probabilitat quan es realitza la decisió sota incertesa.
§ Efecte llacuna d'exposició: Tendència de les persones a expressar apetències per coses simplement perquè aquestes els són familiars.
§ Prejudici per defecte: Tendència a jutjar accions perjudicials, lesives o perjudicials com pitjors, o menys morals, que omissions d'acció, igualment perjudicials.
§ Prejudici o biaix per resultats: Tendència a jutjar una decisió per el seu resultat final, en lloc de jutjar per la qualitat o encert de la decisió, quan va ser realitzada.
§ Fal·làcia de planificació: Tendència a desestimar o infravalorar els temps de finalització de les tasques.
§ Efecte de pseudocerteza: Tendència a fer eleccions adverses i de risc si els resultats esperats són positius, perquè realitzant recerca de les eleccions de risc es té la preconcepció d'evitar resultats negatius o no tan favorables.
§ Tendència de risc zero: Preferència per reduir un petit risc fins zero, en comptes de reduir de manera considerable un gran risc.
§ Descompte hiperbòlic: És la tendència d'algunes persones a tenir grans preferències per beneficis immediats en comparació amb beneficis retardats.
§ Aversió de pèrdua: És la tendència de les persones a preferir, en major mesura, evitar les pèrdues, superiorment, a la possibilitat d'adquirir guanys. Vegeu també Teoria de les perspectives.
§ Prejudici de statu quo o defensa del Statu quo: Tendència d'algunes persones, a valorar o apreciar en major mesura, les coses que romanen estables.
§ Efecte de Von Restorff: Tendència d'un individu a situar-se en una manera de queixa contínua, perquè sigui millor i més recordat que la resta, en general, diu que un element que destaca o trenca la norma serà més recordat que altres elements.
§ Teoria de les perspectives: Daniel Kahneman i Amos Tversky estudiar el procés de decisió durant situacions d'alt risc i tensió. Postular una teoria que els va valer un Premi Nobel i va ser usada per a desenvolupar i predir models econòmics i influents campanyes de màrqueting. Segons el marc en què es presenti una mateixa situació, la gent es pot comportar de forma diametralment oposada. Per exemple, si es presenta en termes de pèrdues, més gent estarà disposada a prendre riscos. Aquesta teoria, anomenada teoria de les perspectives, per exemple, té una de les següents manifestacions en la conducta humana:
Un individu prefereix no perdre 100 euros abans de guanyar 100 euros, la qual cosa suposa una asimetria en la presa de decisions. VegeuAversió a la pèrdua.
No perdi aquesta oportunitat a X, en lloc de, participi, atengui o aprofiti la nostra oferta en X . La primera versió presenta la idea en forma de pèrdues mentre que la segona la presenta en guanys. La primera serà més atractiva a causa de nostre biaix d'evitar pèrdues.
§ Efecte keinshorm: Predisposició a contradir les idees o formulacions que una altra persona jutja, amb la qual no simpatitza.
§ Teoria de la identitat social: Els individus tendeixen a anteposar la importància de pertinença a un grup davant els arguments sòlids. Les persones adopten judicis erronis o falsos només per pemanecer dins del grup. El grup pot arribar a influir en la conducta d'una persona. A més en la massa l'efecte dòmino és més gran pel fet que un cop iniciat, la massa és cega i estòlida. La majoria d'actes de barbàrie es duen a terme amb més facilitat si es perpetren en el maremagnum d'un grup. Un experiment dut a terme entre nens de 11 anys d'edat en un parc públic d'Oklahoma, va demostrar el senzill que és induir a la gent a pertànyer a un grup concret i formar idees hostils o prejudicis cap a els que no formen part d'aquest mateix grup. El futbol podria adscriure a aquesta dinàmica. La pel·lícula La Ola incideix en l'assumpte, des d'un altre punt de vista: un professor a Alemanya institueix un règim d'extrema disciplina en la seva classe, restringint les seves llibertats i fent-los formar en unitat.
§ Poder corrupte: Hi ha una tendència demostrada en què els individus amb poder són fàcilment corrompible quan se senten amb plena llibertat i sense restriccions. Aquest sentiment es veu incrementat si l'individu es veu reforçat amb un sentiment de suport moral, se sent atacat o tendeix altres prejudicis que l'ajuden a justificar-se. Al Experiment de la presó de Stanford es va realitzar en una presó fictícia al soterrani de la Universitat i es va dividir als voluntaris aleatòriament entre oficials i presoners. Els situats en el grup d'oficials interioritzar el poder i van realitzar forts abusos als presoners. Popularment potser aquesta idea ha quallat amb l'anomenat "síndrome del porter de discoteca".
§ Obediència a l'autoritat: És la tendència que tenen els individus a seguir el lideratge o figura d'autoritat en un grup o d'una forta autoritat (capacitat evolutiva), independentment dels forts arguments racionals que es tinguin en contra. L'individu pot admirar, témer, autoenganys o simplement acatar les normes pel simple fet de compliment del deure, és a dir, té una propensió o tendència a fer-ho. També anomenada capacitat humana per a la crueltat. Si una autoritat ens permet violar la llei i fins i tot traspassar la frontera de la nostra moralitat, sentim propensió a fer-ho, tal com va intentar demostrar el experiment de Milgram el 1963. Existeix també en l'altra vessant anomenada prejudicis d'amor propi o egoisme lògic, que fa que es menyspreï el judici dels altres, com a criteri superflu. Aquests prejudicis són oposats als de l'autoritat, ja que consisteixen en una certa predilecció per la qual cosa és un producte del nostre propi enteniment, per exemple, per un sistema que ens pertany. El que es fa és basar les pròpies decisions no en arguments forts que les suporten sinó en l'origen o font de la proposició.[1]
§ Biaix de la responsabilitat externa: L'ésser humà té tendència a gaudir, a sentir-se reforçat i en calma quan aquest pren consciència que no és responsable dels seus actes. Encara que pugui semblar extraordinari la consciència dels individus tendeix a dipositar les decisions en agents externs. Aquesta tendència es deu a aspectes evolutius. Alguns autors, argumenten que aquest comportament és degut a que les consciències que permeten ser dominades per un ens considerat superior sobreviuen i les que no ho permeten desapareixen. La capacitat per semblar superior i no controlable pels altres no és altra que la capacitat per ser líder, encara que aquest pren males decisions o és un mal gestor. Aquest comportament es troba en els comportaments evolutius heretats de les associacions en ramats, després tribals i més tard en organismes de poder. Aquells que no fossin capaços d'enderrocar el líder o estament de poder haurien d'estar amb ell. D'altra banda, les probabilitats de supervivència fora del grup són reduïdes. Això fa pensar que la consciència ha evolucionat per crear un mecanisme que faciliti l'assimilació i permanència agradable amb els líders, lliurant i facilitant la pròpia voluntat. Així mateix, els líders també han estat premiats evolutivament encara que en menor mesura numèrica, sobretot en les agrupacions petites, més tard, els trets personals de líder han estat substituïts per rituals i organismes de control que asseguren els càrrecs vitalicis. Aquesta tendència humana s'observa en altres biaixos com el de Obediència a l'autoritat, també en molts aspectes documentats en què una persona tria lliurement l'estat d'esclavitud (Vegeu també Síndrome d'Estocolm. En altres casos , els individus rebutgen la lliure elecció i posen en mans d'altres voluntàriament la seva llibertat o poder de decisició democràtic afavorint dictadures. Altres vegades, és recolzada només si la dictadura demostra fortalesa o dots de lideratge encara que altres raons més fortes la contradiguin. També s'observa en el plaer que experimenten alguns individus a lliurar completament a una altra persona, ja sigui la seva parella al amor, o en versions extremes en masoquisme. Totes aquestes activitats són d'extrema importància per l'evolució. Així mateix, la religió és una altra variant en la qual els humans trobem pau, en lliurar les nostres responsabilitats i destinacions a un ésser sempre considerat suprem.
D'altra banda, altres autors indiquen que un excés de llibertat d'elecció provoca un estrès en l'individu a causa de la diferència entre les expectatives de resultats que l'individu diposita en els avantatges de la lliure elecció i els resultats obtinguts. Objectivament, els resultats de la lliure elecció són millors i més afinats que sense l'elecció, però això és obviat. Això és així, pel fet que la lliure elecció crea, quan els resultats són recordats, un sentiment de culpa autoinfligida per la tendència de posar unes grans expectatives quan hi ha lliure elecció. Sense llibertat d'elecció l'individu s'allibera de culpar i de la responsabilitat fins i tot quan els resultats van ser menors als esperats. No està demostrat que la desil·lusió deguda al biaix en les expectatives provoqui consciències evolutivament més submises al grup o que el procés sigui realment al contrari. No obstant això, aquests dos factors, biaix en les expectatives i selecció de pertinença al grup, expliquen per què independentment del lloc on ens trobem totes les comunitats tenen figures líder i és perquè l'evolució ha propiciat una consciència que alimenta i gratifica positivament la submissió a aquest.
§ Efecte de sobrejustificació (Overjustification effect en anglès), passa quan un incentiu extern com els diners o els premis redueix la motivació intrínseca a l'hora de realitzar una tasca. D'acord amb la teoria de la pròpia percepció, els individus presten més atenció a l'incentiu i menor atenció a la satisfacció i diversió que es rep de realitzar una activitat. L'efecte final és un canvi o desplaçament de la motivació a factors extrínsecs soscavant els preexistents motivadors intrínsecs. És a dir, es tracta d'una motivació condicionada que pot desaparèixer en eliminar o canviar l'estímul. Aquest fenomen es pot donar en l'educació de qualsevol disciplina. Aquest efecte provoca controvèrsia perquè posa a prova les troballes previs sobre teories de reforç i també la acceptada forma d'incentiu a les aules. Alguns autors fins i tot argumenten que la religió quan decideix premiar i penalitzar els bons i mals comportaments soscava d'aquesta manera les veritables motivacions intrínseques de les persones.
§ Efecte de percepció ambiental: S'ha demostrat que l'ambient produeix una gran influència en el comportament dels individus. Més enllà dels gens, educació, un individu varia el seu comportament en funció de com percep el seu entorn. En un ambient de caos, deteriorament i brutícia, les persones tendeixen a ser més incíviques, més caòtiques, i també a cometre més accions vandàliques o fins i tot delictives. És més important arreglar amb pressa l'entorn, reprendre amb urgència i continuadament que una major força o duresa de les lleis. Existeixen diversos experiments que han mostrat aquesta correlació.
* L'experiment de la presó de Standford de Philip Zimbardo, va fer que un ambient estressant provoqués, en gent pacífica i educada, un comportament violent.
* En un experiment dissenyat per Hugo Harsthorne i Mark A. May, en la dècada de 1920 a Nova York, es va sotmetre a 11.000 estudiants entre 8 i 16 anys a test per mesurar el grau d'honestedat. Se'ls va donar un llibre amb les solucions i se'ls va dir que no les miressin. El més sorprenent va ser que no van trobar pautes fixes ni grups coherents. Es va tornar a repetir l'experiment amb els mateixos estudiants, canviant variables i de nou no hi va haver pautes. Es va observar que van canviar tant els tramposos, com les condicions en les que van fer trampa. Van concloure que l'honestedat no està unificada. Sovint, una persona pot ser honesta en una situació determinada i no ser-ho en una altra situació depenent de l'entorn, les persones tractades, etc.
* Hi ha individus independentment de la seva ètnia i cultura, que al seu país es comporten cívicament en altres ambients més permissius o caòtics canvien radicalment o regularment. Ex Alguns turistes es permeten realitzar comportaments que mai farien al seu país tot i conèixer que són perjudicials i igualment prohibits en els països d'acollida.
* El 1980 la ciutat de Nova York era una de les ciutats més insegures. En lloc d'incrementar la duresa de les lleis, o la duresa policial es va organitzar un potent efectiu de neteja. Els grafits no duraven més d'una hora, els vidres i esgarrapades eren arreglats ràpidament. El metro va començar a donar una cara més amable malgrat els actes vandàlics que amb el temps van començar a disminuir. Les duresa penal i la vigilància policial no es van incrementar. Nova York va passar a ser una de les ciutats més segures. Es va veure, per tant, una coherència entre aquests factors que apunten a aquesta causalitat encara que altres factors no poden ser desestimats.
Biaix en la probabilitat i creences
Celebració del Corpus Christi i Dia del Camperol. Arcs de fruites fets per camperols a Anolaima, Colòmbia. Els anolaymas són indígenes de la nació tranquil.
Un biaix és un error que apareix en els resultats d'un estudi a causa de factors que depenen de la recollida, anàlisi, interpretació, publicació o revisió de les dades que poden conduir a conclusions que són sistemàticament diferents de la veritat o incorrectes sobre els objectius d'una investigació.
La probabilitat és la possibilitat que alguna cosa pugui passar o sigui el cas. La teoria de la probabilitat s'usa extensament en àrees com la estadística, la matemàtica, la ciència i la filosofia per treure conclusions sobre la probabilitat de successos potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexos.
Una creença és un model creat per la ment per satisfer un desig, generalment sobre un fet real o imaginari, del qual es desconeix o no s'accepta, una alternativa o una resposta racional. En una creença tots aquells individus que comparteixin aquest desig donaran per bona una proposició i actuaran com si fos veritable, encara que no ho sigui.
Moltes d'aquestes desviacions s'estudien en recerca experimental i amb freqüència són estudiades pel fet que afecten les decisions en els negocis i l'economia.
Efecte d'ambigüitat: L'evasió o rebuig directe de les opcions que per falta d'informació semblen tenir una probabilitat incerta o desconeguda.
Obstinació, tossuderia o obstinació o Anchoring : És la tendència a confiar massa, o aferrar-se a un atribut, tret, qualitat o particularitat de tota la informació quan es realitza una decisió . Aquest tret o particularitat pel qual es decanta un és sovint el primer que s'ha conegut o rebut.
Biaix antròpic: És la tendència d'una persona a esbiaixar les evidències ja que han estat influenciades pels efectes d'una observació selectiva. És a dir, bàsicament una generalització extrema del prejudici de confirmació o de desconfirmació, envoltant no només el conjunt d'idees, memòria i metodologia sinó també la manera en què un es veu a si mateix com a entitat investigadora de l'entorn.
Desviació de l'atenció: Negar la informació rellevant quan es realitzen valoracions relacionals o associatives.
Heurística de disponibilitat o en anglès Availability heuristic: És una predicció esbiaixada, a causa de la tendència a centrar-se en el benefici o succés més destacat, més familiar i emocionalment carregat. És a dir, en jutjar grosso modo una probabilitat aquesta tendeix a estar influenciada no per esdeveniments objectius sinó més aviat per l'experimentació emocional del subjecte oa través del succés més destacada que hagi patit aquest.
Prejudici de creença: És la tendència a basar les valoracions o avaluacions en creences personals.
Creença Overkill : Passa quan una persona tendeix a portar totes les seves creences i valors, una darrere l'altra per donar suport a una determinada posició. Totes les seves creences i valors apunten a la mateixa conclusió que vol donar suport.
Il·lusió de sèrie o apofenia: És la tendència a veure patrons on realment no existeixen. La il·lusió de grup o sèrie es refereix a la tendència natural de l'home a associar algun significat a certs tipus de patrons o sèries que inevitablement han d'aparèixer en qualsevol llista de dades extensa.
Pareidolia: Un tipus d'error de confusió en la percepció deguda a la natural associació i instint social de reconeixement d'expressions facials i objectes comuns que es produeix quan en introduir un estímul vague aquest es percep com una cosa clara, distintiu o altament significant. Poden estar provocats per biaixos de memòria (errors en la xarxa neuronal bayesiana d'associació que ens fan creure haver vist alguna cosa que realment no vam veure), per biaixos de confirmació, o per biaixos naturals d'associació.
Exemple: Percebre formes i cares als núvols.
Fal·làcia del jugador o fal·làcia de Gambler: És la tendència a assumir que esdeveniments aleatoris individuals estan influenciats per esdeveniments aleatoris previs.
Exemple: «La moneda té memòria».
Prejudici de retrospectiva o recapitulació: Coneguda també com l'efecte «Sempre vaig saber que anava a passar, ho sabia !" o "ja ho havia suposat», mostra la inclinació a veure els fets passats com a fenòmens predits o predictibles. Els individus estan, en realitat, esbiaixats pel coneixement del que realment ha passat quan avaluen la seva probabilitat de predicció. Sense coneixement del futur no haguessin pres decisions diferents o correctes. Aquest prejudici és en realitat produït per un error en la memòria, és un efecte menor del déjà vu . Vegeu fal·làcia de l'historiador.
Fal·làcia de la projecció mental: La sensació de que les probabilitats són (i representen) propietats intrínseques de la física més que una descripció del coneixement personal i limitat de la situació.
Biaix d'autoservei o biaix cap meu costat: És la tendència d'algunes persones a errar en la seva observació i ignorar proves o fets en contra de la postura que defensen. També reclamen major responsabilitat en els encerts i èxits que en els errors. A més, pel que fa apareix informació ambigua la interpreten d'una manera que beneficia els seus interessos.
Efecte de negació de precedents: És la tendència d'algunes persones a evitar incorporar probabilitats o successos precedents molt ben coneguts que poden ser importants en la decisió a prendre.
Efecte de l'observador expectant o Efecte expectativa de l'observador: Aquest efecte es dóna quan, per exemple, un investigador espera un determinat resultat i després inconscientment manipula un experiment o malinterpreta les dades a fi de trobar-lo. Aquest efecte es sol donar en moltes investigacions paranormals.
Efecte de subjecte expectant: És un altre biaix cognitiu que passa en la ciència quan un subjecte espera un resultat determinat i per tant manipula inconscientment les dades d'un experiment. Es diferencia del efecte de l'observador expectant en què la manipulació a la realització no l'observador sinó el mateix pacient. Es dóna especialment en medicina on és anomenat efecte placebo o efecte nocebo, depenent de si la manipulació del subjecte ha estat per a incloure un efecte o per ometre. Per eliminar s'usa el Assaig doble cec.
Desviació o biaix optimista: És la tendència sistemàtica a ser massa optimista sobre els beneficis de qualsevol acció planejada.
Biaix de benefici positiu: És la tendència d'algunes persones a predir o sobreestimar la probabilitat que li passin bones coses a ells (És una generalització Desviació optimista)
Efecte superconfianza: És la tendència a confiar massa en les habilitats pròpies o personals.
Efecte de sobreatribució, biaix de correspondència o error fonamental d'atribució: És la tendència o disposició de la gent a sobre-dimensionar els motius personals interns a l'hora d'explicar un comportament observat en altres persones, donant poc pes per contra a motius externs com el rol o la situació, per aquest mateix comportament. La gent tendeix a obviar els motius externs i creu més i fins i tot amplifica els motius genètics o de caràcter interns. Quan les persones pensen en si mateixes atribueixen el seu èxit a una qualitat personal (intel·ligència, bondat, força, caràcter) i els seus fracassos a circumstàncies externes (mala sort, desavantatge, manies). D'altra banda, quan la gent pensa en d'altres, atribueixen els encerts dels altres a circumstàncies externes (va tenir sort, va tenir avantatge) i els errors a debilitats o característiques internes (té molt caràcter, ell no és prou forta, intel·ligent).
Prejudici o biaix de la debilitat i de fortalesa: És la tendència de les persones a jutjar com permissibles o creure amb més força els comportaments i els arguments de les parts més febles. La justificació dels actes dels altres per la seva debilitat no és un argument per a l'ètica dels fets, ni una evidència de la veritat d'una asseveració. Aquest biaix es mostra clarament en la pel·lícula Dogville. Igualment es dóna aquest fet a la inversa, és a dir, algunes persones tenen la tendència a pensar que les més fortes, físicament o intel·lectualment són més posseïdores de la veritat sense atendre els seus arguments. Vegeu Prejudici de statu quo.
Biaix de la simetria: És la tendència a considerar com certes i millors els arguments i raonaments en els que existeixi una simetria dual clara. L'existència d'una simetria encara que fa a l'argument més bell i idoni per als prejudicis no implica la veracitat de la mateixa. Aquest error es produeix amb major freqüència com més general sigui l'afirmació deduïda.
"La llum és blanca o negra" davant "la llum està composta per diversos colors".
Preferència a triar entre dos partits polítics que entre cinc.
Efecte de polarització: S'incrementa la força d'una creença en les dues postures o bàndols respectivament després de la presentació de proves neutrals, febles o evidències confuses que resulten d'una assimilació esbiaixada. Aquesta polarització es dóna en molts idealismes i radicalismes. Quan els entusiastes d'una certa idea estan encegats per les seves prejudicis personals sobre les altres possibilitats i positivament sobre les pròpies confirmen les seves creences sense escrutini encara que avaluen críticament les creences del contrari. És a dir les proves confuses o arguments febles ajuden a separar més a tots dos bàndols i no a provocar conversions.
Efecte de primacia o efecte de la primera impressió: És la tendència a valorar, en algunes situacions, més els esdeveniments inicials que els següents esdeveniments.
Exemple: en una presentació es tenen en compte en major mesura les primeres diapositives o els primers minuts que els altres.
Efecte l'últim esdeveniment: És la tendència a ponderar ia donar més importància als esdeveniments recents en major mesura que els esdeveniments més llunyans en el temps, fins i tot en un mateix dia.
Exemple: moviment en les cues d'un embús, si al principi es va molt ràpid i al final es fa esperar prou, l'esdeveniment més recent serà el que predomini.
Efecte de retrospecció de Rosy: És la tendència a valorar els esdeveniments passats més positivament a com els han valorat ells mateixos en el moment en què els esdeveniments van tenir lloc. Un proverbi en llatí resumeix aquest efecte: memòria praeteritorum bonorum , és a dir, 'el passat sempre es recorda com a millor'.
Efecte de decimació numèrica: És la tendència a jutjar la probabilitat de la totalitat com a menor que la suma de probabilitat de cadascuna de les parts.
Exemple: es considera menys probable morir d'alguna causa natural de morir per un atac del cor més la probabilitat de morir de càncer. Normalment i de manera inconscient, la suma de les parts supera la probabilitat total estimada.
Fal·làcia de la conjunció o la unió: És la tendència a assumir que les condicions locals o específiques unides són més probables que una general. No obstant això, matemàticament la probabilitat de dos esdeveniments passant junts (en conjunció) serà sempre menor o igual a la probabilitat d'un d'ells passant sol.
Prejudicis socials
En EE. Units., Entre 1889 i 1918 es van linxar 2522 homes i dones afroamericans. La «doctrina de la superioritat racial» es refereix a una presumpta superioritat de l'naturalesa (i, per tant, inalterable). Els homes de raça blanca estarien dotats de caràcters hereditaris comuns i exclusius que els assegurarien un desenvolupament mental superior al d'altres races. L'herència genètica delsnegre s limitaria per sempre les seves potencialitats. Fonamentalment, aquesta concepció és idèntica a la desigualtat d'aptituds que tan privilegiat lloc ocupa en les representacions mentals de les castes superiors tradicionals. També aquesta té la mateixa funció ideològica: justificar els privilegis d'una minoria mitjançant una argumentació en la qual s'assegura la perpetuïtat, ja que la superioritat es considera arrelada a la natura. No obstant això, aquesta doctrina, aquests dogmes genètics, tenien els seus propis contradictors entre alguns supremacistes blancs, que assenyalaven que «els negres no són congènitament inferiors, ja que si els obrim les nostres universitat és aviat ens arribaran» i, per descomptat, desapareixeria la mà d'obra barata, l'opressió. Per tant, la discriminació racial funciona també com una expressió econòmica superestructural i no només com una suposada conseqüència genètica universalitzable.
El prejudici social és tenir una opinió o idea sobre un membre d'un grup sense realment conèixer l'individu. La antipatia, normalment, es basa en informació passada i en l'experiència amb un individu o cultura (mode de comportament) en particular. Associant unes característiques físiques a uns comportaments negatius, es cau en la fal·làcia. La convenció de UNESCO estableix de forma clara laigualtat entre tots els éssers humans. El seu tercer punt diu: "En l'estat actual dels coneixements biològics, no podem atribuir les realitzacions culturals dels pobles a diferències de potencial genètic normalment s'expliquen totalment per la seva història cultural . Només cal invertir aquests termes per obtenir una radiografia del racisme. "
L'extensió de les pròpies experiències negatives al cas general es pot considerar com biaix. Com en la persecució, es creu per part del prejudici a la maldat o bondat de l'altre i en la justícia del raonament propi.
La major part d'aquests prejudicis o biaixos cognitius estan classificats com biaixos atributius. Els biaixos atributius afecten a la manera d'atribució d'accions. És a dir, afecten a la manera en què es determina qui o que va ser responsable d'una acció o esdeveniment.
El prejudici pot aparèixer independentment de la intel·ligència de l'individu, el seu nivell cultural i la seva capacitat per raonar. I les falàcies resultants poden ser desastroses doncs animades per l'esperit destructor les masses no s'aturen davant la fàcil obtenció de beneficis resultant de l'opressió de les minories o de l'odi col·lectiu com a forma d'unió comunitària dominant.
Albert Einstein va expressar això, en el context de la segona guerra mundial, amb la següent cita que és aplicable a les diferents societats civilitzades que han estat portades pels prejudicis: "El crim comès pels alemanys és el més abominable que recorda la història de les trucades nacions civilitzades . La conducta dels intel·lectuals alemanys-com a grup-no va ser millor que la de la multitud. Fins i tot ara no hi ha cap signe de penediment o de desig real de reparar el que es pugui després de tan gegantins assassinats. "[2]
Les persones esperonades i cegues per aquests prejudicis evolutius no s'aturen a raonar críticamentaixò, a igualar-se en un experiment mental sense prejudici amb els exposats (empatia) o comprovar de manera científica les afirmacions (mètode científic per rebutjar els prejudicis i aproximar-se a la veritat). És més fàcil deixar-se portar pels propis prejudicis interns que ens diuen que estem en el correcte (tret evolutiu dels prejudicis) d'acceptar verificar la veritat. Per a les persones sumides en els seus prejudicis, la veritat és de qui la sent (vegeu intuïció sentit evolutiu) i no de qui raonadament la argumenta.
"Els egipcis tractaven de bàrbars a tots els pobles que no parlaven la llengua". Maliciosament,Heròdot d'Halicarnàs, aquest patrici grec de la primera meitat del segle V aC, va consagrar tot un capítol del seu Història , tot un "logos", a mostrar com els grecs van rebre de Egipte seus déus i els seus avantpassats, la seva ciència i la seva saviesa, torna als grecs aquest terme de "bàrbars" que aquests aplicaven justament a tots els que no parlaven la llengua. Per molt orgullós que estigui de ser hel·lènic, el "pare de la història" evita així davant dels nostres ulls l'aparença d'un racisme.[3]
Els grecs estaven al seu torn, molt segurs de la seva superioritat sobre els no grecs, i de la superioritat de civilització i de llengua es pot passar còmodament a la de "raça". No obstant això, aquest pas no es va donar. Tot i convençuts del valor més alt i de l'originalitat de la seva manera de vida, de la seva cultura, no veien en això la prova d'una superioritat eterna, "essencial". Tucídides, en les trenta pàgines que obren La guerra del Peloponès (se les anomena "L'arqueologia") reuneix diversos exemples dels que es pot treure en conclusió que els bàrbars són pobles amb retard certes, però en vies de desenvolupament. Per tant, no es pot parlar d'un racisme hel·lè.
Roma barreja i funda, en la seva població cosmopolita, les races heterogènies del món que va conquerir-diu A Aymard a Roma i el seu imperi-. La posteritat dels vencedors es confon amb la dels vençuts. I aquesta ètnica s'acompanya inevitablement amb una fusió moral. Menys espectacular i menys precipitat, però potser més eficaç encara perquè no està limitat només a la capital, un fenomen anàleg es produeix a les províncies. No obstant això, aquesta llavor cosmopolita no floreix en totes les províncies.[3]
Més tard amb les monarquies hel·lenístiques, en el temps de la dominació romana, les coses van a complicar de manera contradictòria. A Egipte, els làgides van evitar, hel·lenitzar per raons en gran part financeres. Limitar la helenització i per tant la cultura no va fluir el que va dividir la societat. En limitar, els grecs que es van instal·lar allà es van mostrar molt gelosos dels seus privilegis. A Alexandria és on es veuen millor les conseqüències d'aquesta doble política. La prohibició de casaments entre grecs i indígenes, la divisió de la població en grups amb estatus jurídics desiguals fundats sobre l'origen ètnic, faciliten, en aquesta ciutat en plena expansió demogràfica i comercial serioses confusions.
Hi ha diferents formes del racisme a Occident, no perquè aquesta regió del món tingui el monopoli del prejudici, sinó perquè és "a la civilització occidental on el fenomen va prendre les formes més virulentes i 'refinades '; on no només es va matar, linxa i torturar en nom de la raça, sinó que es van justificar aquests crims amb' teories 'de aparença científica ". Hi ha estructures socioeconòmiques que sostenen aquest fenomen, i hi ha dues manifestacions clàssiques: antisemitisme i racisme colonial.[3] Els nazi s en el seu propaganda aclamar la cultura grega clàssica i també de la cultura romana com a precursors de la raça ària i de la fundació germànic europea. Aquesta distorsió intencionada es tracta d'un error històric fonamental. La paraula ària prové del sànscrit una llengua persa i indú que es va usar per designar els noble s perses i indis . Així mateix, amb freqüència en pel·lícules històriques distorsionen l'aparença i costums de grec s, roma ens i egipcis per transmetre idees més modernes i estàndards d'aparença europeus que facin el producte més comercial. Exemple: Alexandre el Gran no era ros. Anàlisi de color d'estàtues, pintures i més tard delADN dels faraons egipcis mostren que hi va haver faraons negres per exemple Piy, Paanje, Taharqa. Així mateix, les classes socials no s'estratifiquen tant per raça sinó per estatus social. Per exemple, Salomó d'Israel tenia ulls clars i pell blanca i no va cridar l'atenció que prengués com a esposa a la reina de Saba que era negra. Els grecs al seu torn, consideraven als Europeus com a pobles endarrerits. Grecs i romans tenien aparença fonamentalment mediterrània, és a dir, una pell més fosca que la nòrdica.[4]
Biaix actor-observador: És la tendència a explicar els comportaments individuals dels altres emfatitzant la influència de la seva personalitat i desestimar la influència externa de la seva situació. Això va associat a la tendència oposada o actor quan s'observa un mateix en què les explicacions als propis comportaments es realitzen emfatitzant la meva situació personal o agents externs i la desestimació de la influència de la pròpia personalitat. Aquest biaix sol confondre amb el biaix de correspondència).
Efecte de sobreatribució, biaix de correspondència o error fonamental d'atribució: És la tendència o disposició de la gent a sobre-dimensionar els motius personals interns a l'hora d'explicar un comportament observat en altres persones, donant poc pes per contra a motius externs com el rol o la situació, per aquest mateix comportament. La gent tendeix a obviar els motius externs i creu més i fins i tot amplifica els motius genètics o de caràcter interns. Quan les persones pensen en si mateixes atribueixen el seu èxit a una qualitat personal (intel·ligència, bondat, força, caràcter) i els seus fracassos a circumstàncies externes (mala sort, desavantatge, manies). D'altra banda, quan la gent pensa en d'altres, atribueixen els encerts dels altres a circumstàncies externes (va tenir sort, va tenir avantatge) i els errors a debilitats o característiques internes (té molt caràcter, el no és prou forta, intel·ligent).
Efecte Forero (o efecte Barnum, en honor al circ PT Barnum): és la tendència de la gent a donar una alta nota de precisió o assentir i confirmar la fidelitat de les descripcions que d' seva personalitat es facin quan aquestes estan fetes a mida i específicament per a elles. En realitat, aquestes descripcions de la personalitat són vagues i prou generals com per ser aplicades a un ampli espectre de la societat.
Desviació o biaix egocèntric: Passa quan les persones es donen més responsabilitat a elles mateixes, pels resultats d'una acció conjunta, que un observador extern. Aquest efecte pot donar-se tant per als beneficis com per als errors d'una acció.
Efecte de fals consens: És la tendència d'algunes persones a sobreestimar el grau en el qual els altres coincideixen o estan d'acord amb ells. Les persones canvien ràpidament les seves pròpies opinions, creences i predileccions per semblar més acords o en sintonia amb el públic general. Com els membres d'un grup arriben a un consens i rarament troben persones que dissenteixin, tendeixen a creure que tothom pensa de la mateixa manera.
Efecte halo: És la capacitat d'un individu per modificar la percepció o avaluació que els altres tenen de les altres qualitats personals a través d'una qualitat específica. Un individu és capaç de traslladar la percepció que tenen els altres de les seves qualitats positives o negatives des d'un àrea de la personalitat a una altra a través d'una única capacitat que arrossega les altres. Vegeu també Estereotip d'atractiu físic. En breu, una persona que és bona en X és normalment considerada, amb prejudici, a ser també bona en I fins i tot si els dos tòpics no estan relacionats, això és l'anomenat efecte halo. Moltes marques comercials utilitzen el poder de la marca o el seu efecte halo per vendre altres productes.
Il·lusió d'entesa asimètric: És un prejudici que implica el fet que la gent percep el seu coneixement dels altres com a superior i més precís al coneixement que tenen els altres sobre ells mateixos. De la mateixa manera, les persones tendeixen a creure que es coneixen millor a si mateixes que el que les seves parelles o iguals es coneixen a si mateixos oa ells.
Il·lusió de transparència: És la tendència per a algunes persones a sobreestimar el grau en què el seu estat mental personal és conegut per altres. Aquest biaix és similar encara que invers a la Il·lusió d'entesa asimètric però la il·lusió de transparència és més prominent en les persones que tenen una relació personal.
Prejudici de pertinença al grup o prejudici de soci: És la tendència de les persones a tractar de manera preferent als que perceben com a membres del seu propi grup.
Fenomen del món just: És la tendència prejudicis de algunes persones a percebre que el món és just i per tant les persones reben el que es mereixen. Aquesta tendència també es dóna en la il·lusió de pensar que les persones rebran amb el temps el que es mereixen. Estudis mostren que aquells que creuen en un món just tenen més probabilitat a creure que les víctimes violades han hagut comportar-se de manera seductora, les dones maltractades van haver de merèixer els cops, que les persones malaltes s'han causat la seva malaltia amb els seus actes o que els pobres s'han buscat la seva pobresa, sobretot perquè el món és just i posa a cadascú al seu lloc. Una versió d'aquesta fal làcia és que el temps posa a cadascú al seu lloc. El temps fa més probable que hi hagi interaccions amb aquesta persona però no impliquen que aquestes interaccions en un món just hagin de premiar o condemnar.
Efecte del llac Wobegon o efecte millor que la mitjana: És la tendència humana a descriure de manera afalagadora o aduladora, comunicar bondats de si mateix i pensar que es troba per sobre de la mitjana en intel·ligència, força o altres qualitats . El nom ve d'un poble fictici d'una sèrie de ràdio A Prairie Home Companion . Vegeu Efecte superconfianza o Efecte pitjor que la mitjana.
Prejudici de etiquetatge o prejudici de classes: És un tipus de prejudici cultural que es produeix quan una etiqueta o senyal de diferenciació està disponible o és visible per a descriure alguna cosa que introdueix una diferència en la nostra habilitat física, cultural o personal que alguns fins i tot poden aprofitar i que no té per què existir. Ex: «El meu amic té pell negra. Llavors ha de tenir cabells arrissats "o" portes una samarreta del grup de rock metàl·lic Metallica, llavors cal ser un metaler »(Vegeu estereotip si biaix de confirmació).
Prejudici d'homogeneïtat dels altres: Els individus veuen els membres del seu grup com més variats, diferents i rics en contrastos que els pertanyents a altres grups, els quals són considerats homogenis i iguals entre si.
Biaix de projecció: És la tendència inconscient a assumir que els altres comparteixen el mateix o pensaments, creences, valors o postures semblants a les nostres.
Biaix d'autoservei: És la tendència d'algunes persones a errar en la seva observació i ignorar proves o fets en contra de la postura que defensen. També reclamen major responsabilitat en els encerts i èxits que en els errors. A més, pel que fa apareix informació ambigua la interpreten d'una manera que beneficia els seus interessos.
Biaix de impredictibilitat pròpia: És la tendència d'algunes persones a veure's ells mateixos com relativament variables i impredictibles en termes de la seva personalitat, comportament i estat d'ànim mentre que veuen el dels altres com a molt més predictible en qualsevol situació . Aquestbiaix atributiu té un important paper en la formació i manteniment dels estereotip si prejudici s.
Profecia autorealitzada: És una predicció que, de ser realitzada o enunciada, realment causa que aquesta es converteixi en realitat. VegeuPigmalió i Efecte Pigmalió, on els estudiants produeixen millors resultats pel simple fet que això és el que s'espera d'ells. Vegeu també Efecte de subjecte expectant o efecte placebo.
Aplicació dels prejudicis: les fal·làcies lògiques
Cavall de Troia utilitzat en la pel·lículaTroia (2004). Si es nega l'antecedent, llavors es negarà també la conseqüència.
La fal·làcia lògica és una manera o patró de raonament que sempre o gairebé sempre condueix a un argument incorrecte. Això és degut a un defecte en l'estructura de l'argument que el condueix a que aquest sigui invàlid. Les fal·làcies lògiques solen aprofitar-se dels prejudicis o biaixos cognitius per semblar lògiques. Canviant de vegades, l'error inconscient o involuntari per una manipulació deliberada. Per això, les falàcies lògiques són els mecanismes automàtics més comuns per posar en pràctica els biaixos cognitius. Algunes importants fal·làcies lògiques que fan servir els biaixos cognitius es mostren a continuació. Vegeu també control social,control mental, propaganda, rentat de cervell.
[modifica]Fal·làcies formals
Argument de la fal·làcia o ad lògicament: assumeix que si un argument és una fal·làcia llavors la seva conclusió ha de ser forçosament falsa. Una fal·làcia lògica no és necessàriament errònia en la seva conclusió, encara que sí ho és en el raonament que l'ha portat a aquesta conclusió. És a dir, encara que l'estructura de raonament pugui ser fal·laç per la seva construcció o per les seves premisses, la conclusió pot arribar a ser fortuïtament correcta. Exemple: «Els objectes cauen perquè hi ha àngels que els empenyen cap avall». L'afirmació «els objectes cauen», és certa, encara que, no hi ha un argument vàlid per a acceptar la premissa de l'existència dels àngels i tampoc que aquests empenyin els objectes.
Confirmació sistemàtica o afirmació de la conseqüència: En poques paraules, la confirmació sistemàtica, és l'equivalent lògic a assumir la veritat necessària que el contrari també ho és. És anomenada així perquè erròniament es conclou que el segon terme d'una premissa conseqüent estableix també la veritat de la seva antecessora. Si es demostra que P llavors Q, llavors erròniament es pot deduir que si Q llavors P portant-nos a aquesta fal·làcia, que es recolza en el biaix de simetria.
Exemple: si estic dormit tinc els ulls tancats, llavors si tinc els ulls tancats he d'estar dormit.
Negació de l'antecedent o implicació vàcua: És una fal·làcia lògica amb semblances amb l'argument de la fal·làcia. En aquest cas si P llavors Q si nego P llavors tampoc Q (es nega Q). Aquesta fal·làcia diu que si es neguen els antecedents llavors es negarà també la conseqüència.
Exemple: «Si estic adormit tinc els ulls tancats, però si estic despert he d'estar amb els ulls oberts» «Si no ho dic no em critiquen, de manera que si ho dic em criticaran». Una cosa que no ha de ser necessàriament cert. Una altra vegada s'aplica el biaix de simetria o il·lusió de sèrie.
Fal·làcies per generalització d'inducció errònia
En lògica, es designa com inducció a un tipus de raonament que va del particular al general (concepció clàssica) o bé a un tipus de raonament on s'obtenen conclusions tan sols probables (concepció més moderna). La inducció matemàtica és un cas especial, on es va del particular al general i, però, s'obté una conclusió necessària. Típicament, el raonament inductiu es contraposa al raonament deductiu, que va del general al particular i les seves conclusions són necessàries (vegeu raonament inductiu).
Mostra esbiaixada: És una mostra que ha estat falsament considerada com la típica d'una població de la qual ha estat presa.
Exemple: Algú pot dir «A tothom li va agradar la pel·lícula" sense esmentar que «tot el món» va ser ell i tres dels seus companys, o un grup que són fans de l'artista. Els sondejos en línia i les mostres per trucades voluntàries són un tipus particular d'aquest error, perquè les mostres estan implícitament preseleccionades o autoselecció. En el millor dels casos, això significa que les persones que es preocupen més sobre l'assumpte respondran o opinaran i en el pitjor dels casos, només aquelles que sintonitzin una ràdio particular, un diari particular o una llista política.
Fal·làcia del centre d'atenció: Es produeix quan una persona sense criteri assumeix que tots els membres o casos d'un cert grup, classe o tipus són com aquests pocs en el punt de mira, que reben la major atenció o quota d'atenció dels mitjans. Aquesta línia de raonament és fal·laç i condueix als tòpics. Si els mitjans publiciten a un assassí en sèrie d'una població no vol dir que tots els membres de la població siguin assassins.
Fal·làcia de la veritat a mitges: Les veritats a mitges són frases enganyoses i falses, que inclouen algun element de veritat. Les frases poden ser parcialment veritat, la frase poden ser fins i tot veritat però no tota la veritat del conjunt el que produeix un engany provocat per defecte. Poden incloure alguns elements enganyosos com signes de puntuació, especialment si s'intenta enganyar, evadir la culpa o mal interpretar la veritat. El propòsit de les mitges veritats o veritats a mitges és fer semblar una cosa que només és una creença com un coneixement o veritat absoluta. D'acord amb la teoria de coneixement de creença de veritat justificada o problema de la justificació, per saber si una determinada proposició és vertadera, un ha no només creure en la veritable i important proposició sinó també ha de tenir una bona raó o argument s per fer-ho. Una veritat a mitges entabana al receptor presentant una cosa que és creïble i utilitzant aquests aspectes de la idea que poden ser demostrats veritables com a bona raó per creure que la idea o declaració sencera és veritable. Una persona enganyada per una veritat a mitges podrà considerar la proposició o declaració com una veritat absoluta i actuar en conseqüència. En política, les veritats a mitges són una part integral de les democràcies representatives o parlamentàries. La reputació d'un candidat polític podrà ser irremeiablement danyada si ell o ella és exposat com mentider, així un complex estil de llenguatge ha evolucionat per minimitzar les probabilitats que passi això. Si algú no ha dit alguna cosa, llavors ells no podran acusar-lo de mentir. En conseqüència els polítics s'han convertit en un conjunt en el qual les mitges veritats abunden i són esperades, danyant la credibilitat del conjunt.
Exemple: «El sol es posa per l'oest». Aquesta és una veritat a mitges perquè encara que en la major part del món això és així no passa en els pols en què durant uns mesos el sol ni tan sols arriba a posar-se. De fet, el Sol ni tan sols es posa, perquè no és el que es mou sinó que és el moviment rotatori de la Terra el que produeix aquest efecte. Per això, si es tractés com una veritat absoluta diguem per a navegació podria passar un desastre.
Generalització precipitada o fal·làcia d'estadística insuficient o fal·làcia de mostres insuficients, llei dels petits nombres, inducció precipitada, fal·làcia del fet aïllat, o secundum quid: És una fal·làcia lògica en què s'arriba a una generalització induïda basada en molt poques evidències.
Exemple: «M'encanta aquesta cançó, per tant m'agradarà també tot l'àlbum en el qual està». És una falàcia perquè l'àlbum pot no ser tan bo com la cançó escoltada.
Falsa vivència o vivència desorientadora: és una fal·làcia lògica que utilitza la descripció d'un esdeveniment en extrem detall-fins i tot si aquest és un succés excepcional i molt poc probable-per convèncer algú que hi ha un problema. Encara que la vivència sigui falsa o vertadera i no tingui cap fonament lògic (és a dir, encara que sigui un disbarat) pot tenir un gran poder i efecte psicològic a causa del biaix cognitiu anomenat disponibilitat heurística o en anglès availability heuristic. La fal·làcia no resideix en la història mateixa, la qual, podria arribar a ser certa, sinó en l'efecte de gran distorsió probabilística o biaix que es produeix en el receptor en relació a l'abast, importància i rellevància amb la decisió a prendre. Aquesta distorsió o biaix que es desencadena en el cervell és un mecanisme poderós produït pels biaixos cognitius tendència de risc zero, aversió de pèrdua i efecte l'últim esdeveniment quan es apel a la por. Vegeu també programació neurolingüística i la veritat en la PNL. En entorns comercials i de màrqueting s'usa amb freqüència aquesta fal·làcia generant el que s'anomena FUD, Fear, uncertainty and doubt que és l'acrònim en anglès de por, incertesa i dubte. La Falsa vivència és anomenada també crítica destructiva. La millor manera de fer-li front és ignorant aquest tipus de crítiques que són falses, exagerades i estèrils en tant que no ajuden a millorar i només tracten de soscavar la brillantor o qualitats d'un tema en concret. Si és possible s'ha d'aportar raons per aclarir la veritable probabilitat de la falsa vivència. Moltes empreses recorren a la fal·làcia de l'ull per ull i fan també FUD. Però això produeix errors en increment que al final perjudiquen el creixement. En aquests casos el millor és fer simplement el correcte en funció de les crítiques constructives basades en arguments sòlids i ignorar les basades en anècdotes i sense arguments. Exemple: Pedro diu «Crec que deixaré els esports de risc ara que tinc nens. Crec que em passaré al golf ». Juan respon: «Jo no faria això. Recordes a Javi? Ell estava jugant a golf quan li atropellar amb el cotxe que transporta els pals. Es va trencar una cama i va rodar fins colpejar-se el cap. Va estar a l'hospital durant una setmana i encara coixeja. Jo seguiria fent parapent ».
Exemple: El partit X pretén aprovar la llei I sobre el perillós que és pujar als ponts. Llavors, el diari o mitjà M presenta abans de la votació una sèrie de notícies extremes, sobre nens que han caigut dels ponts. La població espantada per la possibilitat que els nens caiguin dels ponts aprova moralment la decisió del partit de prohibir pujar als ponts.
Fal·làcia acord de ple: consisteix en assumir que les coses que sovint han estat agrupades per tradició o cultura en un conjunt haurien d'estar sempre agrupades d'aquesta manera. Aquesta fal·làcia és molt usual en els arguments polítics: «El meu oponent és un conservador que va votar en contra dels alts impostos i l'assistència pública, per tant el també s'oposarà al control d'armes i l'avortament». Mentre aquestes quatre posicions estan normalment agrupades en la paraula «conservador» en la política espanyola, no hi ha realment cap raó per pensar que algú que segueix una idea agrupada en aquest grup hagi de seguir les altres.
Fals dilema o falsa dicotomia o falsa bifurcació: Implica una situació en la qual només dos punts de vista són sospesats com les úniques opcions, quan, en realitat, hi ha una o més opcions que no han estat considerades. Les dues alternatives presentades solen ser, encara que no sempre, els punts extrems de l'espectre d'idees. En lloc d'aquesta extrema simplificació i pensament desitjat, seria més apropiat considerar tot l'espectre d'opcions com en la lògica difusa. Vegeu biaix de simetria per entendre les seves causes.
Proveu amb exemple o generalització inapropiada o Accident (fal·làcia): És una fal·làcia lògica on un o més exemples es diu «proven» un cas més general. Aquesta fal·làcia té l'estructura següent: Sé que el cas X de tots els X fa o té la propietat P, llavors tot X té la propietat P.
Exemple: «He vist homes (Pere i Joan) jugar bé al futbol, per tant tots els homes juguen bé al futbol". Vegeu l'article «fal·làcia acord de ple" ogeneralització precipitada. Totes les citades són falàcies de generalització les quals es poden agrupar dins d'una de les tretze falàcies identificades per Aristòtil, la fal·làcia de destrucció de l'excepció o accident (fal·làcia) a dict simplicité ad dictum secundum quid . Exemple: 1) Tallar a persones amb ganivets és un crim [encara que en alguns casos això no és cert, és permissible, per exemple, en defensa pròpia], 2) els cirurgians tallen a les persones amb ganivets, 3) els cirurgians són criminals .
Fal·làcies de causa informal o causa qüestionable
Les falàcies de causa informal, causa qüestionable o fal·làcia causal o non causa pro causa ('sense motiu per a la causa') o causa falsa, són falàcies informals on una causa és identificada de manera incorrecta.
Cum hoc, ergo propter hoc: o la correlació o relació entre dos implica que un és causa i un altre efecte, que afirma que dos esdeveniments que ocorren al mateix temps tenen necessàriament una relació causa-efecte. S'expressa de la següent manera: si s'escau A i correlacionadament després passa B llavors A ha causat a B. Aquesta fal·làcia fa una conclusió prematura de la causalitat fins i tot sense evidències que la suporten. Això és una fal·làcia lògica perquè encara que probable hi ha almenys quatre possibilitats; 1. que B sigui la causa d'A, 2. que hi hagi un tercer factor desconegut que sigui realment la causa de la relació entre A i B, 3. que la relació sigui tan complexa i nombrosa que els fets siguin simples coincidències i 4. que B sigui la causa de A i al mateix temps A sigui la de B, és a dir, que estiguin d'acord, que sigui una relació sinèrgica o simbiòtica on la unió catalitza els efectes que s'observen.
Exemple: Recerca científica afirmen que les persones que usen marihuana (A) tenen una major ascendència en desordres psiquiàtrics (B) comparats amb els que no la prenen. Només amb aquesta relació no es pot afirmar que A causa B, ja que també pot ser que B causi A, causa de l'efecte relaxant o també pot ser que es donin les dues a la vegada o hi hagi un tercer factor desconegut. Existeixen mètodes per determinar causes. El filòsof David Hume argumentava que la causalitat no pot ser percebuda i per tant no es pot conèixer o provar, i en el seu lloc només es pot percebre la correlació. No obstant això, va argumentar que es pot seguir el mètode científic per, almenys, rebutjar les causes errònies. És a dir, provar experimentalment la veracitat d'un fet de manera rigorosa fins a trobar un contra exemple o excepció.
Fal·làcia de la causa simple o efecte conjuntiu o relació espúria: Aquesta fal·làcia lògica de causalitat passa quan s'assumeix que existeix només una simple causa per un resultat quan en realitat hi pot haver un conjunt específic o suficient de causes que l'hagin provocat. En aquesta fal làcia lògica dos successos sense connexió lògica, es relacionen causal i incorrectament causa d'un tercer succés o factor desconegut anomenat factor desorientador o variable amagada que els provoca. La relació espúria dóna impressió de fortalesa i lligam forta entre dos esdeveniments que és invàlida quan és examinada objectivament. Vegeu la navalla d'Occam que en la seva aplicació pot crear una relació espúriaa causa del desconeixement d'un factor més senzill. Aquesta sobresimplificació és un cas específic de fals dilema on altres possibilitats són ignorades.
Exemple: Suposem que quan hi ha major índex de desmais per calor pugen les vendes de refrescos, molts assenyalarien que les sufocacions són l'única causa, però la pujada de vendes va poder haver estat deguda a altres factors com un millor màrqueting, un major temps lliure, una determinada onada de calor, una baixada de preus o l'arribada de l'estiu que seria una possible causa de les dues. En definitiva un factor o un conjunt ignorat o desconegut de factors són els que en realitat fan que es produeixi.
Circularitat entre causa i conseqüència: És una fal·làcia lògica on la conseqüència d'un determinat fenomen és cridada a ser també la causa principal. Això és conegut com la fal·làcia l'ou o la gallina que fa referència al dilema de causalitat que sorgeix de l'expressió «què va ser primer, la gallina o l'ou?». Com que l'ou i la gallina es creen recíprocament en certes circumstàncies la resposta és ambigua. Vegeu també Trampa-22 (llibre). Una trampa que pugui resumir d'aquesta manera: "si surt cara guanyo jo, si surt creu perds tu". Veient-se de perdre tu i guanyar jo és el mateix, s'observa que guanyar jo produirà dues cares i dues cares produeixen al seu torn que jo guanyi i per tant no hi ha llibertat de moviment i circularitat.
Exemple: Una circularitat en causa conseqüència molt coneguda es troba en que un no pot obtenir un treball sense experiència però no pot adquirir experiència sense una feina. És a dir, l'experiència causa el treball però el treball també causa l'experiència. L'única manera d'accedir a aquests cercles és la transició progressiva o evolutiva definint de manera més àmplia algun dels factors o acceptant excepcions (o mutacions). Si s'amplia el concepte del treball de manera que l'experiència es pugui guanyar d'una cosa que no hagi de ser estrictament treball o si s'amplia el concepte de l'experiència en el qual encara que es tinguin coneixements aquests no tenen res a veure amb el treball en qüestió o amb l'estricta definició d'experiència que s'exigeix per a ell.
Un cas semblant s'ha donat alguna vegada amb els immigrants, als quals es demana un permís de treball per treballar i un treball per obtenir el permís de treball.
No pot entrar en aquest lloc perquè vostè no havia entrat abans.
Petició de principi o petitio principii o petició de principi o fe d'origen: És una fal·làcia que passa quan la proposició a ser provada s'inclou implícitament o explícitament entre les premisses originals. Vegeu també Tautologia i fal·làcia de les moltes preguntes.
Exemple: Per a provar falaçment que Pau diu la veritat argumentaris de la manera dient que: Quan Pau parla no menteix i que per tant, quan està parlant Pau, està dient la veritat. En una lògica bivalent, amb tertium exclusum, premissa i conclusió estan afirmant la mateixa veritat, que no menteix o, el que és el mateix, que en ambdós casos diu la veritat. La fal·làcia és més útil quan té una longitud adequada com per fer oblidar al receptor que la conclusió ja va ser admesa com a premissa.
Exemple: En un debat sobre l'avortament, per qualificar-legalment es fa servir la següent construcció. «L'avortament és un acte injustificat de donar mort a una persona» (Noteu que aquesta premissa ja és de per si la qualificació de l'avortament i que una vegada acceptada aquesta no hauria altra conclusió possible perquè la conclusió i aquesta premissa és la mateixa). Després ve el raonament lògic «matar una persona és un assassinat» i «un assassinat és il legal». «Per tant, l'avortament hauria de ser il legal». La fal·làcia és que no s'ha argumentat absolutament res encara que aparentment s'hagi seguit un ordre lògic. Només s'ha mostrat el desenvolupament lògic en el cas de considerar la primera premissa com a veritat. Però no s'ha justificat, amb arguments, la raó per la qual s'ha de considerar aquesta com veritat. L'únic que s'ha demostrat de manera lògica és que en el cas hipotètic que l'avortament fos considerat la mort d'un ésser humà llavors seria il legal. Aquesta fal·làcia es tracta del cas general de la fal·làcia de les moltes preguntes on es pressuposen certes coses que es volen provar o comunicar com certes pel sol fet de dir-les. Perquè la gent no caigui en aquesta fal·làcia l'idoni seria no contestar així no es dóna informació extra sobre la teva postura o la resposta ha de tenir una negació activa. Aquesta fal·làcia és molt útil en debat s quan s'usa en un públic voluble i no atent. La fal·làcia és més útil quan té una longitud adequada com per fer oblidar al receptor que es partia d'una premissa de fe, suposada o sobreentesa sense cap tipus d'argument que la suport.
Exemple: 1) Pere, has estat infidel a Maria, 2) la religió diu que la infidelitat és un pecat carnal, 3) el pecat carnal es comet quan comets un acte impur amb una altra dona; 4) cometre un acte impur amb una altra dona vol dir que vas ser infidel a la teva parella; 5) Per tant, Pere, no neguis que has estat infidel a Maria.
Post hoc, ergo propter hoc o post hoc o correlació coincident o causa falsa o non sequitur ('no li segueix' en llatí): És una expressió llatina que vol dir « després d'això, després a conseqüència d'això »és un tipus de fal·làcia que assumeix que si un esdeveniment succeeix després d'un altre, el segon és conseqüència del primer. És veritat que una causa es produeix abans d'un efecte però la fal·làcia ve de treure una conclusió basant-se només en l'ordre dels esdeveniments. És a dir, no sempre és veritat que el primer esdeveniment va produir el segon esdeveniment. Aquesta línia de raonament és la base per a moltes creences supersticioses i de pensament màgic. Vegeu teoria del dòmino o també cum hoc, ergo propter hoc que no fa èmfasi en l'ordre encara que sí en la correlació de dues successos.
Exemple: "He resat perquè et curaràs. T'has curat. Perquè després diguin que resar no funciona." Es comet la fal làcia en deduir causa efecte de dos fets tan sols considerant la successió d'esdeveniments. No obstant això, la causalitat no pot ser simplificada perquè hi ha molts altres factors, variables desconegudes i explicacions que van poder generar l'efecte. David Hume fins i tot argumentava que la causalitat és impossible de discernir però que és possible utilitzar el mètode científic per poder rebutjar les falses hipòtesis.
Exemple: «Tinc por a l'aigua, així que el meu esport serà el salt de pont" o "m'agrada conduir per això em compro un Toyota». En qualsevol dels casos fer salt de pont o comprar un Toyota no depèn directament de la raó donada ja que hi ha molts més cotxes o esports que s'han descartat sense que la raó donada sigui rellevant, pot produir auto-engany per no aclarir els veritables motius pels quals es pren una decisió. Una manera d'aclarir aquesta fal làcia és reorganitzant l'argument per posar la raó i la conclusió de manera que la incongruència es faci evident.
Exemple: «M'agrada conduir i per això em compro un Toyota»; reordenant: «Em compro un Toyota perquè m'agrada conduir», cosa que podria ser cert o no però que segurament no era el que es pretenia dir quan s'especificava un Toyota.
Exemple: «Estem a Espanya així que passarem calor». Reordenant: «Passarem calor perquè estem a Espanya».
Exemple: «M'agraden els avions per això faig paracaigudisme». Reordenant: «Faig paracaigudisme perquè m'agraden els avions».
Exemple: «Ella no té fills per això no estic d'acord amb les pràctiques educatives de la professora». Reordenant: «No estic d'acord amb la professora perquè ella no té fills».
Fal·làcia de la regressió o del retrocés: És una [fal·làcia lògica] en la qual s'assumeix una causa on no existeix. Aquest tipus de fal·làcia és un cas especial de la fal·làcia Post hoc, ergo propter hoc . Aquesta fal·làcia s'anomena de retrocés perquè es produeix quan s'associa una causa simple a la desaparició o retrocés d'un factor. Condueix a les supersticions i al pensament màgic.
Exemple: «No som del seu gust, quan arribem al bar tots es van anar».
També, «és culpa meva perquè des que vaig decidir invertir en borsa, aquesta ha començat a baixar o els preus han baixat». L'explicació es troba en el biaix cognitiu efecte l'últim esdeveniment i en la tendència de les persones a prendre decisions quan les coses estan només en la cúspide o variància més positiva així quan aquestes es normalitzen a la mitjana associen la causa a la seva acció. La següent frase resumeix el procés a la borsa: "El pànic causa que benes a la baixada i la cobdícia que compris prop del cim." de S Weinstein.
Fal·làcia del franctirador: És una fal·làcia lògica on la informació que no té cap relació és interpretada, manipulada o maquillada fins que aquesta aparegui tenir un sentit. El nom ve d'un tirador que va disparar aleatòriament diversos trets un graner i després va pintar una diana centrada en cada un dels trets per autoproclamar franctirador. Té a veure amb el biaix cognitiu Il·lusió de sèrie on les persones tendeixen a veure patrons on només hi ha números aleatoris. Aquesta fal·làcia no s'aplica quan un té una predicció o una hipòtesi particular abans d'observar les dades. Un podria tenir una teoria de com hauria de comportar alguna cosa o el patró que ha de seguir alguna cosa i comprovar mitjançant proves empíriques o dades que de fet és així (mètode científic). Alternativament, es poden prendre les dades observades per construir una hipòtesi tal com fa el franctirador però després cal assajar la hipòtesi amb noves dades. Vegeu test d'hipòtesis. Un no pot utilitzar la mateixa informació per a construir i després assajar o testar la hipòtesi ja que incorreria en la fal·làcia del franctirador.
Fal·làcia de direcció incorrecta: És una fal·làcia lògica de causa en la qual la causa i l'efecte estan intercanviats. La causa passa a ser l'efecte i viceversa. És un tipus especial de la fal·làcia cum hoc, ergo propter hoc o també de fals dilema.
Exemple: Les companyies de tabac van suggerir que el càncer feia que la gent fumés per alleujar els dolors per explicar l'alta correlació entre ells. O també la gent de l'edat mitjana pensava que els polls eren bons perquè no es veien en la gent malalta. Els polls en realitat podien provocar la malaltia i el factor desconegut o la veritable causa que no es veiessin quan la malaltia era visible va ser que els polls són molt sensibles a la febre o les altes temperatures.
Argumentum ad consequentiam o argument dirigit a les conseqüències: És un argument que conclou que una premissa (típicament una creença) és vertadera o falsa basant-se en si aquesta condueix a una conseqüència desitjable o indesitjable. És una fal làcia perquè basar la veracitat d'una afirmació en les conseqüències no fa a la premissa més real o veritable. Així mateix, categoritzar les conseqüències com desitjables o indesitjables és intrínsecament una acció subjectiva al punt de vista de l'observador i no a la veritat dels fets. Fins i tot si la premissa ha estat independentment provada, i entra en joc un tercer factor (1: premissa, 2: argument, 3: acció) com és l'acció a prendre per evitar o afavorir una conseqüència, la conseqüència en si mateixa no pot justificar cap acció determinada sinó els arguments que justifiquin la relació existent entre l'acció i la consecució. L'elecció de l'acció, per tant, és un pas posterior i separat de les premisses i té més a veure amb l'argumentació d'associar una futura acció amb una conseqüència. Vegeu també conseqüencialisme, Efecte dòmino.
«El president no ha robat fons de l'Estat, perquè si ho hagués fet, hauria perdut les eleccions».
«Déu ha d'existir, perquè si no existís no hauria moral i el món seria horrible».
«El jugador va fer tot el que va poder, perquè sinó no haguéssim guanyat el partit».
Argumentum ad baculum o argument dirigit al bastó o al comandament o argument per la força: És un argument on la força, coacció o amenaça de força és donada com a justificació per a una conclusió. És un cas especial negatiu del argumentum ad consequentiam . Aquest tipus de fal·làcia es dóna en els casos en què es dubta a intervenir o no, en un conflicte. Aquesta fal·làcia es produeix perquè s'assumeix la premissa com veritable pel fet que la conseqüència d'aquesta premissa és molt negativa per a ser ignorada o rebutjada. Aquesta conseqüència negativa justifica qualsevol intervenció per canviar les conseqüències assumint com a veritat les premisses originals. No obstant això, encara que aquestes decisions preventives prèvies, modifiquen forçosament les predites i subjectives conseqüències, no aclareixen la necessitat d'actuar o no asseguren la veritat de les premisses en les mateixes. La por a les conseqüències no pot ser el motor de cap decisió ni és capaç per si mateix de fer més veraç una possibilitat.
Exemple: «l'Iraq té armes de destrucció massiva. Com això pot provocar una guerra molt perillosa ha de ser veritat i per tant és necessària una intervenció ».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada